Proposta de Constitució valenciana (març del 2013)

La proposta de Constitució valenciana que a continuació reproduïm va aparèixer en març del 2013 publicada en el llibre ‘Per la República Valenciana, d’Oriola a Vinaròs’  l’autor del qual és Víctor Baeta (RV/PVE). En la redacció de la Constitució, l’autor va comptar amb importants aportacions de Josep Velasco (ENV) i Miquel Villamón (Esq. Val.).
A continuació transcrivim  el capítol XXiI complet on, després d’una introducció, es fa la proposta de la Constitució valenciana
——————–
Capítol XXII
Proposta de Constitució de la República Valenciana

Si algú em pregunta pel programa de RV/PVE, partit al qual pertany, jo conteste que, ara per ara, el seu objectiu, programàtic i electoral, és assolir l’Estat valencià, la República Valenciana, i que la seua bandera onege a la seu de les Nacions Unides. Entenc que la resposta no deixa de ser, encara que concreta, limitada. Intentem aprofundir-hi. De fet, aspirem que els valencians disposem d’un Estat sobirà de convivència, de prosperitat, plural i participatiu on els serveis amb els drets socials universals estiguen garantits, on cap persona haja de demanar permís per a poder viure-hi, on cap absolut ha de prevaldre sobre la república que haurà de defensar-se per a no ser subsumida per cap absolut (*), i tot això ha de quedar escrit en un contracte d’obligat compliment per a la ciutadania que la República Valenciana ha de garantir que es complisca. Aquest contracte, aquest document de convivència, de drets, de deures i de garanties, és la futura Constitució que tots aquells que estem per l’Estat valencià, per la República valenciana, hem de començar a plantejar , discutir, consensuar i aprovar.
—————-
(*) Tal vegada l’absolut que vaig apuntar al principi del llibre, en allò que es va dir en la “Qüestió prèvia” referit a la República Valenciana, seria aquell absolut que anara contra tots els absoluts. Paradoxa del mateix estil de saber si el conjunt que conté tots els conjunts, ens preguntem si es conté a si mateix.
——————
Així doncs, a la pregunta d’allò que el meu partit proposa en el seu ideari, caldria dir, simplement, un programa on es reflecteixen les “regles del joc” de la futura República Valenciana, un programa que cal fer i que comencem amb una proposta.

PROPOSTA DE CONSTITUCIÓ
DE LA REPÚBLICA VALENCIANA

Nosaltres, el poble valencià, des d’Oriola a Vinaròs, actuals residents de l’antic Regne de València, conegut darrerament com a Comunitat Valenciana, volent restablir les nostres llibertats i volent establir el nostre dret sobirà, conscients de la nostra responsabilitat envers les generacions futures i volent bastir una república pròspera, solidària, oberta i respectuosa amb la dignitat humana i els drets fonamentals, ens donem la present Constitució.

Preàmbul
La Constitució que ens donem, s’inspira en els principis continguts en la Declaració dels Drets de l’Home de 1789, en la Declaració Universal de les Nacions Unides proclamada el 1948 i en la Convenció Europea dels Drets Humans de 1950.
Els poders públics tenen l’obligació de garantir i respectar aquests principis i els drets fonamentals que s’estableixen en aquesta Constitució.

Títol I. Principis generals. La sobirania

Article 1. L’Estat
El poble valencià, en exercici del dret immanent que li correspon de donar-se per voluntat pròpia i sense ingerències estranyes la seua organització política, es constitueix en Estat de dret independent i sobirà, basat en la llibertat sense dominació, i adopta, com a forma de govern, la república democràtica, social i representativa, amb el nom de República Valenciana.

Article 2. Exercici de la sobirania
La sobirania de la República Valenciana pertany al poble valencià, que l’exerceix directament o mitjançant els seus representants, respectant sempre el principi de subsidiarietat.

Article 3. Capital
Les capitals de la República Valenciana estaran ubicades on residisquen les seus centrals dels poders de la república.

Article 4. Llengua
1. El valencià és la llengua oficial de la República Valenciana, tots els valencians tenen el deure de conéixer-la i el dret a usar-la.
2. El castellà serà també oficial als territoris on històricament es parla.

Article 5. Ciutadania
Una llei regularà les condicions d’adquisició, conservació i pèrdua de la condició de ciutadà de la República Valenciana. Cap persona nascuda a la República Valenciana podrà ser privada de la ciutadania de la república.

Article 6. Símbols
1. L’escut, la bandera i l’himne són els símbols de la República Valenciana. Una llei en regularà les característiques i difusió.
2. L’escut està constituït per l’oriol de la gloriosa ensenya d’Oriola, que representa el poble valencià republicà; de color d’or, perxat sobre una branca, sosté una espasa amb la pota destra i porta la corona que representa la sobirania. L’escut duu el nom de la república i, en referència a l’espasa que sosté l’oriol, el lema següent: Semper vester ensis libertatem sine servitute defendat (Que sempre la vostra espasa defense la llibertat sense servitud).
3. La bandera de la República Valenciana és la històrica immortalitzada pel pintor Lluís Dubon en el cartell Germans al front, de les quatre barres roges damunt de fons groc, amb addició, en la part superior, d’un rectangle blau amb un estel roig de cinc puntes al centre.
4. L’himne de la República Valenciana és el Cant de redempció, amb lletra de Maximilià Thous i Llorens i música composta per Miquel Asensi en 1922.

Títol II. Els drets fonamentals

Article 7. La dignitat humana
La dignitat humana és inviolable.

Article 8. Dret a la vida
Tot ésser humà té dret a la vida. La pena de mort, la tortura i el tractament inhumà o degradant són prohibits.

Article 9. Igualtat davant la llei
Les dones i els homes són iguals davant la llei.
Ningú pot ser perjudicat o afavorit per raó del seu origen, la seua raça, el seu naixement, les seues conviccions, les seues opinions o la seua situació social, o qualsevol altra condició personal.

Article 10. Llibertat
La llibertat individual, en absència de dominació, està garantida.
Està especialment garantit:
a) La llibertat personal i la integritat física i moral.
b) El respecte a la vida privada i familiar.
c) El dret a l’honor i a la pròpia imatge.
d) La inviolabilitat del domicili, de la correspondència i de les telecomunicacions.
e) El dret de tindre i educar els fills.
f) La llibertat de pensament, de consciència i de religió.
g) La llibertat de tindre opinions, d’expressar-les i de difondre-les.
h) La llibertat de premsa.
i) La llibertat d’associació, reunió i manifestació.
j) El dret de vaga i el dret a la negociació col•lectiva.
k) El dret a rebre educació i la llibertat d’ensenyament.
l) La llibertat a la creació artística i a la recerca.
m) La llibertat d’escollir i exercir una professió.
n) La llibertat d’empresa, comerç i indústria.
o) La llibertat de fixar el propi domicili.
p) La llibertat d’accés als càrrecs públics.

Article 11. Protecció jurídica
Tothom té dret a obtindre una tutela judicial efectiva.
Tothom té dret a la presumpció d’innocència.
Tota persona detinguda ha de ser portada davant del jutge abans de les vint-i-quatre hores següents a la seua detenció.
Tothom té dret al jutge natural predeterminat per la llei, a ser defensat per advocat, a saber de què se l’acusa i a un procés públic, ràpid i just.
Les lleis penals i sancionadores són irretroactives.
Es prohibeixen els tribunals especials.
Tota persona injustament detinguda té dret a ser indemnitzada pel dany sofrit.
La llei regularà un procediment d’habeas corpus per tal de posar immediatament a disposició judicial tota persona detinguda il•legalment. Es determinarà per llei el termini màxim de durada de la presó provisional.

Article 12. Llibertat d’expressió
La llibertat d’expressió està garantida i la censura està prohibida.

Article 13. Propietat
El dret de propietat està garantit en la seua funció privada i social.

Article 14. Matrimoni
El dret al matrimoni i a formar una família està garantit.
La llibertat de constituir una altra forma de vida en comú diferent del matrimoni està garantida.

Article 15. Protecció del territori
Tothom té dret a viure en un medi natural equilibrat.
Els òrgans de l’Estat tenen l’obligació d’assegurar una utilització justa del sòl i una ocupació racional del territori. Han de combatre el soroll i la pol•lució de l’aire; del sòl i de l’aigua, i salvaguardar la flora, la fauna i la bellesa originària dels paisatges, així com el patrimoni natural i arquitectònic.

Article 16. Prohibició de l’arbitrarietat
Tothom té dret a ser tractat pels òrgans de l’Estat sense arbitrarietats i amb respecte a les exigències de la bona fe.

Article 17. Drets polítics
Els ciutadans tenen dret a participar en els afers públics.
Tota persona major de setze anys té el dret de prendre part en les eleccions, votacions populars i referèndums, de ser elegit per a ocupar càrrecs públics i de donar suport a qualsevol iniciativa legislativa popular.
Una llei regularà els casos excepcionals en què una persona pot ser privada dels drets polítics.

Article 18. Iniciativa legislativa popular i referèndums
L’1% del cens de l’àmbit territorial del qual es tracte pot demanar, mitjançant una iniciativa legislativa popular, la promulgació, modificació o derogació de disposicions constitucionals, legislatives o reglamentàries.
Les iniciatives populars poden tindre la forma d’una proposta marc o de projecte articulat.
Si el poder legislatiu respectiu rebutja una iniciativa popular sota la forma de proposta marc, aquesta serà sotmesa a referèndum. En cas que siga aprovada pel poble, el poder legislatiu n’elaborarà la llei.
Tota iniciativa que tinga forma articulada que no siga aprovada pel poder legislatiu serà sotmesa a referèndum. El poder legislatiu podrà proposar-hi un contraprojecte.
Procediment aplicable en cas de referèndum d’una iniciativa i d’un contraprojecte: els ciutadans amb dret a vot es pronunciaran simultàniament sobre la iniciativa i el contraprojecte.
Poden aprovar tots dos projectes simultàniament. Poden indicar-hi, en resposta a la qüestió subsidiària, el projecte al qual donen preferència en el cas que ambdós foren acceptats.

Article 19. Iniciativa per a vetar una llei
Si el 0,5% del cens de l’àmbit territorial del qual es tracte vol vetar una llei o un reglament, ho ha de demanar en els cent dies a comptar des de la publicació oficial de la llei o el reglament i, a continuació, serà votat el veto a referèndum.

Títol III. Deures dels ciutadans

Article 20. Defensa de la República Valenciana
Els valencians tenen el deure i el dret de defensar la República Valenciana.

Article 21. Les despeses públiques
Tots els ciutadans han de contribuir al sosteniment de les despeses públiques.

Títol IV. Poder constituent

Article 22. Modificació de la Constitució
La constitució pot ser modificada:
– parcialment
– de manera total
– per obligació constitucional
Qualsevol modificació ha de ser sotmesa a referèndum. En cas que la modificació elimine algun dret, caldrà una majoria qualificada de tres quarts; en altres casos s’haurà d’aprovar per majoria simple de vots.

Article 23. Modificació parcial
La modificació parcial de la Constitució s’adequarà a les normes que regulen el procediment legislatiu ordinari.
La modificació parcial de la Constitució pot versar sobre un o diversos articles, però en cap cas pot afectar més d’una matèria.

Article 24. Modificació total
La modificació total de la Constitució podrà ser instada pel poble per via d’iniciativa popular, o bé pel poder legislatiu. En cas d’iniciativa popular, es procedirà com en l’article 18.

Article 25. Modificació obligatòria
Aquesta Constitució s’haurà de tornar a ratificar o modificar passats més de trenta anys des de la seua promulgació.

Títol V. L’organització de l’Estat

Article 26. Poders de l’Estat valencià
Els poders de l’Estat valencià són:

  • el poder legislatiu
  • el poder pressupostari
  • el poder executiu
  • el poder judicial
  • el poder electoral
  • el poder fiscalitzador format pel Tribunal de Comptes i pel Síndic de Greuges
  • el poder financer, que està compost pel Banc Central i per la Comissió del Mercat de Valors.

Tots els poders estan separats d’origen. Les lleis regularan els òrgans que formaran cadascun dels poders de l’Estat així com la seua composició, atribucions i funcions.

Article 27. Estructura territorial
La República Valenciana s’estructura en cinc governacions:
– Governació de Castelló
– Governació de València
– Governació de Xàtiva – Dénia
– Governació d’Alacant
– Governació d’Oriola – Elx
Les governacions tindran caràcter polític i autonomia financera i administrativa.

Article 28. Municipis
Es regularan per llei les atribucions i funcions dels municipis i òrgans supramunicipals. L’alcalde serà triat directament pels electors.

Disposicions transitòries i finals

Primera. Aquesta Constitució deroga, al territori de la Comunitat Valenciana, la Constitució del Regne d’Espanya de 1978.
Segona. Fins que no es dicten les lleis que regulen la composició, atribucions i funcions dels poders legislatiu, executiu i judicial, aquestes atribucions seran exercides pel Parlament valencià, el president, pel Govern de la Generalitat i pels òrgans judicials, en la forma establida en l’Estatut de la Comunitat Valenciana.
Tercera. Queden derogades totes les parts de les normes jurídiques dictades pel Parlament valencià que contradiguen els principis i drets continguts en aquesta Constitució.
Quarta. Entrada en vigor
Aquesta Constitució entra en vigor l’endemà de ser ratificada pel poble valencià en referèndum.
En els deu dies següents a la data d’aprovació d’aquesta llei per part del Parlament, el president de la Generalitat convocarà un referèndum, que s’haurà de celebrar entre els quaranta i els seixanta dies posteriors a la data de la convocatòria, per a sotmetre a la ratificació del poble valencià la present Constitució.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *