Arxiu de la categoria: Politica

Llucifer dels PPCC pregunta i RV/PVE respon

  llucifer_dels_PPCC

ens pregunta…
República Valenciana us heu presentat a algunes eleccions?
I Creieu en els Països Catalans?
Gràcies

I RV/PVE respon…

Sí. Ens presentem sempre que podem.
– Eleccions generals  9 març del 2008
– Eleccions Corts valencianes 22 maig del 2011
– Eleccions Corts valencianes 24 maig del 2015
– Eleccions Corts valencianes 28 d’abril del 2019
– Eleccions Generals 10  de novembre del 2019 (presentarem llistes que varen ser acceptades però no ens poguérem presentar perquè no vàrem recollir avals)
(…)
Quan es parla de PPCC cal concretar i eixir de la nebulosa pre-política.
Nosaltres des de la defensa de la sobirania dels valencians intentem ser rigorosos al respecte.
Comencem.
La nostra lleialtat és envers el poble valencià, nosaltres reivindiquem la sobirania (que és el mateix que la independència) dels valencians, per a poder fer o desfer, per a poder acceptar o rebutjar, per a poder ‘ANAR’ allà on ens convingui, però també, per a poder ‘TORNAR’ d’on no ens convingui estar.
Els valencians rebem ‘teòriques’ ofertes FEDERALS:
– de republicans espanyols (República Federal espanyola) i
– de republicans catalans (República Federal de PPCC).
Als que fan aquestes ofertes els diem:
Un veritable pacte federal, per a no ser una estafa, precisa de dos condicions bàsiques.
  1. La existència PRÈVIA de les PARTS (Estats/Repúbliques), lliures i sobiranes.
  2. La IGUALTAT de les PARTS, per a poder negociar de tu a tu entre elles.

Llavors els diem als republicans espanyols i als catalans, que si ens estan oferint un pacte federal al País Valencià hauran, si no ens volen estafar, haurien de reivindicar PRÈVIAMENT l’Estat Valencià, la República Valenciana, lliure i sobirana, perquè sense la PART PRÈVIA el pacte federal que es propugna és una estafa.

En conseqüència respecte a Catalunya som solidaris ACTIUS  amb la seua lluita per la República Catalana, i el que hem dit respecte a la República Valenciana pot servir perfectament per als independentistes republicans catalans respecte als ‘republicans federals’ dels Comuns a Catalunya, caldria dir-los que si no volen ser uns farsants haurien de lluitar i reivindicar PRÈVIAMENT  la República Catalana, lliure i sobirana.
(..)
TRES ARTICLES SOBRE ELS ‘PACTES FEDERALS’
(…)
Ampliant respecte a allò que estem parlant, llig el segon dels objectius sobre la nostra ‘vocació confederal’ …
I respecte a les corrents perfectament pot haver-hi una de partidaris dels PPCC dins de RV/PVE, encara que el partit en el seu conjunt no es defineix… entre altres qüestions perquè no hi ha cap oferta clara ni definida…

On rau el canvi d’opinió de Compromís?

El 2 de desembre eixia la informació que Compromís fugia de formar grup parlamentari amb els independentistes de JxC. Però hui, 11 de desembre, s’informa que ja no tenen cap problema de formar grup amb els independentistes de JxC. Què fets han pogut passar per donar aquest canvi de posició? ANNA notícies té una hipòtesi. El dissabte, 7 de desembre, el partit independentista valencià República Valenciana, com a signant de la Declaració de la Llotja de Mar, apareixia en el programa de TV3 de gran audiència ‘Preguntes freqüents’. Des de Compromís i amb les seues contradiccions internes, han saltat les alarmes. Compromís no veu com un perill electoral les ofertes d’ERPV-EV que és, al País Valencià, l’oferta directa del partit català d’ERC, amb un sostre d’uns 5.000 vots. El catalanisme polític al País Valencià té un sostre assumible per Compromís. Però l’homologació per part dels independentistes catalans de JxC, del partit República Valenciana, un partit republicà valencià d’estricta lleialtat sobiranista valenciana, com la que el BLOC propugna en els seus estatuts, pot ser una amenaça que cal tallar d’arrel. La possibilitat que JxC poguera fer de transmissor de les reivindicacions valencianes del partit República Valenciana, en el parlament de l’Estat, ha estat sense dubte un factor pel canvi de posició respecte a la composició del grup parlamentari per part de Compromís.

ERC celebra el seu 28è Congrés el 21 de desembre. Recollim els textos relacionats amb el País Valencià.

En l’apartat 3.4.8 de la ponència política del 28è Congrés d’ERC, ANNA notícies ha detectat una errada, fet que el partit República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu va signar la Declaració de la Llotja de Mar ensems amb Esquerra Valenciana i, a més, RV/PVE s’ha distingit pel seu suport sistemàtic als independentistes catalans empresonats i en l’exili, tan en desplaçaments a Barcelona, com a les convocatòries al País Valencià.
Per als afiliats d’ERC que vullguen proposar esmenes cliqueu ACÍ


Missatge per a Pilar Rahola…

Hola Pilar…
Avui a Tot es mou has dit que no li donaves massa importància al ritual del l’article 99 de la Constitució. Compte!!!
Aquest article fa que el Rei (una persona que no es presenta a les eleccions) puga neutralitzar la sobirania del ‘pueblo español’…
El Rei no pot imposar el seu candidat però pot impedir proposar al que té la majoria, simplement no proposant-lo.
L’article 99 està dissenyat com un dic de contenció per a impedir que una majoria no desitjada pel 78 no s’impose. https://wp.me/p1focU-6fi

Otegi impulsa la Declaració de la Llotja de Mar [article de Moncloa.com]

El PNB dinamita el pla d’Otegi: crear un Podem independentista
• Arnaldo Otegi no va aconseguir que el PNB o Compromís se sumaren a la Declaració de Llotja de Mar.
• El líder abertzale vol crear una espècie de Podem independentista.
• Aquest nou projecte podria tenir referents en nou comunitats autònomes.
Per Andoni Fernández| Moncloa
8 de novembre de 2019
Arnaldo Otegi segueix perfilant un projecte que va prenent cos des de fa tres anys. El líder de l’esquerra abertzale vol eixamplar l’espai d’Euskal Herria Bildu amb una espècie de plataforma que podria tenir referents en nou comunitats autònomes.
En les últimes eleccions generals del mes d’abril EH Bildu va fer campanya al costat d’ERC, encara que en aquesta breu legislatura tots dos han tingut les seues posicions pròpies. Ambdues forces també es van posar d’acord per a posar en peus Ara Repúbliques, coalició amb picada d’ullet a l’esquerra espanyola.
En aquest projecte també va estar el Bloc Nacionalista Galego, però Otegi no va aconseguir que el PNB, els postconvergentes i les CUP se sumaren a aquest projecte sobiranista que beu dels ressons de les europees de 1987, any en el qual HB va aconseguir més de 100.000 vots fora d’Euskadi i Navarra.
Aquesta fita ho va aconseguir l’esquerra abertzale gràcies a suports de partits madrilenys, la Lliga Comunista Revolucionària o el Moviment Comunista, o i una força catalana, el Moviment de Defensa de la Terra.
OTEGI IMPULSA LA DECLARACIÓ DE LLOTJA
El procés va enxampar a contrapié a l’independentisme basc. La resolució del conflicte a Navarra i Euskadi desinflamó al soberanisme i des de llavors Arnaldo Otegi ha tingut molts dubtes sobre com llançar picades d’ullet a l’independentisme català sense renunciar al seu propi projecte.
Però el full de ruta més ambiciós, les votacions populars de Gure Esku Dago, van naufragar per la freda rebuda de la societat basca i per l’empipament d’EH Bildu davant la control de la plataforma de sectors lligats al PNB.
Otegi ha apostat ara per la Declaració de Llotja, que ha unit a EH Bildu amb BNG, Crida Nacional, CUP, Demòcrates de Catalunya, ERC, Esquerra Valenciana, JxCat, Més per Mallorca, Més per Menorca, PDeCAT i República Valenciana/ Partit Valencianista Europeu.
SONORES ABSÈNCIES
El Partit Nacionalista Basc i Compromís han evidenciat que els seus respectius èxits electorals es deuen al fet que anteposen el pragmatisme sobre el nacionalisme. Els jeltzales s’han negat a sumar-se amb EH Bildu, que els assota des de l’oposició en el Parlament basc, i amb Junts per Catalunya, evidència de l’empipament d’Urkullu amb Puigdemont.
EH Bildu tampoc ha aconseguit sumar al seu projecte, una espècie de Podem independentista, a forces nacionalista com la Chunta Aragonesista o tres petits partits que van estar en el projecte d’Ara Repúbliques: Andecha Astur (Principat d’Astúries), Puyalón de Cuchas (Aragó) i Ara Canàries.
L’OBJECTIU D’OTEGI
Arnaldo Otegi diu que a partir del 10-N el seu objectiu és “traure als presos, defensar l’autodeterminació i una agenda social de progrés”. El líder d’EH Bildu creu que un pes important de l’independentisme dificultarà un possible pacte entre PSOE i PP.
“Si guanya Sánchez, la qual cosa farà és la investidura amb l’abstenció del PP, no una coalició però sí la investidura, i el preu que pagarà serà més llenya contra Catalunya i contra l’independentisme, més retallades de drets socials dels treballadors i més retallades dels drets de totes les nacions de l’Estat. Aqueix va a ser el preu, i ho sabem”, assegura.
El de Elgoibar no es talla contra tots dos partits: “Com si no ens acordàrem que ací Patxi López i Antonio Basagoiti van governar junts gràcies a la il·legalització de l’esquerra abertzale!”.
GALEUSCA I ELS ANTICAPIS
El projecte d’Otegi no és nou: nacionalistes bascos, catalans i gallecs van posar en peus el pacte de Galeusca en 1923 per a demanar la independència. El projecte va tenir continuació en l’exili i fins i tot amb la deriva centralista d’Aznar, que va promoure indirectament un pacte entre CiU, PNB i BNG per a les europees de 1999.
Un dels problemes que té este Podem independentista és que no compten amb un referent a Madrid, Anticapis segueix dins del partit que lidera Pablo Iglesias i Izquierda Castellana està pràcticament extingit per la mort de Doris Benegas.
OTEGI CONTRA EL PNB
El líder abertzale desvetla les raons per les quals el PNB no s’ha sumat al nou pacte: “El PNB, que coneixia la iniciativa des de feia molt temps, ara diu que no està d’acord amb els continguts d’aqueixa declaració. Jo estic convençut que les seues bases sí la comparteixen”.
“El més a llarg termini que mira el PNB són les següents eleccions. Segurament estan pensant que si són decisius, posaran açò que ells criden agenda del país sobre la taula i que consisteix bàsicament en trens d’alta velocitat. No obstant açò, nosaltres creiem que el model d’acció política del PNB es va esgotar”, va afegir.

Otegi diu que “si el PSOE cerca la companyia de la dreta, el PP posarà sobre la taula tres ingredients: Navarra, mà dura amb Catalunya i amb els independentistes i probablement una reforma de la llei electoral que faça que els governs d’Espanya no depenguen de les forces nacionalistes. Si açò ocorre, l’estratègia del PNB tindrà serioses dificultats”.