La guerrillera kurda Arin Mirkan es converteix en un símbol a l’immolar-se i matar desenes de gihadistes de l’Estat Islàmic en la defensa del setge de Kobani

La jove kurda Arin Mirkan.LA SAGNANT LLUITA PER KOBANI

L’orgull dels kurds

La guerrillera Arin Mirkan es converteix en un símbol a l’immolar-se i matar desenes de gihadistes de l’Estat Islàmic. La família de la jove màrtir manté un dol emocionat i feliç

ANDRÉS MOURENZA | ISTANBUL   Dijous, 16 d’octubre del 2014

A casa dels Gençxemis no hi ha dol o, almenys, és un dol diferent, en què les llàgrimes s’eixuguen amb orgull. «Quan la meva mare veu la foto de Dilar a la televisió s’emociona i diu: ‘No n’hi havia cap altra nena com ella. Ha fet que tota la família portem el cap ben alt’», explica Dicle, germana de la jove guerrillera kurda Dilar Gençxemis, en una entrevista amb EL PERIÓDICO. La cara somrient de Dilar, el nom de guerra de la qual era Arin Mirkan, ha donat la volta al món després d’immolar-se davant gihadistes de l’Estat Islàmic (EI) en el front de Kobani.
Dilar, la més petita d’11 germans, va venir al món el 1992 en un poblet de la província kurda d’Afrin (Síria). A casa dels Geçxemis s’hi respirava política. El pare -que ja va morir- era un gran defensor de la causa kurda, així com la mare, que va decidir posar-li el mateix nom a la seva filla que una guerrillera kurda nascuda a Kobani i que va morir lluitant amb el grup armat kurd PKK. A vegades, el futur queda marcat en el nom.

Dilar era «una noia alegre, vital i somrient», recorden els seus germans, i «li encantava competir en els jocs». «Dilar jugava a backgammon amb el nostre pare i sempre guanyava ella», relata Dicle: «A l’escola era la primera de la classe».

A mitjans de la dècada passada, quan la repressió del règim sirià es va acarnissar sobre els kurds, diversos germans grans de Dilar es van unir a l’organització bessona del grup armat PKK a Síria, les milícies YPG. El 2007, amb tan sols 15 anys, Dilar també se’n va anar a la muntanya. «Ho va fer en secret. No ho va dir a ningú, però hauríem d’haver-ho intuït perquè abans de marxar va repartir els seus vestits entre germanes i amigues», explica Dicle.

Des d’aleshores, les úniques notícies que van rebre d’ella van ser dues cartes en què relatava el seu entrenament a les muntanyes de Turquia. «Deia que les condicions eren molt dures, però que se sentia feliç per estar lluitant per la seva pàtria. I explicava que maques que són les muntanyes del Kurdistan, unes muntanyes que li donaven esperança».

A finals de setembre va ser enviada a Kobani per ajudar en la defensa d’aquesta ciutat assetjada per l’EI. «Tots l’estimàvem moltíssim. Sempre que hi havia alguna missió, ella era la primera a oferir-se voluntària», assegura el ministre de Defensa de Kobani, Ismet Xeij Hassan, que la va conèixer personalment.

Però tot just va poder lluitar una setmana a Kobani. El diumenge 5 d’octubre, quan els gihadistes estaven a punt d’entrar a la ciutat, Dilar dirigia una unitat de 15 milicians encarregada d’evacuar 200 civils des d’un poblet de l’extraradi. Ho van aconseguir. Però a canvi van quedar envoltats pels combatents enemics. Després d’hores de tiroteig i quan la munició començava a escassejar, Dilar va decidir lligar-se diverses càrregues explosives i llançar-se cap als islamistes, i en va matar desenes, segons el comandament guerriller.

«Tots estem molt orgullosos del que va fer», afirma la seva germana. En aquesta part del món, un màrtir

-aquell que cau defensant la seva causa- és un ésser immortal, una honra per a la seva família i la seva organització. I Arin Mirkan s’ha guanyat un lloc entre els més importants: només cal bussejar a les webs de les milícies kurdes per veure que, especialment les dones, es mostren disposades a seguir el seu exemple. «Algun dia -apunta el comentarista kurd Amed Dicle- algú escriurà l’èpica història de Kobani i Arin Mirkan, i la Humanitat recordarà la seva gesta».

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *