Arxiu de la categoria: Necrològiques

Mor Raúl Marco, un dels fundadors del FRAP als 84 anys

EFE. 16 /10/2020
Julio Manuel Fernández López, més conegut pel seu nom de guerra, Raúl Marco, fundador i un dels màxims dirigents del Partit Comunista d’Espanya (marxista-leninista) i del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP), ha mort aquest divendres de matinada als 84 anys.
Així ho han explicat a Efe fonts del seu entorn, després que una llarga malaltia l’haguera anat apartant de l’activitat pública. Raúl Marco, nascut en Casalarreina (La Rioja) en 1936 i que va passar la seua infància i joventut a Madrid, va emigrar a Suïssa a principis dels anys seixanta, on es va unir al PCE.
Va pertànyer al Comité de Suïssa del PCE, fins que a principis de 1964 va promoure una escissió prochina, «L’Espurna», crítica amb la línia impresa per Santiago Carrillo.
Al desembre de 1964 va participar en la reunió fundacional del PCE (ml) a Brussel·les al costat d’altres grups marxistes-leninistes espanyols que s’havien anat formant en l’emigració i en alguns punts de l’interior i que reivindicaven les figures de Stalin, Mao i l’albanés Enver Hoxha enfront del «revisionisme» soviètic.
Raúl Marco, establit a Ginebra al costat de la seua companya Elena Ódena, va formar part del Secretariat del PCE (ml), que a principis de 1971 va crear el Comité Coordinador pro FRAP, de la mà de l’exministre socialista de la II República Julio Álvarez del Vayo.
En els anys immediatament posteriors, en un context de creixent contestació al carrer a la dictadura, el FRAP va anar ampliant la seua base com a front que aglutinava diferents organitzacions, sempre sota el lideratge del PCE (ml), entre apel·lacions a la «violència revolucionària» i la «guerra popular» contra el règim.
A l’estiu de 1975, les sigles del FRAP van copar les portades dels periòdics quan grups armats van cometre diversos atemptats contra membres de les forces i cossos de seguretat, en ciutats com Madrid, Barcelona i València, amb el resultat de dos policies armats i un guàrdia civil morts.
El règim va respondre amb l’afusellament, el 27 de setembre d’aqueix mateix any, de tres militants del FRAP, que al costat de dos membres d’ETA van ser els últims condemnats a mort de la dictadura, a penes dos mesos abans de la mort de Franco.
Raúl Marco, que al costat d’Elena Ódena -morta en 1985- va tornar a Espanya a la fi dels anys 70, va seguir en el Secretariat del PCE (ml) fins que va ser apartat en 1991, fruit d’una disputa interna en el partit, que es va acabar dissolent en 1992.
En 2006, va impulsar la refundació del PCE (ml) i en 2018 va publicar les seues memòries, amb el títol «Ràfegues i retalls de la història del PCE (ml) i el FRAP».

Ha faltat Enric Tàrrega… cavaller valencià de nació catalana.

Comiat DIUMENGE A LES 15:15 al Tanatori Crematori de l’Horta Sud. Polígon Industrial La Fillola, carrer Riu Xuquer, 38, 46960 ALDAIA

Rodejat de companys del BLOC, al carrer Agullers del barri de la Ribera (Barcelona), un 11 de setembre.

Amb Antoni Pardiñas,’Tonetxo’, president de la Societat Coral El Micalet.
Rebent un homenatge en una expedició de poetes valencians a Barcelona, recordant a Salvat Papasseit i Andrés Estellés, que es va celebrar a la plaça Sant Just de Barcelona.
SI CLIQUEU DAMUNT LA FOTO SENCERA. Roda de premsa a l’Hotel Melià, 14 d’abril del 2006.
Al seu costat, Manolo, el seu amic.
Amb la berguedana Lorda, el barceloní Joaquim Auladell i el valencià Toni Bargues, al Fossar de les Moreres.
Darrer Diumenge d’Octubre. Marxa a peu de València al Puig. Aturada en el cementiri dels ajusticiats al barranc de Carraixet, on està soterrat el darrer per la Inquisició, Gaietà Ripoll,
Al Fossar de les Moreres davant la placa de l’escultor Alfaro, en memòria del General Basset. En un homenatge de joves valencianistes, als maulets del Regiment d’Infanteria de la Mare de Déu dels Desemparats soterrats en el Fossar de les Moreres a BCN, que van lluitar amb els catalans per defensar llurs llibertats nacionals. 

© fotos ANNA notícies

Espanya: una realitat, un pacte, un concepte, un sentiment…? NO, simplement un patètic imperi terminal!!!

Articles relacionats:
Los valencianos y España. (16 juny 2017)
Pacte federal o «vía catalana». (27 juny 2017)
En defensa de la República. (13 d’abril 2017)
Por el Estado valenciano. (27 febrer 2015)
Los españoles y el art.99 de la Constitución. (28 novembre 2014)
Dirección estalisnista con bases trosquistas. (9 febrer 2015)
Fuster-Raimon y el «procés» catalán. (10 setembre 2015)
Maragall y Teresa de Calcuta. (8 juny 2015)
Compromís i Podemos. (1 d’agost 2015)
Ni gestió ni control: espoli. (març 2015)
Cavalls sense carro. (setembre 2013)

Ha mort el lluitador social i defensor de la República Valenciana, el comunista Toni Terrones

En la foto, any 1988, sostenint una pancarta, donant suport als veïns de Benimaclet (ell vivia en Orriols) en la seua batalla pel soterrament de les vies del trenet a Benimaclet. A continuació el cartell original i un altre més recent (octubre del 2016) a favor de la República Valenciana.