Ramón Cotarelo immisericorde amb Espanya i les seues esquerres. [«l’altra Espanya possible», és la de «sempre»: ANNA notícies]

El cop d’Estat de l’esquerra espanyola

Ramón Cotarelo 17 de març de 2020
Espanya no és al món. Està abstreta, “ensimismada”, com deia Ortega. Pendent només de sí mateixa i les seves petites misèries. Últimament del desesperat intent de salvar del naufragi total el caduc sistema del 78, prolongació corrupta dels 40 anys de corrupta dictadura. L’intent de presentar-se davant d’ella mateixa i als ulls del món com el que no és, ni ha estat mai, ni mai serà: un Estat de dret “homologable” (paraula màgica dels ideòlegs espanyols) amb els altres del seu voltant.
En el seu “ensimismamiento”, el govern no s’ha informat de què passava al món amb la pandèmia del coronavirus, malgrat que les primeres informacions són de novembre passat, fa cinc mesos. Aquesta ignorància d’un fenomen perfectament previsible puja el simbolisme al cel de la inoperància quan el ministre de torn, de torn en la seva incompetència, va afirmar, amb intenció tranquil·litzadora, que el nostre sistema de salut és un dels millors del món. La segona vegada, cal recordar, que la història es repeteix, ho fa com farsa. Segons Zapatero, també teníem el sistema financer més sòlid del món: només ens va costar 60.000 milions quan la crisi financera va arribar i que van pagar els jubilats per fer honor al llur nom.
La incompetència del govern en la gestió de la crisi és evident i convicció universal. Espanya torna a ser un problema per a Europa. La previsió del Parlament Europeu de sotmetre a quarantena al personal provinent de Madrid i només al de Madrid ho diu tot i porta a pensar que aquesta irresponsabilitat té caràcters de negligència punible. La gestió de la crisi per part del govern “progressista” no només és incompetent sinó criminal, atès que va contra la salut de les persones.
Un cop la crisi ha envaït l’esfera pública, eclipsant-ho tot menys la corrupció de la Casa Reial, el govern, que no tenia res planejat, ha improvisat una solució doble: d’un costat ha tret a l’exèrcit a escena en un “overkill” ridícul, ja que els militars no pinten res i, de l’altre ha actuat en contra del sentit comú i les unànimes recomanacions dels experts pel que fa a mesures d’aïllament, confinament o tancament. O sigui, ha enfocat una crisi de salut pública amb criteris polítics i polítics reaccionaris que fins i tot VOX aplaudeix. Tanmateix aquesta contumàcia en l’error obeeix a una raó de fons en la forma que el govern ha abordat la crisi des del primer moment: com una excusa per aplicar una solució autoritària a la sempiterna “qüestió catalana”, l’única que encara nega la legitimitat del règim del 78 i l’única que pot fer-ho caure. Una instrumentalització de la crisi per raons polítiques que encara fa més greu la irresponsabilitat de l’Estat i els seus servents, en aquest cas, l’esquerra.
La crisi del règim del 78 és un fet sentenciat amb l’evidència pública del caràcter corrupte i criminal de la monarquia. Els partits dinàstics, PSOE inclòs, han barrat tota investigació de la vida presumptament delictiva de Juan Carlos, però aquest dic saltarà quan arribi l’allau de la indignació popular, passada la pandèmia. De fet el govern sembla creure que l’única garantia davant una insurrecció popular sigui treure l’exèrcit al carrer. Per això l’estat d’alarma. No pel virus, no per la pandèmia, no per la salut de la població, sinó per la d’una institució corrupta fins al moll de l’os com bé ha recordat el més estúpid i més corrupte ministre de la història d’Espanya, el llunàtic Fernández Díaz.
Però l’exercit no pot patrullar els carrers indefinidament, sobretot si l’executiu el fa valer per confiscar arbitràriament els recursos de la ciutadania, per saquejar i robar les provisions mèdiques necessàries a altres parts de l’Estat, encara que els que l’hi ‘han portat han sigut les esquerres. Una bonica ironia de la història que també aquí es repeteix. Igual que el cop d’Estat de 1981 va servir com excusa per acabar amb l’Estat autonòmic mitjançant la LOAPA que el TC anul·laria posteriorment, el PSOE i Unidas Podemos han pres la crisi sanitària com a excusa per posar fi a l’aventura independentista catalana i recentralitzar l’Estat i ara no hi ha esperança que el TC anul·li l”‘ultra vires” de l’Estat atès que és el mateix govern de “l’esquerra” el qui ha donat el cop d’Estat.
Arriben massa tard, però, i amb el tren equivocat. La independència de Catalunya és ja irreversible i ho serà més quan la crisi passi. I això malgrat els ingents esforços de les esquerres espanyoles a Catalunya, des del PSC a ERC, tots predicant el mateix: que ara no és l’hora, que no pertoca la independència sinó fer costat al govern de l’Estat per acabar amb el virus… de l’independentisme.

Per què és important la simbologia en política? Simbologia valenciana independentista i republicana per al mes d’abril

Per què és important la simbologia en política?
El símbol en política representa el programa i sintetitza les reivindicacions d’una ideologia i allò que és més important: planteja una ALTERNATIVA al statu quo imperant.
Per exemple la França Lliure del General De Gaulle va afegir la creu de Lorena damunt la bandera de la república francesa per oposar-se a la França de Vichy. Un símbol que ho deia tot i identificava als lluitadors francesos per la llibertat.

Els republicans independentistes catalans per a identificar-se i fer-se visibles arreu del món han sabut escollir com a símbol la bandera que Macià en 1928 va proposar com a bandera de la República Catalana en l’article 3 de la Constitució de la Habana.

Per la seua part els espanyols actuals, republicans o monàrquics, hereus tots ells dels decrets de 1707 i 1714 i dels fets de 1519 i 1520, sempre que poden no perden l’ocasió per onejar els seus símbols:
Aquells que en política no publiciten  cap símbol, objectivament fan costat al símbol del statu quo imperant. Ens estan dient que llurs reivindicacions tenen solució dins del regim polític vigent, ací i ara, el Reino de España.

Simbologia valenciana republicana i independentista per al mes d’abril

Els sobiranistes valencians republicans des del 2004 estem proposant com a símbol per a reivindicar la República Valenciana, la històrica bandera  d’Esquerra Valenciana de 1934:


Però no fem d’aquest símbol quelcom exclusiu.
De tots és conegut l’estima que molts valencians tenen per la Reial Senyera que junt amb la Gloriosa ensenya d’Oriola, no es dobleguen davant ningú.

Els sobiranistes valencians republicans considerem que des de la fugida de Carles III a Viena en 1711, els valencians no ens queda una altra que esdevindre republicans. I per a esdevindre de Regnes a Repúbliques hem de  redissenyar la simbologia dels antics sobirans amb uns afegits estelats que són les senyals de les noves sobiranies populars, com varen fer el republicans catalans (Vicenç Albert Ballester en 1918) i els valencians (d’Esquerra Valenciana en 1934).

Així doncs a partir dels nostres símbols valencians històrics, RV/PVE i d’acord amb les reivindicacions republicanes i independentistes per assolir l’Estat valencià / la República Valenciana, lliure i sobirana, perquè el poble valencià  puga fer o desfer, acceptar o rebutjar, anar allà on vulguem, però també per a poder tornar d’on no ens interesse estar,  és a dir per a tenir les claus de la casa i de la caixa… és pel que hem fet tot un seguit de dissenys que a continuació mostrem:

RV/PVE pel Pla de Xoc Social valencià

10 mesures urgents de caràcter social per a protegir la població:

  1. Aturar els desnonaments i els procediments judicials que puguen acabar amb l’execució d’un llançament.
  2. Fer una moratòria en el pagament del lloguer per “alleugerir la població” en un moment en què “l’economia comença a paralitzar-se”.
  3. En la mateixa línia, exigir una moratòria dels pagaments hipotecaris.
  4. Intervenir tots els recursos sanitaris privats i posar-los “al servei de l’interès general”.
  5. Obrir les plantes dels hospitals públics que s’hagin tancat amb les retallades. També mantenir-les quan tot hage passat per a recuperar “la qualitat del servei” prèvia a la crisi econòmica.
  6. Cobertura del 100 % del salari en cas d’infectats o confinats de manera preventiva. Demanem que les mútues es facen càrrec del cost econòmic, no la Seguretat Social.
  7. Cobertura econòmica de les cures, en cas que un treballador no pugue anar a treballar per cuidar persones infectades pel virus, convalescents o afectades pel tancament de centres educatius, residències de gent gran i centres de dia.
  8. Aturar tots els ERO i ERTE.
  9. Un pla de suport per als treballadors per compte propi. Exigim l’exempció del pagament de la quota d’autònoms i cobertura econòmica per a totes aquelles persones que no puguen fer la seua feina pel covid-19.
  10. Reclamem que es dissenye un programa d’informació diària, didàctica i clara sobre el virus per calmar la població i confrontar les “fake news”.

‘La nit dels morts vivents’ o L’Estat d’alarma contra Catalunya, la felicitació de VOX i l’espontani aplaudiment, en tota Espanya, d’ahir nit. Article de Víctor Baeta.

El camioner afroamericà, Ben (Duane Jones), protegeix a Bàrbara (Judith O’Dea) bloqueja portes i finestres amb taules de fusta mentre nombrosos morts, tornats a la vida, es dirigeixen cap a la casa. La paradoxa del final és que, una vegada que Ben ha superat els zombis, són les forces armades desplegades pel sheriff, qui el mata.

‘La nit dels morts vivents’ o L’Estat d’alarma contra Catalunya, la felicitació de VOX i l’espontani aplaudiment, en tota Espanya, d’ahir nit.
Escoltar ahir a un zombi Sánchez, que semblava sorgit directament del film la Night of the Living Dead, llegint amb dificultat el discurs escrit en la pantalla i al que sols van permetre fer -al zombi-  preguntes filtrades de les que ja tenia escrita la resposta, ens va suposar l’aparició definitiva de l’espanyol neofranquista que mai ha deixat de ser-ho. Com deia Albert Rivera i qualsevol de tots ells, des del Govern d’esquerres ja sols veuen -com el dimitit ja veia adés- per tota la pell de brau, espanyols. Només veuen espanyols. El virus els ha vingut al rescat per a poder unificar-nos i per a doblegar a les províncies (terme romà que significa terra conquerida) revoltades, com és el cas de Catalunya a la que se li vol impedir alçar el vol per totes les formes possibles.  En definitiva l’al·locució monocord d’ahir, en el millor estil d’un mort vivent franquista, va ser un acte pro unitat d’Espanya. Viva España! Arriba España!

No és d’estranyar que VOX felicités als esquerrans espanyols. El discurs va ser tan patriòticament espanyol que se’ls faria el cul gasosa en escoltar-lo. Si la ultra-dreta, la dreta i les esquerres, totes elles espanyoles, tanquen files entorn al regim del 78 i porten la mateixa unitat d’acció, contra els no-espanyols, és que definitivament no tenen cap proposta de convivència. Com deia la inscripció que Dante va llegir en entrar a l’infern Lasciate ogni speranza, voi ch’entrate (“Abandonar tota esperança, els que ací entreu “) de la mateixa manera oblideu qualsevol esperança d’un diàleg amb estos. Impossible. D’aquest infern espanyol i dels espanyols no se pot esperar res de res i no hi ha més camí que la destrucció, mitjançant la superació del seu katejon  particular (allò que reté a l’Anticrist és l’Imperi romà per a Agustí de Nipona), en el nostre cas del ja terminal, però encara viu, Imperi espanyol. Liquidat  l’Imperi, s’haurà acabat Espanya.

Terminal i decrèpit, el seu Imperi, però encara viu i en capacitat d’entabanar.  L’acte unionista del zombi Sánchez, va voler ser concatenat amb una acció, disfressada de solidària en acabar la compareixença televisiva del zombi. Aprofitant que abans d’ahir els italians van sortir a les finestres a cantar l’himne d’Itàlia i que a la Xina els actes d’exaltació patriòtica per guanyar el virus estan a l’ordre del dia, des de les ‘oficines’ governamentals es va llançar per les xarxes socials -que les televisions espanyoles es van afanyar en publicitar- , que calia fer “un homenatge als sanitaris” i -oh, sorpresa!- en el mateix moment que el zombi terminés la seua compareixença televisiva. Com a prova de la manipulació l’entusiasme amb què ho publicaven a les televisions espanyoles. Ha estat un acte disfressat de ‘solidari’ per promoure la unitat espanyola, i cal reconèixer que juguen molt bé amb la bona fe de la gent. Enredar ho fan bé, i a la que bades una mica ja te l’han colat els serveis de propaganda espanyols. I per ací, si una cosa fem, és badar. A Itàlia han cantat l’himne, i aquí ens han colat el gol d’aplaudir en acabar de parlar el zombi. Per un desconeixedor de la ‘espontània iniciativa a favor dels sanitaris’  qualsevol que escoltara els aplaudiments els relacionava amb el zombi que acabaven d’escoltar. Descoberta o no la manipulació, ja tenen la foto, una vegada més, tots els espanyols units, tant els de Barcelona com els de Madrid, passant per València i Albacete.

Víctor Baeta de RV/PVE
València, 15 març 2020.

Mitjà per la República Valenciana