11 pensaments a “Compromís i Podemos, article de Víctor Baeta al Levante-EMV”

  1. “els interessos del valencians”? Vinga ja! El valencians que formen part de l’oligarquia no tenen els mateixos interessos que els valencianes i valencianes de la classe treballadora i altres sectors populars. I alhora aquestos tenen interessos compartits amb la resta dels treballadors de l’Estat per posar fi al règim del capital financer.
    Una alternativa ha de ser alhora nacional i de classe. Desvincular els problemes nacionals del País Valencià dels problemes socials és posar-se fora de la realitat.

    1. A Rafael Pla.
      Llavors els espanyols si tenen dret a tenir un Estat, encara que siga capitalista, però els valencians no, els valencians (o els catalans) l’Estat o es anticapitalista o res.
      Sou uns farsants.
      Amb el ‘rotllo’ dels interessos de classe, vos poseu al costat del ‘nacionalisme espanyol’
      Els comunistes espanyols del PCPV-PCE sou abans ‘nacionalistes espanyols monàrquics’ que republicans.
      A Catalunya esteu impedint l’assoliment de la República Catalana que ja la tenen a un pas i emboliqueu la troca amb el desvergonyiment de dir als catalans que esperen el vist-i-plau de l’Estat espanyol perquè els permeta el ‘dret a decidir’.
      Ja no te dic ací al País Valencià.
      Fa uns anys els sobiranistes valencians republicans van repartir aquest escrit en Oriola. Encara estem esperant la resposta.

      [escrit repartit al parc Gabriel Miró d’Oriola, després del dinar, a les persones que havien vingut amb el 3er tren republicà procedent de Castelló de la Plana]

      Vos proposem guanyar democràticament el parlament valencià i proclamar unilateralment la República Valenciana
      Tots els que ens manifestem hui ací, a Oriola, som republicans. Tres propostes polítiques republicanes estan plantejades: la recuperació de la legitimitat de la II República espanyola, l’assumpció d’una nova III República espanyola i l’assoliment de la I República valenciana. Qualsevol d’elles, entenem, han de ser assolides pel triomf democràtic d’àmplies majories que, en els parlaments respectius – espanyol o valencià-, restituïsca o proclame el nou règim.
      Les dos primeres propostes exigeixen guanyar democràticament el parlament espanyol.
      La tercera proposta exigeix guanyar democràticament el parlament valencià, el nostre.
      En les dos primeres propostes ―recuperar la II o instaurar la III República espanyola― assolir la majoria en el parlament de Madrid no depèn sols de nosaltres els valencians; és necessària la voluntat majoritària del conjunt del pueblo español. Cal comptar en altres.
      En la tercera proposta ―la proclamació de la I República valenciana― sí que sols depèn de nosaltres; només estaria en les nostres mans, en la voluntat del poble valencià d’Oriola a Vinaròs, l’assoliment de la República.

      El republicanisme espanyol en mans del nacionalisme espanyol dels borbons
      L’article 2 de la Constitució espanyola de la segona restauració borbònica ―article metafísic per la seua vocació d’absolut, inamovible i etern― consagra la Nación española i reafirma que els valencians no som sobirans, que no podem decidir per nosaltres mateixos i que estem supeditats políticament a l’Espanya sorgida dels decrets de Nueva Planta. En això coincideix fil per randa amb la constitució de la II República espanyola i en tota la resta de constitucions espanyoles.
      Alguns valencians només som espanyols ―del Reino de España― per imperatiu legal. Ho som des de que els valencians, al temps que als aragonesos, ens esborraren del mapa polític d’Europa el 29 de juny de 1707. Des de que els borbons, per la força de les armes i “por justo derecho de conquista”, van decidir que esdevinguérem Castella i que aquesta fora rebatejada com l’actual Espanya, la indissoluble, la indivisible. És a dir l’eterna. El sistema solar desapareixerà i aquesta Espanya, vagarà per l’Univers, unida i indivisible, per tots els temps.
      Els amics i companys de la CPVR que reivindiquen la III República espanyola ens diuen que una altra Espanya és possible. Diuen reconèixer el dret d’autodeterminació dels pobles. Però en el nostre territori, el País Valencià, no fan res, perquè els valencians esdevinguem republicans, sobiranament republicans. Sols podem ser republicans si som espanyols. Les seues formacions polítiques supediten el seu republicanisme al nacionalisme espanyol borbònic. El seu subjecte de sobirania sols és el poble espanyol. És un republicanisme hereu de l’antivalencià decret borbònic de Nueva Planta del 1707.

      Republicans abans que nacionalistes
      Tal vegada siga una qüestió de temps i molts d’aquests republicans que ara són més espanyols, nacionalment espanyols, que republicans, esdevinguen prompte, per damunt de tot, republicans. Republicans de qualsevol República que es puga assolir, siga l’espanyola, la valenciana, l’europea o la global. Cal que els companys que reivindiquen la III República espanyola i que ara són políticament espanyols, esdevinguen també políticament valencians i reivindiquen també la República Valenciana.

      Vos proposem, a tots aquells que reivindiqueu la III República espanyola que –sense renunciar a la vostra República– vos incorporeu a la lluita per guanyar democràticament el parlament valencià i assolir unes corts constituents valencianes sobiranes que proclamen unilateralment la nostra República, la més propera: la República Valenciana.
      Entenem que es pot assolir la República Valenciana i al mateix temps tenir distints projectes d’unió política, lliurement acceptats, amb altres territoris sobirans que la Constitució valenciana sobirana, per damunt la qual no hi ha d’haver cap altra, hauria de possibilitar.

      Ciutat d’Oriola-Orihuela, 29 maig 2010
      Víctor Baeta i Subias, de l’ACR Constantí Llombart
      Josep Algarra i Donet, de República Valenciana-Partit Valencianista Europeu

  2. Crec que la contestació a Rafa Pla, l’escrit repartit a Oriola, és el tractat més lúcid sobre política que no mai he llegit. Tant que enlluerna i deixa la major part dels que tenen l’oportunitat de conèixer-lo xocats i per aliviar-se’n es dediquen a disparatar, formulant el que creguen més oportú per mantenir els seus interessos subjectius d’ésser espanyols.

  3. Naturalment que els valencians, com qualsevol poble, tenen dret a formar, si ho volen, un Estat propi. Aquesta és la posició tant del PCPV com del PCE, que defensem el dret d’autodeterminació de tots els pobles.

    I no som ni “nacionalistes espanyols” ni monàrquics. Som republicans internacionalistes.

    Per cert, en Catalunya no existeix el PCE (ni el PCPV, vaja). Allí existeix el PSUC viu, un partit independent amb qui tenim relacions fraternals, el qual està integrat en EUiA, organització que participa en la candidatura “Catalunya sí que es pot”, la qual precisament reivindica una República Catalana i el dret a decidir del poble de Catalunya. El que no fa és donar suport a una candidatura en la qual està la Convergència d’Artur Mas, el govern del qual ha portat a cap polítiques antisocials de retallades, i que no propugna la independència real de Catalunya, sinó passar a dependre directament de Berlín i Bruxelles. Aquest és probablement el motiu pel qual la CUP, anticapitalista i independentista, tampoc ha volgut participar en aquesta candidatura.

    L’alliberament pel qual maldem és alhora nacional i de classe, perquè volem posar fi a tota mena d’opressió, nacional i de classe. Per això no estem disposats a unir-nos amb els enemics de classe sota un parany nacionalista. Perquè, com van dir Marx i Engels en el Manifest Comunista, la classe treballadora té un projecte nacional, però aquest no és el mateix projecte que el de la burgesia, i menys encara el del gran capital per al qual les declaracions “nacionalistes” no són més que paranys per ocultar la seua submissió al capital financer internacional.

    1. “República Catalana i el dret a decidir del poble de Catalunya…” dieu… però AMB EL PERMÍS DE LA MONARQUIA CAPITALISTA ESPANYOLA!!!!!!!!!!!!!
      A qui preteneu enganyar?

      1. No, el que volem és un trencament democràtic que pose fi al règim monàrquic i òbriga un Procés Constituent en el conjunt de l’Estat Espanyol.

        Això no és contradictori amb que Catalunya, i altres pobles de l’actual Estat Espanyol, òbriguen també els seus propis Processos Constituents.

        En tot cas, en el marc d’un Procés Constituent nosaltres defensariem una República Federal que reconega a tots els pobles el dret d’autodeterminació. Això implica que cada poble (Catalunya, el País Valencià i tutti quanti) hauria de decidir sobre federar-se o no, participant en tal República Federal o constituint en el seu cas un Estat independent. Però en un procés de federació la sobirania originària és de cada poble.

        1. Sí, però ací, al País Valencià, vosaltres PCPV i EUPV, no moveu ni un sol dit per assolir la República valenciana, sols us moveu per assolir la República espanyola.

          1. Federal i que reconega el dret d’autodeterminació també del País Valencià.
            Certament, no propugnem una república valenciana independent. Ni nosaltres ni el 99’9% del poble valencià.

        2. Naturalment, que mentre això arriba, fareu el PCPV tot el possible per anar fent pedagogia per procurar que tots anem al pas que vosaltres toqueu, com si tinguérem que esperar a que la s’estableixca una eixida, alhora per a tots, sabent ja que això no ha sigut posible des de mai i que vosaltres es garantiu des d’aquest moment el comandament de l’esdevenir en l’avenir.

  4. Eureka!!!
    Per fi us sincereu: NO ESTEU PER LA REPÚBLICA VALENCIANA (ni per la Catalana, bien sûr)!!!
    SOLS PER L’ESPANYOLA!!!!!
    I dins d’aquest 99,9% vosaltres serieu, junt amb els nacionalistes espanyols més enrages, els que MAI CANVIARÍEU, lluitaríeu fins a l final contra la República Valenciana, amb els més variats arguments!!!
    Sabeu que:
    VOS PODEU POSAR EL VOSTRE DRET D’AUTODETERMINACIÓ O DRET A DECIDIR ALLÀ ON MILLOR US CÀPIGA!!!
    No el necessitem (com demostren els catalans i qualsevol poble que es vol independitzar); sabem que mai comptarem, com vosaltres voleu vendre, amb el vist-i-plau de l’Estat imperial terminal que aspireu a heretar.
    No hi ha res millor com aguditzar les contradiccions, com està passant en Catalunya, per desemmascarar el vostre autèntic imperial nacionalisme espanyol, a semblança del vostre model: l’imperialisme pro rus dels soviètics.
    Sabem que a vosaltres sempre us tindrem enfront.

    1. Vaja descobriment. Sempre hem deixat clar que no estem per un Estat independent per al País Valencià (cosa que en separaria també, per cert, de la resta dels Països Catalans).

      Ara bé, en el marc d’una possible Unió Federal de Repúbliques Ibèriques defensariem la constitució d’una República Valenciana, federada en condicions d’igualtat amb la resta, inclosa, si ells ho volen, la República Catalana.

      Me sembla lamentable la falta de lucidesa política de menysprear la defensa del dret d’autodeterminació (per al qual caldria, per cert, un trencament democràtic a l’Estat Espanyol). Naturalment, això suposa que si, per exemple, el poble de Catalunya opta majoritàriament per la independència, hauriem de defensar el seu dret a constituir-se com un Estat independent.

      I ara me surts amb “l’imperialisme prorus dels soviètics”…. Sembles haver oblidat que el PCE va condemnar, per exemple, la invasió “soviètica” de Txecoslovàquia.

      Defensem el dret d’autodeterminació de tots els pobles enfront de tot imperialisme. Inclós, clar, el del poble de Donetsk. Vosaltres no?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *