2 pensaments a “Papanatisme i/o estultícia”

  1. En tot cas, si es dóna la informació caldria donar-la sempre. Per exemple, si es diu “una persona subsahariana ha cotmés un robatori”, en altre cas caldria dir “un espanyol a cotmés un robatori” o “una catalana ha cotmés un robatori”. El que és racista és descriure únicament als altres.

  2. Compartisc l’apreciació de Rafael Pla; el que no pot ser és que s’estigmatitzen col·lectius marginals fomentant el racisme, generalitzant un fet individual, i, en canvi, es tracte amb coto-en-pèl quan es tracta de col·lectius hegemònics o poderosos, posem per cas, els espanyols estatals, els banquers, els militars, la guàrdia civil, la policia, tractant d’aïllar i singularitzar els casos individuals perniciosos perquè no es generalitzen, en el sentit de “la policia tortura i assassina”, “els banquers sempre robem i xuplen la sang com sangoneres”, “els militars s’ensinistren en l’assassinat, l violència, el terrorisme i les matances de masses”, etc. quan aquestes generalitzacions serien, potser, molt més pertinents, en el sentit que expliquen, en part, les tortures, les guerres, la producció, la venda i el trafic d’armes, el robatori, l’opressió estatal, la dominació d’unes classes per les altres, les dinàmiques del capitalisme, els models i crims patriarcals, etc. Si ens fixem en el llenguatge, hi ha “porcs ibèrics”, per exemple, però no hi ha ‘porcs espanyols’, tot i que l’espanyolisme és una ideologia imperialista lligada al feixisme (i a d’altres opcions inclús “d’esquerres”) per oprimir i espoliar els habitants de les nacions perifèriques i mantenir la dominació estatal, tot i que als Països Baixos, a Llatino-amèrica, Cuba i Filipines, com a darreres colònies, saben molt bé, en carn pròpia, que sí que hi ha espanyols que fan ‘porcades’, que exterminen, aniquilen i que es comporten com a ‘porcs’ i són “porcs” en el sentit figurat, quan no reconeixen ni respecten les altres llengües, cultures i nacions que hi ha a l’estat espanyol en igualtat de condicions que l’espanyol o castellà, com si el País Valencià, Catalunya i les Illes, foren entitats colonials sense dret a tenir drets per decidir el seu futir. O és que el nou president del Congrés de Madrid, que arribà a lehendakari basc, il·legalitzant l’esquerra independentista basca i pactant entre el PP-PSOE, ara entre PP-PSOE-C’s, es permetrà que es parle en català, èuscara i gallec, al parlament espanyol, congrés i senat, com si estiguérem en democràcia? Podríem, generalitzar, tots els espanyolistes són iguals, sempre tracten de negar el drets dels altres a tenir drets a decidir i, segurament, seria una generalització encertada… però potser en algun cas, injusta, perquè potser hi ha algun cas que se n’escapa de la generalització. Quan es tracta de col·lectius marginals i oprimits, més encara, l’estigmatització sol ser la norma, no s’estableixen talla focs ni singularitats, tots són posats al mateix sac!.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *