L’ACR Constantí Llombart crida el 9 d’Octubre a anar amb la pancarta REPÚBLICA VALENCIANA, LLIURE I SOBIRANA

Esta pancarta, finançada per l’ACR Constantí Llombart, membre de la plataforma republicana ‘Sobirania Valenciana’, es va estrenar el 15 d’abril del 2007 a Alacant, on la CPVR va organitzar el primer tren republicà i la segona manifestació de País per la República, i pocs dies de les eleccions autonòmiques que es van celebrar el 23 de maig.

La història d’aquesta pancarta la podeu seguir clicant ACÍ

SiR de la Marina Alta organitza un autocar per al 9 d’Octubre

Companys/es des de la Marina Alta
Des de SiR de la Marina Alta, volem facilitar la presència a la manifestació de València del dia 9-O i gestionem un autocar:
Eixida des de Dénia a les 16:00 h en el Parc de Torrecremada enfront dels jutjats.
 A les 16:45 parada en Gandia a la redona dels jutjats.
 La tornada es farà després d’acabar la manifestació.
 Tl contacte (preferible per wasap) Patri: 629711526. Dolors 616759243 o a aquest correu electrònic.

 Eixim al carrer a recordar que al 1238 Jaume I va crear un estat modern i des d’aleshores tenim una entitat que conservar, encara que, per dret de conquesta, la dinastia borbònica va fer desaparéixer el Regne de València.
Eixim a reivindicar que volem ser un poble lliure i sobirà.

 Solidaritat i República (La Marina Alta)
Solidaritat amb Catalunya i en defensa de la democràcia

Increïble (o tal vegada no) la Comissió 9 d’Octubre, amb un lema innocu, troba a faltar la presència del PSOE, el partit del 155 i que amenaça a Catalunya amb un estat d’Excepció i que se’n riu dels valencians quan anuncia que ajorna per a quatre anys la reforma del finançament

ANNA notícies. Amb la millor tradició de l’esquerra espanyola que es fa ressò dels conflictes llunyans, però que ignora els que té al costat, la Comissió 9 d’Octubre  ignora l’existència de presos polítics pel conflicte que els republicans catalans mantenen amb la oligarquia espanyola i en declaracions al digital València Extra “troben a faltar la presencia del PSOE”, partit dinàstic, soci del Botànic,  que està propugnant un Estat d’Excepció a Catalunya i que se’n riu dels valencians quan ens anuncia en un míting de Sánchez que la reforma del finançament s’ajorna quatre anys més. A més, com sempre, esta Comissió controlada per l’esquerra dinàstica,  filtra adequadament el lema de la manifestació, on mai, en el 9 d’octubre, es fa referencia a la reivindicació de la sobirania política dels valencians. Tots els anys el lema que escull la Comissió 9 d’Octubre,  no te res a veure amb les reivindicacions nacionals dels valencians i serveix com instrument polític per a erosionar a la dreta dinàstica quan esta estava en el poder. Ara que la dreta dinàstica està en l’oposició i ells, l’esquerra dinàstica, estan al poder, el lema és del tot innocu.

València Extra. Una nova edició de la manifestació del 9 d’Octubre eixirà per a reclamar “el País que volem”. Des de l’organització assenyalen els assoliments aconseguits, però també elements a reivindicar, com la solució de l’infrafinançament, la reciprocitat de televisions autonòmiques o la fi de “retallades” a lleis valencianes
Una nova edició de la manifestació del 9 d'Octubre eixirà per a reclamar "el País que volem"
03/10/2019 –
“Reivindicarem el país que volem aconseguir. No que somiem, sinó el que volem que es faça realitat“, ha iniciat Ana Oliver. Pertany a la Junta Directiva d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), però ara fa el paper de portaveu de la Comissió 9 d’Octubre. Dimecres que ve, a les 18.30, diverses associacions, partits polítics i sindicats s’uniran en una marxa unitària en Sant Agustí, per a reclamar “el País que volem“.
Des de la ponència dels membres de la comissió, han volgut repassar alguns “assoliments aconseguits”, com la “recuperació de la Radiotelevisió Valenciana, la Renda Valenciana d’Inclusió i l’Oficina de Llengües”. També des de l’àmbit legislatiu, com la Llei per al foment del valencià o la Llei LGTBI. No obstant això, tot “aquest recorregut d’assoliments” no els “fa oblidar que” hi ha problemes “importants amb el govern central”: “Estiga o no en funcions, el Govern no compleix les seues promeses. No arregla el finançament injust ni el deute il·legítim. No es planteja derogar la reforma laboral o lleis restrictives, com la Llei Mordassa”, ha asseverat.

“Hem de ser la pinya que necessitem”

Segons el parer de la Comissió, el Govern d’Espanya utilitza “com a línia de defensa“, fins i tot, als mateixos jutges, perquè “a través del Tribunal Suprem i Constitucional moltes lleis valencianes són retallades”. Alguna cosa que va ocórrer amb la Llei LGTBI, Infància o decrets com el de Plurilingüisme.

També, assenyalen, hi ha coses a reclamar al Botànic actual, un dels membres del qual -Ana Lima, de Unides Podem-, estava present. Assenyalen la incongruència que “continue la censura a TV3”, o que encara no s’assistisca el dret dels valencianoparlants a ser atesos en valencià “amb el requisit lingüístic” per al funcionariat.
Des d’Intersindical Valenciana, Vicent Moreno, assenyala que la jornada del 9 d’Octubre és una “festa alegre però també combativa”, siga com siga el govern de la Comunitat: “Hem de ser molts, ser la pinya que necessitem com a poble”.
Per a Lima, d’UP, “és una evidència que un govern progressista” en el territori valencià “consolida el 9 d’Octubre” i amplia la “cohesió social”. “Fa ja cinc anys vaig notar un canvi. Ho celebrem amb alegria, no amb violència, encara que alguns volen que n’hi haja”, ha recordat en referència a les formacions d’extrema dreta i blaveres.

Dos de tres socis

Preguntats per l’opció de suprimir aquesta manifestació i ajuntar-ho tot en la Processó Cívica del matí, han assenyalat que va ser una decisió consensuada i per la qual “hi ha molts motius“. “Són dos espais diferents, un de la ciutat de valència. La manifestació de la vesprada es manté, i considerem que ha de mantenir-se amb el caràcter reivindicatiu”, han indicat.
La majoria d’integrants d’aquesta Comissió han volgut fer acte de presència i manifestar el seu suport, a més d’assoliments i noves metes a aconseguir pel País Valencià. El llistat és llarg. Des de les associacions, a més d’ACPV, participa l’Associació Cívica Tirant lo Blanc, Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), Ca Revolta, Decidim (Plataforma pel Dret a Decidir), Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, Societat Coral El Micalet. CCOO-País Valencià i Intersindical són els dos sindicats que s’han sumat.
Quant als partits polítics, Compromís i Podem, socis en el Botànic, han volgut participar. Per això, des de la Comissió han trobat a faltar la presència del PSPV, però entenen que és una decisió pròpia i legítima. També participa Esquerra Republicana del País Valencià, Esquerra Unida del País Valencià i Jovent Republicà.

1939

Enric Vila1939

Enric Vila

Espanya ja ha decidit destruir l’autonomia a la vista que no pot controlar-la. És qüestió de temps que el règim de Vichy es mostri als ulls dels catalans amb tota la seva cruesa grotesca i pueril. El terrorisme és la darrera bala de Madrid per mirar d’estabilitzar l’Estat en les properes eleccions, però tampoc no crec que la jugada surti bé perquè Catalunya no és el País Basc, ni som al 1978.

Com ja vaig vaticinar fa més d’un any quan Quim Torra va ésser investit, el president aviat es veurà obligat a dir que ha fet el que ha pogut per defensar la llibertat de Catalunya amb algun gest grandiloqüent que salvi el seu honor. Els patriotes seran expulsats de les menjadores que la Transició va crear per tenir-los adormits o s’aniran adaptant als principis del nou movimiento constitucionalista. El terrorisme servirà d’excusa per tot, però no solucionarà res.

És qüestió de temps que Torra tingui el 1939 que tant ha estudiat, en versió de vodevil. Si els partits s’haguessin pres l’autodeterminació seriosament, el discurs sobre les sentències i les detencions seria més senzill de fer. Quan va esclatar el cas Pretòria en plenes consultes populars, o quan Jordi Pujol va confessar les seves merdes, abans del 9-N, ja vaig advertir que el problema important no era la corrupció sinó el conflicte nacional.

Després de la manera com l’Estat ha tractat el dret a l’autodeterminació, votada al Parlament des de 1980 diverses vegades, i contemplada pel PSOE, quan era antifranquista, cap català no es pot sentir segur amb la justícia espanyola. Durant la campanya electoral del 21-D, convocada per Rajoy, ja vaig dir que el règim autonòmic era mort i que tots els intents de ressuscitar-lo anirien enfonsant el prestigi dels partits i dels intel·lectuals que els fan el joc.

Hem caigut més avall del que molts s’imaginaven fa només un parell d’anys i encara som lluny de tocar fons. Els articulistes catalans que depenen de l’Ibex-35 ja escriuen com si visquessin en una dictadura, saquejant els clàssics i explicant el món de cap per avall, quan aconsegueixen fer-se entendre. Els espanyols gasten una flatulència suada i coneguda, que em recorda per què el periodisme en castellà del segle XX és gairebé un desert.

L’aparició d’Íñigo Errejón arriba amb cent anys de retard i no millorarà les coses, fins i tot encara que se’n surti en les eleccions de novembre. L’azañisme, igual que el pujolisme, és una rèmora del passat, un experiment fallit, una fugida d’estudi que ha perdut la capacitat inspiradora d’altres èpoques. Si Mónica Oltra se sent cosmopolita al costat d’Errejón és només perquè la seva família va passar gana i sobre el record de la gana només es pot construir la Xina.

Per constatar la destrucció de la vida autonòmica n’hi ha prou de posar TV3. La televisió pública s’ha convertit en una màquina de fabricar sermons disfressats de discurs científic. Els seus editors ja no en tenen prou de posar una feminista o un pederasta penedit a cada telenotícies. Per dissimular els insults sistemàtics que profereixen contra els enemics tradicionals d’Espanya, també han començat una campanya contra l’alcohol i el tabac.

La televisió autonòmica, que era una font d’inspiració i un referent de modernitat en la Catalunya postfranquista, s’ha convertit en la corretja de transmissió del puritanisme que exigeix qualsevol societat autoritària. El català, orfe d’institucions un altre cop, es pot tornar a abocar a fer diners i a tenir fills. Tot i la profunda crisi que viu el món occidental, mai la repressió havia estat tan dolça, ni el món ens havia ofert tantes alternatives a l’absurditat de deixar-nos consumir en el soterrani de la vida espanyola.

RV/PVE recull firmes per a poder presentar-se el 10-N

clica ACÍ per descarregar l’imprès


1) Descarrega’t i imprimeix el formulari per recollir avals.
2) Aconsegueix un mínim de 10 signatures: família, amics, veïnat, companys de feina…
3) Envia els avals per correu ordinari a l’Apartat 12096 VALÈNCIA 46020 .
4)) Si vols també podem posar-nos en contacte amb tu per whatsapp 650 527 213 per coordinar l’entrega i recollida d’avals i ajudar-te en tot allò que necessites.
Fes-te recollidor/a d’avals!
Gràcies per la teva atenció i esperem la teva participació i difusió!
Cordialment,
RV/PVE

Sempre han parlat per nosaltres. Feminisme i identitat. Un manifest valent i necessari. EL HACHMI, NAJAT

Poques veus tenen tanta autoritat per parlar de feminisme i identitat com Najat El Hachmi. Més enllà de la seua condició d’immigrant i de filla de família musulmana marroquina, el seu món narratiu és un món de dones. Amb aquest coneixement de primera mà, s’ha format una opinió sobre el que suposa ser feminista avui dia. Per això ha escrit aquest assaig, per exposar el seu punt de vista i denunciar les múltiples trampes i formes de discriminació que pateixen les dones. La seua mirada, a més, s’enriqueix amb les particularitats amb què es troben les dones immigrades a Europa, que experimenten la següent paradoxa: viuen en una societat moderna i democràtica, on la igualtat de drets és una realitat legal i on existeix una consciència feminista creixent, i, en canvi, a les filles de procedència migratòria musulmana encara els costa treure la veu a l’esfera pública per denunciar el masclisme concret en el qual creixen.

 

Mitjà per la República Valenciana