Víctor Baeta respon a les preguntes de Sal·lus Herrero

cruxvic2a
Víctor Baeta, exercint de sobiranista valencià republicà, en una concentració de republicans espanyols a Santa Cruz de Moya

Benvolgut, malgrat tot, Sal·lus.
Dius:
“Hem de preguntar-nos, seriosament, que fem la valenciana gent, en un context on inclús els teòricament “amics” o aliats no respecten els acords presos i signats perquè no volen que hi haja cap grup parlamentari valencià ni que el País Valencià tinga visibilitat pròpia. A un parlament espanyol on ens tracten com hostilitat, ens convé anar-hi la valenciana gent? Per a fer què? Per a ser còmplices de la nostra pròpia opressió com a País Valencià?”

Amb aquestes preguntes fugiríem d’estudi.
La raó fonamental per la que no tenim un Grup Valencià, la condició necessària per assolir-lo, no és sols per la “hostilitat” d’aquest parlament. La raó primària rau en els resultats electorals del 20-D.
Dels 2,7 milions de valencians que van votar, 671.071 (25%) ho van fer per la coalició És el moment, la única formació que portava en el seu programa formar un Grup Valencià. Va obtenir 9 diputats. La resta de formacions valencianes amb 1,8 milions de vots rebuts (67%) varen obtenir 23 diputats.
En quan el parlament espanyol va posar dificultats per assolir el Grup Valencià dels 9 diputats de És el moment, 5 diputats van doblar davant el centralisme espanyol (Rosana Pastor, Àngela Ballester, Rita Soaho, Rubèn Martínez i Txema Guijarro) i sols 4 diputats  (Ignasi Candela, Enric Bataller, Marta Sorlí i Joan Baldoví) es van mantenir fidels a la lleialtat valenciana per el que havien estat escollits .
Dels 32 valencians que han arribat a eixe parlament, sols 4 valencians s’han mantingut fidels a la seua lleialtat valenciana. Dels 28 valencians restants, 23 diputats ni tan sols s’ho van plantejar per a ser escollits i 5 diputats han incomplit els acords pactats.
Sal·lus, no sols és la hostilitat del parlament espanyol, encara que cal dir és una hostilitat selectiva, doncs amb altres no han estat tan hostils, tot el contrari; no sols són ells, som nosaltres els valencians, els residents d’Oriola a Vinaròs, que encara no hem pres consciencià de ser-ho, i sense aquest requisit, amb aquesta voluntat de pertànyer a un col·lectiu espoliat que necessita organitzar-se per defensar els interessos de TOTS, malament rai podem donar la culpa de les nostres mancances als nostres espoliadors i dominadors.
Aquesta vegada s’ha arribat fins on s’ha pogut. On, a partir de les condicions concretes, s’ha pogut arribar. Crec que malgrat tot l’acord amb la formació dels valencians que encapçala Antonio Montiel ha estat positiva. L’agudització de les contradiccions ens ajudarà a avançar. Cal perseverar. Hem d’arribar a que aquest quatre diputats esdevinguen disset, com a mínim, encara que no siguen de la mateixa formació, però tots ells amb una sola i única lleialtat de pertinença: la valenciana, per a poder portar la nostra veu fins a l’últim racó, fins que no ens faça falta de portar-la perquè definitivament ens siga alien i inútil. Per ara, per prendre consciència  de la nostra existència, com a caixa de ressonància que hem pogut comprovar que ha estat, aquest parlament ens és útil. A més, no podem deixar als 28 valencians (11 del PPCV, 7 del PSPV, 5 de Ciudadanos  i 5 de Podemos) d’aquest parlament a soles, en mans dels nostres espoliadors… caldrà que els ‘quatre’ de Compromís els agafem de la mà per anar descobrint el món ensems.
Salut i República Valenciana.
Víctor Baeta i Subias, afiliat a RV/PVE

5 pensaments a “Víctor Baeta respon a les preguntes de Sal·lus Herrero”

  1. Victor, molt ben dit
    Jo sóc català de pares, avis, etc. valencians. Espero i desitjo que els valencià i els catalans vagin junts per conseguir les respectives repúbliques.
    Us imágenes Mallorca, Valencia i Catalunya, anessin juntes (però no barrejades) el que podrien conseguir ?
    Ja ho sé, soc un “SUMIATRUITES”

  2. Em sembla molt bé el teu comentari Víctor i les teues reflexions sobre la necessitat d’un grup parlamentari valencià a les Corts espanyoles, però continue preguntant-me si no cal anar des del País Valencià a mitjà o llarg termini a una desconnexió amb l’estat espanyol i amb un parlament que és molt hostil, selectivament, més contra la valenciana gent que la catalana, perquè al Principat de Catalunya han ensenyat les dents i els han plantat cara, però al País Valencià es manté encara, tret del 4 diputats que assenyales, i ja vorem com acaba açò, una posició de submissió i subordinació política del País Valencià cap a l’estat espanyol, en un parlament que ni tan sols ens deixa expressar-nos en la nostra llengua… Em sembla molt bé i respecte l’entusiasme dels qui pensen que tenint un grup propi al parlament espanyol es podrà canviar la situació, però em permet ésser més escèptic i desconfiar d’un parlament que, sistemàticament, va contra el País Valencià a tots els àmbits, fiscalitat, inversions, llengua i cultura, educació, economia, etc. Salut!

  3. No dones cap alternativa.
    No anem… i què?
    (…)
    El parlament espanyol, per als sobiranistes valencians republicans, és una excusa, com ho és el parlament, també espanyol, autonòmic, per demostrar els nostres avanços i guanyar la legitimitat democràtica per independitzar-nos.
    Full de ruta.
    En quan tinguérem majoria en el parlament autonòmic (espanyol) valencià, iniciar el ‘procés valencià’ cap a la independència.
    Mentre, en altres fronts com el parlament espanyol o l’europeu, els sobiranistes valencians republicans, aprofitar aquests fronts per fer de caixa de ressonància de la nostra reivindicació independentista…
    (…)
    encara Compromís no està en aquesta etapa sobiranista valenciana i republicana… estan/estem partint del NO RES, estem els valencians a començar SER VISUALITZATS I ELS PRIMERES QUE ES TENEN QUE VEURE VISUALITZATS SÓN ELS PROPIS VALENCIANS D’ORIOLA A VINARÒS.
    (…)
    Impagable en valor publicitari l’entrevista d’ahir a Baldoví en 24 hores.
    (…)
    Pensa Sal·lus…

  4. Compartesc, Víctor, que sobretot cal una presa de consciència i que aquest és el problema clau i greu que hi ha al País Valencià, també la necessitat de visualitzar-se a tots els àmbits del món, però, si la valenciana gent, decidírem prioritzant els interessos del País Valencià, exercint el dret a decidir des d’ací, inclús amenaçant seriosament com els grups catalans anar-se’n de l’estat i crear un estat propi, veuríem com seríem molt més respectats, els donarien grup valencià propi i ens tractarien amb respecte i consideració, cosa que no passa, i hi ha un autoodi cert i una hostilitat estructural que tracta d’invisibilitzar el País Valencià… Si a sobre, s’establiren les aliances que ens calen entre el País Valencià, les Illes i Catalunya, l’estat espanyol començaria a respectar-nos i a tractar-nos d’una altra manera en llengua, cultura, economia, fiscalitat, etc. i no seríem la cua de l’estat en quasi tot o tot. És el meu parer, però estic prou d’acord amb el que assenyales!

    1. D’acord amb el que dius.
      Jo milite en una organització política en el sentit que tu defenses, RV/PVE.
      Des del sobiranisme valencià republicà, sense sectarismes, sense ressentiments i amb una visió d’estat, d’Estat valencià, pensem que la darrera acció política respecte al 20-D, de les direccions polítiques del BLOC i de Compromís han coadjuvat a anar a favor de l’estratègia de la política que compartim.
      Salut i República Valenciana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *