Tot legal i constitucional, l’islamisme progressa adequadament. Els valencians, com sempre, estrenarem a Aldaia el primer centre islàmic.

L’organització islamista Hermanos Musulmanes ha invertit dos milions d’euros en una parcela de 28.000 metres quadrats a Aldaia (València) per obrir el primer col·legi islàmic a Espanya i on podran assisitir 800 alumnes.

Foto: Imágenes de la parcela industrial adquirida por Hermanos Musulmanes. (Mil Anuncios)
Imátgés de la parcel·la industrial adquirida per els  Hermanos Musulmanes. (Mil Anuncios)

Autor

L’organització islamista Hermanos Musulmanes projecta en València el primer col·legi islàmic d’Espanya. Els promotores ja han invertit dos millons d’euros en l’adquisició d’unes antigues instal·lacions industrials amb 28.927 m2 de superfície i 8.334 m2 construïts, situats a 15 minuts en cotxe del centre de la ciutat, però necessiten urgentment fons addicionals per a condicionar el recinte i contractar professors, segons ha pogut saber El Confidencial. Esperen captar fins a 800 alumnes, des de preescolar a batxillerat. Oferiran les mateixes assignatures que qualsevol altre centre, però amb l’objectiu d’inculcar als més joves la doctrina d’aquest grup radical, que defensa l’aplicació de la llei islàmica i la superioritat de l’islam sobre la resta de confessions. Sobre el paper, el projecte està sent impulsat per una entitat aparentment innòcua inscrita en el Registro de Fundaciones en 2010, la Fundación Islámica en España, Convivencia e Integración (Fieci), amb domicili en el número 23 del carrer Granada de València. No obstant açò, els tres principals directius de la fundació, Faouzi ben Messaoud, Adda Tahar i Dhaou ben Salah Triki, pertanyen a la Lliga Islàmica per al Diàleg i la Convivència a Espanya (Lidcoe), l’associació que abandera i coordina la presència de Germans Musulmans a Espanya i actua com a representant del moviment davant la Federación de Organización Islámica de Europa (FIOE, per les seues sigles en anglès), la branca en el Vell Continent de Germans Musulmans. També coincideixen les adreces: la seu oficial de Lidcoe està en el número 32 del carrer Granada de València.

Foto: Mil Anuncios.com.
Foto: Mil Anuncios.com.

Els seus promotors, conscients de les connotacions negatives que acompanyen a esta organització internacional, prefereixen desmentir qualsevol vincle. Egipte i Aràbia Saudita han declarat a Germans Musulmans una organització terrorista i Reino Unido no ha arribat  a prohibir-la però ha advertit dels seus vincles amb l’extremisme yihadista. “No tenim res a veure amb Germans Musulmans i no ens importa si els nostres membres tenen alguna relació amb ells”, resol el propi president de la Fieci, Faouzi ben Messaoud, en conversa telefònica amb aquest diari, abans d’admetre que els referents que han utilitzat per al disseny del col·legi són centres educatius similars de Suècia i França impulsats per la FIOE.

En la seua opinió, “és un model que pot funcionar a Espanya”. “Seria el primer centre d’aquest tipus. Portem quatre anys treballant en el projecte i està calculat pensant en les necessitats de la comunitat musulmana”, afegix Faouzi. Les seues estimacions més modestes passen per oferir classes des del primer a l’últim curs del cicle escolar amb un total de 300 places, encara que després de recórrer les mesquites de la Comunitat Valenciana explicant el projecte, estan convençuts que arribarien sense problemes a dues classes per curs i més de 800 estudiants. Cooperativa de Ferreteros Detallistas de Valencia (Cofedeva), en la carretera de Pla de Quart, dentro del terme municipal d’Aldaia, encara que a sols 10 kilòmetres de l’Ajuntament de la capital del Túria.

Foto: Google Maps.
Foto: Google Maps.

No obstant açò, la Fieci cerca nous donants per a poder obrir el col·legi. “S’havien compromès amb nosaltres, però la situació sembla que ha canviat. Esperàvem donacions d’Aràbia Saudita, Qatar i Kuwait, però estos diners no arriben. La prioritat d’aqueixos països ara és ajudar a Síria, Iemen…”, lamenta el president de la fundació promotora. El contratemps els ha portat a posar de nou en venda la parcel·la, per si finalment hagueren de traspassar-la. Demanen tres milions, un més del que van pagar. “Ens costa molt mantenir les instal·lacions i potser no tenim més remei que vendre-les. Ja hem rebut diverses ofertes, però el nostre objectiu és obrir el col·legi i seguim cercant possibles donants. Si finalment no poguérem complir els nostres plans, seguiríem avant i cercaríem un altre sòl, però volem alguna cosa que reunisca les condicions per a obrir el primer centre a Espanya d’aquestes característiques. No ens val qualsevol lloc”.
D’antuvi, ja han arribat més lluny que cap altra comunitat islàmica a Espanya. La majoria de mesquites ofereix classes de suport a escolars que aprofiten per a expandir la seua particular visió de l’islam entre els xiquets, però aqueixes sessions sempre se celebren fora de l’horari lectiu i, per tant, es compaginen amb la jornada en un centre educatiu tradicional. Els Germans Musulmans han comprat els terrenys per a desenvolupar un projecte més ambiciós: controlar l’educació integral de generacions de musulmans utilitzant la seua doctrina com a únic principi inspirador.

Foto: Google Maps.
Foto: Google Maps.

El president de la fundació assegura que, en realitat, “l’única diferència del seu col·legi amb la resta de centres serà que tindrà com a objectiu difondre el coneixement de l’islam i de l’idioma àrab”. Segons els estatuts de l’entitat, aprovats en 2010 pel Ministeri de Sanitat i Política Social, les seues finalitats són la defensa dels drets humans i els valors constitucionals, l’assistència social a sectors desfavorits i l’impuls de la cultura islàmica a Espanya. Res objectable.
Però l’ombra de Germans Musulmans gravita sobre la fundació i el col·legi. Tant, que els plans inquieten a les forces de la lluita antiterrorista, admeten fonts consultades pel Confidencial. Després de tot, la doctrina de la yihad que va desencadenar la creació d’Al-Qaeda va sorgir en el si de Germans Musulmans. Un dels seus membres històrics, Abdulah Yusuf Azzam, està considerat l’ideòleg del terrorisme internacional. El col·legi estaria lluny d’aqueixa amenaça, però podria dificultar la integració dels musulmans més joves i promoure la seua radicalització. I després de la radicalització, ja solament queda un esglaó per a convertir-se en un problema de seguretat.
A més, la Fieci no solament té vincles amb Germans Musulmans. Alguns dels seus membres, com Dhaou ben Salah Triki, estan vinculats amb la branca tunesina d’aqueix moviment, Ennahdha (Partit del Renaixement, en àrab), un partit islamista que va sorgir en els vuitanta, però no va ser reconegut oficialment fins a 2011 amb l’esclat de la Primavera Àrab, encara que defensa just ho contrarie del que va significar aqueixa fita en la història del país. Ennahdha reclama la instauració a Tunísia d’un Estat islàmic, amb la sharía com a única font del dret. Alguns dels seus seguidors van ser els primers musulmans que es van instal·lar a València i van fonamentar les bases perquè anys després desembarcara Germans Musulmans. En la Fieci conflueixen en aquests moments totes aqueixes sensibilitats, en clara rivalitat amb altres branques de l’islam que s’expandeixen per Espanya. L’obertura del col·legi seria un colp d’autoritat.

El creador de l’islamisme polític modern
En aquells països on tenen ramificacions, els Germans Musulmans solen ser vigilats de prop pels serveis de seguretat, i per bones raons. El grup és el creador de l’islamisme polític modern, que propugna la introducció de la sharía o llei islàmica com a base del dret i, per tant, com a principi organitzador de la societat i la política, resumit en el seu conegut eslògan “L’islam és la solució”.
I quan les mobilitzacions pacífiques de l’organització no han aconseguit els seus objectius, aquesta no ha dubtat a recórrer a la violència, com per exemple durant les sagnants campanyes terroristes a Egipte en els anys quaranta i cinquanta, o en la insurrecció en 1982 contra el règim sirià d’ Hafez al Rostiu. Encara que la majoria de les branques del grup han renunciat oficialment al terrorisme, del seu si han eixit escissions radicals, com la Yihad Islàmica, responsable de l’assassinat del president egipci Anuar El Sadat en 1981, posteriorment absorbida per Al-Qaeda, o Hamás en els territoris palestins.
En alguns països, els Germans Musulmans han establit partits polítics respectables, com el Front d’Acció Islàmica a Jordània o Ennahdha a Tunísia, que després de quatre anys en el Govern es va retirar pacíficament del poder en perdre les eleccions de 2015. Però en el veí Egipte, l’executiu de Mohamed Morsi va tractar d’imposar un programa d’islamització forçosa accelerada que va generar un ampli descontent, que va culminar en el seu derrocament mitjançant un colp d’estat en l’estiu de 2013. La nova junta militar de Abdelfatah Al Sisi va proscriure al grup, perseguint-ho durament, la qual cosa ha portat a alguns dels seus membres a tornar a posar bombes i atemptar contra membres de les forces de seguretat egípcies.
En l’actualitat, els Germans Musulmans són considerats una organització terrorista pels Governs d’Egipte, Síria, Rússia, Aràbia Saudita, Bahréin i Unió dels Emirats Àrabs. Al seu torn, grups més radicals com el Estat Islàmic els qualifiquen d’ “apòstata” per la seua  acceptació del joc democràtic i la seua  tolerància relativa cap altres versions de l’Islam.

Daniel Iriarte.

6 pensaments a “Tot legal i constitucional, l’islamisme progressa adequadament. Els valencians, com sempre, estrenarem a Aldaia el primer centre islàmic.”

  1. I què me digueu de la doctrina d’un grup radical, que defensa l’aplicació de la llei catòlica (per exemple, prohibint l’avortament, oposant-se al matrimoni homosexual, etc.) i la superioritat del catolicisme sobre la resta de confessions?

    1. La lluita contra els cristians i els catòlics (de dretes, bien sür) està prou coberta amb vosaltres, l’esquerra espanyola. Nosaltres acudim a contrarestar el vostre silenci respecte a l’Islam que no existia i ara gràcies a vosaltres està de pujada…

      1. Reitere que no lluitem contra els cristians ni els catòlics. Lluitem pel laïcisme respectant la llibertat ideològica de tothom (cristià, musulmà o ateu).

        El que no fem, clar, és apuntar-nos a la xenofòbia. Això us ho deixem a l’extrema dreta.

  2. Recorde fa uns anys quan alguns, des de posicions inequicament d’esquerres, advertíem que l’esquerra devia enfrontar-se a tindre una posició clara respecte a la inmigració il·legal, que altres que ara airegen el fantasma d’una suposada “invasió” d’Europa i defensen “valors europeus” ens deien que això no tocava, que era contraproduent parlar-ne. Recorde que qual alguns fa uns anys ens manifestàvem pel laïcisme i en contra de determinades actuacions i dels privilegis de l’Església Catòlica, altres que ara enlairen el fantasma del perill de l’Islam, ens deien que això que feiem era perdre el temps. Recorde l’acusació que se’ns féu a alguns quan ens manifestarem a favor del reconeixement dels drets dels tagarins i moriscos expulsats al segle XVI, uns que ara alerten del risc de l’Islam mentre s’adscriuen a un discurs que amb la vel·leitat de laicisme i dels valors republicans s’alinia en posicions xenòfobes i pre-democràtiques… En fi recorde tantes coses, coses de la memòria… Por me fan els conversos. No veig que diguen res per l’adoctrinament catòlic o prostestant en centenars d’escoles concertades, ni contra la presència dels hàbits i símbols religiosos catòlics en els mateixos centres concertats, ni… En fi, la deriva d’alguns a posicions de dretes i reaccionàries, dóna que pensar. Estic, en aquest cas, per posar-me jo mateix l’hijab, i no per qüestions religioses ni de cultura ni de tradició, sinò elemental solidaritat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *