Arxiu de la categoria: País Valencià

ANNA notícies crida a donar suport a LA VEU. Hem de fer costat a la premsa valenciana… de les paraules als fets

Ja hem superat les 300 persones agermanades, però necessitem arribar a les 500

per Moisès Vizcaino

Ja hem superat les 300 persones agermanades però, necessitem arribar-hi a les 500
Ja hem superat les 300 persones agermanades però, necessitem arribar-hi a les 500 | Ulisses Ortiz

Gràcies al vostre compromís ja hem superat les 300 persones agermanades micromecenes de 150 € a l’any. Com ja sabeu, amb aquesta nova modalitat, totes les donacions a LA VEU es fan a través de la Fundació Jordi de Sant Jordi i això possibilita que pugueu recuperar fins al 100% de l’import aportat en la declaració de la renda. De manera que agermanar-vos vos pot eixir debades si sou contribuents d’IRPF.

Per a completar la primera fase necessitem aconseguir l’objectiu d’assolir 500 persones agermanades abans que acabe 2020. D’aquesta manera, podrem iniciar en 2021 la segona fase, amb la finalitat d’arribar als 1.000 o 1.500 agermanats/des, cosa que ens permetria tenir uns recursos mínims per a tornar a editar el Diari La Veu del País Valencià (DLVPV). Un digital que volem que estiga basat en quatre grans àrees de continguts propis: actualitat, reflexió, territori i cultura. A més, volem continuar donant veu als actuals continguts participatius.

Finalment, aspirem a iniciar una tercera fase en què aconseguir superar les 2.000 persones agermanades, la qual cosa en seria la garantia per consolidar un projecte de qualitat i totalment independent.

Pensem que ara més que mai és necessari un diari que explique, des d’una òptica valenciana i en valencià, tot el que ens està passant. És per això que vos demanem que vos agermaneu i feu possible aquest projecte comunicatiu.

Agermana’t a La Veu!


Moisès Vizcaino
(@MoisesVizcaino_)
Editor de Diari La Veu i Nosaltres La Veu
Fundador del projecte comunicatiu La Veu del País Valencià

Castelló de la Ribera, 30 d’octubre de 2020

Toni Infante en un vídeo de Poble Lliure insisteix en allò que va dir en la UCE de Prada l’any passat. ANNA notícies reprodueix les dos intervencions.

A partir del minut 41:18

Cliqueu ACÍ per llegir la intervenció de Toni Infante en la UCE de Prada, l’estiu 2019. Amb 8 comentaris de Sal·lus Herrero, Furs i Nació i Víctor Baeta

Catxirulos republicans de la Pasqua valenciana…

per a engrandir cliqueu damunt

Hui: ‘catxirulo’

Les paraules sovint representen períodes de temps perquè l’objecte a què donen nom es fa servir especialment en eixa època. Pot ser el cas, per exemple, del camp lèxic de la roba perquè, hi estarem d’acord, que no sovintejarà el mot abric a l’estiu ni xancleta a l’hivern. Així, i aprofitant que per Pasqua mamprenem a «regolar la mona» per les nostres extenses contrades (fem-ho amb tot el respecte per la natura, per favor) ens fixem en un objecte que acostumava a engalanar el nostre cel durant les vacances de Pasqua: el catxirulo.

Hui però fem una excepció i no ens basarem tant en la definició que es dóna en el llibre Paraules en xarxa, perquè apareix com a subentrada amb el significat de «constipat fort» al costat de mots com catxamó, carraspera, xamorrera o galipàndia, entre d’altres. Tanmateix, ja es pot avançar que per a la propera edició apareixerà com a entrada representant el joguet amb què els més menuts (i també els que no ho som tant) acostumen a mirar el cel amb un gran somriure mentre somien volar.

El primer que ens crida l’atenció és que el DNV no la inclou com a forma primera, sinó com a secundària de catxerulo. Ens sobta perquè l’ús més comú arreu del territori és el de catxirulo, com notem quan consultem el grup Rescatem paraules de l’oblit, perquè en testimonien l’ús des de la Plana Alta fins a l’Alacantí. Però vaja, no entrarem en eixes disquisicions perquè no és el nostre camp. A més, en el mateix grup, és palesa l’alternança amb el mot milotxa, que també té un ús bastant freqüent arreu del territori. Un incís, no sé si està massa estés al País Valencià, però al sud de la Ribera, un milotxa és també algú que, per a no ser massa cruels, no té massa llums. Un altre sinònim que es fa servir en altres indrets del nostre domini lingüístic, concretament a les Illes Balears i a bona part de Catalunya, per a referir-se al catxirulo: estel…, m’encanta, el trobe encertadíssim perquè crec que quan el fem volar executem una aportació humana en forma d’astre al nostre trosset de cel.

Ja hem parlat de l’ús freqüent al nostre territori dels mots catxirulo i milotxa. Trobem però un aclariment absolutament fantàstic per la precisió dels diferents tipus de catxirulo, notem: un usuari del grup aclareix que hi ha diferents mots per a donar nom a al giny que fem volar durant la Pasqua. Així, ens recorda que «segons la forma geomètrica és catxirulo, hexagonal, milotxa, quadrangular estirada, i abadejo, triangle isòsceles; també hi ha estrelles, avions i caixons», tot i aclarint que fa referència a la seua infància. Sense dubte, una exhaustivitat sorprenent.

Tornant a la definició del DNV, diu: «Tros de paper o de tela que es manté estés i subjecte per mitjà d’una carcassa de canyes o de llistons de forma poligonal, lligat a un cordell llarg que es va amollant a poc a poc perquè s’envole», entre nosaltres, un mot que evoca tants records es mereix quelcom més que ser un tros de paper, però bé, m’agrada la descripció de la tècnica per a fer-lo volar i la supressió de la carrera que cal fer perquè s’envole el tros de paper…

Ens interessa, però, el tarannà evocador del mot. Aprofitarem que ja gaudim de la Pasqua (compte no feu servir massa això de pasqües) per a fer-ho de nou del vol del «tros de paper» que ha passat de generació en generació. Una activitat idònia al nostre territori, sobretot a les zones del litoral, on el llevant, que fa ploure les tempestes (el ponent és qui les mou), és un aliat magnífic perquè els nostres catxirulos s’enlairen mentre les cares dels infants transmeten la il·lusió que només es troba a recer dels ulls de la infància. I també adequada a l’època de l’any perquè, tot i que el cicle lunar fa caure la Pasqua en dies diferents cada any, acostuma a coincidir amb l’esplendor de la primavera, període que al nostre País Valencià va acompanyat gairebé sempre d’un vent incansable que ens ajudarà amb la nostra tasca de regalar al cel la nostra estrela particular.

Uns tastets més del mot: l’usem per a definir l’estat d’embriaguesa d’algú en expressions graduals com ara «portava mal catxirulo», per tant, no sigueu innocents i si alguna volta vos ho diuen això, penseu de seguida que fan referència a l’estat que algú mostrava per l’abusiva ingesta etílica, o dit com cal: perquè «duia un bon pet». I ja l’última la trobem al teatre, concretament en l’obra 23 centímetres de Carles Alberola i Roberto García, quan un dels personatges (Carlota) s’adreça al públic per a etzibar-los un contundent: «Una autèntica bogeria. La primera vegada que utilitzo les dues mans per agafar-li el catxirulo a un tio”, em va dir la Raquel. I jo em pregunto: Amb un tio així, cardes?… O fas puenting?» Com acostumem a fer, obert a la lliure interpretació de cadascú…

Finalment, no podem acabar de parlar d’una paraula tan viva com la de hui sense recordar com tots l’hem cantada. Efectivament, té igual si a Pepito o a Pepico el catxirulo se li empinava, se li envolava o se li enlairava, al remat, el que ens importa és que passen els anys, i les paraules continuen vives, i si no ho estan, doncs ens toca recuperar-les cantant-les, contant-les o llegint-les…

Bona Pasqua i tothom a regolar la mona i empinar el catxirulo, que ens fa bona cosa de falta continuar gaudint de les nostres xicotetes històries.

Aquesta expressió i moltes més les podeu trobar en el llibre Paraules en xarxa, que podeu consultar i descarregar ací.