Mostra totes les entrades de RVPVE

Hui dimarts, a poqueta nit, RV/PVE estrena pàgina web que ha estat desenvolupada per la valenciana Agència SLUPU

La pàgina web que hui dimarts, a poqueta nit, es farà pública, serà la tercera que RV/PVE des de la seua fundació ha tingut. La primera va ser creada en el 2007, per una empresa de La Nucia (Marina baixa) a instàncies de Vicent Gisbert (Alcoi, 1940 – Benidorm, 2008), un dels quatre fundadors del partit. La segona, i una vegada va faltar Vicent, va ser creada per l’empresa catalana Tirabol Produccions en el 2008 i ha durat fins hui, és a dir dotze anys. En esta ocasió s’ha volgut tornar a una empresa valenciana i s’ha contractat amb Slupu Agència marketing digital i SEO, amb seu a Gandia, San Francisco (USA) i València. La nova pàgina comptarà en enllaços per accedir a les pàgines antigues, així com a les xarxes socials del partit: Twitter, Facebook, Instagram, YouTube, Vimeo i a un WhatsApp business. Per deferència també, amb aquesta pàgina on col·laborem, hi haurà un enllaç a ANNA notícies. A hores d’ara, en www.republicavalenciana.org encara es pot veure la pàgina que demà nit serà substituïda.

Demà dimarts, a poqueta nit, RV/PVE estrena pàgina web que ha estat desenvolupada per la valenciana Agència SLUPU

La pàgina web que demà dimarts, a poqueta nit, es farà pública, serà la tercera que RV/PVE des de la seua fundació ha tingut. La primera va ser creada en el 2007, per una empresa de La Nucia (Marina baixa) a instàncies de Vicent Gisbert (Alcoi, 1940 – Benidorm, 2008), un dels quatre fundadors del partit. La segona, i una vegada va faltar Vicent, va ser creada per l’empresa catalana Tirabol Produccions en el 2008 i ha durat fins hui, és a dir dotze anys. En esta ocasió s’ha volgut tornar a una empresa valenciana i s’ha contractat amb Slupu Agència marketing digital i SEO, amb seu a Gandia, San Francisco (USA) i València. La nova pàgina comptarà en enllaços per accedir a les pàgines antigues, així com a les xarxes socials del partit: Twitter, Facebook, Instagram, YouTube, Vimeo i a un WhatsApp business. Per deferència també, amb aquesta pàgina on col·laborem, hi haurà un enllaç a ANNA notícies. A hores d’ara, en www.republicavalenciana.org encara es pot veure la pàgina que demà nit serà substituïda.

RV/PVE tradueix el treball Sobre el leninisme de Mario Marco

Per llegir en PDF el treball Sobre el leninisme cliqueu damunt
Per considerar-lo d’interés transcrivim l’apartat dedicat a la qüestió nacional i colonial
9. Qüestió nacional i colonial
En les dècades finals del segle XIX, els principals dirigents del Partit Bolxevic, i per tant Lenin, es van veure embolicats en un interessant debat amb altres personalitats del moviment socialdemòcrata internacional sobre la qüestió nacional i imperialista. Els ideòlegs de l’oportunisme de dretes en tractar aquesta temàtica la centraven única i exclusivament a les nacions sense estat d’Europa, obviant les cruels realitats colonials. En aquest sentit, el màxim que es reconeixia a les nacions oprimides d’Europa era el dret a l’autonomia, i en alguns casos, com a molt, l’autonomia cultural. Sota aquesta idea, l’única cosa que es donava era el dret al fet que la nació tinguera les seues institucions culturals, deixant el poder polític en mans de la nació dominant. Així, a més, podien arribar a justificar-se annexions, com la de Bòsnia i Hercegovina per part de l’imperi austro-hongarés en 1908, total si es respectava un mínim de dret d’autonomia o el d’autonomia cultural, bé poc importava a quin imperi o estat s’enquadrara aqueixa nació.

Al mateix temps, altres autors pensaran que el nacionalisme era una cosa clarament burgesa, una forma d’alienació per part de les oligarquies, ja fora en les nacions oprimides o en les nacions opressores, per a aconseguir els seus objectius i desviar a les capes treballadores dels seus interessos i objectius. No obstant això, amb el leninisme, es canviarà aquesta percepció:

1r L’opressió nacional no sols afecta a la burgesia, sinó també als obrers. De fet li és més perjudicial a aquests que a la classe burgesa, perquè les restriccions a l’ús de la seua llengua materna i als seus esquemes antropològics poden retardar la seua presa de consciència i la seua organització en la defensa dels seus drets laborals, socials i polítics.

2n En conseqüència, el moviment obrer d’una nacionalitat oprimida hauria de donar suport a aquells aspectes que les burgesies nacionalistes proposen que siguen democràtics, i que els beneficie com a classe treballadora. Ara bé, ha de rebutjar aquells altres que vagen en contra d’ells i els indisposen contra els obrers d’altres nacionalitats, evitant el xovinisme i la xenofòbia.

3r Els obrers de les nacionalitats dominants han de donar suport a aquestes reivindicacions nacionalistes, perquè en cas contrari estarien fent costat a la seua burgesia i indisposant-se contra la classe obrera de les nacions oprimides. Així es trencaria el principi de l’internacionalisme proletari, i s’estaria servint als interessos del capitalisme més que als de la classe obrera.

4t El moviment obrer ha de defensar el dret a l’autodeterminació, perquè és el just i servirà per a mantindre la unitat dels obrers per damunt de les nacionalitats. Aquelles nacions que democràticament trien romandre en un estat plurinacional han de ser tractades en igualtat de condicions, amb tots els seus drets nacionals reconeguts (ús de llengua, religió, folklore, autogovern, etc.)

5é Les nacions són un producte històric de l’ascens del capitalisme. Ara bé, no sorgeixen del no-res, sinó de processos històrics de llarg termini. La defensa d’una nacionalitat no necessàriament és una cosa burgesa, perquè segons les circumstàncies pot obeir als interessos dels obrers i el conjunt del Poble Treballador.

6é La qüestió nacional a Europa quedava lligada a la qüestió colonial, entenent-se que era obligació dels moviments proletaris dels països del centre capitalista el fer costat als moviments d’alliberament de les colònies. És més, la necessitat d’enderrocar al capitalisme implicava l’aliança entre tots dos tipus de moviments, sempre que els moviments d’emancipació de les colònies comportaren l’afebliment del sistema capitalista i imperialista.

7é Aquesta col·laboració entre tots dos moviments és un requisit imprescindible per a la creació d’una economia socialista mundial. D’ací es deriven dues tendències en la qüestió nacional: la tendència a crear estats independents i lliures de l’opressió nacional i colonial, i d’altra banda la tendència a l’acostament econòmic entre les nacions, causat per l’aparició d’un mercat i una economia mundial. Per al capitalisme imperialista resoldre aquesta contradicció és una cosa impossible, perquè aposta per la guerra, la conquesta i la subjecció nacional. No obstant això, per al leninisme és més que possible, perquè aposta per la unió voluntària i el lliure consentiment entre les nacions. En el fons, s’està apostant a llarg termini per unions polítiques supranacionals, que arriben a abastar al conjunt planetari. Però per a aconseguir això, és necessari educar al proletariat de les nacions dominants en el dret d’autodeterminació de les nacions oprimides.

Clara Ponsati ens representa en la UE… Per la ruptura democràtica i les repúbliques.

DECÀLEG aprovat per l’Assemblea de RV/PVE, l’11 de maig del 2020

DECÀLEG DE RV/PVE (aprovat per l’Assemblea de RV/PVE l’11 de maig del 2020)

  1. RV/PVE és el partit-moviment que lluita per impulsar l’alliberament nacional i social del País Valencià i té el Poble valencià com únic subjecte de sobirania al qui ret lleialtat.
  2. RV/PVE lluita per assolir l’Estat valencià per a poder satisfer les necessitats del Poble valencià de manera sobirana, amb una Constitució valenciana per damunt la qual no pot haver una altra.
  3. RV/PVE lluita per assolir la República Valenciana independent, com un fi en si mateix sense estar condicionada a res i oberta a tot.
  4. RV/PVE treballa prioritàriament a favor dels interessos del poble treballador valencià i dels sectors populars valencians.
  5. RV/PVE lluita per derrocar el sistema patriarcal i construir una societat basada en relacions justes i igualitàries entre les persones.
  6. RV/PVE treballa per la llengua valenciana que compartim amb catalans, illencs i aragonesos. RV/PVE funciona en valencià i proposa que en la Constitució valenciana s’aprove que: “El valencià és la llengua oficial de la República Valenciana, tots els valencians tenen el deure de conèixer-la i el dret a usar-la.”
  7. RV/PVE defensa la Nació valenciana com el territori que, d’Oriola a Vinaròs, ha d’esdevindre Estat i República. D’antic Regne a futura República.
  8. RV/PVE defensa la democràcia. Lluitem per la Revolució Democràtica mitjançant l’acumulació de forces i la ruptura democràtica. Per un canvi polític que faça respectar la paraula i la decisió de la gent en una democràcia participativa.
  9. RV/PVE es vol dins d’una Europa confederal, des de Gibraltar als Urals, de pobles lliures i sobirans, on cap home o dona no tinga la necessitat de demanar permís per poder viure. Una Europa unida i forta, basada en la llibertat, la igualtat i la fraternitat que impulse actuacions polítiques i econòmiques universals que asseguren la pau, la subsistència a tots els éssers humans i el respecte pels animals i la Natura.
  10. RV/PVE fonamenta la seua ètica i orientació política, per protegir el medi natural a partir de realitzar canvis a les activitats humanes per a poder mantenir l’ecosistema de la Terra.

Assemblea de República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu.
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 11 de maig del 2020

República Valenciana /Partit Valencianiste Europeu; inscrit el 3 de desembre del 2007 en el Registre de partits polítics; tom VI, foli 496 del llibre d’inscripcions. Apartat 12096–46020 València · Tel 650537213 · correu@republicavalenciana.org

Campanya valencianista contra la ‘estanquera‘ en els balcons

VALENCIANS ISQUEM DE L’ARMARI
-senyeres als balcons-

En els darrers temps el nacionalisme espanyol s’ha ampliat a sectors d’esquerres propiciant l’increment de banderes espanyoles dinàstiques als balcons. Des dels triomfs de ‘La Roja’; des del suport del PSOE, amb banderes gegants rojigualdes en els seus mítings; per les declaracions d’Errejon de Más País, per a recuperar-la; pel debat en  Podemos plantejant  que el republicanisme es pot reivindicar amb la ‘rojigualda’ (…) són fets que han donat un impuls a la proliferació d’estanqueres als balcons. L’esquerra espanyola no dubta en renunciar a part dels seus símbols per tal de cohesionar el ‘poble espanyol’ i unificar-lo més. No només ens està donant una lliçó d’estratègia, també del patriotisme espanyol que pregona Pablo Iglesias, cosa que ens manca prou als valencians: d’un patriotisme valencià.

L’estratègia del nacionalisme espanyol, tan d’esquerra com de dreta,  ha estat fer-nos invisibles als valencians; fer que entre nosaltres mateixos ens neutralitzarem amb guerres de banderes; una estratègia que aconseguix -que per a evitar entre nosaltres el conflicte, o no donar la raó a l’altre– fer-nos invisibles.

Des de RV/PVE fem una crida als valencians, d’Oriola a Vinaròs, amb orgull de ser-ho i que no volen ser diluïts pel nacionalisme espanyol -que ens vol desapareguts i invisibles-, per traure al balcó les nostres senyeres, siga la que siga, la teua o la de l’altre, amb blau o sense blau; però no podem restar indiferents davant l’impuls que l’esquerra espanyola, aliada amb la dreta, fan treien la franquista i dinàstica estanquera als balcons.
VALENCIANS, ORGULL I DIGNITAT!!!

[Feu còpies i que córreguen de dalt a baix del País]

1r DE MAIG DEL 2020 DIADA NACIONAL DE LA CLASSE TREBALLADORA VALENCIANA PER LA REPÚBLICA VALENCIANA DELS DRETS SOCIALS. Comunicat de RV/PVE

La notícia en NOSALTRES LA VEU
1r DE MAIG DEL 2020
DIADA NACIONAL DE LA CLASSE TREBALLADORA VALENCIANA
PER LA REPÚBLICA VALENCIANA DELS DRETS SOCIALS

El 1r de Maig ha sigut històricament al País Valencià un dia de lluita de la classe treballadora valenciana front al capitalisme, a favor dels seus drets i millores laborals, per una nova societat i contra els governs no democràtics i totalitaris, com el franquista. I ara, també, hauria de ser-ho contra el règim neo-franquista del 78 i els seus governs dinàstics, que mantenen la repressió a la població amb presos polítics i exiliats republicans catalans.
Els treballadors valencians hem de viure dels nostres llocs de treball. I, què fer si no tenim treball? La promesa de l’economia social de mercat que ens van vendre que qualsevol que s’esforcés pot arribar a la prosperitat s’ha demostrat que no és veritat i encara menys en l’època de baixos salaris. Planificar una vida i alimentar una família és cada vegada més difícil. Els preus dels lloguers per damunt dels salaris i, especialment, els que tenen cura de la gent gran, els malalts o els nens, estan mal pagats. Molt més que el propi esforç allò que decideix la possibilitat d’una bona vida és -encara- l’origen social de les persones. La desigualtat de la riquesa és tan alta com en el temps de Franco. Ens enfrontem al treball temporal, les limitacions sense raó material, l’abús dels contractes i el treball autònom fals. Lluitem per a sobreviure a través de minses prestacions d’atur, del deure criminal d’acceptar tots els llocs de treball mal pagats i de l’almoina dels ingressos mínims socials. Si l’Estat al que contribuïm no pot o no vol o no sap fer front a estos problemes, llavors JA NO ENS SERVEIX i, responent a la pregunta del principi, els valencians ENS CALDRÀ FER-NOS AMB UN ALTRE ESTAT, NOSTRE I EFICAÇ.
Però des de fa anys els sindicats finançats i al servei d’eixe Estat inoperant, el 1r de Maig l’han anant convertint en manifestacions de caràcter cada vegada més processionals on, -encara que les i els treballadors (amb presència cada vegada més decreixent) es manifesten per unes reivindicacions clares-, el sindicalisme institucional s’oblida de la seua funció d’eixamplar i organitzar la consciència de classe i de lluita; resta, aquest sindicalisme, només com a moduladors de les protestes a canvi de participar de l’entramat financer-institucional del règim del 78 que li permet mantenir un exèrcit d’alliberats i uns serveis (formació professional, agències de viatges, promotors d’habitatges, etc.) que han passat a ser objectius en voltes de medis. A hores d’ara, s’imposa recuperar el caràcter de la diada reivindicativa dels treballadors, per la democràcia i la llibertat i, ara ja, pel canvi d’Estat i del sistema.
Però a més, enguany, quan tot està supeditat a la pandèmia del coronavirus i es va plantejar per part d’algunes organitzacions, un PLA DE XOC SOCIAL AL PAÍS VALENCIÀ, que nosaltres també vàrem subscriure per la nostra banda, el que estem veient és que:
– ELS BANCS CONTINUEN COBRANT HIPOTEQUES.
– ELS OLIGOPOLIS DE LA ENERGIA I COMPANYIES SEGUEIXEN COBRANT LES FACTURES DE LA LLUM I DE L’AIGUA.
– ELS ARRENDATARIS EN PISOS DE LLOGUER COMMINATS EN CASA SENSE PODER TREBALLAR CONTINUEN SENSE REBRE LES AJUDES PER PAGAR EN MOLTS CASOS A HUMILS ARRENDADORS.
– SÓN INEXISTENTS LES COBERTURES (ES DEMANAVA EL 100%) DEL SALARI EN CAS D’INFECTATS O CONFINATS DE MANERA PREVENTIVA O PER NECESSITAT DE CUIDAR ELS MALALTS.
– ELS EROS I ELS ERTES NO ES DETENEN. FINS I TOT UN SINDICAT DEL RÈGIM HA FET UN.
– ELS AUTÒNOMS HAN DE COMPLIR COM SI TOT FORA NORMAL.
(…)
– LES FAMÍLIES ES VAN QUEDANT JA SENSE MENJAR…
Llavors pensem que ja ha arribat l’hora de deixar els aplaudiments -com ens demanen els que viuen o aspiren a viure del 78- i començar a fer soroll.
Però malgrat la pandèmia, hui 1r de Maig del 2020 hem de reflexionar en veu alta sobre alguns aspectes cabdals de la raó de ser del sindicalisme en cada moment i lloc: quines reivindicacions deurien globalitzar la lluita sindical, quin procés portar per a aconseguir-ho i com enfortir el moviment sindical.
L’Assemblea de RV/PVE, independentistes valencians republicans, voldríem participar en la reflexió que s’imposa als tres nivells esmentats:
1. Reivindicacions, a manera d’exemple:
a) Reducció i repartiment de la jornada laboral. Setmana de 35 hores; cinc setmanes de vacances; jubilació als 60 anys; augment del permís de maternitat/paternitat, adequació de la jornada a les situacions específiques com lactància o escolaritat dels fills, etc.
b) Eliminació de la precarietat de les contractacions temporals, ETTs i interinitats, eliminant el risc d’accidents laborals.
c) Cobertures socials dignes per les i els aturats, jubilats, mestresses de casa i totes aquelles persones que han sigut excloses del món laboral.
2. Tàctica:
El moviment sindical no pot ser sols un notari de la realitat. La seua raó de ser està en utilitzar els mitjans disponibles per a transformar-la; els avanços en la legislació social no són tals si només se n’aprofiten d’ells una minoria dels treballadors. Simbolitzarem el que diguem amb aquest exemple: un o una aturada no pot normalment rebutjar un contracte, per humiliant que siga, en qualsevol ETT, però el sindicat si ha de posar el seu poder per a evitar aquest tipus de contracte i aquest tipus d’empresa.
3. Objectiu:
El nacionalisme valencià republicà d’alliberament nacional, ha de participar en la revitalització del sindicalisme, per a que este torne a ser l’instrument útil i prestigiat; i ha de fer-ho aportant al debat el nostre fet nacional, la nostra realitat territorial; però també donant una nova espenta, moderna i entusiasta, que ajude a sumar la lluita nacional amb la lluita social.
RV/PVE fa una crida, especialment a tots els treballadors i en especial als republicans valencianistes, perquè participen i col·laboren més activament en la concreció del que ha de ser un fort moviment sindical al País Valencià PER LA REPÚBLICA VALENCIANA DELS DRETS SOCIALS.
Cal un canvi de règim.
Cal un canvi de sistema.
Cal lluitar per una nova societat dels drets socials.
Cal un canvi d’Estat.
Cal la República Valenciana.

Ximo Cunyà i Alcover per l’Assemblea de República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu.
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, U de Maig del 2020