Les propostes d’Elisenda Cremades, per Joaquim Auladell

Les propostes d’Elisenda Cremades

per Joaquim Auladell

Elisenda Cremades ha publicat dos articles, Retrat del règim del 78 i Pitjor que una colònia i un tercer Els fonaments del moviment sobiranista valencià que és el darrer d’una sèrie i alhora el primer d’una altra dedicada específicament als valencians, feta entre valencians, i com a aportació al debat de grups i individus, a diversos sectors i indrets.

Elisenda Cremades pot semblar tímida i fins i tot ingènua, però en aquests moments inicials de reconeixement entre valencians és més interessant el que ens pot dir l’altre que predicar el que nosaltres ja sabem, perquè potser estem dient el mateix amb diferents o noves paraules. És com quan els gossos s’ensumen.

Ramon Llull explica que un “gentil” (un agnòstic) va demanar a “tres savis” (creients de diferents fes) que li exposessin les seves creences per si alguna li semblava millor que la seva. Era una aposta atrevida, els els tres savis estaven ferms cadascun en la seva fe i volien guanyar, però acceptaven que algun altre podia tenir raó. El final d’aquesta història s‘ha perdut, o potser Llull no el va escriure mai.

Cremades vol construir un “nosaltres, valencians” des del diàleg i la cooperació, no donant res per sabut als “valencians autèntics” ni als “valencians tebis” i ni als que, pel fet de viure al País Valencià, els convindria de constituir-se en poble valencià i dotar-se d’una República Valenciana.

Sobre això hi ha “il·lusions i anhels”, idees no aplicades o cap idea. Només l’acció col·lectiva permet avançar separant les idees errònies de les encertades. Afortunadament està començant un moviment en aquest sentit.

El tercer paràgraf del del tercer article està massa condensat: ideologia convenient, comportament electoral, classe i condició… o és només una manera d’animar el debat?.

Passo a comentar els punts:

  1. “El nostre moviment té de ser pacífic”. D’acord. “La veritat no necessita màrtirs”, que deia Francesc Pujols.

2.“El nostre moviment té de ser republicà”. Democràtic, igualitari o equitatiu… Completament d’acord.

  1. “El nostre moviment té de ser transversal”. Ben entès, no com una populista centreamericana que va dir“transversal de liberals i socialdemòcrates”. Transversal vol dir “ordenat per uns criteris (“valors”) axials concretats en forces polítiques” i amb un joc ordenat en “amics i enemics”. La transversalitat és la mesura del domini social entre “els transversals” i “els marginals”. “L’eix ideològic—diu Cremades— ha d’estar integrat al nostre moviment d’una manera natural”. Sí! Ha de ser l’experiència reflexionada dels participants, no un coneixement llibresc, “ideològic” o de diverses tradicions del passat. Esquerra”, si té un sentit és la idea d’igualtat de les persones. El concepte de Transversalitat es pot relacionar amb el similar d’Hegemonia, de Gramsci, teòric polític. Per ell es tracta de conflictes entre grups polítics. Hi ha els grups dominants i els grups dominats (“subalterns” en deia ell) i poden constituir-se en blocs. El bloc subaltern funciona per discussió i consens internament i en conflicte extrem amb el bloc dominant. Tot això passava fa cent anys. Per a Gramsci els problemes principals, a Itàlia, era la unió dels treballadors industrials i els treballadors del camp i el desvetllament de les capes subalternes que que donaven suport al bloc dominant en contra dels seus interessos. Al País Valencià també pot ser útil el concepte d’Hegemonia. Hi ha el concepte de Poble Valencià (els habitants del País Valencià, si arriben a ser-ne conscients i actius per ser ciutadans valencians, i si troben l’estratègia d’alliberament).
  1. Cremades considera que “el nostre moviment ha de ser inclusiu o integrador”. Són dos sinònims, un amb càrrega positiva i l’altre amb càrrega negativa. La cultura és la manera concreta que tenim els humans. En aquest sentit no crec que es pugui parlar de “cultura valenciana” o sinó definiu-me els elements de la cultura valenciana o digueu-me quina és la cultura religiosa o cinematogràfica dels valencians. La cultura és un o “el” mitjà de comunicació. Si els valencians han de ser no un agregat estadístic sinó una societat concreta ha de tenir mitjans de comunicació concrets. Crec també, com Cremades, que els discursos sobre la identitat és una invasió de l’enemic de la psicologia.
  2. I, “finalment té de ser participatiu”. Ja en dir que havia de demòcrata havia dit que havia de ser participatiu políticament, ara diu que ha de ser-ho també socialment. “Crec que no es pot ser (és molt fàcil i barat dir-s’ho) progressista sense ser demòcrata”. Xocarà, potser, però les persones en presència no es poden sacrificar a idees no verificades.

Cremades afirma que és nacionalista perquè és internacionalista o que és internacionalista perquè és nacionalista. Té trellat, encara que algunes persones oposen els dos conceptes. Són els que trepitgen tot el que poden, petits o grans. La solució, el somni de Cremades, és el món cobert de repúbliques sobiranes i solidàries.

No sé si Cremades estarà d’acord amb mi, però jo crec que un imperialista amb bona consciència (qui oprimeix els individus d’un grup d’una terra) no és demòcrata. És com quan plou a la plaça Catalunya, per dir un indret concret, que es mulla tothom que està allà, tant si és sobiranista o no. Vull dir que no és una qüestió de percepció sinó de fet. Com l’imperialisme.

Al començament del primer article hi surt l’únic teòric de la política Carl Schmitt que diu que tots els Estats tenen una idea rectora, superior als seus subjectes: l’Imperi (el Reich), el Califat mundial, la Dictadura del Proletariat, el Benefici Màxim sense subjecte, la idea d’Espanya eterna… Per a Cremades la idea rectora de l’Estat és la Llibertat i el Benestar del poble valencià entre els pobles del món, i jo hi estic d’acord.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *