El barceloní Joaquim Auladell es posiciona davant una convocatòria de Mata de Jonc. El barceloní Víctor Baeta, resident a la Comunitat Valenciana i esdevingut valencià i sobiranista, també dóna el seu punt de vista.

From: vbsubias
Sent: Sunday, April 19, 2015 10:31 PM
To: Joaquim Auladell i Freixinet
Subject: Re: Mata de Jonc a ANNA notícies

Com a resident a la ciutat de València, sóc membre per imperatiu legal de l’Estat espanyol i de la Comunitat (autònoma) Valenciana.
La meua acció política,  des del partit República Valenciana-Partit Valencianista Europeu,  consisteix en treballar perquè aquesta comunitat autònoma s’independitze de l’Estat espanyol, per assolir l’Estat valencià i perquè la bandera de la República Valenciana onege a la seu de les Nacions Unides.
Des de la meua activitat política no sé que significa això de ‘Països Catalans’ i d’alguna manera, des d’un posicionament polític, m’ofèn que com a valencià se m’incloga com a ‘català’.
Dit això no tinc cap problema en mantindre relacions amb sobiranistes catalans, que volen assolir la República Catalana de la mateixa manera que els sobiranistes valencians volem assolir la nostra república, la República Valenciana.
VBS

From: Joaquim Auladell i Freixinet
Sent: Sunday, April 19, 2015 7:10 PM
To: Víctor Baeta Subias
Cc: Joaquim Auladell i Freixinet
Subject: Mata de Jonc a ANNA notícies

El 28 d’abril a Barcelona, Mata de Jonc ha organitzat un debat sobre “com relligar els Països Catalans dins de l’actual “procés sobiranista de Catalnunya”.
Un debat parteix d’unes posicions inicials, amb el diàleg i la polèmica poden acostar-se i perfilar-se més com a semblants o com a diferents.
Una primera distinció és si els participacions són representants autoritzats d’organitzacions actives dins de la societat o són individus (“personalitats”). Una cosa perillosa, perquè pot acabar-se amb la satisfacció personal “d’haver dit molt clar el que havia de dir” i haver escampat encara més la confusió general. O més que perillós, buit.
Una altra qüestió és si els mantenidors del debat volen parlar de política o de cultura. Si parlen de política, amb les organitzacions que s’han donat com a referència, ERC i CUP, fan curt, perquè totes dues organitzacions tenen uns plantejaments molt més desenvolupats que Mata de Jonc en el Manifest Compromís els Països Catalans. Si parlen de cultura fan malament d’excloure les “personalitats” (individus i “indivídues”) de CDC i EUPV que volen actuar eficaçment en el camp de la cultura i la comunicació, fer “Països Catalans culturals” però no a fer “Països Catalans polítics”.
Una política preocupada per les aparences de “protagonisme” quan es tracta d’un acte de consum intern és un disbarat cultural.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *