Una entrevista al diputat de la CUP Albert Botran (I)

Una entrevista al diputat de la CUP Albert Botran (I)
per Sal·lus Herrero
La presentadora Lídia Heredia, als Matins de TV3, el dia 10 de novembre, entrevistava a Albert Botran, diputat de la CUP al parlament de Catalunya, just a l’endemà de l’aprovació de la resolució de l’inici de la desconnexió. Li preguntava si estava d’acord amb el que havia afirmat Mas en el sentit que “sense la seua investidura el procés s’encalla”. El diputat Botran replica que “és la mobilització qui ha dut el procés fins ací”, allò important és la gent que va eixir al carrer… I té prou raó. No obstant, sense un president de la Generalitat que haguera escoltat el que la gent demanava, sense un president concret, que duu el nom d’Artur Mas i Gabarró, que ha sabut moure els fils davant l’estat per a fer un procés participatiu el 9-N de l’any passat i sense avançar dues vegades les eleccions, i passar de la consciència de l’autonomisme a l’independentisme, no estaríem on estem.

Albert Botran ho sap, però, com si fos un estructuralista althusserià, remarca només la importància de la gent, de les masses, i deixa de banda la història concreta i individual, des d’un marxisme reduccionista que no recull les anàlisi de l’Escola de Frankfurt ni la importància de la biografia individual dels lideratges polítics per a impedir la deriva cap al desastre, que assenyala Paul Preston a totes les seues recerques històriques.
Expeditivament acusa a Convergència i a Artur Mas, de no haver fet prou ‘autocrítica’ amb les “retallades” i amb els lligams del seu partit amb la “corrupció”, tot que Albert Botran sap perfectament que les retallades venien fetes des de Madrid, tancant l’aixeta per asfixiar Catalunya i no està demostrat que el president en funcions de la Generalitat haja estat acusat ni implicat, personalment, en cap cas de corrupció per un estat que ha fet informes falsos per aturar el procés independentista i fa servir tots els recursos de l’estat per a carregar-se l’inici d’aquest procés que sense la formació d’un govern té el risc de descarrilar o empantanar-se del tot, per a gran satisfacció de l’estat espanyol i gran ridícul de tots els independentistes dels Països Catalans.
La CUP proposa de candidat alternatiu a Raül Romeva dient algunes fal·làcies. Primer afirma que Romeva és un candidat de “centre esquerres”, quan tothom sap que ve de les joventuts comunistes del PSUC, d’Iniciativa per Catalunya-Verds, que al parlament europeu estava d’eurodiputat i va ocupar l’espai polític de l’esquerra democràtica radical lligada a Els Verds.
Es mereix totes les meues simpaties polítiques i personals el senyor Romeva i admiració per abandonar IpC-V per les seues posicions independentistes contra les d’una Iniciativa cada vegada més espanyolista. Segurament l’hagués votat en qualsevol llista, sabent que anava a ésser president, però no es pot dir ni que siga de ‘centre-esquerra’ ni que no es va dir durant la passada campanya electoral del 27S que Romeva anava de número u però Artur Mas seria el candidat a president de la Generalitat. Perquè en la presentació de la seua proposta de llista conjunta, Mas, es va comprometre a acceptar el lloc que li assignaren.
Em pose en la pell dels que tenen una ideologia distinta a la meua i em sembla una presa de pèl excloure’ls del procés independentista, en excloure a Artur Mas fal·laçment.
Imposar a Romeva bandejant a Mas significa deixar de banda a uns sectors socials molt importants de Catalunya, de “centre esquerra”, de “centre-centre” i de “centre-dreta” (classe mitjana, autònoms, petita i mitjana empresa…), que votaren JxSí sabent que Mas anava a ser president de la Generalitat, en cas contrari, segurament no hagueren votat Junts pel Sí.
Això que fa el senyor Botran i els de la CUP es diu “forçar la realitat” perquè quadre en funció els seus ‘desitjos’ (infantilisme polític, diria Lenin). Per això, em sembla fora de lloc que una força política amb 10 diputats impose el seu candidat als 62 restants i faça descarrilar el procés. A més a més, això ho fa faltant a la veritat, tant sobre la posició de ‘centre esquerra’ de Romeva com també quan diu que no sap si es va dir durant la campanya electoral que Mas anava de candidat a president de la Generalitat, des d’un cert autisme o sectarisme.
Diu Botran que entén que la gent puga estar “nerviosa” i “desconcertada”, per un clima —que segons ell— creen certs mitjans de comunicació, i no escolten les seues propostes atentament; això són eufemismes, la gent està molt indignada, cabrejada i molt farta que posen en perill el procés encetat contra un estat enemic imposant ‘el seu’ candidat com si ells hagueren tret 62 diputats i Junts pel Sí només 10, i recomana que la gent estiga tranquil·la i done temps per a parlar “d’alternatives”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *