La CUP i el “guió de l’estat” article de Sal·lus Herrero

La CUP i el “guió de l’estat”

. Manresa: La CUP fa una jornada de treball per analitzar les negociacions amb Junts pel Sí. Pavelló Nou Congost. David Fernandez 1230#Oriol Duran
. Manresa: La CUP fa una jornada de treball per analitzar les negociacions amb Junts pel Sí. Pavelló Nou Congost.  David Fernandez.  FOTO:  Oriol Duran

Ada Colau, Teresa Forcades, Arcadi Olivares, els del procés constituent i fins a 140 intel·lectuals, s’han declarat ‘confiats’ perquè la CUP no done suport a Artur Mas a l’assemblea de Manresa d’activistes de la CUP de tots els Països Catalans. Ho llegeixes i penses que tenen tot el dret a dir això; la resta també podem pensar que sempre empenten en la “bona direcció”.
Fins ara alguns dels signants em mereixien prou credibilitat política, a partir d’ara em miraré cada declaració que fan —amb lupa— perquè —objectivament— li fan ‘part’ del llit a l’estat espanyol per afeblir les possibilitats de Catalunya d’aconseguir la independència. Si per a Madrid i tot l’estat, ‘el’ principal responsable del procés és l’actual president de Catalunya, cal donar-li suport en les concretes circumstàncies actuals. Fer el contrari, és fer-li el joc a un estat que ens està humiliant, agredint i collant per liquidar la possibilitat d’una República Catalana.

Estic segur, que, des de Madrid, quan han vist que els de la CUP han seguit —per majoria— la consigna del 140 intel·lectuals, s’han posat eufòrics.
Tots sabem que això de Madrid sobre Mas és un mite, creat per l’estat. Perquè sense les agressions de l’estat i les mobilitzacions de la gent, ni Mas ni CDC, potser, s’hagueren fet independentistes tan aviat. I tanmateix, ho han esdevingut i han fet les coses que calia fer als darrers anys, després de l’atac del T.C. a la reforma de l’Estatut votat per la ciutadania de Catalunya.
No es mereix l’estat espanyol, que, des de Catalunya, l’ajuden i es posen pals a les rodes del procés per bloquejar-lo. Perquè per aconseguir la independència de Catalunya cal el suport de la CUP i sobretot dels votants de JXSí (i CDC) perquè anava Mas de president.
No sobra ningú que estiga a favor de la independència, ni d’un costat ni de l’altre; només són 18 mesos i segur que el senyor Mas després de complir la tasca encomanada, farà un pas a un costat, com ho ha fet avançant les eleccions dues vegades i escoltant la gent. Per tant, anar contra Mas, obsessivament, quan des de l’estat el tracten com a enemic a batre (a ell i a la gent independentista), em sembla molt greu i una mica “càtar”, purista.
Si cau Mas, el procés descarrilarà pel centre-dreta i no s’ampliarà per l’esquerra; no tota la gent a Catalunya és de la CUP ni de BNC en Comú; a Junts pel Sí l’han votat 1.600.000, sabent que Mas anava per a president de la Generalitat. Un mínim sentit democràtic, hauria de fer que els ‘anti-Mas’ entengueren que democràcia és tenir en compte la proporcionalitat que s’expressa a les urnes. La proposta de Carles Pi i Sunyer, dels de la CUP, em sembla inacceptable, una estafa; si fóra votant de JXSí ho consideraria una burla, una presa de pèl.
Sovint hi ha idees que no ens deixen pensar ni veure la realitat realment existent; les idees teològiques, serveixen per omplir-se de puresa i creure’s millor que cap altre, és propi de sacerdots i teòlegs no embrutar-se les mans i mantenir-se purs tota la vida i vantar-se d’una “superioritat moral” per sobre dels altres; la política no és, no ha de ser mai, teologia, perquè això ens duu a la perdició, és perillosa i no ens deixa cap clivell d’alliberament perquè es vol assaltar el cel i construir el ‘Regne’, sense “cap màcula”, a l’estil de l’homus soviètic, que descriu admirablement “Temps de segona mà. La fi de l’home roig” d’Svetlana Aleksiévitx, traduït al català per Marta Rebón.
Evidentment, s’ha de fer tot el possible perquè la corrupció no tinga la darrera paraula enlloc, per a fer-la impossible, s’ha de corregir, estructuralment i personalment, perquè els partits polítics de tots els Països Catalans (i de tot l’estat espanyol i la UE), no facen, legitimen ni justifiquen cap pràctica de corrupció. Cal fer net, i, em sembla que a CDC, de grat o per força, s’està fent això, lluitant contra la corrupció, rebutjant les donacions privades, prenent mesures de transparència, movent-se en propostes socials i energètiques davant l’immobilisme, la rigidesa i el sectarisme de la CUP.
No pot ser que mentre exigim, amb severitat i rigor, que a Catalunya no hi haja ni un gram de corrupció (en el passat!), l’estat utilitze tots els instruments legals i il·legals, falsos, inventats o fabricats pels aparells de l’estat i els seus mitjans, per fer descarrilar el procés i liquidar l’actual president de la Generalitat i que des de Catalunya, hi haja qui li segueix el guió i el joc a un estat que “ens estima tant” que vol decidir ‘qui’ ha de ser el president de la Generalitat, ens finança amb comptagotes, ens humilia i asfixia a tots els territoris dels Països Catalans; mentre l’estat i la major part dels partits espanyols van plens de corrupció fins a les celles, des de fa més tres-cents anys.
No obstant, “ells” s’alien uns amb altres per mantenir la dominació i l’espoliació, i a Catalunya hi ha un rebrot de ‘catarisme’ per a dificultar la formació del Govern. Sense Govern s’ajorna la solució de tants problemes com hi ha a la societat catalana i a tots els Països Catalans; a més, els de la CUP obliden posar a l’agenda les Illes i un PV, sense mitjans de comunicació en català i en un laberint jurídic que ajorna el retorn de RTVV, la coordinació de la llengua catalana sencera i un sistema fiscal sostenible.
Des de València estant, demanem que «un excés de ‘purisme’, no ens faça ‘traïdors’». Cal un govern, immediatament, per posar-se en marxa i que els de la CUP en formen part en primera línia. Perquè és molt fàcil exigir confrontacions amb l’estat, mirant-s’ho des de la barrera. Sense ser-hi a la Mesa del Parlament ni al Govern, no es té cap credibilitat per a exigir els altres el que u no està disposat a fer.
Cal arremangar-se i embrutar-se les mans perquè el procés continue viu, amb tota la intel·ligència política, si no l’estan matant. I, al meu parer, els de la CUP són els principals responsables per prioritzar els propis interessos polítics als de la majoria independentista de Catalunya.
En una discussió recent, des de la CUP em retreien que Mas podia fer ‘reversible’ el procés i calia posar algú que el fera del tot ‘irreversible’. Per a fer-lo ‘irreversible’ i arribar a bon port, cal donar suport a Mas que està imputat per l’estat per haver posat les urnes el 9N. Cal cercar mitjancers internacionals entre l’estat espanyol i Catalunya (a Suïssa, a Dinamarca, a Suècia, a Escòcia o El Quebec) per trobar una eixida dialogada.
La solució comença perquè la CUP respecte la votació interna a Manresa, la proporcionalitat dels vots, el dret de la seua minoria disposada a investir a Mas; només és el vot de dos diputats que junt als 62 de JXSí hi ha prou per no fotreu tot, si no, per desgràcia, hi haurà eleccions a març. L’estat espanyol ha d’estar més content que un gínjol del bloqueig que ha fet la CUP fins ara; sembla que s’ha seguit el “guió de l’estat” al peu de la lletra.
Diuen des de la CUP que no paren de bellugar-se, serà des del mateix lloc, com a “Alicia al País de les Meravelles” de Lewis Caroll, perquè no es mouen ni un mil·límetre. Una coherència de “rigor mortis”. Hi ha una dita valenciana, aplicada als excessos, que pot ajudar a entendre-ho: “Tant et vull, que et trac un ull”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *