Convocada l’Assemblea General (darrera de la primera època) de RV/PVE el dissabte 6 de juliol del 2019


Assemblea General  (darrera de la primera època)

CONVOCATÒRIA –
CONVOCANTS: Comité Executiu
CARÀCTER: Ordinària
DATA: Dissabte, 6 de juliol del 2019
HORA: A les 10:00 en primera convocatòria i 10:20 en segona.
LLOC: carrer Mestre Serrano, 33 · Polígon de l’Aeroport a MANISES.
ORDRE DEL DIA [modificat a 12/06/2019] (1):
 

  1. Els convocants proposen a l’Assemblea la mesa que la moderarà, dirigirà i alçarà l’acta dels acords.
  2. Aprovació de l’ordre del dia (1).
  3. Informe d’altes i baixes. Informe de vots delegats (2).
  4. Informe polític i de gestió (des de novembre 2007 a juliol 2019) per part del Comité Executiu.
  5. Modificació d’Estatuts (3).
  • Proposta d’eliminació en l’article 14 del següent paràgraf: “Per a formar part amb plenitud de ple dret en l’Assemblea General del partit, o ser elector o elegible com compromissari es requerirà una antiguitat mínima d’un any com a afiliat.”
  • Proposta de modificació dels articles 13, 14, 15, 16 i 17, introduint el òrgans de direcció i representació de RV/PVE: l’Assemblea Nacional Republicana (ANR), el Consell Nacional Republicà (CNR), la Mesa  del CNR, l’Executiva Nacional Republicana (ENR) i els càrrecs la Presidència de RV/PVE i la Secretaria General de RV/PVE.

Per llegir document en detall:
http://www.republicavalenciana.org/documents/canvi-estatuts.pdf

  1. Elecció, si s’escau, dels òrgans de direcció i dels càrrecs aprovats.
  2. Convocatòria de la PRIMERA ASSEMBLEA NACIONAL REPUBLICANA (1ra ANR) de caràcter fundacional i de començament d’una nova etapa. Elecció de la Comissió Organitzadora de la 1ra ANR que proposarà, abans d’un mes, al Consell Nacional Republicà (CNR), la data, el lloc, el reglament, l’ordre del dia i els redactors i responsables de les Ponències política i organitzativa o d’Estatuts, perquè la CNR convoque la 1ra ANR.
  3. Intervencions d’organitzacions i persones convidades.
  4. Si s’escau, presentacions de resolucions (1), discussió  i la seua votació.
  5. Torn obert de propostes i suggeriments. Rebuda la proposta d‘elecció d’una Comissió per redactar el Reglament intern del Consell Nacional Republicà (CNR).
  6. Lectura de l’acta amb els acords de l’Assemblea, la seua aprovació i facultar al Representant o President de RV/PVE per, si s’escau, elevar-los a escriptura pública i comunicar-los al registre de partits polítics per a la seua inscripció.

País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 17 maig 2019

 (1) El termini de presentació per part dels afiliats de modificacions a l’ordre del dia i de propostes de resolucions, finalitzarà el 28 de juny a les 24.00 hores. Hauran de presentar-se als convocants (Comité Executiu) per correu electrònic a correu@republicavalenciana.org indicant en l’assumpte “PER A L’ASSEMBLEA del 6 de juliol del 2019”.

(2) Per afiliar-se entreu a http://www.republicavalenciana.org/imatges/noticia/butlleta-compte999.jpg   Els vots delegats es poden portar a la mateixa assemblea o enviar-ho a correu@republicavalenciana.org

Compromís i Podemos a un pas de fer-se còmplices del regim neofranquista del 78

Compromís i Podemos a un pas de fer-se còmplices del regim neofranquista del 78

Entre el primer i el segon Botànic, a l’Estat espanyol s’ha fet visible, s’ha marcat de manera palesa, la ratlla entre demòcrates i neo-totalitaris: hi ha presos polítics i s’alteren barroerament i sense escrúpols les majories parlamentaries. Entre  els dos Botànics, el partit dinàstic PSOE ha revalidat l’empassada pactada amb els franquistes en 1978 i ha renovat el consens espuri que ha fet possible, sense cap denuncia, la concatenació de la Constitució del 1978 amb les lleis de l’Estat nascut amb el Decreto de 24 de julio de 1936 on els colpistes feixistes contra la República espanyola nombren La Junta de Defensa Nacional i dos mesos més tard amb el Decreto 138/1936, de 29 de Septiembre, pel qual “se nombra Jefe del Gobierno del Estado Español al Excmo. Sr. General de Division Don Francisco Franco Bahamonde, quien asumirá todos los poderes del nuevo Estado”.

Fins ara dins la coalició Compromís, exceptuat a IdPV (part procedent en els seus orígens del PCE que va pactar l’empassada), ni  el BLOC (abans UPV) ni els Verds Ecologistes han estat hipotecats per allò que altres (PSOE, PCE i CDC) van assumir en 1978. El mateix podem dir de la formació Podemos que en els seus orígens volien despenjar-se de la motxilla de IU-PCE. Cap d’ells varen pactar l’empassada del 78; ni l’esquerra sorgida del 15-M, ni el valencianisme polític de la UPV, ni els Verds de Carles Arnal, que cal recordar va ser l’únic diputat que el 16 de febrer del 2005 a les Corts valencianes va votar en contra d’una resolució del PP i PSOE de rebuig al Plan Ibarretxe, mentre que Ribó, Botella, Oltra (Joan Antoni) i Cardona d’EUPV, mantenint la seua lleialtat espúria no es despenjaven dels socis del 78 i votaven al costat del PP i PSOE, a l’igual que Isaura Navarro havia fet uns dies abans, l’1 de febrer del 2005 al Parlament de Madrid.

Ara el regim del 78, pel trencament del consens per part dels republicans catalans, mostra la seua veritable essència:  un regim no democràtic i neo-totalitari que compta com a base fonamental per a mantenir-lo amb l’esquerra dinàstica del PSOE.

Si les direccions de Compromís (llastrat amb el nucli constitucionalista dinàstic de M. Oltra i Ribó) i de Podemos, després del 155, de l’empresonament dels republicans catalans i de l’alteració de les majories parlamentàries, consumen la seua aliança amb el PSOE, esdevindran amb ells part d’un regim concatenat amb el franquisme i corresponsables dels seus actes. Restaran a un costat de la ratlla i els demòcrates els hauran de senyalar com a col·laboracionistes dels enemics de la societat oberta.

 

País Valencià, 05/06/2019                    Comitè Executiu de RV/PVE.

 

L’Estat espanyol i la Unió Europea cada vegada més lluny dels demòcrates i de la Democràcia

L’Estat espanyol i la Unió Europea cada vegada més lluny dels demòcrates i de la democràcia.

República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu  denuncia la repressió contra els republicans catalans per part de l’Estat espanyol sorgit del 78 i que cada vegada més esdevé hereu del 39, agreujada per les darreres peticions fiscals, les expulsions de diputats alterant de manera indecent les majories parlamentaries i que compta amb la complicitat de sectors que es reclamen d’esquerres (Podemos, IU, els ‘Más’, Compromís) que aspiren a pactar amb l’esquerra dinàstica i neo-franquista del PSOE que fan costat, amb els seus silencis, a la repressió cap els republicans i col·laborant a fonamentar el regim del 78. Davant d’aquest escenari RV/PVE es posiciona al costat de tots els demòcrates i els republicans en defensa de les llibertats democràtiques i els drets civils i socials.

Al mateix temps RV/PVE denuncia la decisió de la burocràcia de la Unió Europea per part del president de la cambra Antonio Tajani (Forza Italia-Berlusconi) i del secretari general del Parlement europeu, Klaus Welle (Democràcia cristiana- CDU), per impedir l’entrada  als diputats Carles Puigdemont i Antoni Comin, republicans catalans que van guanyar les eleccions a Catalunya amb la candidatura ‘Lliures per Europa (Junts)’, per recollir l’acreditació d’eurodiputats. Els diputats republicans ha anunciat un requeriment contra els dos buròcrates per la seua acció, que des de RV/PVE la considerem al servei del l’Estat neofranquista espanyol. A la llista d’eurodiputats els buròcrates de la UE  havien marcats tres noms: els dels dos diputats presents i el d’Oriol Junqueras privat de llibertat a les presons espanyoles del regim del 78. Puigdemont va declararDiputats marcats sense cap raó legal. Discriminació pura. Tots els altres electes han pogut fer els tràmits que a nosaltres ens han impedit. Vergonya!”.

RV/PVE partit republicà, sobiraniste valencià de vocació europea i mediterrània vol deixar constància del rebuig cap a l’Estat espanyol i la Unió europea per aquesta deriva cap posicions totalitàries que fa necessari que els demòcrates i defensors de la societat oberta tinguem que unir la nostra acció política per a fer-hi front. Cridem a les bases de Podemos, EUPV i Compromís a impedir que les seues direccions consumen cap acord de govern amb l’esquerra dinàstica i antidemocràtica del PSOE. Cridem a les bases del BLOC a fer realitat amb la seua acció política els objectius marcats en els seus estatuts per assolir la Constitució valenciana i la sobirania dels valencians.

RV/PVE demana a tots els diputats  i diputades demòcrates valencianes, i especialment a aquells que es declaren republicans, a posicionar-se front als partits dinàstics i perquè trenquen amb els que sustenten el règim del 78, responsable de la repressió dels republicans catalans. De forma molt rellevant fem aquesta demanda als diputats i diputades valencianes demòcrates i republicans amb representació en el parlament autonòmic/colonial valencià (LOE 4/1979) perquè l’esdevinguen sobirà.

 PER LA FI DEL REGIM DEL 78!

PER L’OBERTURA DE PROCESSOS CONSTITUENTS!

PER LA REPÚBLICA I L’ESTAT VALENCIÀ!

 Executiva de RV/PVE

País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 30 de maig 2019

Tots els resultats: els del 28-A (autonòmiques i generals) i 26-M (locals i europees)

Resultats autonòmiques al parlament colonial, 28-A
Eleccions Generals, resultats a l’actual Estat espanyol, 28-A
Eleccions Generals resultats al futur Estat valencià (RV), 28-A
> ELECCIONS LOCALS AL FUTUR ESTAT VALENCIÀ (RV), 26-M
> ELECCIONS EUROPEES AL FUTUR ESTAT VALENCIÀ (RV), 26-M
> ELECCIONS LOCALS A L’ESTAT ESPANYOL, 26-M
> ELECCIONS EUROPEES A L’ESTAT ESPANYOL, 26-M

Amunt València FC campió!!!

A guanyat l’equip que té les quatre barres més grans en el seu escut de tots els equips que porten quatre barres en
el seu escut!!!!!!!

Amunt València! Amunt els valencians, d’Oriola a Vinaròs!

‘És això el que ens fa grans’ cançó del grup Tardor
per celebrar el centenari del València CF.

Pare, de qui és l’escut que té un rat penat?
Fill meu: és l’escut de l’equip que ens ha fet volar alt.
Amunt, ben amunt, tan amunt com pots imaginar
des de ja fa cent anys.
Des de ja fa cent anys.

Iaio, ahir em van dir que no podrem guanyar.
Filla: que ningú et diga mai on podràs arribar.
El nostre equip tomba gegants i ens ha fet somiar.
És això el que ens fa grans.
És això el que ens fa grans.

Però mare, per què els millors juguen amb els rivals?
Fill meu: en Mestalla hem vist cavalcar els més grans.
Els millors jugadors són aquells que saben on estan
i es deixen la pell en el camp.
Es deixen la pell en el camp.

Filla, este és el cant que has de recordar,
quan el vent vaja a favor i enmig del temporal:
el nostre equip és el València,
no hi ha res més gran.
Nosaltres som el València,
això mai canviarà.
Nosaltres som el València,
no hi ha res més gran.

Una maniobra mai vista: les claus de la suspensió dels presos polítics diputats

«És inèdit, perquè mai no s’havien suspès diputats electes sense cap resolució judicial ferma»

Per: Josep Casulleras Nualart   24.05.2019  17:54 a VILAWEB

La mesa del congrés espanyol, amb els vots dels membres del PSOE, el PP i Ciutadans, ha suspès quatre diputats, que són presos polítics, elegits en les eleccions del 28 d’abril i a qui ara retiren tots els drets. A més, molt probablement, la decisió de la mesa deixarà alterada la composició del congrés que van determinar les urnes, disminuint el pes que té l’independentisme català a la cambra baixa espanyola. I això ho han fet amb l’aval dels lletrats del congrés, que han elaborat un informe inèdit, inexplicable per a molts juristes. Perquè els lletrats reconeixen que el reglament del congrés no permet pas la suspensió dels diputats, i alhora esgrimeixen una interpretació forçada i esbiaixada d’un article de la llei d’enjudiciament criminal (LECrim), el 384 bis, per a poder-los suspendre. La mesa acaba suspenent els diputats sense que el reglament del congrés li ho permeti i sense que el Tribunal Suprem hagi dictat cap suspensió. I ho fa tirant pel dret, aplicant directament un article de la LECrim que era previst, tal com va determinar el Tribunal Constitucional, només en casos de terrorisme.

El precedent del suplicatori denegat

El Tribunal Suprem es va negar, a mitjan mes, a tramitar al congrés espanyol i al senat un suplicatori perquè els plens de les dues cambres decidissin si Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva podien ser suspesos com a diputats acabats d’elegir el 28-A. És un requisit en els casos de càrrecs electes que són processats, però el tribunal que presideix Manuel Marchena s’hi va negar, adduint, entre més raons, que el judici oral ja feia temps que havia començat i que tramitar aquest suplicatori hauria convertit la immunitat parlamentària en un privilegi i no pas en un dret. El Suprem va dir que no calia aquest suplicatori i que el reglament de la mesa ja preveia les possibilitats de suspensió dels diputats processats.

‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras

Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol

Hi havia un problema: el reglament del congrés diu, a l’article 21.1.2, que ‘el diputat quedarà suspès en els seus drets i deures parlamentaris quan, concedida per la cambra l’autorització objecte d’un suplicatori i amb la interlocutòria de processament ferma, es trobés en una situació de presó preventiva i mentre aquesta duri’. A la presó? Sí. Processament ferm? Sí. L’autorització per a la suspensió d’un suplicatori? No. El reglament es presentava com una via molt més que dubtosa per a aplicar la suspensió, malgrat les declaracions que des de començament de setmana van fer alguns dirigents socialistes, com ara la vice-presidenta Carmen Calvo, sobre la ‘claredat’ del reglament per a decidir una suspensió ‘inevitable’. Volien preparar el terreny en l’àmbit de l’opinió pública per a una decisió que ja era presa, però l’ambient s’anava enverinant per la pressió de la dreta política i mediàtica espanyola.

I va arribar el 21 de maig, i els quatre diputats i el senador van assumir les respectives actes i van prometre el càrrec. Diputats i senador de ple dret. Meritxell Batet va demanar ajuda al Suprem; la decisió de suspendre cinc parlamentaris a les corts espanyoles li cremava a les mans, i va enviar una petició a Manuel Marchena perquè li digués si, tal com també havia demanat la fiscalia, es podia aplicar un article de la llei d’enjudiciament criminal, el 384 bis, que ja havia utilitzat ara farà un any Pablo Llarena. Amb aquest article, Llarena havia suspès directament els presos polítics acabats de processar que eren diputats al Parlament de Catalunya. És un article que diu que s’ha de suspendre els càrrecs públics que siguin en presó preventiva i que siguin processats en ferm ‘per un delicte comès per una persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels’. Però fa anys que el TC va deixar clar què s’entenia per ‘rebels’, i era això: ‘Per definició, la rebel·lió és realitzada per un grup que té el propòsit d’ús il·legítim d’armes de guerra o explosius, amb una finalitat de produir la destrucció o eversió de l’ordre constitucional.’ És el que diu la sentència 199/87 del TC.

Llarena va contravenir la doctrina del Tribunal Constitucional quan va suspendre els diputats del parlament. Però va fixar un precedent. Meritxell Batet va demanar a Marchena que fes igual que va fer Llarena, és a dir, que el Tribunal Suprem els suspengués i que donés instruccions a la mesa de la cambra per a fer-ho efectiu. Per això li va enviar la petició de pronunciament. Però Marchena sen va rentar les mans, i va dir a Batet que no havien pas de pronunciar-se sobre l’aplicació del polèmic 384 bis de la LECrim. Batet no va tenir la resposta que cercava, l’aval del Suprem; va tenir una evasiva de Marchena.

Una decisió sorprenent

Per tant, aquest matí, quan encara s’havia de reunir la mesa i els lletrats del congrés tot just s’asseien a discutir què havien de recomanar, no hi havia cap disposició de cap tribunal que digués que s’hauria d’aplicar el 384 bis per a suspendre els diputats. I el reglament del congrés continuava dient això que diu: que sense el suplicatori tramitat a la cambra, tampoc no se’ls pot suspendre. I doncs, no es pot suspendre els presos diputats? L’estat espanyol es podia permetre això? Que quatre presos polítics exercissin lliurement i plena els seus drets com a diputats de les corts espanyoles, amb veu i vot i retribució?

El dictamen final dels lletrats és sorprenent. És inèdit, perquè mai no s’havien suspès diputats electes sense cap resolució judicial ferma. Els lletrats reconeixen que el reglament no els permet de suspendre els diputats i que el Suprem tampoc no els ha dit res sobre l’aplicació del 384 bis. I tot seguit diuen que ‘aquesta comunicació es pot considerar implícita’ en la interlocutòria del Suprem del 14 de maig, perquè el tribunal no modificava la situació de presó provisional dels presos i perquè, en el darrer punt de la interlocutòria, el Suprem deia que traslladava les consideracions que feia sobre el suplicatori a la presidenta del congrés ‘als efectes procedents’. I amb això, amb aquests arguments, la mesa, amb el suport del PSOE, PP i Ciutadans, decideix d’aplicar una suspensió que encadena diversos despropòsits.

I tot per un propòsit d’estat: que els dirigents de l’independentisme siguin apartats de la vida política i pública, que siguin castigats i que no tinguin cap veu. Com s’entén, doncs, que se’ls suspengui en virtut d’un article de la LECrim pensat per a terroristes que hagin fet ús d’armes i explosius per a alterar l’ordre constitucional? I si el reglament del congrés no serveix per a suspendre els presos, i el 384 bis tampoc, com és que se’ls ha suspès? Als presos afectats se’ls ha vulnerat un dret fonamental, el de la participació política, que també afecta el milió i mig de ciutadans que els van votar i que veuen com una decisió com aquesta els invalida el sentit d’allò que van expressar a les urnes. Una vegada més.

Mitjà per la República Valenciana