Arxiu de la categoria: Republicanisme

El pensament de FRANTZ FANON . 5è quadern valencià republicà de RV/PVE

Pensador i revolucionari neomarxista. Els seus treballs, principalment “Els condemnats de la terra” (Les Dammés de la terre) han inspirat moviments d’alliberament anti colonialista durant més de quatre dècades del segle XX
Per a llegir el 5è quadern sobre Frantz Fanon, cliqueu damunt.

Hui dimarts, a poqueta nit, RV/PVE estrena pàgina web que ha estat desenvolupada per la valenciana Agència SLUPU

La pàgina web que hui dimarts, a poqueta nit, es farà pública, serà la tercera que RV/PVE des de la seua fundació ha tingut. La primera va ser creada en el 2007, per una empresa de La Nucia (Marina baixa) a instàncies de Vicent Gisbert (Alcoi, 1940 – Benidorm, 2008), un dels quatre fundadors del partit. La segona, i una vegada va faltar Vicent, va ser creada per l’empresa catalana Tirabol Produccions en el 2008 i ha durat fins hui, és a dir dotze anys. En esta ocasió s’ha volgut tornar a una empresa valenciana i s’ha contractat amb Slupu Agència marketing digital i SEO, amb seu a Gandia, San Francisco (USA) i València. La nova pàgina comptarà en enllaços per accedir a les pàgines antigues, així com a les xarxes socials del partit: Twitter, Facebook, Instagram, YouTube, Vimeo i a un WhatsApp business. Per deferència també, amb aquesta pàgina on col·laborem, hi haurà un enllaç a ANNA notícies. A hores d’ara, en www.republicavalenciana.org encara es pot veure la pàgina que demà nit serà substituïda.

Demà dimarts, a poqueta nit, RV/PVE estrena pàgina web que ha estat desenvolupada per la valenciana Agència SLUPU

La pàgina web que demà dimarts, a poqueta nit, es farà pública, serà la tercera que RV/PVE des de la seua fundació ha tingut. La primera va ser creada en el 2007, per una empresa de La Nucia (Marina baixa) a instàncies de Vicent Gisbert (Alcoi, 1940 – Benidorm, 2008), un dels quatre fundadors del partit. La segona, i una vegada va faltar Vicent, va ser creada per l’empresa catalana Tirabol Produccions en el 2008 i ha durat fins hui, és a dir dotze anys. En esta ocasió s’ha volgut tornar a una empresa valenciana i s’ha contractat amb Slupu Agència marketing digital i SEO, amb seu a Gandia, San Francisco (USA) i València. La nova pàgina comptarà en enllaços per accedir a les pàgines antigues, així com a les xarxes socials del partit: Twitter, Facebook, Instagram, YouTube, Vimeo i a un WhatsApp business. Per deferència també, amb aquesta pàgina on col·laborem, hi haurà un enllaç a ANNA notícies. A hores d’ara, en www.republicavalenciana.org encara es pot veure la pàgina que demà nit serà substituïda.

L’any vinent serà el 80 aniversari de l’afusellament del republicà valencià Joan Peset Aleixandre

Joan Peset Aleixandre va ser afusellat pels franquistes tal dia com hui (24 de maig del 1941). Assassinaven un metge i un científic prestigiós que, entre altres matèries, havia investigat i gestionat epidèmies com la que patim ara. En el seu temps, sobretot, epidèmies de tifus.

El varen matar a les 18 hores al mur de Paterna, després de 14 mesos a la presó Model de València esperant inútilment que Franco commutara la pena de mort per la de 30 anys de presó. L’havien denunciat tres metges falangistes: Francisco Marco Merenciano, Ángel Moreu González-Pola i Antonio Ortega Tena. Els denunciants varen reconèixer durant el juí que Peset no havia comés cap crim “en concreto”, però que tenia idees republicanes. En una primera sentència, el tribunal militar proposava commutar la pena. Els denunciants varen forçar una segona sentència, que ja no recomanava salvar-lo.

Una de les persones que va declarar en el juí era la portera de l’edifici on vivia Peset, al carrer de Jorge Juan de València. Una dona molt humil, Aquilina Jordán Lanza, que va poder superar el pànic ambiental i va declarar en favor d’un republicà jutjat per militars venjatius. Aquilina va dir que al seu edifici “todos los inquilinos eran de derechas a excepción de D. Juan, que era el único izquierdista, y la que habla vio que por tres o cuatro veces el mismo D. Juan Peset Aleixandre hizo salir de la casa a individuos que en grupos venían en busca de los inquilinos de derechas”. I va afegir: “Una de las veces entró en la casa un grupo de seis o siete hombres armados que, a su juicio, venían en busca de un señor llamado Bernardo Gómez, y D. Juan les hizo bajar al patio, y uno de aquellos sujetos se encaró con D. Juan y le dijo: “Bueno, Don Juan, y ahora qué?, a lo cual contestó dicho señor que ellos ya habían cumplido con su obligación y que la responsabilidad cayese sobre él, cosa que le repitió por dos veces, con lo cual dichos individuos no realizaron sus propósitos”. I encara: “Que también Don Juan le tenía advertido repetidamente, por aquella época, que si veía salir humo de alguna iglesia le avisase inmediatamente, bien al laboratorio o a Izquierda Republicana”.

No importaven els testimonis. La sentència estava decidida d’abans: calia eliminar un científic brillant, que havia ampliat estudis a Alemanya i França, que parlava idiomes, que era catedràtic de Medicina Legal i Toxicologia, que havia sigut rector de la Universitat de València (1932-1934)… I que havia resultat el més votat en les eleccions de febrer del 1936. Militava en Izquierda Republicana, el partit de Manuel Azaña, i s’hi havia presentat dins de la candidatura del Front Popular per València. Va guanyar en 7 dels 11 districtes de la ciutat, amb 84.106 vots. El primer candidat de la dreta (Lluís Lúcia) n’obtingué 68.277.

Joan Peset havia nascut a Godella el 1886 en una família d’idees liberals (el besavi Marià Peset ja va ser perseguit per Ferran VII). També de creences religioses. Tres monges (Concepció Lluesa, Carolina Puig i Maria Marco) varen declarar que les va protegir els primers mesos de la guerra, quan vestir hàbit era un gran perill. Concepció digué: “Con motivo de las persecuciones de que era objeto por parte de las hordas rojas buscó amparo en el domicilio de D. Juan Peset, donde encontró primero albergue y luego medios para trasladarse a casa de sus parientes, salvando con ello su vida que seguramente hubiera perdido”.

La sentència contra Joan Peset la varen signar el coronel Boán Callejas (president el tribunal); els capitans Ruiz Martínez, Gimón Gil i Revuelta; i el tinent García León. Franco va tardar 14 mesos en confirmar la sentència, mentre Peset llanguia en la presó en condicions terribles.

L’any vinent serà el 80 aniversari de l’afusellament de Peset. Dit està.

[tret d’un missatge de whatsapp]

Campanya valencianista contra la ‘estanquera‘ en els balcons

VALENCIANS ISQUEM DE L’ARMARI
-senyeres als balcons-

En els darrers temps el nacionalisme espanyol s’ha ampliat a sectors d’esquerres propiciant l’increment de banderes espanyoles dinàstiques als balcons. Des dels triomfs de ‘La Roja’; des del suport del PSOE, amb banderes gegants rojigualdes en els seus mítings; per les declaracions d’Errejon de Más País, per a recuperar-la; pel debat en  Podemos plantejant  que el republicanisme es pot reivindicar amb la ‘rojigualda’ (…) són fets que han donat un impuls a la proliferació d’estanqueres als balcons. L’esquerra espanyola no dubta en renunciar a part dels seus símbols per tal de cohesionar el ‘poble espanyol’ i unificar-lo més. No només ens està donant una lliçó d’estratègia, també del patriotisme espanyol que pregona Pablo Iglesias, cosa que ens manca prou als valencians: d’un patriotisme valencià.

L’estratègia del nacionalisme espanyol, tan d’esquerra com de dreta,  ha estat fer-nos invisibles als valencians; fer que entre nosaltres mateixos ens neutralitzarem amb guerres de banderes; una estratègia que aconseguix -que per a evitar entre nosaltres el conflicte, o no donar la raó a l’altre– fer-nos invisibles.

Des de RV/PVE fem una crida als valencians, d’Oriola a Vinaròs, amb orgull de ser-ho i que no volen ser diluïts pel nacionalisme espanyol -que ens vol desapareguts i invisibles-, per traure al balcó les nostres senyeres, siga la que siga, la teua o la de l’altre, amb blau o sense blau; però no podem restar indiferents davant l’impuls que l’esquerra espanyola, aliada amb la dreta, fan treien la franquista i dinàstica estanquera als balcons.
VALENCIANS, ORGULL I DIGNITAT!!!

[Feu còpies i que córreguen de dalt a baix del País]

25 d’Abril del 2020. Primer missatge de RV/PVE

25 d’abril del 2020: existència política o desaparició

Els valencians, el Poble valencià d’Oriola a Vinaròs, en este 25 d’abril, hem de plantejar-nos, que si no volem renunciar a la nostra existència, aleshores ens caldrà existir políticament i això passa inexorablement per determinar qui són els nostres amics i qui els nostres enemics i -amb això- assumir el cost que els pobles lliures i sobirans han de pagar per ser-ho.
(…)
Existència política o desaparició.
Pàtria valenciana o mort.
Assemblea de RV/PVE
per a engrandir cliqueu damunt

Vídeo d’una simpatitzant de RV/PVE sobre el 25 d’Abril del 2020

Vídeo fet per una simpatitzant d’Almussafes a iniciativa seua.
L’argument segons la seqüència de les imatges, ens diu l’autora que és…
“Estem a Europa. Uns mariners valencians naveguen en una barca, s’apropen a la costa, però no saben on desembarcar.
Des de terra els fa senyals una parella amb una bandera com la seua. A la platja hi ha una xiqueta (joventut=futur) que llança un missatge a l’aire, aprofitant el vent Xaloc. En la bandera/llençol es dibuixa la silueta d’una terra. Apareix el País Valencià dins la bandera, la que portaven els mariners i la parella. S’explica que es necessita una República nostra. La reivindica RV/PVE. Acaba amb la fallera que oneja la bandera, perquè la República és una dona i és la que pot parir.