Arxiu de la categoria: Economía

‘Els cadàvers valencians nodriran el nou banc espanyol’ per Víctor Baeta (RV/PVE)

Para leer la versión en castellano clicar AQUÍ

Els cadàvers valencians nodriran el nou banc espanyol
per Víctor Baeta de RV/PVE

L’edifici del nou banc que l’Estat espanyol vol crear, dins de la darrera estructuració del sector financer per aprofundir en l’oligopoli, estarà construït sobre l’espoli de les entitats financeres valencianes, els cadàvers dels directius que es van enfrontar al Banc d’Espanya i la repressió judicial -que no cessa- dels empresaris valencians que no es dobleguen davant dels interessos d’un Fainé emparat per l’Estat.
La CAM, Bancaixa i el Banc de València van ser sentenciades a mort en la reunió que va tindre lloc a la Moncloa, el 5 de maig del 2010, quan Zapatero i Rajoy, este com a líder de l’oposició, van pactar el repartiment de les caixes davant de la reestructuració del sector financer espanyol que els havien dictat Botín, González i Fainé, autors intel·lectuals dels nous criteris comptables que farien inviables les caixes per convertir el mercat en un model d’oligopoli. La colònia que -des de 1707- és la Comunitat Valenciana per a Espanya, no es mereixia tindre entitats financeres pròpies.
Bankia, Caixa Banc i el Sabadell -cal recordar-  van ser les beneficiades de l’espoli que l’Estat espanyol, dirigit pel Banc d’Espanya i les seues forces armades d’ocupació: el FROP, van realitzar en terres valencianes al seu favor, quan les entitats valencianes van ser adquirides per elles, després de sistemàtiques campanyes de desprestigi envers els valencians per a propiciar les operacions acordió i poder ser adjudicades per un euro. No és d’estranyar que les tres entitats beneficiades, en un gest macabre propi dels conqueridors i demostració del poder de l’ocupant, decidiren que les seues seus socials restaren al País Valencià.
En estos moments en que els espoliadors dels valencians estan negociant l’adveniment d’un nou banc espanyol, vull reivindicar dues figures que varen fer front a l’espoli que es va produir i que els espoliadors han fet, fan i faran tot el possible per desprestigiar-los i denigrar-los per a millor anul·lar-los i aïllar-los.

Em referisc, en primer lloc, a Maria Dolores Amorós, la darrera Directora general de la CAM , una dona, mare i treballadora, feta a si mateixa que va lluitar amb totes les seues forces per salvar l’entitat valenciana -de les terres del sud del País- dels seus liquidadors i que fins els darrers moments, va prendre decisions per salvar als impositors amb quotes participatives que el Banc d’Espanya es disposava a espoliar.

M D Amorós en defensa de l’entitat valenciana i murciana
En el repartiment de la Moncloa del 5 de maig del 2010, la CAM va ser adjudicada al PSOE i Bancaixa al PP. El Banc de València anava dins Bancaixa, però va ser segregat per posteriorment i amb la denigració pública corresponent per facilitar l’operació acordió, vendre-ho per un euro a Fainé.
La CAM havia d’anar en el paquet de les caixes asturianes, extremenyes i càntabres controlades pel PSOE que, malgrat el seu menor volum, volien controlar el SIP del Banco base. Per defensar els interessos dels valencians , Maria Dolores Amorós es va enfrontar amb decisió i amb totes les seues forces i sense complexos a Miguel Angel F. Ordóñez governador del Banc d’Espanya que avalava a l’asturià Manuel Meléndez. La fermesa d’Amorós va fer que el 30 de març del 2011  les caixes asturianes, càntabres, extremenyes i castellanes, abandonaren el Banco Base i deixaren a soles a la CAM.  Confiats els valencians – fins i tot Camps- que el tracte amb la CAM seria el mateix que amb Caja Madrid, és a dir transformar-la en un Banc SAU, sanejar-la sobre la base d’un nou disseny i NO VENDRE-LA, la CAM va sol·licitar 2.800 milions d’euros al Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria para reforçar el seu capital i la seua solvència.
M D Amorós va demostrar amb xifres la viabilitat de la CAM en un article que es va publicar en els mitjans el 17 de juliol del 2011 i que venia avalat per l’informe de l’Institut Valencià de Finances (IVF) fet uns dies abans, el 11 de juliol, favorable a la segregació del negoci financer de la CAM a favor del Banc CAM SAU i, també, i per l’auditoria de KPMG que no va detectar cap problema en la situació financera de la CAM. L’escrit d’Amorós en línia amb allò que l’Estat estava fent amb Caja Madrid i Bancaixa, finalitzava dient:
“CAM sigue trabajando en el camino de reforzar su posición con algún inversor que aporte valor y aumente su solidez financiera. El FROB ha ratificado esta semana, una vez más, la aportación de 2.800 millones de euros para fortalecer nuestro capital, lo que asegura a CAM sobrepasar el 10 % exigido y estamos cumpliendo y superando los objetivos recogidos en el Plan de Reestructuración diseñado para mejorar la eficiencia.
Y si finalmente la aportación de capital público fuera mayoritaria en la Caja, y por tanto se produjera lo que se denomina “nacionalización”, nuestros clientes pueden estar muy tranquilos. De producirse este hecho, no mermarían ni un ápice las garantías de las que ahora disponen, porque supone estabilidad, confianza y futuro para nuestro proyecto ya que el Estado participaría como socio. CAM continuará siendo su entidad de referencia, estrechamente vinculada al territorio y con una Obra Social que es nuestro orgullo y razón de ser.”
Una vegada més els valencians confiant en Espanya. Quina ingenuïtat. Amorós lluitadora, valenta però ingènua.
A la setmana següent d’aquest article i de l’acord del Consell de la CAM de 21 de juliol, a proposta d’Amorós, on s’aprovava d’amortitzar les quotes participatives, com explicarem després, es produeixen dos fets que donava una vegada més prova de la distinció de tracte de l’Estat amb els valencians.
El 20 de juliol de 2011 eixia a borsa una Bankia avalada per l’Estat i amb tota publicitat. I pel contrari, l’altra cara de la moneda , el 22 de juliol, el Banc d’Espanya resol (BOE 23 juliol 2011) entrar manu militari (Iturriaga, Gonzalez i Herraz) en la CAM, destituir a tots els seus dirigents i registrar l’escriptura de constitució del Banc CAM SAU eixe dia, quan portava escripturat des del 21 de juny.  Podem dir com diu la cobla: ”Que madre (caja Madrid) solo hay una y a ti (CAM) te encontre en la calle”
I a partir d’eixe dia comença el viacrucis de MD Amorós per a ser finalment cremada -com Joana d’Arc- en la foguera , però no pels anglesos sinó pels espanyols. Cremada i vilipendiada la seua darrera Directora general, la CAM ja estava en disposició de ser venuda en el mercat d’esclaus i per un euro.

M D Amorós en defensa dels quotapartícipes.
A proposta d’ella, el 21 de juliol del 2011 el Consell d’administració de la CAM acorda amortitzar les quotes participatives a 4,7714 euros/títol, que corresponia a la mitja de cotització del darrer trimestre. Per a finançar el cost de l’amortització el Banc CAM SAU, societat sorgida el 21 de juny de 2011 per escriptura de segregació per al negoci financer de la CAM, s’havia d’efectuar un repartiment de prima d’emissió a favor del seu accionista únic per import de 238.570.312 euros. Aquest acord precisava de l’aprovació de l’Assemblea General convocada pel 16 de setembre. Doncs bé, a partir de la proposta d’Amorós i aprovada pel Consell per amortitzar les quotes, al dia següent -i com ja em descrit abans- el 22 de juliol del 2011, el Banc d’Espanya acorda iniciar el procés que nosaltres entenem com d’assetjament i enderrocament de la Caixa valenciana i murciana per a ser adjudicada, sencera o per trossos, a la gran banca privada espanyola. Eixe dia decideixen entrar a sac en la CAM i el primer que fan els interventors-liquidadors del FROB, és desconvocar l’Assemblea General del 16 de setembre que havia d’aprovar l’acord del Consell pel qual i a proposta de la seua Directora General MD Amorós feta i aprovada el dia anterior, s’haurien d’aprovar l’amortització de les quotes participatives.
El calvari que per als impositors va representar l’acció del Banc d’Espanya sols es va resoldre molt temps després quan AIVCAM va negociar amb el Banc Sabadell i al marge del Banc d’Espanya.

Eugenio Calabuig, l’empresari valencià que s’enfrontà a Mainé
En el cas del  Banc de València, l’espoli per part del espanyols per a realitzar una operació acordió per a poder-la vendre per un euro, com van fer amb la CAM, va ser més complicat, perquè a diferència de les caixes que no tenien propietaris, el Banc de València era una societat que cotitzava en el mercat de valors i tenia accionistes que posseïen la propietat de l’entitat. El Banc de València, juntament amb la CAM eren les entitats valencianes que l’Estat havia decidit liquidar formalment mitjançant una operació acordió per després ser venudes per un euro. No així Bancaixa que per millor “ofrenar noves glòries a España” el sector zaplanista del PPCV, contrari a Camps, havien decidit lliura-la per a formar part a traves d’un SIP (fusió freda) del Banco Financiero de Ahorros (FSA) i posteriorment,  com una filial del FSA va sorgir l’actual Bankia, que porta en el seu si el cadàver valencià, l’espectre d’allò que va ser la lluminosa i amb aires sorollans: Bancaixa.
Per al FROB la destrucció del Banc de València anava a ser més complicada i anava a topar-se amb la resistència d’empresaris que com el castellonenc Eugeni Calabuig anaven a plantar cara.
José Antonio Iturriaga, reencarnat duc de Berwick, va entrar també pel sud del Regne i en una campanya dura en la qual -en una primera fase- va necessitar macerar la carn del quadrúpede abatut de major grandària (CAM) que la serp que se l’havia d’engolir (Banc de Sabadell) , va actuar des del 22 de juliol fins al 31 de desembre del 2011, data en que un cop adjudicat el Banc CAM SAU al Banc Sabadell, es va quedar a l’espera del plàcet de la Comissió europea que va arribar el 30 de març del 2012. Liquidada doncs la campanya militar del sud, amb, consellers i directius «Ai, dels vençuts!».   com justificat aliment per als súbdits atònits davant l’eliminació de la CAM, presentats com culpables pel FROB, com a necessaris cadàvers exposats a les places públiques penjats pels peus, acusats com a responsables de la desaparició de la CAM, diem que acabada la campanya d’Alacant, Iturriaga va emprendre el camí cap a València a on arriba a l’abril de 2012 per rematar la faena de liquidació del Banc de València que s’havia iniciat amb la dimissió de José Luis Olivas el 28 d’octubre de 2011 i a partir del 21 de novembre es donava el senyal de sortida per crear les condicions que havien de justificar l’operació acordió que es precisava per vendre-la als dinàstics catalans de Mainé per un euro. Però aquesta operació mostrava certes dificultats, no tant per la grandària sinó per la seua condició de societat cotitzada. El Banc de València com hem dit abans, tenia propietaris, tenia accionistes amb veu i vot, no com els pseudo accionistes de la CAM amb quotes participatives, emmudits i sense drets polítics Però el cas del Banc de Valencia era una mica diferent. Fernado Restoy, el concunyat del nou duc Berwick, reconeixia la peculiaritat del Banc de València en ser el primer banc intervingut –com no, valencià- , en el seu informe com a president de la comissió rectora del FROB davant la subcomissió de reestructuració bancària i sanejament financer del congrés, el 24 de abril 2013, deia: «El Pla de Resolució de Banc de València revesteix característiques peculiars ja que s’instrumenta a través de la transmissió de les accions de titularitat del FROB a CaixaBank». Efectivament el 27 de novembre de 2012, la Comissió Rectora del FROB, va formular el pla de resolució del Banc de València, que contemplava la seua integració amb CaixaBank. El pla contenia les següents mesures: «subscripció per part del FROB d’un augment de capital en Banc de València per un import de 4.500 milions d’euros, transmetent posteriorment el FROB la seua participació íntegra en Banc de València a CaixaBank pel preu d’un euro. Prèviament a la recapitalització, segons estableix l’article 4 de la Llei 9 / 2012, els accionistes actuals suportaran les pèrdues en què haja incorregut l’entitat ». Però l’Estat en la seua tàctica de desviar l’atenció del saqueig als valencians, en aquest cas del Banc de València, necessitava, com en el cas de la CAM, assenyalar culpables i sobretot neutralitzar els díscols que es resistien a l’espoli i a que s’endugueren impunement el botí. Va ser el cas del castellonenc Eugeni Calabuig que com un reviscut Vinatea, va resistir com un autèntic maulet empresarial, la defensa valenciana de l’empresa Aigües de València que era desitjada per Fainé, per a així eliminar un futur competidor en el contracte a signar pel proveïment d’Aigües de Madrid. Tots els cronistes valencians coincideixen que l’aliança dinàstica de Caixabank amb l’aparell de l’Estat, FROB, no va dubtar a utilitzar els procediments més abjectes per eliminar l’empresari valencià com a soci majoritari de l’empresa valenciana i el més trist que catalans i madrilenys van comptar amb la col·laboració d’algun destacat empresari valencià, actuant de botifler. I encara ara la justícia espanyola va darrere per imputar-lo en el cas de l’Operació Coral’.  Finalment la Cort d’Arbitratge i Mesura de la Cambra de Comerç de València va decidir que: “Foment Urbà de Castelló (FUCSA) d’Eugenio Calabuig, que posseeix el 51% d’Inversions Financeres Agval (societat aquesta majoritària d’Aigües de València), té el dret de tempteig com a soci majoritari de Agval per adquirir el 49% restant”, que pertanyia al Banc de València i, fins aquest laude, en mans de Caixabank.
La SER comentava la notícia d’aquesta manera:
Aigües de València serà totalment valenciana
Finalment el  2 de juliol del 2014  Foment Urbà va comprar les accions de AGVAL que havia obtingut La Caixa  per l’absorció del Banc de València. A més, s’ha aconseguit un acord de compra-venda de la totalitat de les accions de la francesa Suez, un 33%
Eugenio Calabuig, president d’Aigües de València, en declaracions a la Ser, ha explicat com a Foment Urbà ha aconseguit el control i ha assegurat, per tant, la majoria de capital valencià en “Aigües de València” després de comprar a la Caixa la seua part i pactar amb la francesa Suez.
Va ser el passat dos de juliol quan es va produir la transmissió d’accions en Inversions Financeres AGVAL, accionista majoritari d’Aigües de València. Foment Urbà de Castelló va adquirir la totalitat d’accions que La Caixa disposava en aqueixa societat. Unes participacions que havia aconseguit després d’absorbir el Banc de València.
Així mateix, Calabuig explica que Inversions Financeres AGVAL i Suez han subscrit una sèrie d’acords a fi de facilitar l’eixida de Suez de l’accionariat d’Aigües de València, adquirint en el seu cas, AGVAL el seu paquet d’un 33% de les accions. “Ara, el següent pas, és obrir Aigües a accionistes valencians per a poder continuar creixent” ha declarat Calabuig.

CONCLUSIÓ
L’Estat espanyol va decidir eliminar les caixes a favor de cinc o sis bancs i des d’aquest Estat es va decidir que cap d’aquests bancs fora valencià. Podia perfectament haver sorgit de les tres entitats valencianes desaparegudes. La meua conclusió davant aquest espoli és que els valencians necessitem un Estat. Sense ell estem a mercè dels interessos d’altres. Necessitem la nostra Agència Tributària valenciana, el nostre Banc Central, la nostra Comissió del Mercat de Valors, el nostre registre d’associacions d’accionistes minoritaris, inexistent a la CNMV … necessitem tenir a les nostres mans els recursos financers per potenciar l’economia productiva valenciana… necessitem tenir les claus de la caixa i de la casa. Necessitem un Estat. Els valencians, quan més tardem a remar cap a aquest objectiu, continuarem sent vulnerables i tractats com els serfs quan el senyor feudal entra en el poblat i cap submissió aconsegueix parar el seu saqueig.

per Víctor Baeta de RV/PVE

València, 6 setembre 2020

NOTÍCIES RELACIONADES AMB LA LLUITA PEL CONTRACTE D’AIGÜES DE MADRID ENTRE CALABUIG I FAINÉ

Suez vol estar, com cavall de Troia, també dins d’Aigües de València per a quan comence la batalla per Madrid

Vídeo conferència sobre l’ampliació o no del Port de València. Divendres 31 juliol a les 19:30. Organitza RV/PVE

Amb el títol, “DEBAT OBERT i DESAPASSIONAT, A FAVOR O EN CONTRA, DE L’AMPLIACIÓ DEL PORT DE VALÈNCIA”  el divendres 31 juliol de 19:30 a 21:00  RV/PVE ha organitzat una video-conferència amb el següent ordre:
De 19:00 a 19:29 connexió de tots els interessats i el moderador va  orientant als connectats com han de participar i com han d’utilitzar les ferramentes de la vídeo conferencia.
19:30 el moderador presenta la vídeo conferencia i els seus objectius.
De 19:35 a 19:50 intervé el primer ponent a favor de l’ampliació.
De 19:50 a 20:05 intervé el segon ponent en contra de l’ampliació.
A partir de 20:05 fins a les 21:00 intervencions de les persones convidades pels organitzadors per a intervindre i a continuació debat. Dóna les paraules el moderador.
Tots aquells interessats en assistir poden demanar accés dirigint-se amb les seues dades personals a correu@republicavalenciana.org
A CONTINUACIÓ ADJUNTEM UN DOSSIER PER A LA VÍDEO CONFERENCIA SOBRE AMPLIACIÓ O NO DEL PORT DE VALÈNCIA.
– Estudi de la politècnica sobre l’ampliació del Port de València
– CONCLUSIONS  DE L’ESTUDI
– TREBALL DE PODEMOS CONTRA L’AMPLIACIÓ
– RESOLUCIÓN de 30 de julio de 2007, de la Secretaría General para la Prevención de la Contaminación y elCambio Climático, por la que se formula declaración de impacto ambiental del proyecto «Ampliación del puerto deValencia».
– INFORME RELATIVO AL POTENCIAL IMPACTO SOBRE LAS PLAYAS AL NORTE Y SUR DEL PUERTO DE VALENCIA POR PROLONGACIÓN DEL DIQUE DE ABRIGO

NOTES DE PREMSA
El LEVANTE-EMV
12 agost 2016

PORT DE VALÈNCIA: 1ER DEL MEDITERRANI, 5É D’EUROPA I 31É DEL MÓN.
SER
27 setembre 2019

El Puerto de València aprueba iniciar la ampliación norte con la oposición de Joan Ribó
El LEVANTE-EMV
4 novembre 2019

Ecologistas y vecinos exigen parar la ampliación “modificada” del Puerto
LA VANGUARDIA  de Barcelona
16 gener 2020

La ampliación del Puerto de València recibe 216 alegaciones
VALÈNCIA PLAZA
5 febrer 2020

Debate ciudad-puerto, ‘Todos contra la ampliación norte’
El LEVANTE-EMV
6 Febrer 2020

La ampliación del puerto creará más de 5.500 empleos y elevará en 600 millones el valor añadido
El CONFIDENCIAL
20 febrer 2020

El puerto de Valencia retoca su ampliación pero garantiza paso a los colosos del mar. El presidente de la APV, Aurelio Martínez, trata de aliviar la presión de sectores contrarios al proyecto renunciando al dragado exterior y a la prolongación de un dique de abrigo
El PAÍS
21 febrer 2020

El puerto de Valencia suaviza su ampliación norte para evitar una nueva declaración de impacto
EL MERCANTIL
13 maig 2020

Typsa estudiará la adecuación a los calados de la ampliación del puerto de Valencia
elDiario.es
22 maig 2020

El Puerto de València mantiene su polémica ampliación sin que el Gobierno haya aclarado si hará una nueva evaluación ambiental. La Autoridad Portuaria espera tener una resolución del Gobierno sobre la Declaración de Impacto Ambiental (DIA) cuando se levante el estado de alarma, momento en que adjudicará la concesión de la nueva terminal a TIL, filial de MSC
VALÈNCIA PLAZA
26 maig 2020

Puertos del Estado tendrá que aprobar los últimos cambios del Puerto en su futura terminal norte
elDiario.es
1 juny 2020

El Gobierno aún espera los documentos de la polémica ampliación del Puerto de Valencia para decidir sobre la evaluación ambiental
El Ministerio de Transportes asegura que no puede resolver si es preceptiva una nueva declaración de impacto ambiental (DIA) hasta que la Autoridad Portuaria de Valencia (APV) le remita una documentación que el presidente, Aurelio Martínez, dijo haber enviado hace una semana
VALÈNCIA PLAZA
26 juny 2020

El Puerto de València no podrá aprobar su polémica ampliación al menos hasta después del verano
(…)
ENLLAÇOS D’INTERÉS
Autoritat Portuaria de València
MSC- Mediterranean Shipping Company
lloc web de MSC
Puertos del Estado
Comparació dels ports de Barcelona i València segons ‘Puertos del Estado’ i un article d’A. Caparrós sobre la importància del de València
(…)
[es va ampliant]

El Consell d’Administració del Port de Barcelona aprova les primeres mesures del Pla de Recuperació amb rebaixes de taxes fins a 2022

El Consell d’Administració del Port de Barcelona va aprovar el 10.06.2020, les primeres mesures del Pla de Recuperació amb rebaixes de taxes fins a 2022
• S’accelera l’aprovació de les mesures necessàries per a fer front a la crisi generada per la pandèmia
• El Portde Barcelona mobilitzarà uns 23 milions d’euros en favor dels seus operadors entre els anys 2020 i 2022
El Portde Barcelona ha celebrat hui un Consell d’Administració Extraordinari per a aprovar unes mesures que permeten alleujar els efectes de la crisi derivada de la pandèmia de coronavirus. La celebració d’aquest Consell d’Administració Extraordinari ha permés al Port de Barcelona convertir-se en el primer port de l’Estat en aprovar una sèrie de disposicions que engloben tant mesures a curt termini (Pla de Xoc), que es desenvoluparan durant aquest any, com a mesures a mitjà termini (Pla de Recuperació), necessàries per a la reactivació de l’economia. Continua la lectura de El Consell d’Administració del Port de Barcelona aprova les primeres mesures del Pla de Recuperació amb rebaixes de taxes fins a 2022

Hui dimecres, 24 de juny, d’ací a cinc dies anunciarem que ens cal fer després de l’espoli de l’Estat espanyol a la CAM, Bancaixa i Banc de València per a tornar a disposar d’institucions financeres valencianes.

Notícies relacionades
– NI GESTIÓ, NI CONTROL: ESPOLI (CONCLUSIÓ PER LA DESAPARICIÓ DE LA CAM, BANCAIXA I BANC DE VALÈNCIA)

– CAM: el Suprem no s’ha atrevit absoldre a tots perquè els cal continuar amagant l’espoli que l’Estat espanyol va fer de la caixa valenciana amb la ‘operación acordeón’ per a facilitar l’oligopoli de la banca del 78/39.

– ELS ACCIONISTES DE BANC DE VALÈNCIA NO ES RENDEIXEN I DENUNCIEN L’ESPOLI QUE VAN PATIR PER PART DE L’ESTAT (FROB)

Un català, amic i col·laborador dels sobiranistes /independentistes valencians republicans, gran professional que sols té com a propietat la seua força de treball, ofereix aquesta per a ser contractat i poder viure dignament.

PDF del currículum en anglés del nostre amic i col·laborador.
PDF del currículum en valencià del nostre amic i col·laborador.
PDF del currículum en castellà del nostre amic i col·laborador.
Teniu permís per a fer circular aquesta petició de treball  arreu.

Renda Bàsica Garantida: diàleg amb Yanis Varoufakis i Noam Chomsky.

Renda Bàsica Garantida: diàleg amb Yanis Varoufakis i Noam Chomsky.
05/06/2016
Yanis Varoufakis:
Bé, la revolució tecnològica que s’està produint ens amenaça amb un fenomen únic. Fins ara, sempre que hem tingut innovacions tecnològiques es destruïen moltes ocupacions, però aquestes creaven més llocs de treball del que destruïen. Aquest és el procés “schumpeteriano”.
És un procés que en conjunt tenia guanyadors nets, encara que hi haguera molts perdedors. Hui estem en la primera conjuntura des del segle XVIII en la qual hi ha moltes probabilitats que la innovació tecnològica destruïsca molts més llocs de treball assalariat dels que crearà. La qual cosa crec que ens portarà a un dilema d’envergadura. Hi haurà una cruïlla i haurem de triar. I haurem de triar, política i democràticament, entre un món en el qual la concentració de la propietat en els nous mitjans de producció conduirà a un capitalisme estancat amb intensa desigualtat, i amb ingents ingressos per a un percentatge decreixent, cada vegada menor de la població, que viu darrere de murs, tanques, tanques electrificades en comunitats amb vigilància privada. I la resta, en un pou negre de volatilitat, incertesa i misèria social.
Formulem-ho en termes de ciència-ficció. Es tracta d’una paràbola que resulta bastant instructiva i jo la utilitze sovint.
Estem anant cap a un món de ciència-ficció que deixaràs de ser ficció. Però recordem que la ciència-ficció té dues possibilitats.
Una és una societat de la mena de Star Trek, en la qual som tots iguals i tots ens beneficiem de la tecnologia. No hem de treballar. Hi ha un forat en la paret, t’arribes fins ell, saques el que necessites, ningú resulta explotat, ningú ha de treballar per això, les màquines ho fan tot per tu. De manera que la maquinària fa de servidora de la humanitat. I així podem dedicar-nos a explorar l’Univers, podem mantindre discussions filosòfiques sobre el significat de la vida, la qual cosa és meravellós, veritat? És una bona hipòtesi.
Però després tenim també Matrix, on els artefactes que hem creat ens esclavitzen. I quedem llavors atrapats en una il·lusió de llibertat, en lloc de la seua realitat. Siga que anem a tindre alguna cosa semblança a Star Trek o a Matrix com a resultat de la innovació tecnològica, és resultat de la política. I si no és democràtica, sàrria un món com el de Matrix.
O bé seguim un altre rumb, anant en direcció postcapitalista, i per descomptat postsocialdemócrata. La socialdemocràcia es basava en la idea que la classe treballadora es dota de seguretat per mitjà de la fiscalitat i les aportacions a un segur nacional. Recordem les reformes posteriors a 1945 del govern de Attlee. Però si disminueix el treball assalariat, la democràcia ha de generar un nou model, amb la finalitat de sobreviure, en el qual es redistribuïsca la propietat dels mitjans de producció – per usar un vell terme marxista-, o almenys es redistribuïsca la demanda d’ingressos dels mitjans de producció de tal manera que es garantisca objectivament la llibertat.
La llibertat no es manifesta només a dir que sí a una oferta, perquè a la màfia se li dóna molt bé fer ofertes de les quals no pots rebutjar. La llibertat es manifesta quan es pot dir que no, i sobreviure, no obstant això, i prosperar amb tot. I en aqueix cas, si dius que sí, llavors es tracta d’una elecció veritablement lliure. Però per a això es requereix una renda bàsica, que és essencial per a les opcions exteriors que apuntalen la llibertat.
De manera que la pregunta és: considerem a la nostra comunitat com a família ampliada de la humanitat o no? Això es pot aconseguir per mitjà de l’Estat o donar-se a través d’un nou mercat social, en el qual, per exemple, tots tinguem capital que heretar. No sols de naixement, o gràcies a un progenitor que tinga propietat de mitjans de producció, sinó perquè senzillament li dota de capital la societat, i aqueix capital s’utilitze de tal manera que a tots se’ns garantisca el que se li garanteix a Paris Hilton, a saber, un fons fiduciari que li permeta, faça les ximpleries que faça amb la seua vida, portar una bona vida.
No dic que hàgem de ser tots com Paris Hilton, però crec que tot xiquet que nasca hauria de tindre un mínim fons fiduciari, que permeta que un xiquet visca amb llibertat, amb dignitat i fer després el que puga amb el seu talent si necessita més.
No es pot demanar a un país pobre, a un país en una gran depressió com Grècia que proporcione una renda mínima garantida quan no pot si més no proporcionar medicaments als pacients de càncer. Un país ric com Suïssa disposa d’una gran oportunitat per a intentar aquest meravellós experiment.

Zain Raça:
A Alemanya hi ha moltes organitzacions de base que s’estan centrant en una renda bàsica per la qual els ciutadans reben una suma incondicional que cobreix les despeses bàsiques de lloguer, aliments i electricitat, etc. Podria fer-nos una valoració d’aquest concepte de renda bàsica garantida?

Noam Chomsky:
Renda bàsica garantida…a Alemanya i en altres llocs….La veritat és que es tracta d’un concepte interessant. Prové en principi de la dreta. Ho va proposar Milton Friedman, per exemple. Des del seu punt de vista, formava part de l’obstinació destinada a soscavar les mesures de l’Estat del Benestar. Però no té per què tindre un component reaccionari. Es pot interpretar com una cosa progressista, que la gent té drets. De fet, si es llig la Declaració de Drets Humans de 1948, i es dóna una ullada a l’article 25, afirma que tota persona té dret a una adequada alimentació, nutrició, salut, ocupació, seguretat i altra. Són aqueixos els drets mínims i qualsevol societat hauria de garantir-los. I bé, una manera de garantir-los podria ser la d’una forma socialment acceptable de renda bàsica. De fet, en certa manera això és el que els anomenats Estats del Benestar tracten de subministrar en certa manera. Així que, sens dubte, és alguna cosa que es podria proposar. Vull dir, no crec que baste, però està bé com a forma a curt termini d’alleujar problemes de consideració. I hi ha elements en diverses societats que proporcionen coses d’aquest tipus.