Arxiu de la categoria: General

Segons l’agència EFE, el 9 d’octubre, ACPV i RV/PVE convoquen concentracions molt a prop i concatenades.

Finalment hi haurà 8 concentracions i manifestacions el 9 d’Octubre
05-10-2020 / 19.42 h EFE

Finalment un total de huit organitzacions es manifestaran o concentraran aquest divendres, festivitat del 9 d’Octubre, pels carrers de València, segons han informat a EFE fonts de la Delegació del Govern, que ha organitzat els horaris i recorreguts perquè els manifestants no coincidisquen en el mateix espai i temps.

En concret, s’han comunicat per al Dia de la Comunitat Valenciana dues manifestacions (una al matí i una a la vesprada) i sis concentracions (una al matí i les cinc restants a la vesprada).

El divendres al matí estan previstos dos actes: una manifestació d’11 a 14 hores convocada per Avant que partirà de la plaça de Sant Agustí i finalitzarà en la Plaça d’Alfons el Magnànim, i una concentració de 10 a 11 hores en el Parterre convocada per Defenem València.

El divendres a la vesprada hi haurà una manifestació de l’Associació Regne de València de Gais i Lesbianes de 18 a 21 hores, que començarà en la Plaça de Sant Agustí i finalitzarà pel Mercat Central, entre la Llotja i els Sants Joans.

A més, l’Associació La meua Terra ha organitzat en el Parterre, de 17 a 21 hores, una concentració sobre la figura de Jaume I i la idiosincràsia del poble valencià abans i després de la reconquesta, mentre que la Acció Cultural del País Valencià i la Comissió 9 d’Octubre han comunicat una concentració de 18 a 19 hores en la Plaça Sant Llorenç, enfront de les Corts.

La Coordinadora Obrera Sindical (COS) es concentrarà en la Plaça de l’Ajuntament de 20 a 23 hores; República Valenciana-Partit Valencianista Europeu ho farà de 17’30 a 18 hores en la Plaça dels Furs; i de 18 a 20 hores s’ha convocat en la zona per als vianants de la Plaça de Bous una concentració sobre l’emergència climàtica.

Comissions Obreres havia comunicat una concentració al matí en la Plaça de Manises sobre oposició a l’increment de les condicions de treball, però finalment l’ha desconvocada perquè no està relacionada amb el 9 d’Octubre.

L’any vinent serà el 80 aniversari de l’afusellament del republicà valencià Joan Peset Aleixandre

Joan Peset Aleixandre va ser afusellat pels franquistes tal dia com hui (24 de maig del 1941). Assassinaven un metge i un científic prestigiós que, entre altres matèries, havia investigat i gestionat epidèmies com la que patim ara. En el seu temps, sobretot, epidèmies de tifus.

El varen matar a les 18 hores al mur de Paterna, després de 14 mesos a la presó Model de València esperant inútilment que Franco commutara la pena de mort per la de 30 anys de presó. L’havien denunciat tres metges falangistes: Francisco Marco Merenciano, Ángel Moreu González-Pola i Antonio Ortega Tena. Els denunciants varen reconèixer durant el juí que Peset no havia comés cap crim “en concreto”, però que tenia idees republicanes. En una primera sentència, el tribunal militar proposava commutar la pena. Els denunciants varen forçar una segona sentència, que ja no recomanava salvar-lo.

Una de les persones que va declarar en el juí era la portera de l’edifici on vivia Peset, al carrer de Jorge Juan de València. Una dona molt humil, Aquilina Jordán Lanza, que va poder superar el pànic ambiental i va declarar en favor d’un republicà jutjat per militars venjatius. Aquilina va dir que al seu edifici “todos los inquilinos eran de derechas a excepción de D. Juan, que era el único izquierdista, y la que habla vio que por tres o cuatro veces el mismo D. Juan Peset Aleixandre hizo salir de la casa a individuos que en grupos venían en busca de los inquilinos de derechas”. I va afegir: “Una de las veces entró en la casa un grupo de seis o siete hombres armados que, a su juicio, venían en busca de un señor llamado Bernardo Gómez, y D. Juan les hizo bajar al patio, y uno de aquellos sujetos se encaró con D. Juan y le dijo: “Bueno, Don Juan, y ahora qué?, a lo cual contestó dicho señor que ellos ya habían cumplido con su obligación y que la responsabilidad cayese sobre él, cosa que le repitió por dos veces, con lo cual dichos individuos no realizaron sus propósitos”. I encara: “Que también Don Juan le tenía advertido repetidamente, por aquella época, que si veía salir humo de alguna iglesia le avisase inmediatamente, bien al laboratorio o a Izquierda Republicana”.

No importaven els testimonis. La sentència estava decidida d’abans: calia eliminar un científic brillant, que havia ampliat estudis a Alemanya i França, que parlava idiomes, que era catedràtic de Medicina Legal i Toxicologia, que havia sigut rector de la Universitat de València (1932-1934)… I que havia resultat el més votat en les eleccions de febrer del 1936. Militava en Izquierda Republicana, el partit de Manuel Azaña, i s’hi havia presentat dins de la candidatura del Front Popular per València. Va guanyar en 7 dels 11 districtes de la ciutat, amb 84.106 vots. El primer candidat de la dreta (Lluís Lúcia) n’obtingué 68.277.

Joan Peset havia nascut a Godella el 1886 en una família d’idees liberals (el besavi Marià Peset ja va ser perseguit per Ferran VII). També de creences religioses. Tres monges (Concepció Lluesa, Carolina Puig i Maria Marco) varen declarar que les va protegir els primers mesos de la guerra, quan vestir hàbit era un gran perill. Concepció digué: “Con motivo de las persecuciones de que era objeto por parte de las hordas rojas buscó amparo en el domicilio de D. Juan Peset, donde encontró primero albergue y luego medios para trasladarse a casa de sus parientes, salvando con ello su vida que seguramente hubiera perdido”.

La sentència contra Joan Peset la varen signar el coronel Boán Callejas (president el tribunal); els capitans Ruiz Martínez, Gimón Gil i Revuelta; i el tinent García León. Franco va tardar 14 mesos en confirmar la sentència, mentre Peset llanguia en la presó en condicions terribles.

L’any vinent serà el 80 aniversari de l’afusellament de Peset. Dit està.

[tret d’un missatge de whatsapp]

Comunicat d’ENV

Tret de la seua pàgina oficial
A mesura que van passant les hores i se van coneguent les reaccions d’uns i atres, resulta més evident que la decisió de deixar al 70% de la població valenciana en la fase 0 ha sigut més política que técnica. De fet, l’explicació donada per Simón de no complir un dels paràmetres (el de passe dels test) que no estava entre els mesurables, sona a excusa i ho corrobora, aixina com la comparació de les nostres dades en les d’Euskadi, molt més dolentes.
I quines han sigut eixes raons polítiques? al nostre entendre, varies:
– A diferència dels bascos, els valencians no tenim cap pes polític a madrid, mane qui mane ací i en l’estat, i som vistos i tractats de manera colonial, fent en nosatres allò que li convé al govern central sin ni tan sols avisar.
– En un estat tan fortament “madridiste”, no se podia deixar a la comunitat de madrid, del pp, sancera en fase 0 sense “equilibrarho” en un atra autonomia “amiga”: la valenciana, evitant el victimisme madrileny basat en vendeta política.
– I perque no, aleshores, deixar tota Valéncia en fase 0? Ací intervé els rifirrafes interns del psoe. Hem de recordar que en l’equip de Sanchez està Leire Pajín, i en el seu govern, Ábalos; cap dels dos massa aliats de Puig. Aixina se pot entendre que passen a fase 1 determinades zones, i no unes atres en millors dades, i s’enten millor el cabreig mostrat este mateix mig dia pel President.
I quina solució ens queda, no per a esta situació, sino per al futur?. Evidentment, actuar com a valencians. Treballar, cadascú en el seu àmbit, per aconseguir la independència econòmica i social que necessitem per a poder desenrollarnos com a societat lliure. No podem continuar “posant l’atra galta” sense rebre res a canvi, “pel be d’espanya”, perque, a la fi, només es pel be d’una part d’eixe estat. Hem de triar polítics que anteposen els interessos dels valencians als privats, o als espanyols, que nos perjudiquen. I este és un bon moment per escomençar a demanar als que tenim (d’un signe i d’atre i, especialment als que s’autodenominen “valencianistes”), que ho facen.

CRIDA PER UN PARTIT VALENCIANISTA DE CENTRE-DRETA

CRIDA PER UN PARTIT VALENCIANISTA DE CENTRE-DRETA pel Col·lectiu “Fent País Valencià”

Un grup de ciutadans de la Comunitat Valenciana hem decidit posar-nos en contacte per tirar avant durant els pròxims anys un nou projecte que ocupe un espai ara buit en el panorama polític valencià.

Esta és la nostra proposta en poques paraules: Continua la lectura de CRIDA PER UN PARTIT VALENCIANISTA DE CENTRE-DRETA