Dues religioses espanyoles musulmanes reivindiquen ‘indignades’ el fer ostentació de la seua religió en els centres públics valencians i la Conselleria d’esquerres es doblega davant l’Islam


Sin título-1amparo

Educación garantiza el derecho a estudiar en el IES Benlliure a la alumna con hiyab. La estudiante podrá asistir a clase y la conselleria creará una normativa sobre prendas de vestir

19.09.2016 | 15:52  M. BOUIALI | VALENCIA
La Conselleria de Educación ha dictado que la alumna Takwa Rejeb, española musulmana de 23 años, podrá asistir al IES Benlliure con hiyab. La conselleria antepone el derecho a la educación a las normativas internas de los centros que, como en este caso, dictan que no se puede ir a clase con la cabeza cubierta. Educación destaca que el “máximo objetivo” es garantizar el derecho a la educación “con todo tipo de instrumentos para fomentar la convivencia y la diversidad cultural” en los centros educativos valencianos.
Según ha anunciado la conselleria este mediodía, se “garantiza el derecho a la educación de la alumna y podrá asistir con el hiyab al centro y a todas las clases lectivas”. “Esta determinación se ha tomado después de tratar el caso concreto con los diferentes agentes educativos y sociales implicados en la cuestión”, concretan en un comunicado en referencia a una reunión que ha tenido lugar esta mañana.
Además, la conselleria dirigida por Vicent Marzà anuncia que elaborará una normativa autonómica que regule las prendas que viste el alumnado, con la que se evitarán situaciones como la de Rejeb.

La alumna no ha podido incorporarse a las clases del FP de Turismo al que se había matriculado en el centro público de Valencia, que empezaban el 9 de octubre. El primer día recibió varios avisos por parte de la directiva del centro y esta mañana esperaba una resolución, ya que no había recibido ninguna comunicación y no ha estado yendo al centro «para no interferir en las clases». No obstante, abogaba por el diálogo para solucionar la situación.
El caso de Takwa Rejeb –a quien indicaron que no podía asistir al centro con velo y le invitaron a cambiar de instituto– es el primero que se hace público en la C. Valenciana. Hasta ahora, la joven que ha estudiado en varios centros y en la universidad no había tenido problemas por llevar la prenda en el ámbito académico, asegura. En los últimos años ha habido otros casos en España, y en la mayoría de ellos también se ha dado la razón a las jóvenes.

2 pensaments a “Dues religioses espanyoles musulmanes reivindiquen ‘indignades’ el fer ostentació de la seua religió en els centres públics valencians i la Conselleria d’esquerres es doblega davant l’Islam”

  1. Voldria aprofitar aquest article per compartir una experiència personal meva en que he vist l’evolució de determinats esdeveniments al llarg de diversos anys, unes dues dècades any amunt any avall.

    Els fets s’inicien en un bar al que anava esmorzar, ara ja no existeix, amb 2 companys, l’hora era sempre ls mateixa, 10 minuts amunt 10 minuts avall, i sempre soliem coincidir amb gairebé les mateixes persones tot els dies.

    Entre eixes persones hi havia 2 homes marroquins que trevallaven a la construcció i que no semblaven tenir problemes pel que fa a menjar pernil i embotits i a prendre una o dues cerveses seguides d’un cigaló i/o copa de conyac.

    Les seves dones anaven pel carrer del tot occidentalitzades i eren força simpàtiques, es relacionaven sense cap problema amb les veines i només l’accent al parlar denotava que no eren originaris d’aquí ni de cap indret de l’estat espanyol.

    Amb el pas dels anys va anar augmentant el nombre de persones nouvingudes sense que s’apreciés cap canvi substancial a excepció feta de la gent més gran (alguns es portaven a casa els pares), però en aquest cas tant l’home com la dona, repeteixo gent ja d’edat força avançada, anaven vestits al’estil tradicional del seu lloc d’origen.

    El nombre de persones nouvingudes seguí augmentant i un dia en una casa que estava en lloguer la porta del que havia estat el garatge aparegué arreglada neta i acabada de pintar i a la paret just dalt de la porta un carell que deia “mezquita ——————“.

    Ens vam assebentar que feia unes poquest setmanes havia arribat un nou nouvingut que era imam, a partir d’aquell moment els 2 marroquins que cito al principi van deixar d’anar a esmorzar al bar i les seves respectives mullers van començar a mutar la seva indumentaria començant pel mocador cobrint el seu cabell i també van de deixar de relacionar-se amb les altres dones del veinat excepte les d’origen marroquí.

    I arribem al dia d’avui, dels 2 homes del principi, quan recordo els vells temps, un d’ells ha fet una mutació brutal vesteix sempre a l’estil tradicional, s’ha deixat creixer la barba i quan coincidim i li dic “bon dia” em mira com si fos alguna mena de cosa fastigosa i m’ignora, l’altre manté un aspecte identic, només els canvis fisics deguts pel pas dels anys i a diferència de l’altre em contesta la salutació amb un lleu somriure i una discreta inclinació del cap, però defugint establir conversa.

    Aiiii!!!! Com recordo aquells vells temps amb les animades converses al bar, amb els entrepans de pernil i convidant-nos a cerveses els uns als altres.

    1. He observat exactament lo mateix en el meu poble, i en molts casos. Es arribar la mesquita i desapareixer l’integracio. Posicions mes radicalisades quan parles en ells, menys tolerants en el catolicisme, dones que deixen de saludar-te si no van acompanyades dels seus homens, alguns homens que deixen de saludar-te si vas assoles. Aço no es integracio, es tot lo contrari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *