ESPANYA MAI SERÀ REPUBLICANA, comunicat de l’assemblea de RV/PVE

Davant del 14 d’abril, comunicat de l’Assemblea de RV/PVE aprovat el 7 d’abril del 2020. PER A LLEGIR EL DOCUMENT EN CASTELLÀ CLIQUEU ACÍ. PER A LLEGIR EL DOCUMENT EN ANGLÉS CLIQUEU ACÍ. PER A LLEGIR EL DOCUMENT EN EL LEVANTE-EMV CLIQUEU ACÍ. PER A LLEGIR EL DOCUMENT EN CANFALI DE LA MARINA ALTA CLIQUEU ACÍ. PER A LLEGIR EL DOCUMENT EN NOSALTRES LA VEU CLIQUEU ACÍ.

ESPANYA MAI SERÀ REPUBLICANA
(els termes Espanya i Democràcia/República esdevenen antagònics)

  1. Espanya no serà una democràcia ni, en conseqüència, una democràcia en forma de República; perquè la seua gènesi i essència és el producte de la concreció política de la monarquia hispànica imperial basada en la sistemàtica conquesta i ocupació, seguida d’una continua desfeta cultural, dels pobles peninsulars i insulars: en 1496 (Canàries), 1519 (Germanies valencianes), 1520 (Comuneros de Castella), 1652 (guerra dels Segadors a Catalunya), 1707 (Aragó i València), 1714-1716 (Catalunya) i 1715 (Mallorca), conquestes plasmades en decrets que varen ser ratificats en la Constitució, dinàstica, liberal i centralista, de 1812, on apareix per primera vegada el terme ‘nació espanyola’ lligat a la seua essència imperial al ser definida com: “Artículo 1: La Nación Española es la reunión de todos los Españoles de ambos Hemisferios” (sic) i que les successives constitucions fins a l’actual, passant per la republicana de 1931, son hereves. La darrera conquesta militar que va ser la ‘Cruzada nacional’ de 1939, va afectar a tots el pobles peninsulars i insulars en el seu conjunt.
  2. L’estat natural d’Espanya és la monarquia i els seus efímers períodes republicans -malgrat l’assumpció centralista i imperial dels republicans espanyols a l’assumir la ‘nació espanyola’ apareguda en 1812-, una excepció.
  3. I fins i tot en eixa etapa excepcional i efímera, l’essència antidemocràtica dels espanyols va aparèixer amb cruesa en dos moments en que no es van respectar els resultats de les eleccions democràtiques: en 1934 a causa d’uns i en 1936 per causa dels altres.
  4. España mai serà republicana perquè Espanya / la seua unitat indissoluble / i la seua Monarquia, van unides i són inseparables i, perquè, la República, susceptible d’esdevindre democràtica, podria posar en perill la unitat de l’anomenada ‘nació espanyola’.
  5. En conseqüència el termes d’Espanya i República esdevenen antagònics.
  6. Els espanyols (definits en el punt 7) son centralistes, monàrquics i, de facto, súbdits .
  7. Espanyols (no confondre amb castellans, catalans, andalusos, bascs, asturians, etc.) són les persones que voluntàriament –amb emoció o indiferència– s’adscriuen a la Nación española (pàtria comú i indivisible dels espanyols) o Reino de España o ‘pueblo español’ o España o Estado espanyol; un Estat que predica i intenta construir, no sense dificultats, una ‘identidad nacional española’. La resta de persones d’aquest Estat ho són per imperatiu legal.
  8. Segrestat definitivament el terme Espanya pels imperialistes i dinàstics, els demòcrates republicans, peninsulars i insulars, hem de prescindir de la seua utilització.
  9. Dins de l’Estat espanyol els demòcrates i conseqüents republicans (els que porten la República a les institucions patint la repressió, l’empresonament o l’exili) no es consideren espanyols.
  10. Anomenar-se ‘republicà’ i no lluitar conseqüentment contra el règim del 78 i l’estat imperial que és Espanya, és una estafa per part de l’anomenat ‘republicanisme espanyol’. Son aquells que, al adscriure’s a la ‘nación espanyola’, esdevenen de facto ‘dinàstics i imperialistes’.
  11. Els republicans d’arreu l’Estat, demòcrates i lluitadors contra el règim del 78, han de sumar-se a l’únic republicanisme realment existent: els dels pobles.
  12. Hui aquest republicanisme està encapçalat pels independentistes catalans republicans.
  13. Tot aquell resident a Catalunya que s’anomene ‘republicà’ i no done suport a la República Catalana, lliure i sobirana, és un dinàstic espanyol emboscat i forma part de la 5a columna, partidària del regim del 78.
  14. El mateix raonament fem pels que s’anomenen ‘republicans’ al País Valencià. Tot aquell resident al País Valencià que s’anomene ‘republicà’ i que no treballe i lluite per guanyar el Parlament valencià per a la causa republicana i proclamar (com intenten fer els catalans) la ‘República’ i que ací no pot ser més que ‘Valenciana’ –una lliure i sobirana-, és de facto un dinàstic espanyol (recordem dinàstic=espanyol) emboscat i disfressat de republicà.
  15. I per a finalitzar una darrera observació. Si la contingència històrica forçara a l’oligarquia espanyola a prescindir de la seua monarquia i assumir una república, aquesta -afirmem-  pel fet de ser espanyola no seria democràtica, perquè com hem intentat demostrar, els termes Espanya i Democràcia són antagònics.

Assemblea de RV/PVE
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 7 d’abril del 2020

República Valenciana /Partit Valencianiste Europeu; inscrit el 3 de desembre del 2007 en el Registre de partits polítics; tom VI, foli 496 del llibre d’inscripcions. Apartat 12096–46020 València · Tel 650537213 · correu@republicavalenciana.org

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.