per la República Mallorquina Independent, ací acaba l’article de Josep Palau

República espanyola? No, gràcies!

|
El 90è aniversari de la Segona República espanyola ha donat lloc a Mallorca a un seguit de commemoracions que només es poden entendre des del desconeixement històric o la colonització mental. No cal dir que els valors del republicanisme són universals i s’han de defensar i reivindicar, però si parlam de la República espanyola no podem oblidar el fet cabdal i determinant que som una colònia d’Espanya.

Una república no es garantia de respecte als drets de les nacions conquerides i sotmeses, com ho demostra cada dia el tracte dispensat per la República francesa a la Catalunya del Nord. Ni hauríem d’oblidar mai que la Segona República espanyola obligà Francesc Macià a renunciar a la República Catalana sota amenaça d’intervenció militar, amenaça que l’Espanya republicana va fer realitat l’octubre de 1934 quan Lluís Companys va proclamar l’Estat català, amb el resultat de 74 morts, 252 ferits i centenars d’empresonats, entre els quals el president català.

És evident que la Segona República espanyola suscita simpaties a Mallorca com a reacció a la corrupció i l’autoritarisme de la monarquia borbònica, i que associam el republicanisme amb figures insignes assassinades pel feixisme espanyol, com Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques. Pel que respecta als Països Catalans, emperò, canviar monarquia per república espanyola és fugir del foc i caure a les brases. A tall d’exemple, com ha explicat fa poc en una entrevista a dbalears.cat el sociòleg Daniel Escribano, autor del llibre ‘El conflicte lingüístic a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears durant la Segona República’: «Tant a la Segona República com ara regeix un principi de supremacisme lingüístic: el castellà està per damunt de la resta». I el supremacisme lingüístic, com és ben sabut, és una cara més del colonialisme polític i econòmic.

Una nova República espanyola, si és que l’arribam a veure qualque dia, no canviaria res. La sobrada majoria colonialista que formen el PP, PSOE, Vox i companyia continuaria espoliant-nos, vulnerant els nostres drets lingüístics i impedint-nos per la força el dret a decidir. Seria canviar-ho tot perquè no canviàs res, tal com la restauració borbònica de 1975. Pitjor encara: ens trobaríem més fermats i compromesos que mai amb l’Estat colonial, perquè votaríem un president de la república. I això significaria haver de triar com a cap de l’Estat un Felipe González, un José Maria Aznar o altres espècimens del mateix pelatge.

En lloc de commemorar uns fets que només mereixen ser recordats per prendre’n nota i no tornar a travelar amb la mateixa pedra, ens convendria més tenir present que Mallorca, per la via dels fets, ha estat dues vegades una república independent d’Espanya. El 31 de juny de 1713, quan l’arxiduc Carles d’Àustria va abandonar els Països Catalans arran del tractat d’Utrecht, Mallorca es va governar a sí mateixa fins que va capitular l’11 de juliol de 1715 davant les tropes borbòniques de Felipe V. I ara que commemoram els 500 anys de les Germanies, passam massa per alt que ens vam deslligar de les ordres de Madrid el març de 1521, quan els agermanats van destituir el virrei Gurrea, i vam comandar a ca nostra fins que l’exèrcit de Carles V ens va massacrar dos anys després. En ambdues ocasions vam ser lliures i ens vam auto-governar de bondeveres, malauradament en temps de guerra i fins que Espanya ens va tornar a sotmetre a sang i a foc.
República espanyola, per tant? No, gràcies! República mallorquina independent.

L’imperialisme republicà espanyol del 14 d’Abril de 1931 respecte als federals catalans: la proclamació i discurs que Espanya va rebutjar i anular

Francesc Macià proclama la República Catalana com Estat integrat de la Federació ibèrica.
Plaça de Sant Jaume, Barcelona · 14 abril de 1931

Catalans :
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.
D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Niceto Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.
En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.
Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.
Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.
En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.
Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.
Barcelona, 14 d’abril de 1931.

El President
FRANCESC MACIÀ

SOLDEVILA, F.: Història de la Proclamació de la República a Catalunya. Barcelona, 1977, pàgs. 46-48

22, 23 i 25 d’abril finalitza la 1ª CONVENCIÓ PER LA REPÚBLICA VALENCIANA

NOTA DE PREMSA DE LA 1ª CONVENCIÓ PER LA REPÚBLICA VALENCIANA
22, 23 i 25 d’abril finalitza la 1ª CONVENCIÓ PER LA REPÚBLICA VALENCIANA

El procés que se va iniciar el 12 de gener del 2021 amb la formació de la Comissió pro-Plataforma per la República Valenciana, responent a una Crida de vint-i-dues persones, finalitzarà la setmana que ve amb la clausura, el diumenge 25 d’abril del 2021, de la 1ª CONVENCIÓ PER LA REPÚBLICA VALENCIANA, on de dalt a baix del País Valencià, han participat republicans residents d’Alacant, Alboraia, Alcàntera de Xúquer, Alcoi, l’Alcora, Almassora, Almussafes, Altea, Bellreguard, Benimaclet, Benissa, Bétera, Burjassot, Castelló de la Plana, Catarroja, Catral, Crevillent, Dénia, Elx, Foios, Gandia, Montaverner Montcada, Museros, Oliva, Onda, Oriola, Pedreguer, Pobla de Vallbona, Sagunt, Santa Pola, Simat de la Valldigna, Teulada, Torrent, València, Vilamarxant, la Vall d’Uixó, Xàbia, Xeresa, Xert…

Han estat quatre mesos treball on s’ha discutit la Ponència estratègica del Moviment per la República Valenciana (MRV), el Reglament sobre l’estructura territorial i eleccions, que desenvolupa l’apartat 2.3 de l’acord 11 de la Ponència i la tria de les TRETZE persones que es responsabilitzaran per dur la direcció política del Moviment i que formaran la Junta Agermanada Republicana dels Tretze (JAR13).

El dijous, 22 d’abril de 00:00 a 22:00, es procedirà a la votació telemàtica de la Ponència i del Reglament i a les 23:00 la MESA donarà els resultats.

El divendres 23 d’abril de 00:00 a 22:00 es procedirà a la votació dels membres de la JAR13, cinc directament per la Junta Nacional Republicana del País valencià (JNR) i els vuit restants (2+2+2+2) per les quatre àrees territorials, aprovades en el Reglament. A les 22:30 la MESA donarà els resultats.

I finalment, per abstergir el mal record de la data, el 25 d’abril, diumenge a les 11:30 am, es clourà la 1ª CONVENCIÓ PER LA REPÚBLICA VALENCIANA mitjançant una vídeo-conferència on es presentarà la Ponència estratègica del moviment republicà d’alliberament nacional i social constituït, els dinamitzadors de les àrees cultural i política i amb les intervencions dels membres de la JAR13.

Equip de premsa de la 1ª CONVENCIÓ PER LA REPÚBLICA VALENCIANA
País valencià, d’Oriola a Vinaròs, de Dénia a Ademús, 14 d’abril del 2021.
+INFO: www.germanies.org Tel 650 537 213 convencio@germanies.net

Tal dia com avui de l’any 1766, el poble valencià es rebel·la contra el règim senyorial borbònic

El poble valencià es rebel·la contra el regim senyorial borbònic. Mapa del terç sud del País Valencià (segle XVIII). Font Cartoteca de Cataunya

Tal dia com avui de l’any 1766, fa 255 anys, en el context de la terrible crisi econòmica de les dècades centrals del segle XVIII, esclataven un seguit de revoltes arreu del País Valencià, amb epicentre a les viles i ciutats del sud del territori: Crevillent, Elx, Albatera, Catral i Almoradí. Segons les fonts documentals, l’inici de la revolta es va produir a la vila de Sant Joan del Raval, actualment situada al sud de la trama urbana de la ciutat d’Elx. Segons les mateixes fonts, els mil cinc-cents revoltats de Sant Joan del Raval (anomenats avalotats en la documentació de l’època) van ser dirigits per Baptista Blasco, anomenat popularment el Batiste, el venerable vell.

A Sant Joan del Raval, la protesta anava dirigida contra l’alcalde Ricardo Sánchez, un personatge imposat a dit per Pedro Pablo Abarca de Bolea, comte d’Aranda, capità general de València (és a dir, màxima autoritat política, militar i judicial del règim borbònic al País Valencià); i anys més tard secretari d’estat (equivalent a primer ministre) del rei Carles IV. L’alcalde i oligarca Ricardo Sánchez (com la resta d’alcaldes del País Valencià) pretenia arrendar als intermediaris la farina del blat acumulada als almodins senyorials i destinada als forns locals, que hauria posat en mans dels acaparadors i dels especuladors el subministrament i el preu del pa.

Segons les fonts documentals, els avalotats van assaltar l’edifici consistorial de Sant Joan del Raval, van destrossar tot el mobiliari i van arrencar els pals de les banderes situats a la façana. Tot seguit, es van dirigir a Elx, i amb el suport de la gent de la ciutat, van assaltar l’edifici consistorial i van obligar Tomás Andrés de Guseme, alcalde major, a publicar un ban que recollia les reivindicacions populars: abolició dels monopolis senyorials (principalment el monopoli de la farina dels cereals) i la restitució dels saladars (les finques productores de sal) als antics petits propietaris, que havien estat confiscats pel règim repressiu borbònic després de la Guerra de Successió (1705-1715).

CAMPIONES EUROPEES!!!! Reyer Venezia 81-82 Valencia Basket Club SAD – Full Final Game – EuroCup Women 2020-21

València Basket fa història i conquesta Europa per primera vegada (81-82) per Roberto Anidos publicat en Femení l’11 abril, 2021

Si estava escrit que València Basket fera història, no podia ser sense comportar el màxim esforç. Les xiques de Rubén Burgos van superar tota adversitat en un partit ple de complicacions, davant un gran rival i van acabar imposant el seu treball per a aconseguir una nova fita per al record. València Basket és el nou campió de l’Eurocup Women, amb tot just 3 anys entre els millors, en tan sols la seua segona aventura europea, el projecte femení continua creixent, i aconsegueix la glòria internacional conquistant el seu primer títol europeu en guanyar en la final al Umana Reyer Venezia per 81-82

Attura i Queralt Casas intercanviaven colps per a iniciar el partit. Va començar inquietant el joc interior italià a la defensa taronja, amb l’escorta catalana responent en l’altre costat. Un triple d’Allen anul·lava dos encerts d’Howard i València Basket es posava per davant de nou de la mà de Queralt, que anotava 8 dels primers 14 punts taronja. Dos triples d’Anderson mantenien a les venecianes. El partit estava molt intens ja en els primers minuts. Estirava el marcador València Basket, però sempre trobava un triple com a resposta. L’última d’aqueixes respostes, amb Penna i Attura com a protagonistes, deixava a Venezia 4 a dalt (28-24).

Anna Gómez apareixia amb 4 punts per a estrenar el segon. Allen la secundava per a empatar el marcador, però tornava a respondre Umana Reyer. Li costava a València Basket elevar el nivell defensiu, amb cada contacte acabant en falta, i l’aprofitava el seu rival. Colpejaven Trahan-Davis i Gülich, i responien Fagbenle i Anderson. Amb les faltes 10 a 1 en contra de les valencianes, un triple d’Allen les posava a 1 i provocava el temps mort rival (38-37). Howard tornava a contraatacar. Leticia Romero i Allen tornaven a intentar l’acostament, mentre en defensa es canviava a zona, però el marcador no variava en excés i Anderson posava el 46-41 sobre la botzina.

Anderson tornava a castigar en el tercer, responien Celeste i Queralt. Les ganes i la intensitat taronja van provocar nervis en defensa a les italianes, i Allen tornava a posar a 1 a les de Rubén Burgos. La defensa també millorava i Trahan-Davis posava per davant a València Basket, amb Queralt donant continuïtat i provocant el temps mort (50-53). La resposta de nou era Anderson amb 4 consecutius, mentre Penna amb un triple, retornava la necessitat de parar el partit (59-55). Una vegada més després de l’aturada tornava la igualtat. Gülich empatava amb dues bones accions, i el partit tornava a començar a 10 minuts (63-63).

Un intercanvi d’encerts i un ball de Raquel en el pal iniciaven l’últim quart. Era un avís. Carrera apareixia en atac i trencava la resistència italiana, posant un +5 que feia gust de glòria i provocava el temps mort de Umana Reyer. Responia com sempre Anderson, però Allen retornava l’encert ràpidament. Només detalls separaven a tots dos equips, però amb València Basket en primes, Umana Reyer va aprofitar una vegada més per a igualar el marcador. Mancant un minut, tot per decidir. Canastón de Queralt a tauler i nervis. Responia Petronyte. 37 segons. Falta a Raquel Carrera que anotava un tir lliure i 22 segons perquè les italianes es jugaren l’última. Per a desgràcia taronja, Anderson anotava a tan sols un segon Però el partit no havia acabat i era temps suficient perquè Carrera traguera la falta. No li va tremolar el pols. 19 anys. Tota una veterana per a donar la glòria a València Basket. I que siga la primera de moltes.

nota de premsa València Basket

Mitjà per la República Valenciana