Arxiu de la categoria: procés valencià republicà

L’Alcoià fa Pàtria valenciana


L’Alcoià, com a metàfora del que ha de ser un país lluitant per la seua llibertat.
L’Alcoià com a metàfora de tradició de lluita, organització social republicana.
L’Alcoià com a metàfora de l’enorme potencial imparable de les comarques centrals i del sud del País Valencià.
L’Alcoià com a victòria del valencià front l’espanyol imperial.
L’Alcoià com a metàfora del poble treballador valencià contra la burocràcia provinciana que assumeix la condició colonial.
L’Alcoià com a metàfora de la via societària i econòmica altra que la via oligopolística de la metròpoli espanyola, que malda per a exportar la Nova Planta al que creu que són els seus Feus.
L’Alcoià com a grandesa de la humilitat digna i ufana contra la supèrbia i la covardia; la mesquinesa i l’odi ètnic de la burocràcia del seu estat contra la nostra Terra, que serà Lliure.
Tot això pot simbolitzar un club de futbol que ha posat al lloc que pertoca el que ha de ser l’esport: un expressió de la psicologia d’una Gent (aquella Gens), d’una Cultura, d’una Llengua i d’una Agrupació Col·lectiva de Voluntats que Ens Fa Creure En Nosaltres Mateixos.
Ahir l’Alcoià va fer el millor discurs del que ha de ser enguany el 2021.
AHIR L’ALCOIÀ VA FER PÀTRIA VALENCIANA!!!

Víctor Baeta (RV/PVE) per la Pàtria valenciana i retreu als seus ‘benvolguts’ presidents veïns catalans Torra i Puigdemont la utilització del terme «Països Catalans»

Víctor Baeta (BLOC, en aquells moments), exhibint amb orgull la bandera que duia el patriota valencià Albert Marín (ENV), mentre ell, en la seua cadira de rodes, llegia un manifest, en el monument als Maulets de l’avinguda de l’Antic Regne de València, un 29 de juny del 2007, fatídica data que recorda com eixe dia en 1707 els valencians varen ser esborrats del mapa polític d’Europa.

Víctor Baeta de RV/PVE, en un fòrum català on es debatia la conveniència o no, del terme «Països Catalans» ha tingut la següent intervenció:

“Barregeu identitat i política i així mai ens podrem entendre.
Dos germans tenen la mateixa identitat i cadascú ser molt gelós de la seua sobirania individual.
Dos pobles poden tenir la mateixa identitat o pareguda i això no obliga a ser un sol poble políticament.
I si es tracta de lluitar contra un enemic comú, no hauria d’haver cap problema en mantenir aliances entre ells.
Per anar units no cal la unificació.
(…)
Però això sols ho entén aquell que ho pateix.
Aquell que ho viu.
Fins que no vaig anar a viure a València no ho entenia.
Però la terra fa l’esser, ho tinc comprovat.
I jo, català de naixement i de pares, si voleu d’identitat catalana, vos dic que a mi el País Valencià m’ha fet valencià.
Jo, al País Valencià, sóc valencià, no català.
I els meus benvolguts presidents catalans Torra o Puigdemont, pels que m’he manifestat en solidaritat i al seu favor quan l’Estat espanyol els ha perseguit i reprimit, m’ofenen quan ells, POLÍTICS com són i no lingüistes ni antropòlegs, a l’utilitzar el terme Països Catalans ens estan dient que el País Valencià és un país català i que nosaltres els valencians som catalans.
Escoltar això d’ells, en fa mal, em grinyola i no m’agrada.
(…)
Alguns valencians d’este fòrum, valencians de nació (identitat o política?) catalana, em direu que no penseu com jo.
Evident.
Però jo, com a valencià (políticament i per decisió) sí, afirme, que el meu pensament coincideix amb allò que pensen la majoria dels valencians: que els valencians som valencians i no som catalans.
Pensament que coincideix, fil per randa, amb el pensament de la majoria dels catalans, quan ells tenen clar que són catalans i no són valencians.
Valencians i catalans, catalans i valencians, ho tenen clar.
Valencians i catalans, cosins germans, però no més enllà.
(…)
Per als valencians NO espanyols, aquells que no volem estar adscrits a l’Estat espanyol, com és el meu cas, se’ns presenten, al País Valencià, dos alternatives: o se és patriota valencià o se és patriota català.
Jo trie ser patriota valencià.
Jo, perquè els valencians deixen de ser espanyols, els oferisc, com alternativa, la Pàtria valenciana.
L’acceptaran o no,  però m’escoltaran.
No els puc oferir la Pàtria catalana, com em demaneu els valencians de Nació catalana.
Em tindrien per un extraterrestre.
Ni tan sols m’escoltarien.
Seria una absurditat.
(…)
Al País Valencià, si ens volem despenjar d’Espanya, hem de reivindicar la Pàtria valenciana.
Tots els valencians, defensen la identitat que defensen, per a deixar de ser políticament espanyols ens hem d’unir i, tots a una veu, defensar i lluitar per la Pàtria valenciana, lliure i sobirana.
(…)
No veig una altra eixida independentista amb trellat.”

NOTÍCIA RELACIONADA
-Intervenció de Víctor Baeta el 29 de juny de 2007 en l’acte d’homenatge als Maulets. Darrera intervenció com a membre del BLOC: La paella valenciana, mai madrilenya

republicans i republicanes valencianes d’arreu el País Valencià estan promovem una Plataforma per la República Valenciana

CONVOCATÒRIA PER UNA REUNIÓ CONSTITUTIVA DE LA PLATAFORMA PER LA REPÚBLICA VALENCIANA
Els que signem este escrit, patriotes valencians o no, de distints partits valencians o de cap, fem nostre la Declaració de la Llotja de Mar, del 25 d’octubre de 2019, que signaren els partits extraparlamentaris valencians RV/PVE i EV, al costat d’altres partits sobiranistes, independentistes i republicans, estos institucionals, bascs, catalans, gallecs i de les Illes Balears i ens reiterem en el seu contingut quan diu que:
“Més de quatre dècades després de l’aprovació de la Constitució Espanyola del 1978 es constata la impossibilitat d’una plena democratització de l’Estat per la resistència de les velles estructures del règim anterior i per la falta de voluntat política dels grans partits espanyols.”
(…)
“Durant els últims anys, coincidint amb l’aparició de grans corrents polítics, tant en l’àmbit estatal com en el de les seves minories nacionals, que han qüestionat el resultat de la Transició, l’Estat ha entrat en una etapa de regressió cap a una política de caràcter cada vegada més autoritari, menys democràtic i més repressiu.”
Davant esta situació política cridem a no renunciar a continuar lluitant per la ruptura democràtica i per les repúbliques i a reagrupar els sobiranistes/independentistes valencians republicans en una plataforma que, al marge de l’afiliació a partits, o no, dels seus membres, siga un lloc d’encontre per a impulsar les reivindicacions del sobiranisme valencià republicà, per l’Estat valencià i per la República Valenciana, com un fi en si mateixa no condicionada a res, però tampoc tancada a res.
Per a fer possible esta plataforma republicana valenciana els interessats en ser convocats a la reunió constitutiva per vídeo-conferència i també per a poder aportar suggeriments, podeu dirigir-vos a info@germanies.net

A títol personal els primers convocants [el llistat amb el nom dels promotors només és públic per a la Comissió]: [republicans i republicanes  d’Alacant; Alcàntera de Xúquer; Alcoi; l’Alcora; Almussafes; Bellreguard; Benimaclet; Bétera; Burjassot; Castalla; Castelló de la Plana; Catarroja; Catral; Crevillent; Dénia; Elx; Gandia; Museros; Oriola; Pedreguer; Sagunt; Santa Pola; Xàbia; València; Vall d’Uixó, La; Vilamarxant…]

País Valencià, gener del 2021

Va pensiero del Nabucco amb una lletra patriòtica

Pensaments, sempre amunt, sempre en l’aire,
enfileu-vos als cims de les muntanyes,
on arriben encara les flaires
de les flors que acaronen els vents del meu país.

Avanceu cap a llevant, fins a les illes;
traspasseu les fronteres, a tramuntana.
Pàtria meva, tan bella i malmesa,
remembrança estimada i fatal!

Cant valent de les veus dels poetes
no emmudeixis avui ni t’apaguis;
fes reviure altre cop l’esperança
i recorda’ns allò que vàrem ser.

Fes memòria del temps en que fórem
un sol poble amb un sol estendard;
i conforta’ns amb sàvies paraules
en l’espera del nostre demà.

El republicanisme valencià des de sempre s’ha interessat per la Federació Russa, per les taronges que poden comprar i el turisme que genera al País Valencià

Ramon Congost Vallés, Consol Honorari de la Federació de Rússia , en desembre del 2016, posa al costat de les banderes Russa, de Síria i la que reivindica la República Valenciana, per la que es va interessar.
I la Coordinadora del País Valencià per la República va editar en rus la Declaració republicana de Sagunt  del 13 de maig del 2018.

NOTÍCIES RELACIONADES

Quarta versió de la FITXA TÈCNICA PER A LA BANDERA DE LLUITA QUE REIVINDICA LA REPÚBLICA VALENCIANA, ANOMENADA ‘ESTRELADA’

 Per llegir la quarta versió del treball en PDF cliqueu ACÍ

FITXA TÈCNICA PER A LA BANDERA DE LLUITA QUE REIVINDICA LA REPÚBLICA VALENCIANA, ANOMENADA ‘ESTRELADA’ per Víctor Baeta
La vexil·logia és la disciplina que estudia i fixa les banderes. Abasta tant els aspectes històrics, semiòtics i protocol·laris, com els visuals. Entenem per bandera, un tros de tela fixat en un pal que representa un concepte i ens envia un senyal. El senyal que ha de rebre l’observador ha de ser el més clar possible, però de vegades la bandera, segons l’abanderat, pot enviar senyals distintes o confuses. Llavors diem que eixa bandera és polisèmica, és a dir que -la seua utilització- pot tindre, en funció de qui la porta, més d’un significat.
L’objectiu d’este treball és dissenyar fixar i normativitzar el senyal que el sobiranisme/independentisme valencià republicà ha escollit com a bandera de lluita o combat per a reivindicar l’Estat valencià i la República Valenciana. Esta bandera té com a principal referència històrica el cartell que l’artista  Lluís Dubón va fer, per encàrrec del partit Esquerra Valenciana, en 1936, amb el títol e Germans al front i on es veu una dona nua que la du. Actualment esta bandera, amb estel blanc o roig,  és coneguda com estrelada.

Germans al front. Lluís Dubón 1937
Editat per Esquerra Valenciana. L’estrela roja suma l’intenció revolucionària al significat nacionaliste. En 1939, tancat en el camp de concentració de Torremolinos, Xavier Casp oponia les cinc fleches de l’emblema falangista a les cinc puntes de l’estrela: “Puix si ara nos vingué el bochí en cinc fleches / ve també una omnipotent coincidència / ¡s’apunyala l’ideal que obrí cinc breches / i els cinc brolls, sospirs de sanc, que faran blanquíssima l’estrela de la nostra independència!”.

Pensem que després d’uns anys en que la de l’estel roig, l’independentisme valencià la va elegir com a bandera de lluita, crec que ha arribat l’hora de precisar i fixar les seues característiques redactant una normativa que hauria d’incloure el mínim d’especificacions, d’acord amb el nostre tarannà i tradició que per motius històrics i culturals no ha creat un corpus vexil·lològic consistent. Els aspectes que se’n podrien regular –a banda de la pro­porció, el disseny i la composició cromàtica– podrien ser els relatius al plegat, l’hissat, el senyal de dol, l’ordre i la col·locació, entre d’altres.
Quasi totes les banderes del món, tant les oficials com les històriques, o les de lluita, com és el cas que ens ocupa, tenen una definició vexil·lològica que en permet la correcta reproducció. La responsabilitat de la redacció sol anar a càrrec d’organismes acadèmics competents que posteriorment re­ben la validació oficial a través d’un decret governamental que vetlla pel seu correcte compliment o la seua eventual modificació. Aquesta definició es tradueix en una fitxa tècnica que descriu la bandera, especificant-ne la mida, la composició, la cromàtica, les seues aplicacions, el protocol i, si s’escau, la seua actualització. Un cop fixada aques­ta descripció, la fitxa es fa pública facilitant la correcta reproducció de la bandera.
Actualment, la bandera estrelada, el senyal de l’independentisme valencià, no compta amb cap fitxa tècnica. El fet que cada dia siga més coneguda, utilitzada i que es fabrique amb múltiples formats i composicions, ha evidenciat que un potent element comunicatiu gràfic com aquest, precisa d’una reglamentació que n’assegure la correcta reproducció, entès aquesta com la proposta que faig, oberta evidentment a la crítica.

ANTECEDENTS EN LA FIXACIÓ DE L’ESTRELADA
ASPECTES HISTÒRICS.

L’estrelada va néixer fa cent anys, al si del valencianisme polític, com un símbol que mostrés explícitament la voluntat  política emancipadora dels valencians, superant el senyal històric -el de les quatre faixes roges sobre llit groc- del sobirà de l’antic Regne de València i de la resta de territoris de l’antiga Corona. .
L’antic senyal de les quatre barres del sobirà, no sempre va ser tan popu­lar, ni tampoc les quatre barres apareixien de manera oficial, com sí ho fan en l’actualitat. Si bé va ser usat durant l’ex­pansió de la Corona al sud i cap a la Mediterrània (XIII-XIV), i que per als valencians té un especial significat perquè va ser el senyal que els andalusins de Balansiya van hissar el 28 de setembre de 1238 sobre la torre d’Alī-Bufāt –ara dita del Temple, junt a la porta de Bāb Ibn Sakhar, a la muralla àrab de València– per indicar la seua rendició a les tropes feudals catalanoaragoneses de Jaume I. Eixe senyal es conserva en l’Ajuntament de València, i és conegut com el Penó de la Conquesta, i és la base del disseny de l’estrelada. Però la presència del senyal anà minvant fins al punt que mai no aparegué en el conjunt d’estendards valencians ni catalans, ni aragonesos, a la Guerra contra els Borbons (1705-1715). Llavors, entre les forces anti-borbòniques, la preeminència se l’endugueren les banderes dels re­giments de la Mare de Déu dels Desemparats, de les milícies de Sant Vicent Ferrer, la de Sant Jordi i, a Catalunya, la de la Coronela i la de Santa Eulàlia. Caldrà arribar a finals de segle XIX, quan el valencianisme polític recuperà l’orgull de la senyera reial com a base dels emblemes polítics representatius dels valencians. Això darrer i la irrupció del republi­canisme que reclamaven visibilitat, propicià l’aparició de noves banderes que incloïen elements republicans i maçons, com els blaus i les estrelles. Un blau que es reforçava per l’existència de la Reial Senyera que el rei Pere el Cerimoniós va voler atorgar als valencians per la seua defensa contra les tropes castellanes en la guerra contra Castella entre 1356 i 1369.  De fet, els anys de la República i el desenvolupament del nacionalisme valencià són essencials en l’avanç de l’ús social de la Senyera coronada com bandera dels valencians, independentment de la ideologia personal. Així, durant la guerra civil la Senyera valenciana va estar molt present en la propaganda militar del bàndol republicà, tot i que normalment sense corona, com es pot veure a diversos cartells. I també fou hissada al castell d’Eivissa quan els republicans valencians prengueren la ciutat en agost de 1936, tal com havia promès el capità Manuel Uribarri a la delegació del Partit Valencianista d’Esquerra que li l’havia lliurada, cosa que indica la seua assumpció com bandera republicana.

DESCRIPCIÓ, CONSTRUCCIÓ I FITXA TÈCNICA
PROPORCIÓ DE L’ESTRELADA.
Totes les banderes del món, excepte tres que són quadrades (Nepal, Vaticà i Suïssa), són rectangulars. Es dirà proporció d’una bandera a la relació que existeix entre l’ample (part al costat del pal o màstil) i el llarg del rectangle. Per tant, si es diu que una bandera té la proporció 2:3 es voldrà dir que si l’ample mesura dues unitats, llavors el llarg mesura tres. Amb aquesta definició, si la proporció és 1:1 vol dir que la bandera és quadrada, i aquesta és la proporció de les banderes de Vaticà i Suïssa.
Entre les més allargades i les quadrades, hi ha vint-i-un models diferents de proporcionalitat en les dimensions. Les proporcions varien entre la més allargada amb 11.28 de Qatar i la quadrada 1:1 de Suïssa.. Entre aquestes dues, es troben les següents: 1:2 (Regne Unit), 10.19 (EEUU), 5:9, 21:38, 4:7, 10:17, 3:5 (Alemanya), 5:8, 7:11, 2:3 (França), 7:10, 5:7, 18:25, 8:11, 3:4, 28:37 (Dinamarca), 4:5 i 13.15.

Ordenats pels seus coeficients serien:
28/11  =2,(54)  (Qatar)
2/1      =2 (UK) (Reial senyera) (Estelada catalana/Passada& Avià)
19/10  =1,9 (EEUU)
38/21  =1,(809523)
9/5      =1,8
25/14  =1,7 (857142) (Ikurriña)
7/4      =1,75 (Estelada catalana/M. Manubens)
17/10  =1,7
5/3      =1,(6)  (Alemanya)
φ       =1,618033988749… (relació àurica)
21/13 =1,(615384)  (Estrelada, republicana valenciana)
8/5     =1,6
11/7   =1,(571428)
3/2     =1,5 (França) (UE) (Espanya) (Reial senyera, ús normal)
10/7   =1,(428571)
7/5     =1,4
25/18 =1,3 (8)
11/8   =1,375
4/3     =1,(3)
37/28 =1,32 (142857) (Dinamarca)
5/4     =1,25
15/13 =1,(153846)
1/1     =1 (Suïssa, Vaticà, Nepal)

Com totes les dimensions són nombres naturals i els seus coeficients nombres racionals, cap bandera té la proporció àuria φ = (1 + √5) : 2 = 1,618 033… la més propera és la d’Alemanya 5/3= 1,6666… i encara més a prop la que nosaltres proposem 21/13=1,615384… amb una diferencia de ~ 0,0026…

Justificació de l’elecció de la proporció 13:21
Com hem dit, les dimensions de les banderes són variables; des de la proporció 1:1 de la bandera Suïssa fins a la de Qatar, que és de 11:28. Tanmateix, moltes banderes europees mantenen la proporció 2:3 com ara les banderes espanyola i francesa, o 1:2 com la britànica. El format 1:2 indica que la llargada de la bandera és el doble que la de l’alçada, mentre que el format 2:3 indica que per cada 2 mesures de l’alçada n’hi ha d’haver 3 de llargada.
La proposta de fitxa tècnica per a l’estrelada que vaig a proposar és dotar-la d’una proporció 13:21 que com hem vist el seu coeficient 1,(615384) s’acosta prou al coeficient de la proporció àuria
φ = (1 + √5) : 2 = 1,618033…
No anem a descriure, per ser prou coneguda, la presència del rectangle i l’espiral àurics en la naturalesa i la seua influència en l’arquitectura i en el disseny. Un rectangle àuric és aquell que els seus costats (a;b) o (a+b;a) compleixen la relació àuria.

És podria també definir com aquell rectangle que en sostraure la imatge d’un quadrat igual al del seu costat menor, el rectangle resultant és igualment un rectangle daurat.
Endinsant-me en la seua anàlisi vaig copsar que amb eixa proporció 13:21 l’ample de la franja de l’estrelada la podíem fer coincidir amb el costat del quadrat del tercer rectangle generat (8:5), com es pot vore en la figura que hem omplit de color blau:


En aquest esquema podem veure la construcció dels rectangles àurics i dels quadrats que donen pas a la construcció de l’espiral àurica.
La proporció 13:21 correspon als dos números naturals consecutius de la sèrie de Fibonacci:
1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, 89, 144, 233, 377, 610, 987,1597…
La relació dels parells consecutius i de manera alternativa es va acostant a φ
2/1>5/3>13/8>34/21>89/55>233/144>610/377>1597/987 > (…) > φ > (…) > >987/610 > 377/233 > 144/89 >55/34>21/13>8/5>3/2>1/1

DIMENSIÓ DE L’ESTEL
Diàmetre de la circumferència:4,75
Braços de l’estel:4,5
Distància de la punta de l’estel a extrem de la franja: 0,25

L’estrella de cinc puntes, conegu­da per pentagrama, estel pitàgoric o pentangle, és un antic símbol usat ja pels mesopotàmics. Pitàgores ja coneixia la relació del pentagrama amb el número auri. Per aquest motiu, es vincula amb la proporció divina i és símbol de saviesa, harmonia, perfecció i representació dels éssers vius i del creixement orgànic, ja que és present en l’estructura de nombroses flors i alguns animals, per exemple, l’estrella marina.
També se l’associa als cinc sentits, i per tant a l’home. A l’edat mijana apareixen nombroses representacions d’una figura humana inserida dins d’un pentàgon.
En vexil·lologia, també representa l’estat independent, associat als valors humanistes republicans.
És important remarcar que l’estel ha de tenir la seva punta cap amunt. Per contra, l’estel invertit s’associa al mal i es produeix quan un senyal dissenyat com a bandera s’utilitza com a penó.
Il·lustració: Cos humà dins un pentagrama del llibre d’Agrippa de Nettesheim, De occulta philosophia libri tres.

DIMENSIONS DE LES BARRES.
Fixades ja les dimensions del rectangle (13:21), de la franja (5:13) i de l’estel (4,5 de punta a punta) passem ara dimensionar les barres. Per això cal tindre en compte que no són quatre barres roges i cinc de grogues, Només són QUATRE BARRES ROGES SOBRE UN LLIT GROC. És a dir el groc que es veu, és allò que les barres roges deixen vore. En aquest sentit hem decidit que les barres roges tinguen una amplada de 1,8 que farien un total de 1,8×4=7,2, amb el que el groc ocuparia 13-7,2=5,8 que distribuirem en tres espais de 1,4 i dos de 0,8 als extrems. Amb el que sumarien 1,8×4+1,4×3+0,8×2=7,2+4,2+1,6=13.

CLASIFICACIÓ DELS COLORS
El roig i el groc hem escollit els mateixos de la bandera alemanya i el blau el de la Reial senyera

BLAU         ROIG        GROC

R:  0                 R: 255             R: 255
G: 110                G:  0              G: 204
B: 182                B: 0               B:  0

#006EB6        #FF0000        #FFCC00


Relació de mides per estampar

Ample (13)            Llarg (21)

13×8= 104 cm              21×8= 168 cm
13×7= 91 cm                21×7= 147 cm
13×6= 78 cm                21×6= 126 cm
13×5=  65cm                 21×5= 105 cm
13×4,6 ≈ 60 cm           21×4.6≈ 97 cm

El Codi d’Informació de Bandera (Flag Information Code) per a l’estrelada que reivindica la República Valenciana. Per a llegir-lo aneu a l’enllaç del PDF, clicant ACÍ