‘Els fonaments del moviment sobiranista valencià’ per Elisenda Cremades

Els fonaments del moviment sobiranista valencià
Estic ja cansada d’escriure articles que descriuen la situació actual tant del nostre País Valencià en particular, com de l’Estat espanyol en general. Ja no tinc ganes de pensar en els que governen a Madrid. Em posa malalta. Els meus anteriors articles -“Retrat del règim del 78” i “Pitjor que una Colònia”– són els últims que faig en eixe sentit, i els he fet de mala gana sols perquè necessito explicar la situació en la que estem i que volem superar. Però ara vull anar en una altra direcció. D’ara endavant no vaig a escriure sobre els altres, sinó sobre nosaltres, sobre les nostres il·lusions i anhels, sobre la nostra futura república, sobre com articular el nostre País Valencià. Aquest es el primer d’uns quants articles que aniré enviant.

Els pensaments son creatius, creen una nova realitat. Tots els Estats que existeixen al món, prèviament han tingut que ser pensats. Els pensaments i les idees són com bombolles que neixen i creixen a dintre nostre, i que, mitjançant la comunicació, s’estenen a altres persones que també les pensen i imaginen, fins que un dia tot el món somia el mateix, i llavors es poden materialitzar.

Ací i ara, mentre escric aquestes línies, estic imaginant quina ideologia desitge   que tinga el moviment sobiranista valencià. Ha de ser una ideologia que permeta que els valencians, de tota classe i condició, de cultura valenciana, però també els que parlen castellà, tots els que són valencians pel simple fet de viure al País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, que majoritàriament a dia d’avui són nacionalment espanyols perquè voten a partits d’obediència espanyola, puguen esdevenir sense gaire esforç nacionalment valencians, i puguen votar a partits d’estricta obediència valenciana. És una condició sine qua non per a poder guanyar a les Corts Valencianes, el nostre parlament.

1 – El primer que em ve al cap es que el nostre moviment té que ser pacífic. Des de 1707 (data on vam perdre la guerra de successió i ens van assimilar a la llei castellana) fins avui han passat aproximadament uns 310 anys. En eixos 310 anys hem patit cinc guerres (la mateixa guerra de successió, les tres guerres carlistes, i la guerra civil del 36), i no n’hem guanyat cap. Tots els morts eren els millors dels nostres, però no hem guanyat res, mai. Per tant, això no té que tornar a passar, eixe no es el camí, no necessitem màrtirs, sols necessitem gent pacífica però compromesa amb el nostre moviment.

2 –  Una altra cosa que em ve al cap es que el nostre moviment té que ser republicà, perquè som demòcrates i ens agraden els principis republicans (de igualtat, llibertat i fraternitat), perquè no volem a ningú per dalt d’un altre, sinó que volem ser i sentir-nos un poble lliure i digne, i també madur que sàpiga governar-se a sí mateix sense amos ni reis. Volem ser un poble madur i digne.

3 – També té que ser un moviment transversal. La nostra societat és diversa i complexa i tenen que cabre tots els interessos de la nostra gent. L’eix ideològic té que estar integrat al nostre moviment de manera natural. Els valencians de dretes i els d’esquerra no podem estar sempre barallant-nos per una qüestió que es resol amb urnes i paperetes. El nostre moviment té que permetre que tots eixim guanyant, tant els treballadors assalariats, com l’empresariat.

4 – La transversalitat em porta a que el nostre moviment també té que ser inclusiu o integrador. Per a mi la cultura i la llengua valenciana son molt importants, però aquí viu molta gent que a dia de avui parla castellà, i això no es canvia de la nit al dia. Hi ha que integrar a tota eixa gent, poc a poc i amb paciència, però també amb fermesa. El nostre discurs no pot fonamentar-se en les identitats, sinó  en la integració, té que ser plural abans que identitari.

5 – Finalment, també té que ser participatiu, on cadascú puga dir la seua. Crec que no es pot ser progressista sense ser demòcrata. Jo ho veig així. Les nostres referències tenen que ser les democràcies mes avançades, com ara Bèlgica o Suïssa.

Un moviment pacífic, republicà, transversal, inclusiu i participatiu defineix perfectament el que volem ser: una societat oberta, on ningú estiga per dalt de ningú, on tots cabem, on tots participem. Un petit país que es relaciona i conviu pacíficament amb altres petites repúbliques del nostre entorn, i que aspira a ser internacionalista perquè es nacionalista, és a dir, que aspirem a participar i aportar al mon des de la nostra personalitat com a poble. Un poble que es posa dempeus i es fa l’amo del seu destí, un poble que es guanya el seu futur. Un poble d’homes i dones lliures per assolir un País Valencià lliure i sobirà. Per assolir la República Valenciana.

Elisenda Cremades – Borriana – Plana Baixa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.