Arxiu de la categoria: Llengua

EL COSTANT INTENT GENOCIDA I INÚTIL CONTRA EL VALENCIÀ

EL COSTANT INTENT GENOCIDA I INÚTIL CONTRA EL VALENCIÀ
De genocida, miserable i patètica -per la seua inutilitat-  hem de qualificar l’intent constant del nacionalisme espanyol per a fer desaparéixer el valencià a la -ara- Comunitat Valenciana, la llengua romànica que hem parlat des de segles els valencians, que l’hem portada viva i ferma al segle XXI i que ha donat segles d’or en la seua producció literària.
Al País Valencià, la cínica defensa del castellà —la llengua imperial utilitzada per la Monarquia Hispànica per expandir el seu imperi arreu del món, considerada la tercera llengua després del xines i l’anglès i que la parlen prop de 600 milions de persones—  té un sol objectiu: l’eliminació del valencià i la seua substitució per la llengua imperial dels ocupants.
Eliminat políticament el Regne de València en 1707 i esdevingut colònia del Regne de Castellà —ara anomenat Espanya—  mitjançant la conquesta i l’ocupació militar, des de llavors els ocupants no han tingut un altre objectiu  que l’espoli econòmic i fer desaparèixer el valencià.
Per a ells la conquesta militar, la seua ocupació politico-civil-militar, el seu estat d’excepció permanent des de 1707, que té com objectiu que els valencians desapareguem – ja no sols políticament, sinó existencialment— i esdevinguem espanyols,  tot això per a ells no és definitiu fins que no acaben amb la llengua valenciana.
Doncs bé. En este intent han fracassat, estan fracassant i fracassaran en el futur perquè ja s’albira el fi del seu Imperi -ara ja definitivament terminal- i el retorn polític dels valencians per a ser lliures i sobirans.
Però la bestia imperial, en les seues raneres prop de la mort, encara dona urpades. I cal respondre amb contundència i sense plantejaments mixorrers.
El nacionalisme espanyol ens tenen als valencians com l’enemic a batre, el seu objectiu és fer-nos desaparèixer i cap raonament farà que canvien d’opinió. No podem continuar sent còmplices del seu estat d’excepció amagant-lo per més temps. Amb els nacionalistes espanyols no hi ha solució. Cal destapar amb claredat el seu objectiu anti-valencià i cal combatre’ls.
Davant de la pretensió de VOX demanant al plenari de l’ajuntament d’Alacant que la ciutat siga de predomini lingüístic oficial castellana i no valenciana, la resposta no poden ser les bones paraules, no podem argüir plantejaments sentimentals o crides a la bonhomia i comprensió per part de l’enemic. Estem en guerra davant un enemic despietat i que en terres d’Alacant pensa que pot fer-nos mal. Els valencians d’Oriola a Vinaròs, hem de respondre i plantar cara. Cal denunciar en els carrers, i en el plenari de l’ajuntament d’Alacant, la Constitució de 1978  i el seu Estatut d’Autonomia (LOE 5/1982) -hereva directa del decret de Nueva Planta del 29 de juny de 1707-  com una constitució imperialista que legisla -cínicament- que la llengua valenciana -contràriament al castellà- cap persona al País Valencià té l’obligació d’entendre-la.
Els polítics valencians amb una bri de dignitat no poden continuar amagant que amb aquesta Constitució, i dins d’Espanya, els valencians no deixarem de ser violentats. Hem de passar a l’atac polític. Pacífic, però ferm.
Les associacions que amb bona voluntat treballen per a defensar el valencià han de fugir dels plantejaments sentimentals mixorrers i senyalar sense ambigüitats on rau les agressions i els problemes que contínuament apareixen en contra del valencià. Cal que no es deixen portar pels plantejaments falsos que tot és un problema d’incompliment de lleis. La llei -la Constitució de 1978 i l’Estat espanyol- està dissenyada per eliminar la llengua valenciana. Els polítics valencians -els no col·laboracionistes- tenen que denunciar-lo i encapçalar la revolta pacífica contra el nacionalisme espanyol.  Cal convocar ja -amb ràbia-  manifestació a Alacant contra el nacionalisme espanyol i el seu atac al valencià.
 Assemblea de República Valenciana- Partit Valencianiste Europeu
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs i de Dénia a Ademús, 15 desembre del 2020

Vídeo de la presentació del llibre ‘Valencià i català: noms i acadèmies per a una llengua’ d’Abelard Saragossà

El llibre vol contribuir a clarificar dos temes: com haurien de ser les relacions lingüístiques entre els valencians i els catalans; i com caldria actuar en el nom de la llengua que compartim. U dels instruments usats és estudiar com ha reaccionat la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans davant de la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2001). En eixa temàtica, destaca l’anàlisi del document que aprovaren les dos institucions al principi del 2020. El llibre també indaga si predomina una ideologia en la Secció Filològica. Els lectors comprovaran que es produïxen deformacions en la interpretació de les llengües quan una institució practica l’essencialisme (és a dir, quan mira la llengua sense considerar els parlants ni la societat). En canvi, si posem un idioma al servici de les persones i dels pobles que el parlen facilitem que els problemes lingüístics es plantegen d’una manera clara, racional i socialment acceptable. No cal dir que eixa perspectiva és necessària en la societat valenciana. De fet, el llibre l’aplica i obté resultats clars.

Proposta de RV/PVE per coadjuvar a fer possible el diari valencià LA VEU

PROPOSTA DE RV/PVE PER COADJUVAR A FER POSSIBLE EL DIARI VALENCIÀ LA VEU
Davant de la crida que l’advocat, mecenes i activista a favor del valencià, Moisès Vizcaino (Castelló-La Ribera Alta, 1968) ha fet, mitjançant  la Fundació Cultural Jordi de Sant Jordi per a impulsar Nosaltres La Veu i amb l’objectiu de recuperar el Diari La Veu, per assolir l’objectiu del número de persones agermanades micromecenes, necessàries per a fer realitat aquest projecte, que recordem serien:
A hores d’ara els actuals agermanats han assolit ja el 85.18% per a l’objectiu del 2020. Falten , doncs, 74 micromecenes de 150€/any per aconseguir la fita d’enguany
Des de RV/PVE, partidaris de no desviar diners públics en subvencions ni en clienteles electorals, perquè entenem que els diners públics provinent dels nostres imposts són sagrats i ara, en mig de la pandèmia, encara més per a ser destinats als sectors més desfavorits de la societat  i RV/PVE , en línia amb l’ideari dels promotors del projecte per a no dependre mai de la publicitat institucional ni d’empreses, per a exercir sobiranament el dret humà a la llibertat d’expressió i d’opinió (art. 19 DUDH) i per a poder fer lliureperiodisme i comunicació no dependents de l’administració de torn, ni de les grans corporacions, és per la qual cosa que RV/PVE fa la següent proposta:
RV/PVE es dirigeix a tots els valencians que, VIA LA POLÍTICA VIUEN DE L’ERARI PÚBLIC, és a dir diputats valencians (a Madrid, a València, a Brussel·les, a les Diputacions), senadors a Madrid, secretaris, subsecretaris, assessors… de les diverses Conselleries… Directors d’Institucions posats a dit…  alcaldes, regidors… etc. etc. tots ells, de tot l’arc ideològic… des del senyor Puig a la senyora Bonig, passant per la senyora Oltra i els senyors Dalmau i Cantó, perquè coadjuven PERSONALMENT FENT-SE AGERMANATS per a fer possible un diari en valencià, el diari la VEU, i donant, amb la seua decisió, exemple a la resta de ciutadans perquè també s’agermanen. Entenem que tots ells volen fer realitat l’article sext de l’Estatut d’Autonomia i en especial l’apartat 5 d’este article que, de segur tots ells defenen i desitgen siga una realitat, que en el cas que ens ocupa es concretaria en fer possible un diari en valencià, que d’Oriola a Vinaròs i de Dénia a Ademús, vertebrara la Comunitat Valenciana/País Valencià i fora lloc d’encontre de les informacions de tots i per a tots, els valencians, homes i dones.
Estaria bé que els càrrecs públics desviaren 150 euros/any del seus ingressos per a fer possible un diari en valencià, inexistent en la nostra Comunitat i al costat dels ja existents en castellà.
Enllaç per agermanar-se: https://www.agermanatalaveu.com/