‘Per un valencianisme republicà de masses’ per Joaquim Auladell

senyeresPer un valencianisme republicà de masses

La setmana passada es realitzà la Conferència d’ERC del País Valencià i donà el seu suport a la República del País Valencià i al moviment valencianista republicà que l’ha de portar. És molt esperançador. Cal portar les idees encertades a la pràctica, i en concretar-se, es descobreixen nous aspectes i possibilitats. Fa quatre anys els valencians estaven enrocats en el PP i PSOE, un esquema bipartidista espanyol que es prenia com a inamovible. Ara molts valencians es pregunten què cal fer, no tenen solucions màgiques i escolten amb interès allò que alguns diuen, que eren mirats amb menyspreu, com a adversaris, fa dies. Les crisis, la global (un reajustament del capitalisme, que pateix tot el món) i la de l’Estat espanyol, particular però molt cruel per a qui li toca de suportar-la —i no pot ser objecte d’estudi acadèmic, és urgent donar-hi solució, que no pot ser la substitució del PP pel PSOE o un succedani.

La crisi és l’estat normal de les coses, encara que no es noti. A Catalunya ara fa deu anys que va començar un periode, amb moltes passes errades però inevitables (la comèdia de l’Estatut, l’entreteniment del pacte fiscal, les peripècies del tripartit…) que han portat a l’hegemonia de l’ independentisme, procés inacabat per ara. Al País Valencià, a diferència de fa quatre anys, el nacionalisme és pràcticament inexistent (zero diputats) però molts valencians s’estan despertant i reconeixen a la gent del seu entorn.

Els electors reflexius necessiten fer abstenció per orientar-se i triar la nova opció, fer un dol, en situació de crisi urgent, pot ser que trovin una solució. Els que tenim una proposta l’hem d’oferir amb humilitat però amb seguretat, sabent que si no és en la primera oportunitat electoral, serà recordada i reconeguda. Aquesta fase serà de quatre anys o menys.

El moviment valencianista republicà ha de començar amb el projecte de República Valenciana i s’ha d’omplir ideològicament a mesura que creixi amb força i pluralisme. Sabem que hi ha més valencianistes i ens interessa saber què podem fer junts. Una iniciativa nova, valenciana i no una repetició del bipartidisme espanyol, concreta i presentada pels coneguts, ofereix una garantia.

Cal tenir visió de país i d’Estat. El valencianisme se n’ha sortit en el passat més bé en la política de proximitat, municipal, que en la general. Però cal interessar-se per les comarques veïnes, pel País i per les que no participen del moviment valencianista. Tots som valencians i hi ha moltes maneres de ser-ho. Vull posar l’exemple de la Cadena Humana catalana, no per la Consulta, que no és vinculant, sinó pel fet de trobar-se, de conèixer-se, de treballar junts i de desfer malentesos i prevencions: entre barris de la ciutat entre comarques, tan diverses a Catalunya com al País Valencià, i unides totes pel fet de ser valencianes.

Ja tenim la República del País Valencià (només és un projecte que comença), si s’omple de gent cadascú amb les seves particularitats però que si es fa concreta entre tots, la República Valenciana, hi ha motius per a l’esperança.

Dues coses més: el diumenge es va encerclar el dipòsit de Castor. Ho va fer la Plataforma de les Terres del Sènia. Un exemple d’acció pràctica, concreta, directa i que va mobilitzar gent diverses en un objectiu comú. Una altra: els moviments necessiten símbols o banderes per identificar-se. El valencianisme republicà té la “bandera de Dubon” i les seves variants. Esquerra pot triar la que vulgui, però necessita un símbol per fer-se visibles com a valencianistes republicans.

Joaquim Auladell, d’ERC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *