Estrasburg avala la prohibició de l’ús del burca als espais públics

PER RAONS DE SEGURETAT

Estrasburg avala la prohibició de l’ús del burca als espais públics

El Tribunal Europeu de Drets Humans recolza la llei francesa i rebutja la demanda d’una noia que assegurava que portava la peça per cultura i conviccions personals

Dones musulmanes amb burca a Lleida, el març del 2013.

RAMON GABRIEL | Dones musulmanes amb burca a Lleida, el març del 2013.
EFE / Estrasburg     Dimarts, 1 de juliol del 2014 – 14.17 h

La llei francesa del 2011 que prohibeix portar el burca o vel integral a l’espai públic és d’acord amb el Conveni Europeu de Drets Humans, segons ha dictaminat aquest dimarts la Gran Sala del Tribunal d’Estrasburg.

El Tribunal Europeu de Drets Humans entén la necessitat de les autoritats “d’identificar els individus per prevenir atemptats contra la seguretat de les persones i els béns i lluitar contra el frau d’identitat“.

Els jutges han rebutjat la demanda interposada per una noia, nascuda el 1990 i que utilitza el burca, que cobreix tot el cos i té una reixeta per veure-hi, i el nicab, un vel negre de cap a peus, amb una petita obertura a l’altura dels ulls.

Sota la presidència de Sarkozy

La demandant, que considerava contrària al conveni la llei adoptada l’abril del 2011, sota la presidència de Nicolas Sarkozy, afirmava que portava aquestes peces per “la seva fe, la seva cultura i les seves conviccions personals”.

El mateix dia de l’entrada en vigor, recolzada per un gabinet d’advocats britànic, la demandant, francesa d’origen pakistanès, va presentar una demanda davant el Tribunal, que va arribar a la Gran Sala, les resolucions de la qual no admeten apel·lació.

Dos vots dissidents

La sentència d’Estrasburg, adoptada amb 15 vots a favor i dos vots dissidents, reconeix que la llei pot tenir “efectes negatius específics sobre la situació de les dones musulmanes” que vulguin portar aquestes peces, però que hi ha “una justificació objectiva i raonable” per adoptar-la.

Els jutges accepten així els arguments de França, que assenyalava que la llei no perseguia la prohibició del burca i el nicab, sinó de qualsevol peça o accessori que amagués la cara d’una persona, com un casc de moto o un passamuntanyes.

Impacte negatiu

La sentència reconeix que la mesura “pot semblar desmesurada” a causa del reduït nombre de persones que utilitzen aquestes peces a França, menys de 2.000 dels 5 milions de musulmans que hi ha al país, i que l’adopció de la llei pot tenir “un impacte negatiu” de les dones que decideixin portar-ne.

Però assenyala que la decisió de prohibir aquesta peça entra dins de l'”ampli marge d’apreciació” que tenen els Estats a l’hora d’imposar aquesta mena de mesures en benefici de la “convivència”.

A més, han considerat que les sancions previstes a la llei, amb multes màximes de 150 euros, són “de les més lleugeres que el legislador podia plantejar”.

Per això, els magistrats han rebutjat que la llei contravingui els articles del conveni relatius al respecte de la vida privada i familiar, per una banda, i a la llibertat de pensament, consciència i religió.

La llei francesa, indica la sentència, no es refereix a cap peça religiosa, que es poden portar amb llibertat al país amb la condició que no amaguin la cara

La llei francesa, indica la sentència, no es refereix a cap peça religiosa, que es poden portar amb llibertat al país amb la condició que no amaguin la cara.

La jutge alemanya Angelika Nussberger i la sueca Helena Jäderblom afirmen en la seva opinió dissident que “una prohibició tan general, que afecta el dret de tota persona a la seva pròpia identitat cultural i religiosa no és necessària en una societat democràtica”.

A Bèlgica, una llei similar

França va comptar en la seva defensa amb el suport del Govern belga, que va aprovar una llei molt similar a la francesa el juny del 2011.

La llei que prohibeix el burca va provocar polèmica a França, perquè molts col·lectius consideraven que estigmatitzava part de la població quan molt poques dones en porten.

Però els conservadors francesos, recolzats de forma decidida per Sarkozy, la van tirar endavant amb el suport de la majoria de l’arc parlamentari.

La llei també va superar el filtre del Consell Constitucional i, encara que la seva adopció definitiva va tenir lloc a finals del 2010, el Govern va donar un termini de sis mesos per a l’entrada en vigor, temps en què va iniciar una campanya d’informació, sense sanció, als barris on es veien més aquesta mena de peces.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *