Arxiu de la categoria: Comissió pro-Plataforma per la República Valenciana

SMALL AXE, sèries de lluita i combat, instructiva pels valencians republicans independentistes


Quan la democràcia trontolla

per Agustí Colomines
Si no l’han vista, els la recomano. A principis d’any es va estrenar una sèrie, Small Axe (Movistar+), que més aviat és una antologia de pel·lícules, d’una durada variable i signades pel director Steve McQueen (que els lectors més grans no han de confondre amb l’actor nord-americà), centrades a explicar les experiències de la comunitat negra, afrocaribenya, al Regne Unit. El primer lliurament, que de moment és l’únic que he vist, es titula El Mangrove i explica en poc menys de dues hores el conflicte que va provocar l’obertura d’aquest restaurant, especialitzat en menjar picant de les Antilles, al barri londinenc de Notting Hill l’any 1968. Aquesta és la història de l’assetjament policial contra el propietari del restaurant, Frank Crichlow. L’arbitrarietat policial està impregnada de racisme, però va més enllà. D’odi d’una policia que es creu marmessora d’una identitat britànica que considera amenaçada per una manera de fer i de viure d’una comunitat que ha trobat en el restaurant un centre d’identificació col·lectiva. A El Mangrove només s’hi mengen plats especiats i picants i s’hi beu rom. Al menú no hi ha, per tant, ni fish and chips ni els clàssics lamb steak i kidney pie dels pubs anglesos.

McQueen, doncs, explora en aquesta pel·lícula —però, segons sembla, també en les altres quatre pel·lícules de la sèrie— els xocs d’identitats que es produeixen en totes les societats complexes. Les víctimes seran nou dels manifestants, incloent-hi el propietari, liderat per la jove Altheia Jones-LeCointe, representant dels Panteres Negres britànics. Les escenes del judici, amb un jutge estrafolari i parcial, i una fiscalia que actua amb connivència amb la policia, són impagables, perquè mostren fins a quin punt Isaiah Berlin i Karl Popper van estar encertats en considerar que la llibertat i la democràcia sovint s’afirmaven en negatiu. O sigui, en la necessitat d’alliberar els individus i els col·lectius del control aclaparador que els imposa una elit dominant, una elit que parla en nom del poble i de la nació per imposar estàndards de vida. La història dels estats nació consolidats és aquesta, per bé que allà on encara pervisquin grups nacionals minoritaris, com ara Catalunya, la minoria que dirigeix l’estat intenti acusar-los de supremacistes simplement perquè lluiten per sobreviure. El món al revés. El jutge de la pel·lícula de McQueen (no es preocupin, no faré cap espòiler), al final del judici es deixa anar i qualifica de racistes les actituds de policies i manifestants. Equipara, amb una total impunitat, la víctima amb el victimari, que és aquell que ataca algú mogut per l’odi o per la venjança.

El súmmum del deteriorament dels valors democràtics ha estat l’assalt al Capitoli per part d’una multitud enfurismada, racista i d’extrema dreta, que s’ha deixat engalipar per Donald J. Trump

Vaig veure la pel·lícula abans-d’ahir, just el dia que es commemorava la publicació, el dijous 13 de gener de 1898, de la famosa carta d’Émile Zola al diari L’Aurore en defensa del capità Alfred Dreyfuss, un jueu alsacià que havia estat condemnat per alta traïció. La carta, que anava dirigida al president de la República francesa, retreia als militars la responsabilitat de la condemna judicial per l’ús d’uns “informes mentiders i fraudulents” aportats pels experts en escriptura. La carta va produir un seguit de crisis polítiques i socials inèdites a França, i va revelar l’existència d’un violent nacionalisme i antisemitisme, atiat per una premsa temerària i partidista. El cas Dreyfuss es va convertir en el símbol universal de la iniquitat en nom de la raó d’estat i Zola en el paladí de l’intel·lectual que es compromet per denunciar la ideologia de qui acusa algú per raons d’ètnia, de llengua o de religió o altres motius i propugna la supremacia d’un grup d’individus per damunt d’altres col·lectius. L’antisemitisme o el segregacionisme blanc són això. L’anticatalanisme, en un sentit social i lingüístic, també ho és. Els supremacistes de debò, estan afectats de demofòbia, que és una malaltia recurrent que rebrota cada vegada que hi ha una crisi.

Arran de la crisi del 2008, els diaris i les grans revistes es preguntaven si la democràcia estava en perill en mans d’una elit que abusava del seu poder amb la connivència d’uns polítics engreixats per la corrupció. Ho hem viscut de ben a prop, com ja vaig explicar-los en la columna anterior. La deriva autoritària no ha fet altra cosa que créixer des d’aleshores. El súmmum del deteriorament dels valors democràtics ha estat l’assalt al Capitoli per part d’una multitud enfurismada, racista i d’extrema dreta, que s’ha deixat engalipar per Donald J. Trump. La sorpresa ha estat majúscula, a pesar de l’antiamericanisme congènit de molta gent, perquè fins ara era inimaginable que un president dels EUA utilitzés el we the people per atacar el cor de la democràcia. El populisme és això i no pas si existeixen els pobles (o les races), que és el que es pregunten els atribolats articulistes de dreta i d’esquerra, amants de les ideologies fortes, que són les que sempre posen adjectius —orgànica o popular— a la democràcia.

Nota de premsa de la Comissió PRO- PLATAFORMA PER LA REPÚBLICA VALENCIANA

Republicans valencians s’agrupen  per posar en marxa  la PLATAFORMA PER LA REPÚBLICA VALENCIANA.
El moviment republicà valencià se desperta este any 2021 amb una iniciativa inèdita. Ha estat un fet que ha anat quallant-se des de fa un temps i a la vista dels senyals que darrerament estaven apareixen en les manifestacions i concentracions republicanes, senyals que, com les estrelades valencianes amb l’estel blanc o roig,  reivindicaven la República Valenciana. En un moment en que el moviment republicà espanyol es limita  actuar en la tasca de la Memòria Històrica Democràtica, potenciada des de Madrid i en el marc del regim del 78, per la vicepresidència del Govern i des del País Valencià afavorida per la consellera del Botànic, Rosa Pérez Garijo, acció des del poder polític que dóna per resultat que el republicanisme espanyol aparque i no plantege la reivindicació política republicana i trencadora amb el regim del 78; davant d’eixe panorama desmobilitzador, no era d’estranyar que el sobiranisme valencià republicà donara el pas per a coordinar el republicanisme polític de matriu valenciana i trencadora.
I així ha estat; responen a una crida feta la setmana passada per les xarxes socials,  en poc temps, de dalt a baix del País Valencià, un bon nombre de persones de distintes poblacions valencianes: d’Alacant; Alcàntera de Xúquer; Alcoi; l’Alcora; Almussafes; Bellreguard; Benimaclet; Bétera; Burjassot; Castelló de la Plana; Catarroja; Catral; Crevillent; Dénia; Elx; Gandia; Museros; Oriola; Pedreguer; Sagunt; Santa Pola; València; Vall d’Uixó, La; Vilamarxant; Xàbia… s’han aplegat i signat un document, que continua obert a més incorporacions, on fan seua la Declaració de la Llotja de Mar, del 25 d’octubre de 2019, que signaren els partits extraparlamentaris valencians República Valenciana/PVE i Esquerra Valenciana, al costat d’altres partits sobiranistes,  independentistes i republicans, estos institucionals, bascs, catalans, gallecs i de les Illes Balears.
En l’escrit reiteren el seu contingut quan es diu que:
“Més de quatre dècades després de l’aprovació de la Constitució Espanyola del 1978 es constata la impossibilitat d’una plena democratització de l’Estat per la resistència de les velles estructures del règim anterior i per la falta de voluntat política dels grans partits espanyols.”
(…)
“Durant els últims anys, coincidint amb l’aparició de grans corrents polítics, tant en l’àmbit estatal com en el de les seves minories nacionals, que han qüestionat el resultat de la Transició, l’Estat ha entrat en una etapa de regressió cap a una política de caràcter cada vegada més autoritari, menys democràtic i més repressiu.”

Davant esta situació política els signants fan una crida  a no renunciar a continuar lluitant pel trencament democràtic i per les repúbliques i a  reagrupar els sobiranistes/independentistes valencians republicans en una plataforma que, al marge de l’afiliació a partits, o no, dels seus membres, siga un lloc d’encontre per a impulsar les reivindicacions del sobiranisme valencià republicà, per l’Estat valencià i per la República Valenciana, pensada esta com un fi en si mateixa no condicionada a res, però tampoc tancada a res.
Per a fer possible esta plataforma republicana i valencianista els promotors s’han constituït en COMISSIÓ PRO-PLATAFORMA PER LA REPÚBLICA VALENCIANA encarregada d’organitzar i convocar la CONVENCIÓ  on s’ha de constituir la PLATAFORMA PER LA REPÚBLICA VALENCIANA, aprovar la ponència política/organitzativa i elegir al o la, Coordinador o Coordinadora.

Equip de premsa de la COMISSIÓ PRO-PLATAFORMA PER LA REPÚBLICA VALENCIANA
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, de Dénia a Ademús, 17 gener del 2021.

Per a +INFO i per adherir-se, podeu dirigir-vos a: info@germanies.net  o al telèfon de la COMISSIÓ: 682 530 127