Sílvia Orriols (FNC) elogiada per Víctor Baeta (RV/PVE)

[remès per Víctor Baeta]
Com a membre per tots els costats de família emigrant aragonesa a Catalunya -mon pare ja era barceloní del barri de Santa Caterina- i per l’amor a Catalunya i els catalans que em va transmetre ma mare nascuda en un poble aragonès de la Ribera de l’Ebre i, també, per la seua defensa activa en contra dels ignominiosos atacs que els catalans han rebut i reben per part dels forasters, dels quals  jo he sigut testimoni de com ma mare en sortia al pas… Per això i per compartir-ho i en defensa del poble català, de Catalunya, que va acollir a la meua família… I PER LA SUPERVIVÈNCIA DE CATALUNYA CATALANA… Estic totalment d’acord amb el que diu la regidora de Ripoll.
Víctor Baeta, un barceloní esdevingut valencià.

Principis, objectius i corrents a RV/PVE – partit signant de la Declaració de la Llotja de Mar, 25 octubre 2019 –

Butlleta d’afiliació

Principis, objectius i corrents a RV/PVE
– partit signant de la Declaració de la Llotja de Mar, 25 octubre 2019 –

En els estatuts de República Valenciana /Partit Valencianiste Europeu (RV/PVE) es defineixen els principis i els objectius del partit. Els principis són:

Art.2: Principis. RV/PVE és un col·lectiu d’homes i dones que assumeix com a propis els ideals de la tradició històrica del valencianisme polític, el pluralisme polític, el laïcisme i el pensament republicà que reivindica: llibertat, igualtat i fraternitat.

Respecte als objectius sols hi ha dos.

El primer. Assolir la sobirania política del poble valencià, concretada aquesta sobirania en l’assumpció d’un Estat valencià, d’una República Valenciana, lliure i sobirana, per a poder -el poble valencià- fer o desfer, per a poder acceptar o rebutjar, per a poder anar allà on ens interesse estar, però també per a poder tornar dels llocs on no ens interesse estar.

El segon. Perquè aquesta República Valenciana no siga percebuda com una república aïllada i autàrquica, RV/PVE propícia per a aquesta república una vocació confederal amb repúbliques sobiranes europees. Esta Confederació pot perfectament començar per repúbliques sobiranes de l’antiga Corona d’Aragó o de Repúbliques Ibèriques o de repúbliques de la resta d’Europa. D’una Confederació Europea forta amb capacitat d’influir positivament (per la pau i la subsistència) en el món. Eixos dos punts en els estatuts apareixen així:

Art. 3: Àmbit i finalitats.
(…) 1. L’assoliment de l’Estat valencià com a plasmació de la plena sobirania del poble valencià, mitjançant l’aprovació d’una Constitució valenciana sobirana que proclame la República Valenciana i perquè la seua bandera onege en la seu de les Nacions Unides. 2. L’assoliment, des de Gibraltar als Urals, de la Confederació Europea de Repúbliques, basada en la llibertat, la igualtat i la fraternitat que impulse actuacions polítiques i econòmiques universals que asseguren la pau i la subsistència a tots els éssers humans.

Ni més ni menys. Assolir la sobirania política del Poble Valencià, mitjançant la República Valenciana, i la seua relació política amb altres pobles sobirans és el nostre objectiu i el ciment que ens uneix als afiliats de RV/PVE.

Però conscients que la societat és plural, amb pensaments diversos, creences vàries, interessos distints i contraposats, des de RV/PVE es proposa l’existència de corrents d’opinió. Així en l’Article 7 referit als drets dels afiliats en l’apartat 5 es diu:

Art. 7: Drets dels afiliats. Els afiliats a RV/PVE tenen els següents drets:
(…) 5. A formar corrents i grups d’opinió.(…)

RV/PVE més que un partit amb propostes programàtiques és més bé un MOVIMENT per assolir la República Valenciana; no aprofundeix en un programa concret, com ho faria un partit clàssic. És per aquesta raó i perquè els membres de RV/PVE estiguen a gust amb llurs distints pensaments, interessos socials i  posicions programàtiques, que es proposen la formació de corrents. RV/PVE proposa a partir del principi del laïcisme, assumit com a principi per tots els afiliats, que l’Article 7, apartat 5 es desenvolupe de la següent manera en un nou article dels estatuts:

Article &&. Laïcisme de RV/PVE i Pluralisme intern: corrents i grups d’opinió

El republicanisme de RV/PVE és laic perquè promou valors cívics comuns integradors que representen a la comunitat en el seu conjunt i no a una part. Aquest laïcisme ho és al marge de les creences particulars religioses, filosòfiques o fins i tot les referides a les teories científiques. Per a facilitar la consecució d’aquesta integració cívica republicana, RV/PVE promourà el coneixement del pluralisme existent en la societat pel que podran existir en el si de RV/PVE corrents i grups d’opinió, tant davant qüestions concretes com de caràcter general, que no necessàriament hauran de ser estables o permanents. Tindran plena capacitat d’expressió pública i podran defensar les seues posicions, sense perjudici del compliment de la política de RV/PVE i dels presents Estatuts.

Els corrents i grups d’opinió hauran de respectar les següents condicions:

  1. a) Respectar la unitat, principis, estatuts i finalitats específiques de RV/PVE.
  2. b) Respectar els acords presos pels òrgans de RV/PVE.
  3. c) Respectar en el seu si el debat obert i democràtic.
  4. d) Evitar que en la seua activitat es confonga la seua opinió amb la del conjunt de RV/PVE.

El Coordinador de RV/PVE disposarà d’un registre de corrents i grups estables o puntuals. Aquest registre contindrà almenys la informació de les dades organitzatives i de contacte del corrent, i de les persones que componguen els òrgans de direcció. Sense el registre preceptiu no es reconeixeran els corrents o grups d’opinió.

Compte!!! Felipe Borbón encara no ha proposat, segons l’article 99 de la Constitució del 78/39/1707, a Sánchez com a candidat a la Presidència del Govern

Pendents de la sessió constitutiva del Congrés el 3 de desembre i de la formació dels grups parlamentaris, en articles anteriors, publicats en ANNA notícies, s’ha analitzat com en l’article 99 de la Constitució del 78/39/1707, la sobirania de l’anomenat ‘pueblo español’ es compartida amb una persona que no es presenta a les eleccions. Segons eixe article Felipe Borbón té la potestat de proposar UNILATERALMENT un candidat que pot tenir o NO el suport dels diputats, cosa que preveu l’article 99. És a dir Felipe Borbon pot saber, per allò que li han informat els grups parlamentaris, que Sánchez pot tindre majoria, però ell no té cap obligació de proposar-lo. És mes, com ja s’ha comentat en articles anteriors, les pressions sobre els diputats per canviar el seu vot i perquè es vote a favor de la proposta del borbó, tal vegada ja ha començat.
Tot dependrà dels diputats i diputades del PSOE si es mantenen units o es trenca per indicació dels barons per a elegir un altre candidat, amb garantia pel regim del 78/39/1707, que amb el suport de la dreta siga proposat pel borbó. Si no ho aconsegueixen el règim a traves del borbó, dissoldran una vegada més les Corts espanyoles.

Articles relacionats:

Urias no té raó. La Constitució del 78 sí dóna poders al Rei. De ‘formals’ res. Víctor Baeta porta anys denunciant l’article 99 de la Constitució davant del silenci de l’esquerra dinàstica.

El Rei (en última instància si es nega a firmar) i el president del parlament valencià (si es nega a presentar el candidat que té majoria, en línia amb l’article 99 de la Constitució) poden impedir el nomenament d’un candidat a la Presidència de la Generalitat.

La segona restauració borbònica aconsegueix recuperar als desafectes del PSOE per retornar-los a les institucions dinàstiques espanyoles que tenen per cap d’estat a Felipe VI que neutralitza la sobirania del poble espanyol amb l’article 99 de la Constitució

Una veu valenciana per Joaquim Auladell

Una veu valenciana
per Joaquim Auladell
Passades les eleccions estatals, hi ha valencians decebuts i n’hi ha d’indignats pel bombardeigs per l’Estat amb tòpics que no els interessen, i hi ha valencians serenament conscients i actius, que no poden parlar i decidir les opcions centrades sobiranament.
Aquí va una història d’idees expressades amb imatges, no és un conte de fades, és pura realpolitik: hi havia tres presidents, que representaven i simbolitzaven, més o menys, tres Estats. Un era demòcrata, els altres dos no, i van sacrificar-lo (fer-lo màrtir) a la glòria i el benefici dels seus Estats. Un dels dos no demòcrates, al cap de cinc anys se suïcidà arrossegant el seu Estat (i els seus territoris) al desastre, amb grans esforços als Estats més o menys demòcrates, que el van execrar per sempre. L’altre va quedar arraconat però acceptat per fer el joc a les dictadures. Va morir trenta-cinc més tard i es va mantenir la seva essència pestífera, camuflada d’«Estat de dret».
Ara el nostre Estat ens va oferir el darrer espectacle: el canvi de lloc de la Mòmia amb tota pompa, amb helicòpter i corresponsals estrangers, mentre les seves víctimes, reduïdes a pols anònima a la glòria del Caudillo. Nosaltres, reduïts a espectadors obligats a aplaudir. La Memòria Històrica falsejada, els morts de les vores del camins i de les clapes dels boscos han de descansar en pau. Una apoteosi del franquisme.
L’Estat espanyol està en crisi, el seu joc de partits (el bipartidisme) ja no enganya la gent. El que sí funciona discretament és el món político-econòmic de les finances fantasmals de l’IBEX i de les Corporacions de la UE que estan dins i fora de la UE, portat per un equip de comediants que fan de «liberals», de «socialdemòcrates» i de «conservadors». Mireu què ha passat: hi havia els Ciudadanos liberals-centristes-franquistes, uns titelles, l’Amo els ha despatxat i ha posat un papu nou, Vox, disfressat de falangista, de nazi sud-europeu. A la República Francesa, per exemple, perquè no guanyi l’ultra dreta, la dreta aplica la política de l’ultra dreta. Al Regne d’Espanya, el PSOE vol restaurar el bipartidisme PSOE-PP, franquisme pur, en lloc d’intentar un reformisme ERC-Iglesias. D’aquí a un any i mig potser PSOE i PP intentaran reconstruir el pol bipartidista sense Compromís (quin nom!), sense Ciudadanos.
El dilluns va semblar que guanyava l’opció principal a base de carregar-se la seva gràcia, l’aparença d’oposició, base de la seva alternança. El dimecres vam saber que havia guanyat la Coalició Progressista (pròpiament Regeneracionista) amb forces provincials o neo-tribals (Euskadi, canaris, càntabres, asturs o asturians, terolencs (de ciutat, comarca o província), es pensen que són espanyols, però tenen voluntat d’arrelament a la terra.
Hi ha el Moviment Sobiranista català, que amb el Full de Ruta o sense, s’acosta a la majoria electoral i social. Que tingui sort.

Tornem als valencians. Els indignats que es palpin el cos a veure quants ossos tenen trencats, que reprenguin la consciència i el domini del seu cos i del paisatge, que es mirin els uns als altres i emprenguin una reflexió col·lectiva i comencin a caminar, a poc a poquet, sense genialitats. Només per ells podem tenir esperança.
Els que ja estan aclarits sobre Sobirania, República Valenciana, Estat valencià i bandera valenciana estan bé, tenen raó, però han de fer-se entendre pels seus conterranis, amb humilitat i, sobretot, fer-se entendre amb un llenguatge dels interlocutors.
Amb qui tindreu difícil d’entendre-us és amb els il·lusionats o il·lusos per decidir-ho tot (o gairebé tot, tot menys allò que importa). Són uns predicadors que volen vendre no sé quina salvació. Són els responsables de endarreriment polític del País Valencià. Refugiar-se el «mal menor» és autonegar-se.
I amb els valencians que se somien espanyols, federalistes d’una federació que no existeix (la passada setmana hi va haver eleccions generals, quants diputats, quants vots federalistes hi va haver?). Són més de fiar els regionalistes o localistes de la resta de territoris espanyols, es diuen espanyols però en el fons en dubten.
Després hi ha els que es confessen contraris a les coses valencianes. I els que ho demostren, són el PSOE i el PP i ara, VOX, de llarga tradició (Aznar). Hi ha els que baladregen i els que fan mal.  Fins i toto  a aquests valencians cal tractar-los amablement i clara. Si ells han renegat de qualsevol traça de valencianisme, si tots els punts de referència són Madrit, ells s’han exclòs. Jo sóc català (estrafaig la cançoneta «Yo soy español, español, español»). Discrepo, i molt, de Ciudadanos, però sempre estic disposat a parlar amb el Rivera o l’Arrimadas, perquè són catalans, viuen aquí i parlen català, però no estic disposat a aguantar les impertinències d’una Cayetana .
Els habitants dels territoris del Regne d’Espanya han d’acceptar la sobirania valenciana. Hi ha, demòcrates, «espanyols bons», però, ara com ara fan poca remor.
Se sent una veueta dels desperts i dels aclarits.
Sobirania i dues Repúbliques!

ERPV es posiciona davant la decisió de la Intersindical perquè no vol participar en una concentració per falta de democràcia dels convocants

Intersindical no participarà en la cadena humana pel finançament just i acusa la Plataforma d’exclusivista

El sindicat lamenta que dins de la Plataforma per un Finançament Just participen “partits que qüestionen l’estat de les autonomies”
Intersindical va organitzar fa poques setmanes una protesta en favor de la reforma del model de finançament. / DLV

VALÈNCIA. Intersindical Valenciana ha anunciat que no acudirà a la cadena humana convocada per la Plataforma per un Finançament Just el pròxim 22 de novembre i ha acusat les organitzacions que lideren la Plataforma de “vetar la resta” d’associacions i sindicats “de la presa de decisions i la participació, que s’arroguen en un protagonisme excloent”.

Intersindical Valenciana no forma part d’aquesta plataforma, “que funciona de manera exclusivista”, perquè “poques organitzacions decideixen sobre el seu funcionament i iniciatives”. En aquest sentit, el sindicat “va proposar que totes les organitzacions tingueren veu i vot per a prendre totes les decisions, proposta que va ser rebutjada per una minoria d’organitzacions”, segons ha expressat en un comunicat.

A més, Intersindical també va expressar en el seu moment que l’estratègia seguida era “erràtica” perquè “no marcava un vertader full de ruta davant una situació tan greu per als interessos valencians” i va manifestar que calia organitzar un “potent moviment social, des de la base, per a aconseguir obligar el govern espanyol a seure a negociar un finançament valencià”. Tampoc va ser tinguda en compte aquesta proposta, raó per la qual Intersindical Valenciana va deixar de participar en la Plataforma, segons han explicat.

Intersindical ha considerat que “fa falta la màxima unitat de la societat valenciana” per a “donar una resposta” a l'”espoli fiscal, a l’infrafinançament i al deute històric”. “Aquest desig xoca de ple amb l’actuació excloent de les organitzacions que lideren la Plataforma per un Finançament Just, que veten la resta a poder prendre decisions i a participar i s’arroguen en un protagonisme excloent”, han afegit.

A més, han denunciat que “darrere d’aquesta manera de funcionar s’amaga un intent de controlar qualsevol mobilització que puga produir-se amb el tema del finançament”. Per això, han optat per “accions de baixa intensitat”, és a dir, “molta foto, moltes reunions i poca organització social i mobilització als carrers, més enllà de la manifestació de fa un parell d’anys”.

“No és coherent”

Intersindical Valenciana tampoc entén com “partits que qüestionen l’estat de les autonomies, la transferència de competències en matèries d’educació o sanitat, o que són contraris a la nostra llengua i cultura també participen en les accions convocades per la Plataforma”.

Sobre aquest tema, han censurat que “no és coherent que en els últims dies un d’ells haja votat contra la recuperació del dret civil valencià”. “Mentrestant, al nostre sindicat, que aposta clarament per una sobirania fiscal, per la condonació del deute històric, ja que aquesta serà l’única manera d’aconseguir una solució real a un problema històric que afecta greument l’autogovern se l’exclou de la possibilitat de treballar en igualtat de condicions en el marc de la Plataforma per un Finançament Just”.

Finalment, des del sindicat, donada la importància d’aquest assumpte, han fet una crida “als partits polítics, especialment als del Botànic II, i a altres entitats a la reflexió” per a “bastir ponts” amb l’objectiu d'”aconseguir la màxima unitat de totes les organitzacions sindicals, socials i polítiques que defensen un finançament just per les valencianes i valencians”.

La notícia en VALÈNCIA PLAZA