Mostra totes les entrades de ANNA lliure

Víctor Baeta (RV/PVE) per la Pàtria valenciana i retreu als seus ‘benvolguts’ presidents veïns catalans Torra i Puigdemont la utilització del terme «Països Catalans»

Víctor Baeta (BLOC, en aquells moments), exhibint amb orgull la bandera que duia el patriota valencià Albert Marín (ENV), mentre ell, en la seua cadira de rodes, llegia un manifest, en el monument als Maulets de l’avinguda de l’Antic Regne de València, un 29 de juny del 2007, fatídica data que recorda com eixe dia en 1707 els valencians varen ser esborrats del mapa polític d’Europa.

Víctor Baeta de RV/PVE, en un fòrum català on es debatia la conveniència o no, del terme «Països Catalans» ha tingut la següent intervenció:

“Barregeu identitat i política i així mai ens podrem entendre.
Dos germans tenen la mateixa identitat i cadascú ser molt gelós de la seua sobirania individual.
Dos pobles poden tenir la mateixa identitat o pareguda i això no obliga a ser un sol poble políticament.
I si es tracta de lluitar contra un enemic comú, no hauria d’haver cap problema en mantenir aliances entre ells.
Per anar units no cal la unificació.
(…)
Però això sols ho entén aquell que ho pateix.
Aquell que ho viu.
Fins que no vaig anar a viure a València no ho entenia.
Però la terra fa l’esser, ho tinc comprovat.
I jo, català de naixement i de pares, si voleu d’identitat catalana, vos dic que a mi el País Valencià m’ha fet valencià.
Jo, al País Valencià, sóc valencià, no català.
I els meus benvolguts presidents catalans Torra o Puigdemont, pels que m’he manifestat en solidaritat i al seu favor quan l’Estat espanyol els ha perseguit i reprimit, m’ofenen quan ells, POLÍTICS com són i no lingüistes ni antropòlegs, a l’utilitzar el terme Països Catalans ens estan dient que el País Valencià és un país català i que nosaltres els valencians som catalans.
Escoltar això d’ells, en fa mal, em grinyola i no m’agrada.
(…)
Alguns valencians d’este fòrum, valencians de nació (identitat o política?) catalana, em direu que no penseu com jo.
Evident.
Però jo, com a valencià (políticament i per decisió) sí, afirme, que el meu pensament coincideix amb allò que pensen la majoria dels valencians: que els valencians som valencians i no som catalans.
Pensament que coincideix, fil per randa, amb el pensament de la majoria dels catalans, quan ells tenen clar que són catalans i no són valencians.
Valencians i catalans, catalans i valencians, ho tenen clar.
Valencians i catalans, cosins germans, però no més enllà.
(…)
Per als valencians NO espanyols, aquells que no volem estar adscrits a l’Estat espanyol, com és el meu cas, se’ns presenten, al País Valencià, dos alternatives: o se és patriota valencià o se és patriota català.
Jo trie ser patriota valencià.
Jo, perquè els valencians deixen de ser espanyols, els oferisc, com alternativa, la Pàtria valenciana.
L’acceptaran o no,  però m’escoltaran.
No els puc oferir la Pàtria catalana, com em demaneu els valencians de Nació catalana.
Em tindrien per un extraterrestre.
Ni tan sols m’escoltarien.
Seria una absurditat.
(…)
Al País Valencià, si ens volem despenjar d’Espanya, hem de reivindicar la Pàtria valenciana.
Tots els valencians, defensen la identitat que defensen, per a deixar de ser políticament espanyols ens hem d’unir i, tots a una veu, defensar i lluitar per la Pàtria valenciana, lliure i sobirana.
(…)
No veig una altra eixida independentista amb trellat.”

NOTÍCIA RELACIONADA
-Intervenció de Víctor Baeta el 29 de juny de 2007 en l’acte d’homenatge als Maulets. Darrera intervenció com a membre del BLOC: La paella valenciana, mai madrilenya

Dues cançons, de Brel i Piaf, sobre l’amor… i un article de Francesc Bayarri (M)

ARTICLE RELACIONAT
Censurar un himne a l’amor, article de Francesc Bayarri

Hymne A L’Amour

El cel blau damunt nostre pot ensorrar-se
Le ciel bleu sur nous peut s’effondrer
I la Terra pot bé desplomar-se
Et la Terre peut bien s’écrouler
Tant me fa si m’estimes
Peu m’importe si tu m’aimes
No m’importa (Passe de tot)
Je me fous du monde entier
Mentre l’amor inundi els meus matins
Tant qu’l’amour innondera mes matins
Sempre que el meu cos tremole sota les teues mans
Tant qu’mon corps frémira sous tes mains
No m’importen els problemes
Peu m’importe les problèmes
Amor meu, ja que tu m’estimes
Mon amour, puisque tu m’aimes
Aniria a la fi del món
J’irais jusqu’au bout du monde
Em faria tenyir de ros
Je me ferais teindre en blonde
Si m’ho demanares
Si tu me le demandais
Jo aniria a guanyar la lluna
J’irais décrocher la Lune
Aniria a robar la fortuna
J’irais voler la fortune
Si m’ho demanares
Si tu me le demandais
Jo negaria la meva pàtria
Je renierais ma patrie
Negaria els meus amics
Je renierais mes amis
Si m’ho demanares
Si tu me le demandais
Es pot riure de mi
On peut bien rire de moi
Faria qualsevol cosa
Je ferais n’importe quoi
Si m’ho demanares
Si tu me le demandais
Si un dia, la vida t’arrenca de mi
Si un jour, la vie t’arrache à moi
Si mors, allunya’t de mi
Si tu meurs, que tu sois loin de moi
Tant me fa si m’estimes
Peu m’importe si tu m’aimes
Perquè jo també moriria
Car moi je mourrais aussi
Tindrem l’eternitat per nosaltres
Nous aurons pour nous l’éternité
En el blau de tota la immensitat
Dans le bleu de toute l’immensité
Al cel, ja no hi ha problemes
Dans le ciel, plus de problème
Amor meu, creus que ens estimem?
Mon amour, crois-tu qu’on s’aime?
Déu uneix els qui s’estimen
Dieu réunit ceux qui s’aiment
Quand on n’a que l’amour -Jacques Brel
(lletra en català  i cantada per Mercè Madolell)
Quand on n’a que l’amour
À s’offrir en partage
Au jour du grand voyage
Qu’est notre grand amour
Quand on n’a que l’amour,
Mon amour toi et moi
Pour qu’éclatent de joie,
Chaque heure et chaque jour.
Quand on n’a que l’amour
Pour vivre nos promesses
Sans nulle autre richesse
Que d’y croire toujours
Quand on n’a que l’amour
Pour meubler de merveilles
Et couvrir de soleil
La laideur des faubourgs
Quand on n’a que l’amour
Pour unique raison
Pour unique chanson
Et unique secoursQuand on n’a que ‘amour
Pour habiller le matin
Pauvres et malandrins
De manteaux de velours
Quand on n’a que l’amour
À offrir en prière
Pour les maux de la terre,
En simple troubadour
Quand on n’a que l’amour
À offrir à ceux-là
Dont l’unique combat
Est de chercher le jour
Quand on n’a que l’amour
Pour tracer un chemin
Et forcer le destin
À chaque carrefour
Quand on n’a que l’amour
Pour parler aux canons
Et rien qu’une chanson
Pour convaincre un tambourAlors, sans avoir rien
Que la force d’aimer,
Nous aurons dans nos mains,
Amis, le monde entier

Si només tens l’amor

Mercè Madolell

Si només tens l’amor
per donar i compartir
quan l’adéu a aquest món
sigui l’hora de dir…Si només tens l’amor
i t’és prou abundant
per omplir alegrement
cada hora i cada instant…Si només tens l’amor
per viure de promeses
sense d’altra riquesa
que creure-hi de tot cor…Si només tens l’amor
per donar un raig de llum
al suburbi tant trist
sempre negre de fum…Si només tens l’amor
i cap altra raó
i cap altre company
i cap altra cançó…Si només tens l’amor
quan el fred és glacial
per cobrir els miserables
amb flassades com cal…

Si només tens l’amor
per fer córrer aquests mots,
fonda veu d’una terra
que és la terra de tots…

Si només tens l’amor
quan algú vol consol
que l’ajudi a lluitar
fins que neixi el nou sol…

Si només tens l’amor
per traçar un nou camí
i avançar pas a pas
i guanyar el teu destí…

Si només tens l’amor
per parlar amb els canons
i per vèncer els fusells
només tens les cançons…

I bé, només tenint
la força d’estimar,
el món que tots volem,
amics, nostre serà!

Els catalans-barcelonins orgullosos del seu port i preocupats per la falta d’activitat…

Port de Barcelona. Moll de mercaderies, comerç, importació, exportació 8.9.2020. Foto: Albert Salamé
Una visió inèdita del port de Barcelona, un dels més castigats de la Mediterrània durant el 2020

Ara que s’acaba l’any, les dades donen forma a allò que retraten les imatges que durant mesos ha fet Albert Salamé. Un port buit, que no s’està quiet del tot, però que de la primavera ençà ha perdut la major part de l’activitat. Si les imatges no respiren inquietud –potser fins i tot la perspectiva nova que ofereixen del paisatge té un punt de plàcid–, les dades són contundents. El port de Barcelona s’encamina a un tancament del 2020 amb una pèrdua de més del 80% dels passatgers registrats l’any passat. El transport de contenidors s’ha reduït, segons la Cambra de Comerç de Barcelona, d’un 17,5%. Un descens superior al del port de València que només ha perdut un 4% de trànsit de contenidors.

Crida als republicans del BLOC, que fa Víctor Baeta, perquè acudisquen a les concentracions d’este diumenge a Alacant i València

CRIDA ALS REPUBLICANS DEL BLOC

Este diumenge, 18 d’octubre, a tot l’Estat els republicans espanyols han convocat en diverses comunitats concentracions en contra del rei emèrit i per la república. Són republicans lligats al moviment comunista espanyol que ja hem vist com se les gasten  amb els catalans que volen exercir el seu dret d’autodeterminació. De  fet eixe dret, en el seu document per a esta mobilització, ha desaparegut i ha estat substituït per l’eufemisme ‘autogobierno’ . “una salida -diuen- que garantice el autogobierno de los pueblos en una  España  solidaria y plurinacional ” 

Ací al País Valencià, la Coordinadora del PV per la República, s’ha adherit a esta convocatòria estatal. Coordinadora que molts companys de BLOC recordareu per haver participat en els trens republicans i en les manifestacions d’Alacant al 2007 i a València amb el Bloc Jove el 2008 i en una expedició a Madrid al 2006, on vàrem passejar els símbols republicans del BLOC i fins i tot vàrem cremar una traca en la mateixa Puerta del Sol.

Este diumenge el valencianisme polític republicà ha de tornar a estar, tant a Alacant a les 12:00 en l’estació de RENFE-ADIF, com a València a les 11:00 en la plaça de l’Ajuntament.

Vos propose tornar eixir al carrer i transformar les nostres senyeres valencianes en senyals republicans i perquè  sonen les nostres consignes:

País valencià, lliure i sobirà!      País valencià, serà republicà!

Víctor Baeta i Subias, de l’ACR Constantí Llombart, de RV/PVE i ex BLOC