Seran capaços els catalans d’embarcar-se en una nau per a anar a soles per el món? o romandran en una barca, sense veles ni motor, ancorada en el port per a fer espectacles teatrals.

Dret a decidir per no decidir

Font: Nació Digitalc

Ramona Vergés

Ramona Vergés
Associada a Reagrupament
´´´´´´´´´´´´´´´´
Sembla lògic pensar que la vida d’una nació depèn de com i en quina magnitud la defensen els seus ciutadans. Si ho haguéssim fet millor seriem un estat-nació consolidat de la vella Europa però encara podríem haver-ho fet pitjor i ja no hi seriem.

L’espaterrant èxit del 9-N l’estan deixant morir. Les conferències mediàtiques substitueixen el debat parlamentari. CiU, i ERC han crescut en l’Espanya autonòmica i no era pas la independència el seu objectiu principal. I ara és l’hora, potser encara no de la llibertat, sinó de la veritat. I la veritat és que no hi ha acords dels partits polítics per menar Catalunya allà on dos milions de ciutadans vam expressar que volíem anar, cap a l’Estat català.

Mentre CiU no es desempallegui del gruix espanyolista de la coalició i arrossegui tants casos d’imputats per las justícia espanyola, mentre ERC no prioritzi l’eix nacional i ens sorprengui amb preteses coalicions amb l’esquerra de “podemos, més, ganemos, especulemos ”, queda palès que cap dels dos partits portaran Catalunya a ser un estat. Mentre els partits d’obediència espanyola com el PSC, o binacionals com ICV, amaguin els seus diputats sobiranistes i el partit més petit del parlament, la CUP, sigui qui ostenti més sentit d’estat, l’ any 2015 no serà el de la llibertat dels catalans.

I potser millor. Perquè tan important és convocar eleccions amb intenció plebiscitària, com tenir clar el camí a seguir per assolir l’Estat català. Que no ens torni a passar com a l’abril de 1931 amb claudicacions i renúncies disfressades per no ser capaços de bastir un bloc indestructible en la defensa de la nostra dignitat. I si hem d’esperar, ho farem a desgrat, però esperarem. Perquè potser han estat els ciutadans anònims d’aquesta nació, qui més i millor l’han defensada. I potser haurem de crear un partit instrumental, nou, sense les pedres penjades al coll de la subordinació i males practiques, partit per la independència de Catalunya, inequívoc, que es presenti a les eleccions autonòmiques quan sigui que es facin, per guanyar de manera contundent i proclamar des del parlament sobirà la independència.

Perquè potser hem de liderar una nova manera de fer la revolució, la revolució democràtica del segle XXI, on les urnes substitueixen els trets però amb la mateixa determinació; esperem poder fer-ho amb els partits vells però si no en son capaços ho farem sense ells.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *