Neix un corrent per reforçar el nacionalisme del Bloc

Neix un corrent per reforçar el nacionalisme del Bloc

 Vicent Marzà, Rafa Carbonell Àgueda Micó, Enric Morera i Joan Baldoví.
Vicent Marzà, Rafa Carbonell Àgueda Micó, Enric Morera i Joan Baldoví.
El valencianisme polític està en plena ebullició. Amb Compromís sense cosir els esfilagarsaments pendents, la confluència amb Podem i la «dissolució de la qüestió nacional» ha obert unes ferides que no s’han tancat al Bloc, la pota majoritària de la coalició. Després de diverses reunions a Torrent i Xilxes, 160 militants han creat un corrent al si de la formació anomenat Bloc i País. Sense quasi càrrecs destacats excepte la diputada a les Corts Valencianes, Mònica Àlvaro, l’alcalde de Xeresa, Tomàs Ferrandis, o el primer edil de Pedreguer, Sergi Ferrús, aquesta facció està formada majoritàriament per militants de base. Amb 160 adhesions, de moment, reivindiquen «la supressió de la barrera electoral del 5%», més democràcia interna i remarcar el nacionalisme de la formació contra estratègies com ara «el valencianisme de comboi».
Estampar la firma per concórrer de bracet de Podem va ser un autèntic mal tràngol per al Bloc. Tot i l’èxit electoral a la primera volta de les espanyoles, les ferides no van tancar-se. Les maniobres per què el resultat final de la militància fos si, van empipar diversos dirigents i militants de la formació. Tant que Rafa Carbonell, en aquell moment cap de gabinet del conseller Rafael Climent, va plantar batalla contra Àgueda Micó, actual coordinadora nacional de la formació. Finalment, va haver-hi una candidatura única. Un consens que s’ha evidenciat forçat, i que s’ha trencat en diversos episodis com ara el nomenament d’Enric Nomdedeu com a secretari autonòmic d’Ocupació o durant la destitució de Mònica Cucarella com a directora general d’Internacionalització.

Una pugna interna, però, que amaga una fina lluita ideològica de rerefons. Tot i els avanços en qüestions com ara la competència lingüística i el tancament de files amb el decret de plurilingüisme, al Bloc s’ha obert una xicoteta escletxa. Hi ha militants i dirigents que observen en preocupació «la dissolució de la qüestió nacional» i que no congreguen amb la denominada estratègia del valencianisme de comboi. Unes diferències ideològiques, amb un punt de fractura generacional, que s’hi sumen a les ferides supurant en silenci pel pacte amb Podem.

Fruit d’aquestes preocupacions fa un any i escaig desenes de militants van començar a debatre en dinars i sopars de partit. Parlaven sobre el futur de la formació. I si en aquell moment l’empipament a les primàries de Compromís per a les eleccions valencianes del 2015 podia ser anecdòtic, les fissures de l’acord amb Podem van impedir una marxa enrere. Tant, que aquest diumenge a Guardamar de la Safor, després de dues trobades a Torrent i Xilxes, va impulsar-se un nou corrent al si Bloc, anomenat Bloc i País.

Amb 160 adherits de moment, van ser escollits com a membres de l’executiva del corrent Miquel Bononat, com a portaveu nacional; Vicent Fernàndez i Capilla, com a secretari d’organització, i Andreu Bañuls, Lluis Òscar García, Noélia Alberola, Miquel Joan i Laia Vilanova com a representants del secretariat nacional. Tanmateix, l’alcalde de Xeresa, Tomàs Ferrandis; l’alcalde de Pedreguer, Sergi Ferrús, i la diputada a les Corts Valencianes, Mònica Àlvaro, s’han sumat al corrent. Una facció que necessitarà més del 3% dels militants de la formació per compartir amb el Bloc d’Esquerres i Sobiranista (BES) la consideració de corrent intern.

A la ponència política del corrent, a la qual ha tingut accés EL TEMPS, es reivindica el llegat d’Unió del Poble Valencià, la formació antecessora del Bloc, i s’aposta perquè «augmente el perfil com a partit nacionalista del Bloc i que s’evite per davant de tot, convertir el partit en un apèndix de l’esquerra espanyola, doncs podria ser el principi de la fi de l’organització», en referència clara a Podem. Bloc i País, a més, aposta per «la supressió de la barrera electoral del 5%» -un colp d’ull a una possible aventura solitària dels nacionalistes, tal vegada-, «treballar perquè el Bloc no es col·ligue en futures eleccions amb partits que puguen fer perdre la idiosincràsia nacionalista del Bloc», una formació més democràtica i «per treballar amb l’objectiu d’evidenciar la necessitat que té el País Valencià de poder decidir el seu futur».

«S’ha diluït la qüestió nacional», argumenta a EL TEMPS Vicent Fernàndez i Capilla, com a motiu per al naixement del corrent. «A Compromís s’ha prioritzat l’eix social sobre el nacional. I ambdós són igual d’importants. Són indissociables», complementa Miquel Bononat. Des del corrent, de fet, alerten que aquesta «pèrdua de pes de la qüestió nacional» podia quedar tocada amb una altra confluència amb Podem. «La concurrència amb Podem va realitzar-se sense tindre en compte el resultat del referèndum a la militància que va dir no», censura Vicent Xavier Vila, de Compromís Ontinyent, que remata: «No podem estar mirant sempre a Podem. Som un partit d’estricta obediència nacional valenciana. Els nostres estatuts aposten per posicionaments propers a l’independentisme, de fet».

Tal com s’apunta a la ponència política, Fernàndez i Capilla afirma que «no naixen contra ningú, naixem per a sumar. I creiem que la forma més útil per fer valdre el nacionalisme del Bloc era impulsant un corrent amb unes idees que comparteixen molts militants, estem segurs». «Era necessària una iniciativa com aquesta. Cal reivindicar els nostres principis i clarificar Compromís», apunta Mònica Àlvaro. «Naixem amb molta il·lusió, sense cap esperit de revenja. Només volem sumar i reivindicar els nostres principis», afirma Sergi Ferrús.

Aquesta reivindicació del perfil més nacionalista del partit xoca amb l’estratègia del denominat valencianisme de comboi. «El Bloc no és això», diu contundent Vila. «Aquesta línia no quadra bé amb el Bloc», afegeix Bononat. «No som essencialistes, ni puritans. Comprenem aquesta estratègica. Però no potser aquesta tàctica el corpus ideològic del nostre nacionalisme», explica Vila. «Hem de deixar, d’una vegada per totes, aquesta visió sucursalista de Madrid», rebla Bononat.

Un moviment que, segons reconeix Vila, «hi ha majoria de gent vinculada a Rafa Carbonell, tot i que no tots van votar-hi aquesta opció». Fonts consultades per aquest setmanari, apunten que el portaveu nacional del Bloc «de moment, no planteja sumar-se a aquesta iniciativa, ja que no és partidari de les estratègies de crear corrents». El Bloc suma un segon corrent que clama per reforçar el perfil nacionalista. El valencianisme en plena ebullició.

Mitjà per la República Valenciana