El Partit Valencianiste Europeu davant el 14 i 25 d’Abril del 2016

PVE25A2016
El PVE davant del 14 i el 25 d’Abril del 2016
El Partit Valencianiste Europeu, membre de la Coordinadora per la República Valenciana, davant de les significatives dates del 14 i del 25 d’abril vol transmetre als valencians, residents des d’Oriola a Vinaròs, el seu posicionament polític:
Davant el 14 d’Abril del 2016
El 14 d’Abril de 1931, dia en que es va proclamar pacíficament la II República espanyola, va ser per a la immensa majoria dels valencians un dia d’alegria i d’esperança. Culminava per als valencians un gran anhel. Des que el 18 de maig de 1869, José Franch en representació dels valencians del Partido Republicano Democrático Federal, va signar el Pacto de Tortosa  amb aragonesos i catalans, en la primera expressió pràctica de federalisme pactista entre els territoris de l’antiga Corona d’Aragó i de la mà de l’homenot que va ser el republicà federal Vicente Blasco Ibáñez, els valencians havíem aconseguit trencar des del 1892 el caciquisme de la primera restauració monàrquica i des de 1898 el republicanisme valencià ja era una realitat amb poder polític, tant a València com a Madrid.
El 9 de desembre de 1931 es va aprovar la Constitució republicana. Era la segona oportunitat que es presentava, la primera va ser en 1812, per a poder superar la ignomínia borbònica del decret de Nueva Planta del 29 de juny de 1707, pel qual el Regne de València era esborrat del mapa d’Europa i els valencians esdeveníem súbdits del Regne de Castella, amb l’única base jurídica del “derecho de conquista”. Aquesta Constitució republicana de 1931 va renunciar a superar aquest fet, va renunciar a l’Estat federal, va desaprofitar l’ocasió per refundar una Espanya lliurement acceptada i, com totes les demés constitucions anteriors i posteriors, era hereva directa del decret de 1707 i la unitat de la Nació espanyola que totes elles proclamen, tenia i té com a base jurídica un acte impositiu i violent, producte d’una conquesta, contra els valencians.
El caràcter caïnita i guerracivilista espanyol, que malauradament sovint aconsegueix arrossegar-nos als valencians, va fer que l’alegria i l’esperança de la benvinguda República, de mica en mica anara desapareixen fins avocar-nos, una vegada més, a una guerra civil que se prolonga fins a l’actualitat en les formes irreconciliables dels polítics espanyols. L’alçament franquiste de les dretes espanyoles  va tenir la seua contrarèplica en el poder anarquista primer i estaliniste després de les esquerres espanyoles que va ofegar i segrestar al republicanisme espanyol.
La II República va ser un nyap tant pels unitaristes espanyols com Azaña com per als valencianistes com a Marco Miranda i Bosch Morata als que se’ls va impedir, amb l’excusa de la guerra civil, aprovar l’Estatut d’Autonomia.
Davant d’aquest 14 d’Abril de 2016, el Partit Valencianiste Europeu, adscrit al sobiranisme valencià republicà, reitera allò dit pel manifest de la Coordinadora per la República Valenciana quan diu: Considerem que l’alternativa és la REPÚBLICA VALENCIANA, la creació d’un marc de referència alternativa republicana i d’àmbit de País Valencià a nivell organitzatiu, polític, electoral i sense més subordinacions a Madrid”.  Un Estat valencià, afegim nosaltres, amb una Constitució valenciana que ens permeta tenir les claus de la caixa i de la casa, per a poder fer o desfer, per a poder acceptar o rebutjar, per a poder anar o per a poder tornar.
Així doncs proposem per aquest 14 d’Abril, el següent lema: “14 d’Abril 2016, NO HI HA MÉS ALTERNATIVA QUE LA REPÚBLICA VALENCIANA”

Davant el 25 d’Abril del 2016
El 25 d’abril  de 1707 es va ventilar en Almansa una de les batalles de la guerra que confrontava els interessos de les dinasties dels Habsburg i dels Borbons a Europa. Empresonat el nostre heroi nacional Joan B. Basset per revolucionaridefensor de la terra, dels llauradors i cap dels maulets per Carles d’Àustria, l’exèrcit austríac que venia de retirada des de Madrid va lliurar batalla a l’exèrcit borbònic que el perseguia, a les portes del Regne de València. Les conseqüències van ser que el poble valencià, que no va participar per a res en aquesta batalla, va patir la invasió borbònica que va cremar ciutats, estenent el terror per tot el Regne, amb la mort del 8% de la població. Dos mesos després, el 29 de juny de 1707, les nostres institucions sobiranes -sorgides en 1261- van ser abolides pel ‘Decreto de Nueva Planta’ pel qual el Regne de València era esborrat del mapa polític d’Europa i, amb l’única base jurídica de “por justo derecho de conquista”, va ser incorporat al Regne de Castella, ara anomenat Regne d’Espanya.
Dels Borbons i dels Habsburgs – Carles d’Àustria va renunciar al nostre Regne en 1711 per a ser coronat emperador de l’imperi romanogermànic– el poble valencià només ha patit dominació i explotació. Es pot ben dir que des de la fugida de l’Habsburg els valencians esdevenim republicans.
Ara, en el 2016, els valencians hem de conformar el nostre futur polític, que ha de ser aquell que més ens interesse als cinc milions de residents que vivim des d’Oriola a Vinaròs, siga el que siga el color de la nostra pell o la parla dels nostres pares Cal que el poble valencià, en tot moment i circumstància, tinga la paella pel mànec, les claus de sa casa. Cal que les nostres decisions, democràticament preses, no depenguen en última instància d’altres. I aquesta qualitat política dels pobles rep un nom: sobirania. Ens cal la Sobirania Valenciana.
Ara les institucions polítiques al País Valencià no són sobiranes. Des de 1707 no tenim institucions sobiranes. La Generalitat, el Parlament valencià i els Ajuntaments són institucions atorgades per lleis orgàniques espanyoles aprovades en un parlament foraster. Les delegacions valencianes del PP i PSOE, així com l’acció política de la resta dels partits parlamentaris, legitimen aquesta supeditació. No qüestionen que la paella la tinguen pel mànec a Madrid, que les claus de la nostra casa les tinguen uns altres.
Nosaltres, Partit Valencianiste Europeu, sobiranistes valencians republicans, que reivindiquem el poble valencià, d’Oriola a Vinaròs, com únic subjecte de sobirania i de lleialtat, per damunt del qual no n’hi pot haver un altre, que reivindiquem una Constitució valenciana per damunt la qual no n’hi pot haver una altra, que reivindiquem ser un Estat lliure i sobirà a Europa, que reivindiquem que la bandera de la  República Valenciana onege a la seu de les Nacions Unides, reivindiquem per aquesta data que ens recorda la pèrdua dels nostres Furs, el següent lema:
“25 d’Abril del 2016, per la SOBIRANIA VALENCIANA”.

País Valencià, 21 de març del 201625a2016

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *