Arxiu de la categoria: ‘españoleando’

L’espanyol Ximo Puig, l’abanderat de l’Espanya de les Espanyes. Comunicat de RV/PVE

L’espanyol Ximo Puig, l’abanderat de l’Espanya de les Espanyes
Flanquejat per Rosa P. Garijo d’EUPV, Rubén M. Dalmau de Podemos , Mònica Oltra de Compromís, Vicent Marzà del BLOC, el tinent general Fernando García-Vaquero, de la caserna d’alta disponibilitat de Bétera i la delegada del gobierno de la Metròpoli Gloria Calero, el president de la Generalitat -colonial- Valenciana, Ximo Puig, va reclamar el diumenge, 6 de desembre, dia de la Constitució espanyola, “una reconexión emocional del todo con sus partes”, així com “sellar, de una vez, sus desgarros internos” i va defendre “una España de Españas”.
Declaracions de Ximo Puig, fetes a l’abric d’una esquerra espanyola, agitant el ventall de l’extrema dreta -de VOX i del darrer fixatge: la inefable Ayuso– fent xantatge amb allò del ‘Si tu no vienes con nosotros, vendrán ellos”.
Què bé s’ho tenen muntat els espanyols (1)!!!
Amb el seus ‘polis buenos‘ i el seus ‘polis malos’.
(1) Espanyols: les persones que voluntàriament –amb emoció o indiferència– s’adscriuen a la Nación española o Reino (o República) de España o ‘pueblo español’ o España o Estado español, un Estat que predica o intenta construir, no sense dificultats, una ‘identidad nacional española’. La resta de ciutadans d’aquest Estat ho són per imperatiu legal.
I davant de la pregunta que alguns, com el sobiraniste mallorquí Bernat Joan es feia la setmana passada en el seu article Eix València-Barcelona-Palma en el diari de Balears, quan es preguntava: De manera que, quan la corda ja s’hagi estirat massa, Puig i Armengol hauran de triar entre Sánchez i Iglesias o la fidelitat als ciutadans del Pais Valencià i les Illes Balears.” Doncs amb el discurs del diumenge de Ximo Puig ja la té contestada. Però tant se val, la pregunta es continuarà fent-se ‘sine dia’.
Perquè encara l’evidència, fins i tot enragés abertzales de HBildu com Otegi, el 5 de març del 2016 ( https://player.vimeo.com/video/482385777 ), plantejava dos opcions: una, el pensar que es pot construir la democràcia a Espanya i que aquesta reconeixeria la sobirania dels pobles -opció que ell, en aquell moment, no ho veia factible- i una altra opció que ell considerava més ‘realista’, que és la que s’hauria de donar i en la que -dirigint-se Otegi a la nova esquerra espanyola- els demanava als espanyols d’esquerres honestedat perquè quan restés evident que la democratització d’Espanya és impossible, llavors Otegi els emplaçava a sumar-se amb les forces independentistes de les nacions de l’Estat per a posar en marxa processos constituents arreu. Doncs bé, es veu que -amb l’aprovació dels pressupostos de l’Estat imperial per part de forces sobiranistes i la pregunta que es feia el mallorquí, tant Bernat Joan com Otegi – i després de quatre anys- encara estan en l’etapa de comprovar si la primera opció plantejada per el basc, és possible.
Nosaltres, des de RV/PVE, entenem que la l’acció política dels independentistes catalans republicans per assolir la República Catalana de JxC que encapçala Puigdemont i que advoquen per una confrontació intel·ligent davant l’Estat, ha de comptar amb el suport i col·laboració de totes les organitzacions i persones que, fora de Catalunya, s’enfronten a l’Estat espanyol pel seu alliberament. Entenem que cal impulsar la col·laboració, la coordinació i les aliances entre les forces independentistes republicanes existents, per tal de formar un bloc antiimperialiste a l’Estat i impulsar estratègies de cooperació si, en els respectius territoris, s’aposta per esdevenir repúbliques independents.
Assemblea de República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 7 desembre del 2020

Aquest paio se’n riu dels catalans… quina vergonya per part d’aquells que s’ho consenteixen

TRET D’UN FIL DE RACÓ CATALÀ

xavier muro lletrat parlament

Aquest és en Xavier Muro, Secretari General del Parlament, qui el 2017 es va negar a publicar les lleis del Referèndum i Transitorietat, responsable directe de la condemna de Carme Forcadell a 11 anys i mig de presó, de la imputació de la Mesa per desobediència i de retirar-li l’acta de diputat als presos polítics i al President de la Generalitat.

Per què no el va cessar Torrent quan va prendre possessió de la Presidència? Per què ERC s’alia amb Cs i el PSC per mantenir-lo en la Secretaria? És un càrrec de lliure designació, només calen 4 vots dels 7 membres de la Mesa del Parlament per cessar-lo: 2 de JxCat i 2 d’ERC

JxCat demana a Torrent el cessament del secretari general

El grup parlamentari de Junts per Catalunya també s’ha sumat al president Torra i ha demanat formalment a Roger Torrent el cessament del secretari general del Parlament. En una carta signada pel portaveu del grup, Eduard Pujol, demanen que el president i la mesa del Parlament traslladin a Muro l’ordre de publicar íntegrament les resolucions i, en cas de no executar-se, es “prenguin les mesures necessàries” per tal de fer-ho efectiu. Així mateix, demanen que es destituexi Muro i es proposi la persona que l’hagi de substituir.

Interessantíssim vídeo amb entrevistes a Toni Infante (Dret a decidir), Vicent Mauri (Intersindical), Jaume Ferrà (EV/ER-PV) i Josep Barberà (ER-PV) que cal escoltar-les per conéixer de primera mà allò que reivindiquen per al País Valencià.

Per anar directament a les entrevistes:
TONI INFANTE: del minut 6:50 a 10:01
VICENT MAURI: del 10:10 17:03
JAUME FERRA: del 18:06 19:04. Allò bo d’eixe tall és que al costat un sobiranista valencià republicà porta una senyera valenciana que posa INDEPENDÈNCIA. Per suposat els independentistes valencians republicans no varen ser entrevistats.
JOSEP BARBERÀ: del 23:40 al 30:15

NOTÍCIES RELACIONADES
– Jordi Sànchez: “Hem vingut a fer república catalana, no republicanisme espanyol
– Els valencians republicans ens hem d’espavilar, com ja ho fan els catalans des de fa anys; no ens poden tornar a prendre el pel com en el 31 i el 36.

El ‘Botànic’ amaga la revolta valenciana de les ‘Germanies’ contra la monarquia hispànica de Carlos I. (…) Treball del Director de l’IIFV sobre ‘Lo darrer agermanat’ de Constantí Llombart.

per a engrandir cliqueu damunt
Lo darrer agermanat (1882): un «drama històric» de Constantí Llombart. VICENT JOSEP ESCARTÍ. Universitat de València/IIFV