El Coronel Tapioca es perd en la selva del solar dels Jesuïtes

demostra un total desconeixement i menyspreu per la lluita que diversos col·lectius han dut a terme durant tres dècades contra una operació especulativa i depredadora inadmissible.
Associacions com la del Botànic, Cercle per la Defensa i Difusió del Patrimoni Cultural i ACR Constantí Llombart han repetit i argumentat fins a la sacietat quin és l’ús al que ha de ser destinat el solar de Jesuïtes i l’alqueriía situada en el carrer Beat Gaspar Bono, insistint que l’Ajuntament de València inicie les converses amb els responsables de la Universitat de València, per a acordar la redacció del conveni i la reserva pressupostària en funció del projecte que permeta aconseguir l’ampliació d’un dels paradisos enjardinats històrics més rellevants d’Espanya: el Jardí Botànic de València.
Des del principi de la lluita, se sap per tots els participants i, per descomptat, pels quals avui governen la ciutat de València quin és l’ús que ha d’albergar el solar de Jesuïtes, sent sorprenent que l’alcalde de la tercera ciutat d’Espanya faça gala de la seua ignorància, tal com hem pogut llegir avui en el diari

LEVANTE-EMV.

Un ben cultural com és actualment el Jardí Botànic de València, mereix una ampliació immediata, respectuosa amb el seu entorn monumental, amb el seu paisatge històric, sent improcedent i il·legal plantejar altres usos aliens i/o provisionals, doncs atemptaria contra la seua integritat i autenticitat.
Per a no cansar i atordir al lector no vaig a recordar ací l’abundant legislació i les nombroses recomanacions internacionals que ha de respectar i fer complir l’alcalde de València, però suggerisc encaridament al Sr. Joan Ribó que abans de parlar i fer declaracions absurdes als mitjans de comunicació, procure consultar amb experts de reconeguda solvència, com són Miguel del Rei i Teresa Santamaría, sense oblidar abans escoltar atentament i cursar les nombroses peticions i propostes que han formulat entitats com l’Associació de Veïns del Botànic i Cercle per la Defensa i Difusió del Patrimoni Cultural.
Se m’oblida esmentar que ja existeix una interessant proposta perquè aqueix solar de Jesuïtes puga formar part del Jardí Botànic. No estaria gens malament que vostè i el seu equip contactaren amb els experts que ho han redactat i que el diari LEVANTE-EMV va difondre en març de 2016, i que a continuació reproduïm.

Sr. Ribó, el Jardí del Botànic, com vostè hauria de ben saber, es troba dins d’un espai de protecció regulat pel nostre ordenament jurídic, per tant els usos al que es destinen els espais i béns que conformen el solar de Jesuïtes ha de ser el de jardí. Qualsevol altre ús, encara que siga provisional, és il·legal, inadmissible, improcedent… una solemne burla que no anem a tolerar.
Per a acabar, volguera recomanar al Sr. Ribó, que es pose a treballar d’una vegada, concertant una reunió amb el Rector Magnífic de la Universitat de València abans que acabe el mes d’octubre, a fi de formalitzar el conveni i reservar les partides pressupostàries perquè l’any 2017 s’inicie el procés de redacció del projecte, que possibilite l’ampliació del Jardí Botànic de València durant el seu mandat.
No hi ha temps que perdre, Sr. Ribó, per tant li suggerim amablement que deixe de divagar i elucubrar amb horts urbans i ludoteques; és hora de complir amb els seus compromisos legals o tindrà vostè tants problemes com els seus predecessors en l’alcaldia.
I per si no li ha quedat clar encara, Sr. Ribo, li torne a repetir que fa ja la friolera de 30 anys que es concrete i va decidir l’ús del solar de Jesuïtes: ampliació del Jardí Botànic. Ho ha entès?
Som-hi i a treballar en ferm, que els invents es fan amb gasosa i a casa.
Antonio Marín Segovia
Portaveu ACR Constantí Llombart

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *