Arxiu de la categoria: defensa de les llibertats

Comunicat de La Veu: Una acta d’inspecció de treball amb fets falsos, erronis o inexistents

Comunicat de La Veu: Una acta d’inspecció de treball amb fets falsos, erronis o inexistents

per NLV

Redacció de Diari La Veu en 2019
Redacció de Diari La Veu en 2019

Arran de la publicació de l’article del periodista Sergi Tarín en el setmanari El Temps i amb la voluntat d’atendre l’interès i preocupació dels agermanats i lectors, emetem el comunicat següent: 

El passat 16 de desembre, la Inspecció de Treball i Seguretat Social va notificar a Edicions Diari La Veu Cooperativa Valenciana (empresa editora del Diari La Veu i propietària del domini diarilaveu.com) una acta de liquidació/infracció de 62.000,96 euros en concepte de quotes a la Seguretat Social no satisfetes per 58 col·laboradors externs i freelances que l’Administració entén que devien haver estat contractats en el règim general entre 2016 i 2019. Entre ells, alguns professors i professores, funcionaris, periodistes autònoms, professionals, jubilats… Fins i tot una notària per la confecció de tres escriptures, i una estudiant en pràctiques en conveni amb la Universitat. Molts dels columnistes només publicaven dos articles mensuals.

Cap d’aquests col·laboradors i freelances van ser mai treballadors a temps complet o parcial del Diari La Veu ni van fer cap treball ni feina a la redacció periodística ni van usar els mitjans materials i informàtics de La Veu. Tampoc van formar-ne part mai de l’estructura i la majoria facturava a aquest mitjà puntualment, de la mateixa manera que facturava a altres mitjans.

Les diligències, dutes a terme per un equip de quatre inspectors i subinspectors, van començar el 28 de novembre de 2019, just quan El Confidencial va publicar que un jutjat de Barcelona investigava si les ajudes al valencià atorgades per Ximo Puig afavorien una trama que desviava fons a empreses involucrades en el procés català. Entre les peces de l’engranatge, suggeria la notícia sense contrastar, hi havia el Diari La Veu. Malgrat que unes poques hores després es destapava la mentida, el mal ja estava fet i la dreta anticatalanista no va dubtar a escampar la denúncia contra un mitjà modest com és el nostre.

Des d’Edicions Diari La Veu Coop. V. vam comunicar a la Inspecció de Treball el tancament de la seu a València el passat 31 de desembre del 2019, vam aportar tota la documentació requerida, mantenint domicili social i fiscal a Castelló (Ribera Alta). No obstant això, la Inspecció va continuar enviant els requeriments a les antigues oficines de la redacció a València, cosa que impedia el dret a comparèixer en legal forma davant la Inspecció de treball i ens causava total indefensió. Des de l’inici de les diligències i fins a l’1 de desembre del 2020, més d’un any després, data en la qual es va notificar l’esmentada acta de liquidació al domicili social de la cooperativa de treball associat, no s’havia efectuat cap comunicació ni cap notificació en legal forma a Edicions Diari La Veu Coop. V., raó per la qual se’ns ha impedit de fet poder accedir i comparèixer a la inspecció, i s’ha vulnerat així el nostre legítim dret de defensa a més d’impedir-nos poder contrastar i contradir els suposats “fets comprovats” en els quals es basa l’acta i amb els quals estem en total disconformitat per ser falsos, erronis o inexistents.

Edicions Diari La Veu Coop. V. sempre ha tingut un equip de persones sòcies treballadores que han elaborat la immensa majoria de continguts del diari, els han corregit al cent per cent i n’han gestionat tota l’edició i publicació. Dins de l’estructura, una part dels socis-treballadors han gestionat el departament de publicitat, el departament d’administració, el departament tècnic i el departament gerència. Sense aquest suport, tampoc haguera estat possible l’elaboració del mitjà de comunicació digital.

És fals que persones externes a l’equip de persones sòcies-treballadores de la cooperativa (periodistes, redactores, correctores, editores, tècnics informàtics, administratives, comercials i direcció) col·laboraren en la redacció del diari, entenent la seua redacció com l’activitat d’elaborar la majoria dels continguts, corregir-los en la seua totalitat, editar-los en el gestor web i publicar-los.

La base de l’esmentada afirmació per part de la Inspecció de Treball és totalment incerta i demostra que desconeix totalment l’operativa del dia a dia de la redacció, correcció, edició i publicació del diari digital mitjançant la tecnologia web. Per això, és una afirmació molt greu i totalment falsa que Edicions Diari La Veu Coop. V. «únicament ha tingut cinc treballadors en alta en diferents períodes de l’any 2017». Des del 2016 al 2019, la nostra cooperativa ha tingut donades d’alta entre 15 i 20 persones sòcies-treballadores de conformitat amb el Llibre Registre de Socis lliurat a la Inspecció de Treball i la resta de documents que acrediten els pagaments de les seues retribucions. Això demostra la mala fe i la falta total de rigor per part de la Inspecció de Treball, que no ha valorat d’acord a dret aquestes dades.

Finalment, volem afegir que aquesta actuació no ens farà baixar els braços. Continuarem defensant-nos mitjançant la via administrativa, on hem presentat les nostres al·legacions en data 20 de gener del 2021, i davant del tribunals de justícia. A més, seguirem endavant amb el nostre full de ruta per tal d’aconseguir les persones agermanades necessàries i poder tornar a editar Diari La Veu del País Valencià al més prompte possible.

Si voleu formar part de la comunitat de persones agermanades a La Veu o simplement voleu fer una donació puntual ho podeu fer ací. Moltes gràcies pel vostre suport!

Equip d’Edicions Diari La Veu Coop.V.

Comentari a un whatsapp amb els tres cors que duen els colors espanyols republicans


Benvolguda i estimada Carme…
El meu pare de xiquet em va donar un consell, no sé si encertat o no, però a vegades intente dur-lo a la pràctica. Em va dir:
-Tracta segons et tracten.
(…)
La meua família va lluitar defensant la república espanyola i va patir morts, consells de guerra i exili en defensa dels colors de la bandera republicana espanyola. Durant molts anys jo la vaig defensar i per això vaig patir detencions, tortures i presó fins a la mort de Franco. Llavors jo no era independentista, era una antifeixista republicà espanyol. Però l’arribada de la Constitució i l’acceptació per part de la majoria dels comunistes negant el dret dels pobles ibèrics a la seua sobirania, va fer que comencés a aprofundir sobre el tema nacional… vaig lluitar molt de temps en el moviment republicà espanyol per esbrinar la seua posició… Durant molts anys a les meues preguntes, sempre en contestaven que defensaven el ‘dret a l’autodeterminació’ dels pobles, però al mateix temps comprovava que no feien absolutament res per a fer possible eixe dret. I les seues fal·laces paraules es van destapar quan en arribar el ‘procés català’ es van posicionar totalment en contra dels sobiranistes catalans.

Fins llavors RV/PVE  havia portat una política d’unitat tàctica amb els republicans espanyols, dins de la Coordinadora del País Valencià per la República, simplement els demanàvem que de la mateixa manera que coadjuvaven per assolir la República espanyola , ells coadjuvaren per, també, assolir la República valenciana.  Però mai ho van fer. I va arribar un moment de la veritat, com va ser el ‘procés català’… A partir d’eixe moment, amb la seua acció política,  va restar clar que els republicans espanyols són iguals que els monàrquics espanyols, en negar i intentar fer-nos desaparèixer als pobles que no acceptem la seua , DE TOTS ELLS, Nació espanyola.
(…)
Llavors arribarem a la conclusió que Espanya, els espanyols monàrquics o republicans, objectivament és el nostre enemic. I compte, parlem de espanyols, NO de castellans, murcians, aragonesos, asturians, valencians o catalans etc. parlem d’aquells que es consideren espanyols, és a dir aquelles  persones  que voluntàriament –amb emoció o indiferència– s’adscriuen a la Nación española o Reino de España o República española  o  ‘pueblo español’ o España o Estado español, un Estat que predica o intenta construir, no sense dificultats, una ‘identidad nacional española’ i treballa per eliminar les identitats dels pobles sota el seu domini. La resta de persones d’aquest Estat ho són per imperatiu legal.
(…)
Llavors… tractem segons ens tracten. Els colors de la República espanyola durant un temps varen lluitar i morir per ells, però ara en el 2021 ja no podem mantenir-nos en l’engany. Els espanyols, republicans o monàrquics tan se val, ens volen als catalans, valencians, bascs… derrotats i eliminats. Amb el cas dels aragonesos pràcticament ho han aconseguit i en el nostre cas, amb els valencians estan a un pel d’aconseguir-lo, però encara, per al seu desfici,  restem prou vius.

Llavors benvolguda i estimada Carme, vore eixos cors amb eixos colors, no deixa, amb tot el que hem viscut i sabem, de donar-nos grima.
(…)
A continuació te passem un document que el 29 de maig del 2010 varen repartir (en castellà i valencià) en Oriola-Orihuela en una concentració republicana, que varen organitzar i participar amb els espanyols. Mai ens han donat resposta. Bé sí, rectifique, la resposta la tenim en com han tractat el cas català.

Víctor Baeta i Subias de RV/PVE
Benimaclet/València, 2 gener del 2021

PER OBRIR EL PDF CLIQUEU DAMUNT
Vos proposem guanyar democràticament el parlament valencià i proclamar unilateralment la República Valenciana

Demà dimarts a Bilbao/Barcelona presentació iniciativa jurídica contra la utilització amb finalitat política de la potestat juridiscional

Després de la gran quantitat d’adhesions que hem rebut a favor del manifest confeccionat sobre l’última Resolució de Bateragune, amb especial esment a les rebudes des de Catalunya, volem informar-te que en total hem reunit més de 300.
Així, demà farem públic el manifest en una compareixença davant la premsa que desenvoluparem de manera simultània en els Col·legis de l’Advocacia de Bilbao i de Barcelona.
Conseqüència de la situació generada per la Covid 19, les compareixences tindran un aforament molt limitat. La presentació de Bilbao la faran les Companyes Amaia Goirigolzarri i Arantza Isasmendi, i a Barcelona estaran Jaume Alonso-Cuevillas, Nùria Sanchez March i Eva Pous i Calvet.

Los cinco enjuciados en el caso Bateragune. El Tribunal de Estrasburgo determinó que no habían tenido un juicio justo. (Aritz LOIOLA / ARGAZKI PRESS)

Article publicat al LEVANTE-EMV a favor de la regulació dels treballadors i treballadores sexuals… una veu aïllada davant del front prohibicionista, més que abolicionista, de la consellera Bravo.

L’article publicat al LEVANTE-EMV… una veu aïllada davant del front prohibicionista de la consellera Bravo.

https://www.levante-emv.com/opinion/2020/11/25/homenatge-les-pajaritas-carrer-trompetes-25565284.html

Per llegir l’article en ANNA notícies…
Hui 25-N, ANNA notícies per la regulació de la prostitució per acabar amb les màfies, els proxenetes, l’explotació i el desempar de les dones treballadores del sexe. DIRIGIT AL GOVERN DEL BOTÀNIC. En defensa del treball sexual regulat.
Enllaços al sindicat OTRAS
https://es.wikipedia.org/wiki/OTRAS_(sindicato)
https://sindicatootras.org/

Hui 25-N, ANNA notícies per la regulació de la prostitució per acabar amb les màfies, els proxenetes, l’explotació i el desempar de les dones treballadores del sexe. DIRIGIT AL GOVERN DEL BOTÀNIC. En defensa del treball sexual regulat.

HOMENATGE A LES ‘PAJARITAS’ DEL CARRER TROMPETES DE BARCELONA I EN CONTESTACIÓ AL GOVERN DEL BOTÀNIC

Eren els anys 50 del segle passat, anys de misèria a Barcelona. Però al carrer Trompetes, entre Consolat de Mar i el carrer dels Agullers, hi havia una activitat econòmica que irradiava riquesa a tot el barri de la Ribera. L’activitat es circumscrivia exactament a aquest carrer, sense traspassar els seus límits, entre les columnes gòtiques de l’antic port medieval de Jaume I i el carrer dels antics fabricants d’agulles. En aquest darrer hi era la perruqueria de ma mare on jo vaig passar tota la meua infantesa i part de la meua joventut. Jo era el fill de la perruquera del carrer Agullers i la perruqueria de ma mare va ser, per a mi, una universitat de la vida que em va donar uns coneixements que han anat en mi des de llavors.

L’activitat econòmica que s’exercia al carrer Trompetes corresponia a treballadores de l’ofici que diuen és el més antic de món. Eren meuques, és a dir dones que s’avenen a mantindre relacions sexuals amb altres persones a canvi de diners. Però les meuques del barri de la Ribera, cal deixar clar, que no tenien res a veure amb l’estil, ni amb les formes, ni amb l’oferta de les meuques dels carrers Robadors, o de les Tàpies, al barri del Rabal, a la dreta de la Rambla o a l’esquerra del Paral·lel, baixant cap el port. Cal dir de les nostres, que cap d’elles anava pintada, ni la seua vestimenta era extremada, ni portaven cap element de reclam. Eren totes elles d’un posat discret. Amb vestimentes de mestresses duent el cabàs de la compra al braç, semblava que estaven fent temps per anar al colmado  de queviures o al mercat de Santa Caterina a fer la compra del dia. Del veïnat, elles eren les més apreciades pels botiguers pel seu poder adquisitiu. Elles eren el motor econòmic del barri i una font de riquesa sense precedents en aquells anys i que recordem -els que encara vivim d’aquella època- en agraïment. Elles captaven, recollien, els ingressos dels sectors econòmics que ens envoltaven i feien possible reconduir-los per a tots. Ho feien dels pagesos que des dels seus pobles portaven les collites al Born i aprofitaven el seu pas pel cap i casal per desfogar-se; dels maquinistes de l’Estació de França que feien parada a Barcelona; dels portuaris, tan dels embarcats, com dels concessionaris, com dels militars de la Comandància de Marina i, finalment que jo em puga recordar, dels treballadors de la Companyia Transmediterrània, dels funcionaris d’Hisenda o els del Sindicat Vertical, tots ells treballant en edificis a la Via Laietana. Elles recaptaven la riquesa de l’exterior i elles eren les encarregades de fer la distribució i repartiment de la riquesa pel barri, en les tendes de queviures, en els forns, en les merceries, en la mongeteria de la tenda de llegums cuinats, en la lleteria, en la tenda dels ous… i com no, totes elles eren clientes de ma mare. La perruqueria de ma mare era el lloc d’encontre de les veïnes del barri i elles, les treballadores del carrer Trompetes, hi formaven part de forma natural i que jo percebia que hi eren sense cap discriminació ni problema. Jo com a fill de la perruquera hi era present i compartia, en silenci, els problemes familiars de les clientes, entre – ara una, ara l’altra- les nores i les sogres, entre les filles i les mares i de les diverses malalties i misèries que es prodigaven. Però també de les petites alegries que les clientes tenien i que les agradava compartir.

Elles -les treballadores del carrer Trompetes- eren veïnes, per aquesta raó i pel fet de ser-ho, la resta no podien anomenar-les com de normal la cultura popular les anomenen. Si ho hagueren fet no sols les hagueren denigrat a elles, sinó que  la resta de veïnes s’hagueren menyspreat  així mateixa; no ho podien fer-ho perquè elles hi formaven part. No se com va ser però jo sempre vaig escoltar un nom per a elles que jo vaig percebre com entranyable. Elles eren les ‘pajaritas’.
– Escolta, ha vingut Carme i ha dit que al migdia passarà.
– Quina Carme?
– Sí dona, la ‘pajarita’
– Ah! Val. D’acord.

Elles eren autònomes. Éssers lliures i sobirans que no treballaven per a ningú. Una altra dona més major era la que regentava en el mateix carrer Trompetes un pis on es feia la transacció econòmica i s’encarregava de proporcionar els estris necessaris, el canvi de llençols i mantenia polit el lloc de treball.

Un dia va aparèixer pel barri una en pinta de missionera, a l’estil de Teresa de Calcuta, que anava recollint signatures per foragitar-les.
– Araceli– ma mare es deia Araceli- no pensaràs firmar -li va dir una ‘pajarita’ a la que estaven pentinant.
– No et preocupis -li va tranquil·litzar ma mare- ja l’hem dit que no i que s’estalvie el treball de demanar res. Que no torni.
– Gràcies Araceli -va dir alleugerada la veïna- nosaltres no fem mal a ningú ni generem cap problema. Ningú ens obliga a treballar ni necessitem que ningú ens vingui a prohibir que treballem.

Aquests i més records, com el dia que una ‘pajarita’ em va comprar la col·lecció del ‘Capitán Trueno’ para el seu fill que amb orgull el va portar a la perruqueria perquè el coneguérem, s’amuntonen en la memòria. A mode de reconeixement sempre dic que gràcies, en part, a les veïnes ‘pajaritas’ del carrer Trompetes, la meua família va poder finançar que estudiés una carrera aristocràtica a Valencià com va ser l’enginyeria de l’ETSIAV, quan en els anys 60 els fills de perruqueres -i de segur d’alguna ‘pajarita’- ja arribaven a la Universitat i les carreres aristocràtiques van començar a deixar de ser-ho.

Víctor Baeta i Subias, el fill de la perruquera del carrer dels Agullers, cantonada amb el carrer Trompetes.

(…)

DIRIGIT AL GOVERN DEL BOTÀNIC
En defensa del treball sexual regulat

Ara sembla que Ximo Puig i altres Teresa’s de Calcuta, volen abolir la prostitució a la Comunitat Valenciana.

Per eliminar les màfies, l’explotació sexual de les dones i eliminar les prostitutes de carretera no cal l’abolició. El que cal és regular l’activitat econòmica de les treballadores del sexe. L’abolició el que faria, com a qualsevol altre tipus d’abolició, és el foment de les màfies, la irregularitat, la clandestinitat i el descontrol.

En aquest sentit defenem els plantejaments de La Plataforma Estatal pels Drets en el Treball Sexual que demana:

  • Que es reconeguen i es garantisquen els drets de totes les persones que exerceixen la prostitució, bé al carrer o en locals tancats, especialment el dret a emigrar, a la llibertat de moviments i a establir els seus propis negocis
  • Que es compte amb la veu de les persones treballadores del sexe en totes les mesures legislatives que es prenguen en relació a la prostitució
  • Que es reconega, com planteja una sentència dictada en 2001 pel Tribunal de Justícia de Luxemburg, que la prostitució és una activitat econòmica legítima.
  • Que no s’establisquen controls sanitaris obligatoris per a les treballadores del sexe, perquè, a més d’ineficaços, contribueixen a estigmatitzar a les prostitutes com a grups de risc.
  • Que, en cas d’impossibilitat real de l’ús compartit de l’espai públic, es creuen espais públics, a l’estil dels barris rojos d’algunes ciutats europees, on es puga exercir lliurement la prostitució, en bones condicions d’higiene, seguretat i tranquil·litat. La ubicació d’aquests barris ha de ser negociada amb les persones treballadores del sexe i els veïns en peus d’igualtat.
  • Que es perseguisca de manera fefaent a les màfies que obliguen i forcen a dones a prostituir-se i les exploten en règim d’esclavitud. És necessari acabar amb la hipocresia de les pomposes declaracions públiques de rebuig i anatema d’aquestes pràctiques inhumanes, internacionalment organitzades i posar els mitjans, que n’hi ha, per a acabar amb elles, per damunt de tot tipus d’interessos creats. Exigim que les accions que es realitzen posen en primer terme la protecció de les dones que denuncien i es prenguen de mutu acord amb ella des del respecte als drets humans, sense criminalitzar a les víctimes.
  • Que es destinen recursos econòmics i materials i alternatives d’ocupació reals i efectives, als quals puguen acollir-se voluntàriament aquelles persones que, pels motius que siga, decideixen abandonar l’exercici de la prostitució.
  • Que es reconega i respecte la dignitat de les prostitutes i la seua capacitat de decidir, sense coaccions, a què volen dedicar-se i com o amb qui volen establir acords comercials. Conseqüentment, rebutgem la “fustigació” a prostitutes i clients que s’està donant en algunes ciutats del País Valencià, ja que aquestes mesures no sols no redueix la demanda, sinó que afavoreixen els tractes ràpids i clandestins amb el consegüent empitjorament de les condicions de treball de les prostitutes.

Discurs de Macron sobre la llei que tractarà el «separatisme islàmic» i per aprofundir la laïcitat de l’Estat.

«El separatisme islamista: servei públic, associacions, escola … Què recordar del discurs de Macron

El cap d’Estat va pronunciar un discurs divendres a Les Mureaux per anunciar el futur projecte de llei contra el “separatisme islàmic” que es presentarà el 9 de desembre al Consell de Ministres.
A càrrec de Pierre Lepelletier i Pierre Sautreuil

S’esperava el seu discurs. Emmanuel Macron va parlar finalment el divendres 2 d’octubre des de Les Mureaux (Yvelines) per debatre sobre el futur projecte de llei relatiu al “separatisme islamista” que es presentarà el 9 de desembre al Consell de Ministres. Si alguns, majoritàriament o fins i tot dins del govern, asseguraven que el text no concerniria “només a l’islamisme”, el cap d’Estat volia deixar immediatament les coses clares: “El que ens devem atacar-nos és separatisme islamista. Aquest és el cor de la qüestió ”. I recordar que “l’objectiu final” d’aquesta “ideologia” era “prendre el control complet” de la societat.

(…)
La llei ampliarà els motius de dissolució de les associacions
Les associacions sospitoses d’entrada islàmica també són a la mirada d’Emmanuel Macron. “Es permetrà dissoldre associacions i suposar que, en virtut dels nostres principis republicans i sense esperar el pitjor, podem dissoldre associacions que s’estableix que porten missatges que infringeixen les nostres lleis i els nostres principis”, va dir El cap d’Estat. Les associacions han de mantenir la Nació i no fracturar-la, i no renunciarem a res per aquest principi ”.
Pel que fa al finançament de les associacions, el president va indicar que “qualsevol associació que sol·liciti una subvenció de l’Estat o d’una autoritat local haurà de signar un contracte que respecti els valors de la República i els requisits mínims de vida en la societat, per utilitzeu la fórmula del Consell Constitucional ”. “Si es trenca el contracte, els seus funcionaris hauran de pagar-los perquè és necessari que els diners públics no s’utilitzin per finançar els separatistes”, va advertir el cap d’Estat.

Macron vol “alliberar l’islam a França d’influències estrangeres”
Emmanuel Macron vol acabar amb els imams formats a l’estranger. “Hem decidit posar fi a aquest sistema de manera totalment pacífica amb els països d’origen”, va prometre, anunciant una “transició” durant “quatre anys de mitjana”. El cap d’Estat també va assegurar que França entrenaria ara els seus imams per passar pàgina d’aquest “Islam consular” que “alimenta rivalitats, disfuncions”. “No permet l’estructuració d’aquesta religió a la nostra país per avançar com cal ”, va assegurar.
Emmanuel Macron vol “alliberar l’islam a França de les influències estrangeres”
El president de la República es troba a Les Mureaux el divendres 2 d’octubre per donar a conèixer el seu pla de lluita contra el “separatisme” i, en particular, el separatisme islamista. Emmanuel Macron anuncia en particular reduir “l’organització de l’islam consular”.

Macron advoca per “una millor comprensió de l’islam” i l’ensenyament de l’àrab
Emmanuel Macron també vol “ensenyar més la llengua àrab a l’escola o en una extraescolar que dominem”. El cap d’Estat vol posar fi als joves que “ho aprendran en associacions que els ofereixen el pitjor i que són manipulats”. “L’àrab, però també moltes altres llengües, són la riquesa dels nostres fills, de les seves famílies”, ha subratllat. Hem de saber, a la nostra República, reconèixer-los, exaltar-los, fer-los viure, en el marc republicà d’una manera extraordinàriament desinhibida ”.
El president també vol desenvolupar “estudis islàmics d’alt nivell a la universitat”. “He decidit que crearem un institut científic d’islamologia. Crearem llocs addicionals a l’ensenyament superior per continuar la tasca en el camp de la investigació sobre la civilització musulmana, però també sobre la conca mediterrània i l’Àfrica ”, va prometre.
Emmanuel Macron anuncia 10 milions d’euros per a la fundació Islam de France