ELNA. DIA DE LA MEMÒRIA
Remembrança de la Massacre del 25.02.1285
Diumenge, 11 de maig del 2014

thumb_474__4ELNA. DIA DE LA MEMÒRIA

Remembrança de la Massacre del 25.02.1285

Diumenge, 11 de maig del 2014

 

Daniela Grau i Josep Maria Terricabres
Daniela Grau i Josep Maria Terricabres

Enguany els actes del Dia de la Memòria,amb la col·laboració de mossèn Oriol (arxipreste dElna) i de lajuntament, tindran lloc a Elna al matí a la catedral i seguidament al claustre per recordar la massacre de la població (25.05.1285) per les tropes francopapistes de Felip lArdit. A la tarda, en el marc de la commemoració del setanta-cinquè aniversari de lobertrura del camp de concentració de Sant Cebrià, Èric Forcada, comissari de lexposició “Martí Vives. Una vida compromesa, una obra lliure”ens la farà visitar al Museu François Desnoyers de Sant Cebrià. El cantautor Josep Tero, commogut com Marina Rossell lany passat, pel tema de la Diada, il·lustrarà cada acte amb una cançó seva.

Ens honoren com sempre amb llur  presència i participació activa els membres del prestigiós Institut de Projecció de la Cultura Catalana (IPECC)dençà del compromís del seu fundador i president, Enric Garriga Trullols, de sostenir i promoure la catalanitat a les terres del Nord.

 

Emmarquem aquests actes anuals dins el “Dia de la Memòria” perquè la nostra història catalana no s’ensenya ni a les escoles ni als instituts i quan sen parla és, en la major part dels casos, manipulant-la sempre en benefici dels mites propagats arreu per la historiografia francesa, que tant dificulten, a la resta dels Països Catalans també, la presa de consciència del genocidi identitari que patim al Nord.

 

Lepisodi històric més popularitzat per les institucions a la Catalunya del Nord és sens dubte el regnat de Jaume II (1276-1311), mitificat com “lo bon rei Jaume”. No es divulga que en el pla polític la seva aliança amb el rei de França Felip lArdit, i en contra del propi germà Pere el Gran, va ser un desastre per al comtat de Rosselló. Li va atorgar el dret de travessar el país amb un enorme exèrcit per fer una “croada” contra Catalunya decidida amb el papa, també francès. Volien destituir el rei Pere per donar el seu tron al fill de Felip. Era una venjança perquè els sicilians havien preferit que fos el rei en Pere que havia promès respectar les lleis i privilegis de Sicília que no pas el rei francès a causa dels seus abusos i repressions.

Al Rosselló com a Palerm durant les famoses Vespres Sicilianes tres anys abans, la gent cridava “mort als francesos” que saquejaven el país. A Elna violaren i mataren la població dins la catedral que incendiaren abans de destruir la vila. Tot Europa en parlà. Set segles després el marbre de la portalada de la catedral mostra encara les estigmes del foc devastador. Poc se nassabenten ni els turistes ni els habitants que contemplen el majestuós edifici; tenen la mirada captivada pel lema revolucionari pintat amb majúscules “liberté, égalité, fraternité igual com a lesglésia de Cotlliure. El mite gloriós del conqueridor suplanta el patiment del vençut.

 

A la tarda emmarquem el programa en la denúncia de mitificacions més recents propagades a lestat francès. La molt aclaridora exposició realitzada per Èric Forcada a Sant Cebrià permet tot primer descobrir un pintor nascut al Conflent, Martí Vives, valorat en un article dAra.cat com a «personatge clau del panorama artístic nord-català i lluitador incansable contra el feixisme… pel seu compromís amb els exiliats republicans del 1939». La seva obra ens permet restablir veritats ocultades. Il·lustra la permanència –a desgrat de la frontera imposada des del 1659– dels contactes a banda i banda i fins i tot lescolarització/formació de catalans del Nord a Figueres, Girona o Barcelona al principi del segle XX; també desmenteix el pretès desinterès o rebuig dels catalans del Nord davant de lonada de refugiats el 1939. Segons Forcada lexposició «trenca la percepció que la Catalunya del Nord va donar lesquena als exiliats republicans que l’any 1939 van creuar els Pirineus fugint de les tropes franquistes». Vives va fer sortir dels camps de concentració artistes com Antoni Clavé, Carles Fontserè o Ferran Callicó, els va organitzar exposicions i va recollir diners que van permetre la construcció de barraques per a 600 artistes a Sant Cebrià.

 

Tant aquesta exposició sobre Vives, com el de la precedent també realitzada per Forcada sobre un altre pintor refugiat, Subirats, ens revelen l’amplitud de les ocultacions històriques, no sols pel que fa al passat llunyà sinó a més a més al passat recent: generacions d’estudiants i d’alumnes han ignorat l’existència dels camps de concentració en general a lestat francès i més precisament a Ribesaltes, al Barcarès, Perpinyà, Sant Cebrià, Argelers i fins i tot a Perpinyà al lloc mateix on es va edificar l’institut J. Lurçat. El camp sobre la platja de Sant Cebrià va ser obert per les autoritats militars franceses el 8 de febrer 1939 per a noranta mil republicans espanyols i catalans que un mes després eren ja més de 100000 sobre 24 hectàrees. Pel que fa al camp de Ribesaltes del qual uns trens especials marxaren cap a Auschwitz les autoritats prefereixen encara utilitzar leufemisme “camp d’internament” per amagar-ne la finalitat.

 

El mite estatal divulgat tant per la dreta com l’esquerra duna França, «país d’acollida de refugiats, terra de llibertat, igualtat, fraternitat» que enlluerna encara tants catalans al nord com al sud comença a esquerdar-se.

 

Daniela Grau i Humbert, 2.05.2015

Programa del diumenge 11 de maig del 2014

 

11.00 : Missa en català oficiada per mossèn Andreu Oriol, en memòria de les víctimes de la Massacre del 1285 ocorreguda dins la mateixa catedral. Intervindran mainatges que aprenen el català a les classes bilingües d’Elna, la coral Santa Eulàlia d’Elna i el cantautor Josep Tero que que ens oferirà la cançó Agion Oros que va escriure per als monjos ortodoxos del mont Athos a Grècia.

 

12.15: Claustre de la catedral: Parlaments d’homenatge a càrrec de l’IPECC i de Daniela Grau per la Comissió organitzadora.

 

13.00: Jardí del claustre de la catedral: Ofrena floral  per l’IPECC a la placa commemorativa dels fets del 25 de maig de 1285. (Crònica de Bernat Desclot)

.

13.15: Dinar de germanor al restaurant: catalans del nord i del sud de l’Albera.  Reservacions fins al dijous 8 de maig  truqueu el 04 68 37 91 60 – 00 33 4 68 37 91 60

 

15.30: «Martí Vives. Una vida compromesa, una obra lliure»: exposició d’homenatge al pintor Martí Vives (Prada, 25 de maig de 1905 – Sant Cebrià, 25 de desembre del 1991) al Museu François Desnoyers de Sant Cebrià.

Visita comentada pel comissari de l’exposició Eric Forcada. Josep Tero cantarà la cançó tan punyent 23 de gener.

 

 

Comissió Organitzadora Elna: D. Grau

Col·laboració: Ajuntament d’Elna.

Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC)

Indrets del Record.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *