Dignitat cavallers, dignitat…

Es tracta de no legitimar mai l’opressor

I això comença pels gestos.
M’explico. Acabo de veure una piulada d’en Fachin on es pregunta si negar-se a fotografiar-se amb en Millo comporta inhabilitacions. Òbviament és irònic però trobo que encerta de ple.
La foto en qüestió sembla que està presa en l’àmbit del Mobile World Congress i apareix el virrei nomenat pel gobierno de Madrid envoltat de personalitats de la societat catalana. Podeu veure’ls vosaltres mateixos al final d’aquest comentari.
No n’espero res de la Colau, ni de l’alcaldessa de l’Hospitalet, ni d’en Nobita per citar-ne alguns (tot i que amb la boca petita han dit q desastre, qué mal todo en referència al 155), però d’en Trias i de la segona autoritat de Catalunya com és el President del Parlament, n’esperava una mica més.
La política és també gestos. I dignitat. I algú que ha estat nomenat per dissoldre les institucions catalanes senzillament no comparteix res -ni una foto- amb representants escollits democràticament pel poble de Catalunya. Si altres ho volen fer, endavant. Però en Roger Torrent -i en Trias, per què no- han perdut una magnífica ocasió per, educadament, això sí, fotre-li una plantofada a en Millo i de retruc al bloc del 155. Es tracta de, quan s’ha de fer la foto sortir-se’n, convocar la premsa i dir que no, que ells no tenen res a compartir amb aquest senyor i que la dignitat institucional els ho impedeix.
No té aquest comentari cap intenció d’aprofitar aquest moment per criticar en Roger Torrent pel seu paper en la investidura fallida. N’hi ha altres fils que en parlen i ja he expressat la meva opinió. Més aviat té a veure amb el sentiment que la fermesa també es demostra amb gestos i que, si volem ser respectats, hem de marcar el terreny molt clarament. En definitiva que ja n’hi ha prou que a sobre de cornuts pagar el beure.
Aquesta és la piulada en qüestió:

Barcelonins esmenen la ponència de l’Assemblea Nacional Catalana

Aportacions a la Ponència de Full de Ruta 2018-2019 de l’Assemblea Nacional Catalana

 I

 L’esborrany de la Ponència del Full de Ruta 2018-2019, a l’apartat 4. Objectius estratègics proposa (p.7) aquests dos punts:

  • Reforçar la coordinació amb els moviments sobiranistes dels Països Catalans, així com amb els moviments sobiranistes i d’aprofundiment democràtic d’altres nacions de l’Estat espanyol i d’Europa que comparteixen l’aspiració d’una Europa dels pobles i de les nacions lliures.
  • Treballar per aconseguir el màxim suport internacional per tal que es reconegui el dret a l’autodeterminació exercit pel poble català l’1 d’octubre i la República catalana proclamada el 27 d’octubre.

Nosaltres proposem el següent redactat:

  • Establir relacions d’igualtat amb els moviments sobiranistes-independentistes republicans del País Valencià i les Illes i relacions adequades amb els sobiranistes catalans de la Catalunya Nord i la Franja de Ponent; encoratjar els pobles sotmesos a l’Estat espanyol en el seu suport a la lluita per la República catalana, que és la lluita per la democràcia de tots i animar els pobles integrats en la UE per fer entre tots una Europa més democràtica.
  • Treballar per aconseguir la màxima difusió i solidaritat de la causa sobiranista catalana per part de totes les persones i els pobles del món.

 O una altra formulació, més senzilla:

  • Establir una associació mundial d’Amics de la República Catalana per difondre i estendre la solidaritat amb la causa independentista.

JUSTIFICACIÓ

El desembre del 2009 es van fer moltes Consultes. A Berga se’n va fer una “Per la independència dels Països Catalans” que no es va poder comptabilitzar amb les moltes “Per la independència de Catalunya”. Preparació del referèndum d’autodeterminació o agitació sobre el lema “Països Catalans”. No hi ha “moviments sobiranistes del conjunt dels Països Catalans”, que hagin de “reforçar la seva coordinació” sinó uns representants que apareixen a Barcelona per l’Onze de Setembre i fan xerrades al País Valencià amb el PSOE. Ells mateixos diuen que no son independentistes, però si sobirans per decidir menjar o no pollastre;  per decidir-ho tot -diuen-, que és la millor manera per a no decidir res.

 II

 Tres conceptes erronis en la ponència: “El retorn a la normalitat democràtica”, “implementar” i “empoderar

  • “el retorn a la normalitat democràtica” La derogació de l’ article 155 (i totes les lleis i reglaments que els imperialistes es puguin inventar) a quina “normalitat democràtica” ens retorna: a 1978, amb la Constitució caducada, a 2010 amb el començament del Full de Ruta sota la capa del Sol? Necessitem la derogació de l’a.155, però això no és “el retorn a la normalitat democràtica”, la normalització democràtica només es produiria amb la República.
  • “implementar” “Implementar” és afegir aspecte concret i real a un esquema ideal. Si implementem la República la dibuixem, la descrivim i en parlem, la millorem hi somiem, però no la tenim. És diferent “fer República” (fer coses republicanes sense República) de “fer la República” (proclamar-la i ser reconeguda per les Repúbliques). Compareu “implementar” i “complementar”.
  • “empoderar” “Empoderar” és traspassar a algú o a una entitat possibilitats o efectes d’un poder, potència o energia. El “poderío” del ball flamenc, d’una lleugera embriaguesa (el subjecte se sent poderós, però els que estan al seu voltat no ho no noten.)

Joaquim Auladell i els del carrer Dagueria, de Barcelona

Mitjà per la República Valenciana