L’esquerra espanyola al País Valencià (PSPV i adlàters) que es manifesta a favor de TV3 i per la identitat catalana dels valencians i que ha passat de l’odi en vida de C9, a un gran amor en la seua mort, ara aquesta esquerra políticament espanyola, està en contra que el PPCV reforce valencianitzar l’escola afegint una assignatura a la ja existent de ‘valencià’

Una escuela de consenso
Editorial Levante-EMV

11.12.2013

La propuesta de la consellera María José Català de aprovechar la puesta en marcha de la nueva Ley de Educación (Lomce) impulsada por el ministro José Ignacio Wert para incorporar una nueva asignatura en los planes de estudio de primero, tercero y quinto de Primaria que amplíe el conocimiento de la cultura popular valenciana ha encontrado una acogida desigual en el ámbito docente, aunque sorprende que una de las instituciones que con más recelo ha fiscalizado la política lingüística del PP, Escola Valenciana, se haya mostrado receptiva a estudiar su implantación si la materia se imparte en la lengua vernácula, aspecto que permitiría ampliar las horas lectivas en valenciano, especialmente en colegios concertados y privados, que viven de espaldas a la realidad cultural autóctona. El consenso será necesario en cualquier caso.
La nueva materia que pretende instaurarse, que al ser optativa no restará horario ni contenido a ninguna asignatura troncal ni específica, aspira a enseñar a los niños los aspectos más identificativos de la cultura, las fiestas y las tradiciones valencianas. Parte de ese temario ya lo aprenden en la actualidad los alumnos en diferentes materias, de ahí que el PSPV tachara ayer la iniciativa de «ocurrencia» y que CC OO la tildara de «cortina de humo». UPyD fue mucho más allá al calificar el proyecto de «canto a la tribu». Escola se muestra más receptiva. Es razonable. No parece comprensible que los valencianos salgan de la escuela sin saber qué es el Tribunal de las Aguas, la Muixeranga o el Misteri d´Elx.

cultura

L’ambigüitat en la pregunta té el seu origen en el pacte d’estabilitat signat per CIU i ERC

Reagrupament demana una pregunta clara sobre si Catalunya ha de ser un estat independent

L’ambigüitat en la pregunta té el seu origen en el pacte d’estabilitat signat per CIU i ERC on en cap moment es parla d’una consulta sobre la independència
La independència fou el que clam de l'11 de setembre passat tal com se'n van fer ressò els mitjans de comunicació de Catalunya

El procés cap a la independència exigeix indefectiblement un punt de trencament amb la legalitat espanyola, una legalitat que impedeix l’exercici del dret d’autodeterminació del poble català. Per això sempre hem dit que un referèndum per assolir la independència podria ser un carreró sense sortida. Tot i així la majoria del poble de Catalunya, a proposta de la majoria dels diputats de l’actual parlament, ha escollit aquesta via i Reagrupament serà al seu costat, ajudant i fent tot el possible perquè el referèndum d’autodeterminació es dugui a terme.

Tanmateix, no s’entendria que es convoqués una consulta amb una pregunta que no fos explícitament sobre la independència. I tampoc s’entendria que en una consulta sobre la independència, aquells que no la volen votin Sí. Si això succeís, la consulta no tindria cap valor polític al no ser inequívoc el seu resultat. És per això que Reagrupament demana que la consulta es faci amb una pregunta clara sobre si Catalunya ha de ser un estat independent o no.

Però cal recordar que l’ambigüitat en la pregunta de la consulta té el seu origen en el pacte d’estabilitat parlamentària signat per ERC i CIU, i no seria just oblidar que aquells partits que ara es sorprenen per la possible pregunta van acceptar donar suport al govern amb l’objectiu de ‘convocar una consulta perquè el poble de Catalunya es pugui pronunciar sobre la possibilitat que Catalunya esdevingui un Estat en el marc europeu’ .

Tots els partits polítics tenen la responsabilitat de no fallar al poble de Catalunya, tots sense excepció, fins i tot aquells que s’autoatorguen la representació de l’independentisme, perquè ells van prometre que serien la garantia d’aquest procés.

Finalment volem recordar que Reagrupament i Convergència Democràtica de Catalunya vam signar un acord amb l’objectiu clar i explícit, aquest sí, de col·laborar per assolir la independència.

 

En record dels Rosenberg… víctimes de l’absolutisme dels uns i dels altres.

    Història d’un bes…


los-rosenberg

rosenberg_12

Rebent als mitjans de comunicació una vegada detingut el seu home.

rosenberg_08

Els fills consolant-se mutuament.

RosenbergSons1953-thumb-468x345

Els fills descobrint a la prensa que els seus pares tenen un dia més de vida.

Vosotros sabréis, hijos míos, sabréis
porqué dejamos las canciones sin hacer
los libros sin leer, el trabajo sin hacer
para descansar bajo la grama.
No más lamentos hijos míos, no más
porque las mentiras y las calumnias fueron montadas
las lágrimas que derramamos y el dolor que nos penetra
para todos deberá ser proclamado.

La tierra sonreirá, hijos míos, sonreirá
y el verde sobre nuestro lugar de reposo crecerá
el crimen finalizará, el mundo se regocijará en hermandad y paz.

Trabajad y construid, hijos míos
construid un monumento al amor y a la alegría
al valor humano, a la fe que guardamos por vosotros, mis hijos, por vosotros.

Madrid, Ciutat Sol, ciutat paràsit, forat negre

Madrid, Ciutat Sol, ciutat paràsit, forat negre

per Eugeni Casanova
07.12.2013
La història oficial diu que Castella va engendrar Espanya, però qui domina Espanya és Madrid i la regió que l’envolta n’ha estat més aviat una víctima. Madrid és el poder en se i per se, un magma cortesà, polític, funcionarial i financer que actua per inèrcia i es malfia del progrés o la innovació per por que li alterin l’estatus o els comptes de beneficis. Continua la lectura de Madrid, Ciutat Sol, ciutat paràsit, forat negre

Mitjà per la República Valenciana