Demà dilluns a Torrent, conferència d’Abelard Saragossà

Dilluns dia 2 de març tenim una nova sessió del Foro d’Opinió de Torrent tractarem el tema “El valencià del futur. Identitat i satisfacció”. El ponent serà Abelard Saragossà Alba, professor de la Universitat i director de la revista Aula de Lletres Valencianes.
L’acte serà al restaurant cal Chesus, C/ Gómez Ferrer, 104 de
Torrent, a les 8 de la vesprada.

El valencià del futur. Confiança, satisfacció i identitat
1. Introducció
2. Els orígens (segle XIII-segle XV)
2.1. Importància de les llengües. ¿Parlada o escrita?
2.2. El valencià clàssic: aportacions
2.3. Del valencià dels llibres al popular. Uniformisme
3. De 1500 a 1950
3.1. Evolució gramatical: segles XVI-XVII
3.2. L’abolició del Regne de València. Efectes ideològics
3.3. Evolució gramatical: 1850-1950
4. El present. Mirada al futur
4.1. El valencià del present: balanç
4.2. El valencià del futur: els parlants i els lingüistes
4.3. El valencià del futur: els docents
5. Conclusions

Pàgines web:
https://www.facebook.com/forodetorrent

 

Un pensament a “Demà dilluns a Torrent, conferència d’Abelard Saragossà”

  1. No podré assistir a la conferència d’Abelard Sragossà, però l’espero amb deler pels seus aclariments lingüístics i extralingüísics que ja rebré.
    La llengua parlada (oral) i l’escrita segons com en són una i segons com dues de diferents. Parlant, per exemple, la partícula afirmativa repetida (“Sí, sí”) vol dir “Potser sí” o “No”; per escrit la repetició és un èmfasi improcedent.
    Una llengua és un sistema amb diverses modalitats de realització organitzades (jerarquitzades), una de les quals és l’oral/escrita; un idioma és una d’aquestes possibilitats, corresponent a un grup geogràfic, social (sexe, cultura, professió, adscripció…), fins arribar al grup unipersonal, l’idioma particular.
    Hi ha molts idiomes, en una llengua. Jo sóc barceloní, i entre barcelonins, de vegades parlem l’idioma barceloní i diem “buenu”, “quartu”, “qüentu” i “mistus”. Un altre idioma és el lleidatà, que té a pila de modismes de la ciutat de Lleida però popularment s’entén la macromodalitat oriental de la llengua parlada. Els idiomes no coincideixen amb les divisions administratives, però s’hi poden fer coincidir.
    Els “propietaris”, els interessats en les llengües i els idiomes són els usuaris. Dir “verano” volent parlar en valencià només fa riure i desqualifica qui ho fa com a Valencianoparlant i com a valencià.
    Les identitats són com els idiomes, que n’hi ha molts. Reforçar una identitat amb amb un parlar no sembla bona idea, és com un coix que s’estintola en un altre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *