L’ACR Constantí Llombart exigeix a la Universitat de València que reòbriga el Col·legi Major Lluís Vives

COLEGIO_MAYOR_LUIS_VIVES_-_GOERLICHCOLEGIO_MAYOR_LUIS_VIVES_-_MAQUETAÉs totalment inexplicable i incomprensible que el Col·legi Major Lluís Vives romanga tancat, màxim quan és un edifici protegit i que es troba en perfecte estat, segons es pot comprovar en llegir la fitxa del Catàleg de Béns i Espais Protegits de l’Ajuntament de València.
La Fundació Goerlich porta temps reclamant la seua obertura al seu legítim propietari, que és la prestigiosa Universitat de València, sent intolerable que des de 2012 seguisca tancat, sense cap ús educatiu, cultural, social…
La labor de les entitats cíviques és evitar que tan singulars edificis públics es deterioren, desapareguen. Preservar la nostra memòria cultural és una labor de tots, en relació al fet que les generacions presents i futures puguen gaudir-ho en la seua integritat, en la seua esplendor. Per açò convé actuar amb diligència i rigor, dirigint les nostres propostes, iniciatives, peticions i denúncies davant els organismes competents.
Davant la inadmissible inèrcia de la Universitat de València, des de l’ACR Constantí Llombart ens vam sumar a les iniciatives i peticions que porten temps formulant en la Fundació Goerlich. Per açò, hem dirigit diverses escrits tant al Sr. Esteban Morcillo Sánchez, rector de la Universitat, com al Sr. Joan Ribó Canut, actual alcalde de l’Ajuntament de València i al Sr. Ximo Puig, president de la Generalitat València, a fi de que inicien converses i sumeixen esforços, a fi de procurar l’apertura de la residència d’estudiants Lluís Vives en un termini prudencial, valorant les nostres propostes d’ús.
lluisvivesA continuació, es pot llegir l’escrit que hem dirigit a l’alcalde de València, Sr. Joan Ribo, amb la convicció que sabrà atendre i canalitzar les nostres legítimes peticions.

D. ANTONIO MARÍN SEGÒVIA, major d’edat, en nom propi i en qualitat de Portaveu de l’ACR Constantí Llombart, davant vostè compareix i amb el degut respecte i consideració

EXPOSA:
Que segons consta en la fitxa del CATALOGUE DE BÉNS I ESPAIS PROTEGITS Ordenació Estructural – ÀREA D’URBANISME HABITATGE I QUALITAT URBANA – DIRECCIÓ GENERAL DE PLANEJAMENT de l’Ajuntament de València, el Col·legi Major Lluís Vives és Bé de Rellevància Local.
Que l’element protegit (BRL) està constituït per l’edifici del Col·legi Major i els espais vinculats al mateix, incloent tant les construccions com els propis espais, la qual cosa afecta a la parcel·la cadastral 7234705 completa.
El seu entorn de protecció s’estén a les parcel·les cadastrals 7234704 i 7234708, confrontants pel fons, en una franja de sòl determinada per pròpia parcel·la protegida i la línia definida per les façanes dels edificis existents en aquestes parcel·les, franja que continua, amb el límit d’aquesta línia, per la parcel·la cadastral 7234703. L’entorn de protecció s’estén també als espais públics directament vinculats al ben protegit, entenent-se per tals els següents:
– L’Avinguda Blasco Ibáñez, en el tram de façana corresponent a la parcel·la cadastral 6935702, fins a l’encreuament amb el carrer Gascó Oliag, inclòs l’encreuament.
– El carrer Gascó Oliag, des de l’encreuament amb l’Avinguda Blasco Ibáñez fins a l’Avinguda Menéndez Pelayo.
Que en aplicació del que es disposa en l’art. 50.4 de la LPCV, qualsevol actuació, pública o privada, que es duga a terme en l’àmbit del BRL Col·legi Major Lluís Vives serà notificada a la Conselleria competent en matèria de cultura simultàniament al fet que es produïsca la notificació a l’interessat.
Que l’autor del col·legi major, Javier Goerlich *Lleó, va ser un dels professionals que més van influir en el desenvolupament urbanístic de València. Arquitecte municipal, va realitzar l’encàrrec en 1935 després de la petició del rector Peset Aleixandre, encara que no va ser fins a mitjan anys 50 quan es van acabar tots els pavellons.
Que l’arquitecte Javier Goerlich Lleó, mort en 1972, va treballar en l’Ajuntament i algunes de les seues obres més conegudes són el Club Nàutic, i els edificis Campos-Calvet (María Cristina), l’hotel Londres i l’edifici Martí Cortina (Baró de Càrcer).
Que des de 2012, i de manera inexplicable i absurda, roman tancat el magnífic edifici d’estil racionalista conegut com a Col·legi Major Luis Vives de la Universitat de València, situat en l’Avinguda Blasco Ibáñez.
Que la Fundació Goerlich ha proposat en diverses ocasions altres usos, a fi d’evitar que seguisca romanent tancat el Col·legi Major Luis Vives, combinats amb la iniciativa privada, per a poder mantenir viu est singular edifici, que és una de les joies arquitectòniques del corrent racionalista a València, i que va ser construït per *Goerlich en 1954.
Que el citat Col·legi Major Lluís Vives va ser concebut per a albergar la primera residència mixta d’Espanya, i que la curiosa volumetria de l’edifici evoca elements propis de l’arquitectura naval.
Que el citat edifici podria i deuria en breu ser centre cultural, albergar despatxos de professors, tornar a ser Col·legi Major…
Que el president de la Fundació, Andrés Goerlich, tem que la intenció de la Universitat de València siga simplement deixar passar el temps… perquè arribe l’estat de ruïna, alguna cosa que suposaria una enorme pèrdua per al Patrimoni Cultural de la ciutat de València.
Que compartim l’opinió de l’arquitecte valencià (d’origen alemany) i general de Guiding Architects València Boris Strzelcyz quan adverteix “Que una institució pública tracte d’especular, de desconfigurar la idea original, és un perill”, així com la seua proposta que el Col·legi Major Lluís Vives torne “a recuperar l’ús com a residència, plantejar-ho com la seu per a l’intercanvi cultural de la Universitat”.
Que segons argumenta Andrés Goerlich, el Col·legi Major Lluís Vives “no té ni una sola esquerda estructural”. “Si es demoleixen els forjats interiors, el col·legi es va al sòl”, indica també el president de la Fundació Goerlich i “es perdria un important valor patrimonial”, segons assenyala Boris Strzelcyzk.
Que des de l’ACR Constantí Llombart proposem que la Universitat de València, en col·laboració amb la Generalitat i l’Ajuntament de València, procedisquen a iniciar converses per a definir un ús social prèvia adaptació i reforma, donada la manca d’albergs i residències a joves estudiants amb escassos recursos econòmics, i que precisen d’una residència per a poder així completar els seus estudis i portar una vida amb la deguda dignitat i folgança.
Que cal recalcar que el Col·legi Major Lluís Vives (Residència d’Estudiants Lluís Vives), forma part del registre Docomomo (Document of Conservation of Buildings, sites and *neighbourhoods of Modern Movement), el llistat d’immobles que mereixen un reconeixement dins del Moviment Modern.
Que la Universitat de València, la Generalitat i l’Ajuntament de València tenen una oportunitat històrica de tornar a recuperar una de les joies del racionalisme, assignant-li un ús educatiu, cultural i social, sent urgent que s’activen els mecanismes administratius i legals, en llaures a retornar a la societat el magnífic edifici que va encarregar el rector Peset a Goerlich.
Per tot açò,
SOL·LICITA:
Que l’Ajuntament de València i la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports responguen dins del termini i en la forma escaient a tots i cadascun dels assumptes continguts en la present petició, en virtut del que es disposa en la Llei Orgànica 4/2001, de 12 de novembre, reguladora del Dret de Petició.
Que si aquest òrgan no fóra competent, que PROCEDISCA SENSE DILACIÓ a donar trasllat del present document a l’autoritat o òrgan corresponent per a pronunciar-se o resoldre sobre totes i cadascuna de les qüestions i peticions plantejades en el mateix, tal com arreplega l’Article 10. Decisions sobre competència de la Llei Orgànica 4/2001, de 12 de novembre, reguladora del Dret de Petició.
ALTRESSÍ SOL·LICITA: que de conformitat amb el que estableix l’Article 11.1 de la Llei Orgànica 4/2001, de 12 de novembre, reguladora del Dret de Petició, una vegada siga admesa a tràmit aquesta petició, es conteste i es notifique la contestació en l’adreça indicada a l’efecte de notificacions, en el termini màxim de tres mesos a explicar des de la data de presentació d’aquest escrit, indicant-los que, en cas de no fer-ho, es formularà la pertinent queixa davant el *Síndic de *Greuges de la Comunitat Valenciana o el Defensor del Poble.
València, a 23 de gener de 2016
Signat: Antonio Marín Segòvia

ALCALDE-PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE VALÈNCIA
Plaça de l’Ajuntament de València, 1
46002 VALÈNCIA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *