Mostra totes les entrades de ANNA_Catalunya

L’atac als presidents catalans del diari ARA o La generació Tap (1945-1965), l’X ( 1965-1981) i els ‘mil·lennistes’ (1982-96),

2. L’hermenèutica és la ciència clàssica d’interpretació dels textos, antigament sagrats. Cal ser molt generós per no interpretar la vinyeta i l’article com un menyspreu a l’acte de Perpinyà. El mitjà que els publica és avui un dels ariets periodístics de la nova sociovergència republicana contra @JuntsXCat.

3. La competència entre @JuntsXCat i @Esquerra_ERC ha provocat que l’acte dels 3 expresidents no fos destacat als mitjans controlats pels republicans amb la solemnitat que caldria. Al contrari, es va voler amagar o se’n va banalitzar el significat. La culpa també cal atribuir-la als organitzadors, que no van aconseguir implicar la majoria indepe a l’acte.

4. Els 3 expresidents pertanyen a la Generació Tap (1945-65), la que fa nosa, segons definició de @SalaiCullell. L’estat ha facilitat la feina a la queixosa Generació X (1965-81), que se sent perduda, tot i que té a les seves mans el poder cultural, mediàtic i polític. Només se’ls resisteix el poder econòmic, a mans de la gerontocràcia unionista.

5. Aquesta Generació X hauria de ser la Generació I (la de la Independència), post 1-O, si sabés construir un discurs menys ploramiques, cínic, sectari i nihilista. Massa grans per acudir a Urquinaona, que es va omplir de mil·lennistes (1982-96), generació a la qual pertany @perearagones, no saben com encarar el futur sense culpar les altres generacions.

6. L’estat ha inhabilitat 2 presidents de la Generalitat i n’ha deposat un altre. Considerant això, no hauria calgut res més perquè tots els independentistes formessin pinya al voltant dels presidents perseguits. Els sarcasmes i les bromes sobre l’acte de Perpinyà o l’ocultació mediàtica responen a un sectarisme polític suïcida.

7. A Artur Mas va noquejar-lo la CUP i l’estat va rematar-lo. A @KRLS va deposar-lo el 155 i a @QuimTorraiPla l’ha inhabilitat el poder judicial postfranquista. Fer llenya del 3 presidents per partidisme és una nova demostració de fins a quin punt la frustració ha fet perdre el nord a tota una generació. La que mana, curiosament.

 

La ‘solidaritat’ espanyola, article del gironí Carles Bonaventura

La ‘solidaritat’ espanyola

17/08/2020 | article tret de llibertat.cat | per  Carles Bonaventura, (Girona, 1961), escriptor, corrector, articulista i membre de Reagrupament.
Carles Bonaventura i CabanesParticipo, des de fa molts anys, en manifestacions i concentracions de contingut polític independentista o de denúncia del règim espanyol del 78, i quan hi veig algú amb una bandera republicana espanyola a mi em genera una certa desconfiança. Sempre em pregunto: es tracta d’un espanyol solidari amb la causa catalana i que porta la seva bandera o d’algú que participa en la nostra lluita però que quan arribi el moment de la veritat ens imposarà la seva bandera i ens negarà el dret a ser lliures com a catalans? Això, per exemple, com és lògic, no em passa quan hi veig banderes basques o gallegues. És impossible que ningú d’Euskal Herria o de Galícia, quan Catalunya estigui a punt d’assolir la seva independència, ens imposi la seva ciutadania, però amb els espanyols, per molt progressistes i antimonàrquics que diguin ser, la meva desconfiança és immensa, no hi puc fer res, són massa anys de rebre garrotades de la dreta però també de l’esquerra espanyoles.

Sé que no és gaire oportú expressar aquesta desconfiança vers la solidaritat espanyola amb el moviment d’alliberament nacional català just quan el pres Dani Gallardo acaba de complir deu mesos de presó preventiva pel simple fet d’haver-se manifestat a Madrid a favor de la llibertat dels presos polítics catalans, però crec que és millor posar les cartes sobre la taula: la solidaritat espanyola vers la lluita del poble català és absolutament minoritària i fins i tot en alguns territoris, testimonial. Dit això, expresso el mateix desig de llibertat per a Dani Gallardo que el que reclamo per als presos i exiliats catalans. Hi he d’afegir que el moviment independentista català sempre ha estat internacionalista, com ha de ser; hem de ser solidaris amb tots els pobles del món que, com el nostre, lluiten per la seva llibertat, però amb Espanya massa cops n’hem sortit escaldats. I és que la catalanofòbia i l’instint de possessió de l’Estat espanyol per la nostra terra massa sovint són més poderosos que totes les causes socials i totes les lluites que els espanyols puguin compartir amb nosaltres. I d’això n’hem tingut molts exemples al llarg de la nostra història.

Algú em podria dir que amb els ciutadans de l’Estat espanyol podem compartir una part del camí en el procés de liquidació del règim sorgit de la Transició franquista i que l’esquerra independentista catalana ha de ser solidària amb les lluites de l’esquerra espanyola. Em sembla molt bé, però cal tenir en compte que la línia que separa la solidaritat de l’abducció és molt i molt fina, i massa cops hi hem caigut i hi hem perdut bous i esquelles: els espanyols progressistes no han esdevingut lliures i nosaltres, encara menys, ja que hem acabat rebent una doble repressió.

No sé si m’explico. Som el poble més solidari del món mundial, som solidaris amb totes les causes que hi pugui haver; durant la Guerra Civil espanyola hi havia republicans catalans a tots els fronts existents arreu de la geografia peninsular, malgrat que els dirigents de la República espanyola ens menyspreaven tant o més que els franquistes. Som els primers a aportar diners i suports a totes les causes que hi hagi arreu de l’Estat i a fora… Però mai res de tot això no serà suficient, sempre serem titllats de garrepes i insolidaris per aquells que ens espolien any rere any i que s’apropien per simple dret de conquesta de la riquesa generada amb l’esforç i la força de treball de les classes populars d’arreu dels Països Catalans, siguin assalariades o autònomes. Potser tocaria recordar a l’esquerra nostrada una frase que va dir Lluís Companys, que és molt coneguda però que malauradament el poble català oblida massa sovint: “Totes les causes justes del món tenen els seus defensors; en canvi, Catalunya només ens té a nosaltres.” I, hi insisteixo: això no vol dir que no hi hagi espanyols solidaris amb la lluita del poble català. N’hi ha, i alguns han estat, i encara ho són, víctimes de la repressió per haver-se mobilitzat a favor nostre. Malgrat tot, com he dit abans, aquesta bona voluntat és molt escassa a l’Espanya de l’“A por ellos!”.

Per anar acabant, i per posar una comparació una mica radical… No és el mateix ser solidaris amb la lluita per la democràcia i la llibertat a Bielorússia, per exemple, que a l’Estat espanyol. Si ara mateix centenars de catalans anessin als carrers de Bielorússia a plantar cara als antiavalots, tindríem l’agraïment del poble bielorús, com també tindríem l’agraïment del poble espanyol si ens anéssim a trencar la cara als carrers de Madrid al costat dels republicans espanyols per fer fora la monarquia borbònica. La diferència és que ningú a Bielorússia ens imposaria després que formem part del seu estat, cosa que sí que passaria ben probablement amb la majoria dels republicans espanyols, que no ens veuen com a iguals, sinó com a part del seu estat encara que sigui a la força. I els catalans podem ser solidaris amb el poble espanyol, i tant, però mai ens conformarem a ser els seus presoners. Malauradament, l’esquerra independentista cau sovint en aquest parany i acaba convertint-se en esquerra federalista espanyola. Trencar la unitat independentista transversal i interclassista per llançar-se als braços de l’esquerra fraternal espanyola té unes conseqüències absolutament nocives per al moviment d’alliberament nacional català. Però una vegada i una altra caiem en aquesta trampa. Som un poble mesell.

Tot això es torna a posar d’actualitat ara amb el debat generat a l’Estat sobre la monarquia i la fugida del Borbó emèrit. Una República espanyola seria més “bona” amb el poble català?, respectaria el nostre dret a l’autodeterminació?, la nostra voluntat de ser lliures i bons veïns amb Espanya? La meva opinió és que no, que dins Espanya els catalans sempre tindrem totes les de perdre i que, hi hagi dictadura, monarquia o república, a l’Estat espanyol sempre hi haurà retallada de drets i repressió contra la nació catalana, que ni tan sols reconeix, i, en tot cas, l’únic que varia, en funció del tipus de règim, és el grau de la repressió, però aquesta, inexorablement, continuaria existint. No ens enganyem; evidentment una república és un règim més democràtic que una monarquia, però el problema per als catalans no és el tipus de règim (mireu com la França republicana ha tractat la Catalunya del Nord…) que hi hagi a Espanya, és formar part d’Espanya. Només la independència ens farà lliures.

ARTICLE RELACIONAT
Desmuntant la concepció dels republicans espanyols respecte al dret d’AUTODETERMINACIÓ i la seua proposta de REPÚBLICA FEDERAL.

Aquest paio se’n riu dels catalans… quina vergonya per part d’aquells que s’ho consenteixen

TRET D’UN FIL DE RACÓ CATALÀ

xavier muro lletrat parlament

Aquest és en Xavier Muro, Secretari General del Parlament, qui el 2017 es va negar a publicar les lleis del Referèndum i Transitorietat, responsable directe de la condemna de Carme Forcadell a 11 anys i mig de presó, de la imputació de la Mesa per desobediència i de retirar-li l’acta de diputat als presos polítics i al President de la Generalitat.

Per què no el va cessar Torrent quan va prendre possessió de la Presidència? Per què ERC s’alia amb Cs i el PSC per mantenir-lo en la Secretaria? És un càrrec de lliure designació, només calen 4 vots dels 7 membres de la Mesa del Parlament per cessar-lo: 2 de JxCat i 2 d’ERC

JxCat demana a Torrent el cessament del secretari general

El grup parlamentari de Junts per Catalunya també s’ha sumat al president Torra i ha demanat formalment a Roger Torrent el cessament del secretari general del Parlament. En una carta signada pel portaveu del grup, Eduard Pujol, demanen que el president i la mesa del Parlament traslladin a Muro l’ordre de publicar íntegrament les resolucions i, en cas de no executar-se, es “prenguin les mesures necessàries” per tal de fer-ho efectiu. Així mateix, demanen que es destituexi Muro i es proposi la persona que l’hagi de substituir.

Allau de declaracions republicanes rupturistes des de Catalunya

– El Parlament declara Catalunya republicana i tensió per si el DOPC no ho publica
– Torra: “Allò que va començar amb Felip V ha d’acabar amb Felip VI”
– Sànchez (CUP), en los comuns: “Escojan España o República catalana”
– Sabrià: “Al progresismo español ya no se le espera”
– Batet: “La reforma del Estado es imposible y ya sabemos cómo acaba”
– Torra: “Hem de dir prou. O república catalana i independència, o monarquia espanyola i dependència” El president demana l’abdicació de Felip VI i insta a dimitir els ministres incòmodes amb la “fugida” de Joan Carles I

Puigdemont exigeix claredat a l’unionisme. Vídeo del Congrés de JUNTS, nou partit català independentista i republicà


Puigdemont exigeix claredat a l’unionisme

Puigdemont, “el camí de la independència és ple d’incerteses i dificultats enormes, però el camí de la dependència, de la monarquia espanyola en aquest cas, té unes certeses que no deixa lloc al dubte”, per la qual cosa, ha advertit, qui aposti per mantenir-se dins de l’Estat espanyol haurà d’explicar molt bé per què.

Per tot plegat, ha reclamat a l’unionisme claredat sobre les conseqüències de la dependència, igual com es demana claredat a l’independentisme.

“Una Catalunya independent l’hem de fer de l’única manera que és viable, de manera compartida, tots. Amb la monarquia espanyola això és impossible. No es pot fer una monarquia entre tots, però sí una república”, ha explicat instant a parlar amb tothom i explicar-se millor que fins ara.

El Consell d’Administració del Port de Barcelona aprova les primeres mesures del Pla de Recuperació amb rebaixes de taxes fins a 2022

El Consell d’Administració del Port de Barcelona va aprovar el 10.06.2020, les primeres mesures del Pla de Recuperació amb rebaixes de taxes fins a 2022
• S’accelera l’aprovació de les mesures necessàries per a fer front a la crisi generada per la pandèmia
• El Portde Barcelona mobilitzarà uns 23 milions d’euros en favor dels seus operadors entre els anys 2020 i 2022
El Portde Barcelona ha celebrat hui un Consell d’Administració Extraordinari per a aprovar unes mesures que permeten alleujar els efectes de la crisi derivada de la pandèmia de coronavirus. La celebració d’aquest Consell d’Administració Extraordinari ha permés al Port de Barcelona convertir-se en el primer port de l’Estat en aprovar una sèrie de disposicions que engloben tant mesures a curt termini (Pla de Xoc), que es desenvoluparan durant aquest any, com a mesures a mitjà termini (Pla de Recuperació), necessàries per a la reactivació de l’economia. Continua la lectura de El Consell d’Administració del Port de Barcelona aprova les primeres mesures del Pla de Recuperació amb rebaixes de taxes fins a 2022