La monstruosa traïció en la història de Catalunya


op-fxavierLa monstruosa traïció en la història de Catalunya
Francesc Xavier Hernàndez

La derrota que s’albira pot ser terrible: la més dura, per més inesperada i per pròpia, per haver estat provocada per la nostra gent. La CUP és l’espill fosc que reflexa la misèria de la nostra historia, la historia d’un poble vençut, degradat, colonitzat, un poble venut, un país amb una classe política patètica i ignorant, un poble caïnita que amb prou feines manté un mínim de dignitat. Un poble incapaç de sumar, una gent que aplaudeix el botxí abans de fer costat als germans.
En breu el gran protagonista serà la CUP. El programa principal esta clar: “Abans espanyols que avançar al costat d’en Mas i els convergents. Que visquin les cadenes!”. Un programa que lluny de debatir propostes i idees s’ha centrat en tallar el pas al presidenciable de la coalició més votada. L’actitud de la CUP, i la monstruosa traïció que prepara, no tenen precedent a la història del país. Infiltrats fins les orelles per serveis de seguretat diversos, exercint les pitjors maneres de la enginyeria holística-utòpica (en el sentit popperià), incapaços de llegir el present i de sumar cara al futur exhibeixen amb desvergonya la seva brutal prepotència ignorant. Ni un bri de cultura democràtica, just com pertoca a la nostra covarda, pobra, bruta i tan salvatge terra.
Avui, com lleons, i acaronats pel poder, bramen contra allò possible i demà, consumada la victòria de l’Estat mantindran amb justificatius miolets de gat la necessitat de continuar la lluita (just com la FAI al 33). Rajoy, l’Estat, ha guanyat amb sublim mestratge, utilitzant la CUP per destrossar el procés i mantenir Catalunya dins la lògica estatal. En fi les coses són com són i el país es el que és (i que aviat deixarà de ser). No tingueu cap dubte la derrota pot ser terrible i voldria equivocar-me. Sembla que aviat començarem una etapa d’exili interior.asoles

15 pensaments a “La monstruosa traïció en la història de Catalunya”

  1. Holisme és un eufemisme aplicable als creients d’un Absolut i que amb poder polític esdevenen totalitaris.

  2. Impresentable. Pretenen vendre que la única opció nacional catalana és la de la dreta corrupta i antisocial de Convergència. Cal aplaudir la coherència de la CUP defensant alhora el seu projecte nacional i el seu projecte d’emancipació social. Junts Pel Sí haurà de demostrar si posa el projecte nacional per damunt dels interesos particulars de Convergència.

    1. Senyor Pla.
      Entenem la seua alegria per coincidir els vots de la CUP amb els d’IdPV-EUiA, Podemos, PSOE, Ciudadanos i PP per impedir materialitzar el govern que hauria de iniciar el procés per a portar la independència de Catalunya, JA QUE VOSTÈ NO ÉS INDEPENDENTISTA i treballa perquè els Decrets de Nova Planta continuen amb tota la seua vigència i perquè un poble, en aquest cas el català fracasse en el seu intent de fundar un Estat català, lliure de l’Estat espanyol, del qual vostè és un ferm defensor.
      Vostè podrà enganyar a senzilles persones amb el seu demagògic discurs esquerrà, però no a nosaltres.
      Vostè simplement és un espanyol al servei i defensa del seu Estat.
      ENHORABONA SENYOR PLA, perquè els independentistes catalans no hagen aconseguit, de moment, els seus objectius!!!

      ANNA notícies

  3. No solament els Decrets de Nova Plan ta, sino la participació activa en el caciquisme del PPSOE, en el clientelisme de les bosses de treball de les empreses com la S Social, la Ford, etc etc, de lo qual soc víctima i testic, així com de mobbyngs
    reiteratius e injustificats. Aneu a fer la ma!

  4. Mira, Víctor, jo no soc (nacionalment) “espanyol”. Clar que tinc la ciutadania “espanyola” de l’Estat Espanyol. Igual que tú, clar.
    Certament no soc independentista. Tampoc soc de dretes. Recolze el dret a decidir del poble de Catalunya, però no un govern encapçalat pel retallador social Artur Mas. El que sembla impresentable és que JxS vulga posar com a condició per a un acord la figura de Mas. Es que no tenen cap altre candidat que no siga dirigent d’un partit enfangat amb la corrupció i amb una pràctica de govern antisocial? Serà perqué no defensen els interessos nacionals de Catalunya, sinó els seus interessos de classe (burgesa, clar)

    1. Mira, Rafa, jo sóc demòcrata i republicà.
      I la demagògia que utilitzeu certes esquerres me la bufa.
      Si jo poguera votar a Catalunya, ho faria per JxS i per Artur Mas com a president. Com vol el grup més nombrós del parlament català. Al major grup d’eixe parlament amb escreix, i a mi, ens agrada Artur Mas, i si no ho has entés t’ho torne a dir: Artur Mas és el nostre candidat, val xaval! I si no hi ha majoria suficient. Cap problema. Es convoquen de nou les eleccions i a retratar-nos de nou.
      Entenc que tu en Catalunya estaries en minoria amb el senyor Franco Ravel. Això és la democràcia. Bé, matisem, la democràcia que els estatalistes espanyols com tu, Rajoy, Sanchez, Ribera, Iglesias etc. permeteu als catalans, que com ja s’han cansat de vosaltres, estan intentant, amb el vostre vot en contra, fotre el camp de la vostra Espanya (monàrquica o republicana) però amb els decrets de Nova Planta sempre vigents.
      Salut i república valenciana.
      VBS

      1. En Catalunya hi ha dos conflictes, no ú. Està el conflicte sobre el seu projecte nacional, entre qui vol independència i qui vol romandre en l’Estat Espanyol. En aquesta qüestió l’independentisme va guanyar clarament les eleccions del 27 de setembre (no és correcte, com fan els “unionistes”, sumar-les els vots a CSQEP, que no es definia al respecte, i on conviuen unionistes i independentistes, però demanava una República Catalana).
        Però també està el conflicte social. I en aquest és on la CUP es situa enfront de JpS i d’Artur Mas. I sobre això és sobre el que estem debatint. I és sobre el conflicte social sobre el que jo recolze a la CUP, al marge del conflicte nacional. És a dir, recolze a la CUP no en tant que “nacionalment espanyol” (que no ho soc), sinó en tant que persona d’esquerres. I és clar que en aquesta qüestió tú t’has situat en l’altra banda.

  5. Mira que us agrada als (que aneu de) creients d’un Absolut (en el teu cas la ‘lluita de classes’), el maniqueisme.
    Mira que us agrada als espanyols (és a dir les persones que voluntàriament s’adscriuen, amb emoció o indiferència, a un Estat que predica i intenta construir, no sense dificultats, una ‘identitat espanyola’, on alguns com tu (per millor enredar als ‘nacionalistes’ voleu incloure el territori d’identitat catalana, els Països Catalans, dins d’una refundació d’aquest Estat) incidir en l’eix esquerra /dreta per neutralitzar als independentistes que no volem adscriviu-nos a aquest Estat de cap manera.
    Tinc tan clar en quina banda estic que me cague literalment en la demagògia hipòcrita d’estètica esquerrana i espanyola (directa com la teua o funcional com la dels teus compas de la CUP) que es practica de normal en l’Estat espanyol.
    VBS

    1. És a dir, que ara per a tu els independentistes catalans esquerrans de la CUP també són “espanyols”. Això deixa clar quina és la teua concepció nacional: una visió de la nació catalana que exclou a qui no combregue amb la burgesia catalana (i de pas, exclou a valencians i illencs, supose).

      Deixa ja d’envoltar-te en la bandera de les quatre barres per defensar el teu projecte dretà, el d’Artur Mas, que per cert no vol realment una Catalunya independent, sinó una Catalunya dependent directament d’Angela Merkel, sense intermediaris.

      1. Quin ‘mantra’ que us gasteu els espanyols des del PCE(m-l) fins als de VOX, amb això de la ‘burgesia catalana’… a veure si d’una vegada els catalans deixan de ser súbdits del Regne d’Espanya, proclamen la República Catalana i us envien a pastar fang.

          1. De moment som més humilds… amb deixar Espanya ens conformem… encara que ho tenim difícil ja que l’oligarquia i el proletariat espanyols esteu d’acord amb que això no siga possible.

          2. No sé què és “l’oligarquia el proletaria espanyols”. Però sí estic d’acord en que és difícil, si més no si s’acompleixen les enquestes, que donen als partits del règim (PP, PSOE, Ciudadanos…) una àmplia majoria el 20 de desembre. Malauradament, les forces que recolzem el dret d’autodeterminació (Unitat Popular, Podemos…), i que per tant acceptariem la voluntat majoritària del poble de Catalunya, serem previsiblement minoritàries.

  6. Llavors amb la vostra lògica espanyola, els independentistes ens hem d’esperar a que ‘vosaltres’ sigueu majoria en l’Estat espanyol perquè ens doneu permís perque poguem votar… doncs anem apanyats.
    Ah! i damunt perquè vosaltres, en eixe moment inversemblant, voteu en contra.
    En fi teniu unes penques i una barra que no us l’acabeu, fent de’poli’ bo.

    1. Les teues neures arriben a cimes estratosfèriques. En primer lloc, te torne a dir que jo no soc nacionalment “espanyol”. Soc nacionalment català, encara que siga, com tu, ciutadà de l’Estat Espanyol. I eres tú qui deies que “ho tenim difícil” per l’oposició “espanyola” a la independència de Catalunya.
      El demòcrates que vivim en l’Estat Espanyol fora de Catalunya (cosa que inclou nacionals espanyols, bascos, gallegos, valencians i illencs nacionalmente catalans, però exclosos del procés independentista de Catalunya) recolzem el dret d’autodeterminació del poble de Catalunya, i per tant acceptarem el que decidisca aquest poble. I el problema és que, avui per avui, som minoritaris a l’Estat Espanyol i a les seues institucions polítiques. No estic diguent que hagueu d’esperar res. Te dic que si el demòcrates forem majoritaris en l’Estat Espanyol les coses serien més fàcils.
      Per altra banda, és raonable que la decisió final sobre la independència de Catalunya siga presa per referèndum del seu poble. En aquest referèndum únicament votarieu els ciutadans de Catalunya, de manera que la resta no decidiriem res. Però saps perfectament que, segons les enquestes fetes per la mateixa Generalitat de Catalunya, el percentatge a favor i en contra de la seua independència és similar (i fins i tot sembla ser majoritària la posició contrària, cosa, clar, que no se sabrà realment abans de fer el referèndum).
      Naturalmente, els independentistes de Catalunya haureu d’arriscar-vos a perdre el referèndum, i si sou demòcrates haureu també d’acceptar el seu resultat.
      I si me preguntes la meua posició, te diré que soc contrari a l’escisió de la nació catalana, cosa que esdevindria si Catalunya es fera independent i el País Valencià i les Illes Balears romangueran dins de l’Estat Espanyol. Però, naturalment, acceptaré el que decisisca el poble de Catalunya i continuaré lluitant per un procés constituent en el conjunt de l’Estat Espanyol que permeta que el poble del País Valencià i de les Illes Balears exercisquen també el seu dret d’autodeterminació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *