‘EL BRILLO DE LA CERAMO: UN ESFORÇ COL·LECTIU, NASCUT DE LA PASSIÓ I EL RIGOR’ ESCRIT D’ANTONIO MARÍN SEGOVIA

Si hi ha un protagonista inicial i actual, amb passió i rigor, motor incansable de la reivindicació popular en defensa del patrimoni artístic valencià, aquest té un nom: Antonio Marín Segovia amb el Cercle Obert de Benicalap que ell va impulsar en la solitud, ara ja fa molts anys.
[ANNA notícies]

El Brillo de la Ceramo: un esforç col·lectiu, nascut de la passió i el rigor
escrit d’Antonio Marín Segovia
La passió i el rigor -tan hàbilment combinats per entitats com a Cercle per la Defensa i Difusió del Patrimoni Cultural, APIVA i CaminArt-, han aconseguit que en aquests últims anys, la societat valenciana comence a conèixer i apreciar el Patrimoni Cultural des d’una nova òptica, lluny dels púlpits universitaris i el patit i recurrent cultiu de la nostàlgia.
Ningú pot negar avui dia, que en l’agenda de les organitzacions polítiques i de les respectives institucions públiques i d’algunes fundacions privades valencianes, es troba ja la necessitat de rescatar de l’oblit i la ruïna, destacats emblemàtics conjunts industrials, residencials i rurals.
I tot açò ha sigut fruit de la coordinació i bon fer de diverses persones i col·lectius, que han tingut una visió global a l’hora de divulgar, defensar i denunciar espolis i negligències.
Arran del judici del Jardí de Monforte, vaig tenir la gran fortuna de conèixer a César Guardeño, Esteban Longares i Diana Sánchez, establint-se una entranyable col·laboració i amistat, doncs hi havia un motiu que ens animava a tots a conjuminar esforços i intercanviar experiències, amb l’objectiu de sensibilitzar als responsables institucionals, a fi de rescatar de la ruïna diversos béns culturals de gran rellevància, sense importar la seua ubicació geogràfica.
La magistral labor divulgativa de Diana Sánchez, unida a les tasques pedagògiques empreses per la cooperativa CaminArt i les denúncies a peu de carrer iniciades per la Ruta del Despilfarro, unida a la intensa i professional labor de denúncia administrativa, que tan encertadament segueix duent a terme César Guardeño, han suposat un gir decisiu i un canvi de mentalitat en les institucions i en la pròpia societat valenciana, doncs han aconseguit que el Patrimoni Cultural no es contemple com un simple exercici nostàlgic o un refugi per a diletants.
Seria una neciesa imperdonable no reconèixer de manera ferma i sense ambigüitats , el decisiu paper que han protagonitzat les esmentades persones i els citats col·lectius cívics, a l’hora de defensar un Patrimoni Cultural que ens pertany, a tots i a les generacions futures.
L’estrena el dia 23 de febrer de 2016 de  “El Brillo de la Ceramo“, és la culminació d’un enorme treball de recerca i denúncia, on hi ha molts protagonistes, alguns anònims i uns altres molt coneguts.
Servisca la present reflexió com un merescut homenatge a tots les persones, col·lectius i institucions, que han contribuït al fet que ara puguem afirmar, que hi ha possibilitats de poder gaudir molt ràpid d’aqueixes petjades culturals i artístiques en tota la seua esplendor.
La nostra memòria col·lectiva i el nostre patrimoni cultural s’enforteixen i multipliquen quan som capaços de treballar conjunta i col·lectivament, centrats en un objectiu lloable… i sempre des de la passió i el rigor més exquisit.
És necessari donar la benvinguda a la iniciativa de la web serie dedicada a l’antiga fàbrica de teules i maióliques La Ceramo de Benicalap, impulsada pels referits col·lectius i amb la col·laboració d’Alberto Rey Proyectos, sent evident que tindrem aviat noves iniciatives i reportatges, dedicats a difondre el nostre abundant llegat històric, artístic i ambiental.
Antonio Marín Segòvia
Portaveu de l’ACR Constantí Llombart

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *