"Feminisme i Alliberament Animal" per Anna Carbonell

anna carbonellEl sistema capitalista es basa en l’explotació de la classe obrera, però a la vegada, el sistema capitalista també utilitza altres formes específiques d’opressió que afecten a individus de totes les classes i de totes les espècies.
Al llarg de la història s’ha pretès justificar l’opressió exercida sobre els negres, sobre les dones i sobre les derrotades en general, argumentant que són ‘inferiors’ o bé que existeix una ‘necessitat econòmica’ per a discriminar-les. És fàcil sentir a alguns prosèlits de la discriminació justificant-se dient que “als seus animals els estimen molt”, de la mateixa manera que hi ha masclistes que afirmen admirar a la dona.
Actualment continuem vivint en una realitat especista i patriarcal en la qual els homes encara tenen un poder considerable sobre les dones, on les altes esferes del món empresarial i polític són majoritàriament masculines, i on la presència de la dona és gairebé anecdòtica, on els empresaris i els governants utilitzen tècniques de manipulació per controlar i promoure l’explotació animal per tal de garantir i mantenir el seu poder i els seus interessos econòmics.
La manera com el gènere està estructurat dins del nostre món -la manera en què els homes tenen poder sobre les dones-, està relacionat amb la forma com veiem als animals no humans, especialment als animals que consumim.

En relació als moviments d’alliberament de la dona i dels animals, s’ha de dir que, durant molt de temps, l’humà només fou l’home blanc. La humanitat no significava ni dona, ni negre ni animal, i la dona no era inclosa en el terme humanitat perquè pejorativament ella era tan una dona com un animal. La definició de no humà és equivalent a “no ha de ser pres de debò”, “pot ser objecte d’abús”, “pot fer-se servir”, i per tant, pot ser oprimida i explotada.

I l’explotació i l’opressió requereixen d’una violència posada a la pràctica. Aquesta violència normalment implica tres coses: la cosificació d’un ésser, de tal manera que ella és percebuda com un objecte en comptes de com un ésser viu, que respira i pateix; fragmentació o especejament, així l’existència del ser com un ésser complert és destruïda; i consum, tant consum literal dels animals no humans o consum de la dona fragmentada mitjançant la prostitució, la violació i el maltractament.

Aquestes manifestacions patològiques de la discriminació sexual que van des de l’assetjament sexual fins a la violació, la violència domèstica, la imposició de l’ús del vel al món islàmic i d’altres, han estat exposades per les feministes, de la mateixa manera que les animalistes hem exposat les manifestacions patològiques de la discriminació per motius d’espècie: des d’aquells espectacles públics subvencionats on es tortura i mata a un animal, de l’ús d’animals als laboratoris per tal de comercialitzar amb productes de neteja i cosmètica, i fins a les pràctiques dutes a terme a les granges i escorxadors; i amb això, les dues lluites que combaten els prejudicis, l’odi, i que actuen contra la tradició que justifica la més absoluta dominació: la lluita contra l’esclavatge.

Ens han ensenyat el camí, i ara hem de continuar aquesta lluita per la justícia, tenint en compte que la fi ha de ser l’abolició de tota explotació, no sent acceptable una reducció d’aquesta opressió – és a dir, no seria acceptable que es permetés la violació d’una dona en el cas de ser violada amb preservatiu-, de la mateixa manera que no és acceptable que es permeti que a una vaca se la violi repetidament, que se li robin els fills, que visqui tota la seva vida tancada fins el dia que la mataran a canvi de la concessió de “gaudir” d’uns centímetres més d’espai a la plataforma d’extracció de la llet del seu nadó. En aquestes millores mínimes són defensats els interessos secundaris, però els interessos més fonamentals queden frustrats.

Per tot això, podem dir que ni el gènere ni l’espècie és relatiu a la diferència, sinó que ho és a la dominació, i per tant, l’alliberament de la dona i l’alliberament animal estan indestriablement lligats a la lluita contra el capitalisme, perquè les dues opressions serveixen als interessos materials de la classe dominant, i no podran ser eradicades sense abans enderrocar el sistema social capitalista que l’alimenta i la manté.

I això ho aconseguirem en superar la visió estreta que tenim sobre l’alliberament, mitjançant un anàlisi radical de l’opressió, entenent les analogies entre el racisme, el sexisme i l’especisme, on totes les formes d’opressió estan relacionades entre sí, i també per la necessitat que hi ha de lluitar contra totes les discriminacions de forma conjunta per transformar la societat, sent conscients que aquesta no serà completa sense l’alliberament de la dona i de la resta d’animals que habitem la Terra.

Anna Carbonell és activista de Libera! i de la Plataforma Iniciativa Animalista.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *