Arxiu de la categoria: Republicanisme

Les tres vegades que Trullenque reivindica la República Valenciana directament en la seua conferència ‘NACIONALISMO VALENCIANO’ en 1915

RV/PVE ha publicat el seu 6è Quadern valencià republicà, que conté ‘El llegat de Rafael Trullenque’. Va ser el primer valencià que va reivindicar la República Valenciana, encara que en 1915 es confiava en un encaix amb Espanya, malgrat que en el seu discurs, les desconfiances són moltes. No cal dir que nosaltres RV/PVE no confiem per a res en aquest encaix. Però hem volgut per aquells de lectura ràpida, destacar els moments en que en el seu discurs reivindica la República Valenciana.


Les tres vegades que Trullenque reivindica la República Valenciana directament en la seua conferència ‘NACIONALISMO VALENCIANO’ de 1915

Primera vegada
Obra del catalanismo fué la resurrección catalana, tan brillantemente manifestada en el libro, en el teatro, en la política, en el comercio, en la fábrica. Cataluña convirtióse en casi una Bélgica por obra del catalanismo, que no quería resignarse a que su reino fuera esclavo del poder central. Obra del valencianismo ha de ser nuestra resurrección. Sinteticemos, pues, nuestras aspiraciones.
Queremos la reconstitución de nuestra personalidad con base no sólo en la Historia, sino también en la moderna ideología de los pueblos libres. Queremos la demarcación individual de la personalidad valenciana en el concierto universal de las nacionalidades. Aspiramos a una República valenciana, presidida por un Directorio individual valenciano, autónomo y libre, con todos los derechos y responsabilidades de los gobiernos capaces. Somos valencianos y tenemos derecho a serlo.
Nosotros somos españoles y hasta españolistas; pero queremos hacer constar siempre al mundo que nuestro nombre particular es «valencianos». Queremos, la gloria de España, pero nunca a costa del sacrificio de nuestra personalidad. Por derechos históricos, geográficos, etnográficos… y hasta por amor propio y por interés propio personal, antes que todo, somos valencianos.

Segona vegada
¡Una República densa, formada por Valencia, Alicante y Castellón unidas!
Si aspiramos a una República unitaria española, no la lograremos jamás, porque mientras en España existen regiones eminentemente republicanas, como Cataluña y Valencia, existen otras, Castilla por ejemplo, que son, tradicionalmente, monárquicas. Si aspiramos a una república valenciana, la lograremos porque no estamos solos en nuestro ideal. Cataluña siente, con nosotros, alienta nuestro ideal mismo. Cataluña, quiere, aparte la resurrección de su nacionalidad intrínsica [intrínseca], la restauración de la nacionalidad levantina.
Es la hermana mayor que nos señala a Valencia y a Mallorca el camino de la vida… Y además, es el cerebro de España.

Tercera vegada
Unámonos, pues, a Cataluña, contra el enemigo común: El unitarismo. Y estemos seguros de que juntas Valencia y Cataluña, venceremos, porque somos lo más grande, porque somos lo más rico, porque somos lo más culto de España.
El partido republicano de Valencia está solo. Solo está el partido nacionalista catalán. Si al ideal republicano unimos el ideal nacionalista, podremos formar un inmenso partido republicano nacionalista de Levante que podrá, quizás, sumar hasta tres millones de hombres.
Pero cuestión es ésta que habréis de considerarla vosotros y que ya estudiaremos otro día. Solo he de anticipar que para nosotros, Levante comprende desde el Cabo de Creus al de la Nao con derivaciones interiores por toda la provincia de Alicante. No quiero decir con esto que nos identifiquemos totalmente con Cataluña, no. La República valenciana ha de ser siempre únicamente valenciana, porque nuestra psicología y nuestros intereses, que son los mismos en todo el reino valenciano, disienten de los de Cataluña y del resto de la Península. Sólo que en el momento histórico actual vemos que una región. «Cataluña», es la única que tiene amor a la vida, tiene ideales y tiene ansias de eternidad. Vemos que el sentimiento nacionalista suyo es el mismo que el nuestro… Y vemos que ella sola lucha contra el enemigo que nos es común: «El unitarismo». ¿Por qué, pues, no aliar los ejércitos políticos de ambas regiones que luchan contra idéntico enemigo? Es esta cuestión la táctica política del momento histórico actual, es cuestión de un más pronto y seguro triunfo.
Yo por mi parte, puedo anticiparos que contando con el beneplácito vuestro pienso repetir estas pobres pero trascendentales conferencias en Castellón y en Alicante. Pienso, llevado de vuestro aliento, recorrer la región valenciana predicando la buena nueva de nuestro resurgimiento. Tengo fe, tengo fe absoluta en el despertar del pueblo.

El pensament de FRANTZ FANON . 5è quadern valencià republicà de RV/PVE

Pensador i revolucionari neomarxista. Els seus treballs, principalment “Els condemnats de la terra” (Les Dammés de la terre) han inspirat moviments d’alliberament anti colonialista durant més de quatre dècades del segle XX
Per a llegir el 5è quadern sobre Frantz Fanon, cliqueu damunt.

Hui dimarts, a poqueta nit, RV/PVE estrena pàgina web que ha estat desenvolupada per la valenciana Agència SLUPU

La pàgina web que hui dimarts, a poqueta nit, es farà pública, serà la tercera que RV/PVE des de la seua fundació ha tingut. La primera va ser creada en el 2007, per una empresa de La Nucia (Marina baixa) a instàncies de Vicent Gisbert (Alcoi, 1940 – Benidorm, 2008), un dels quatre fundadors del partit. La segona, i una vegada va faltar Vicent, va ser creada per l’empresa catalana Tirabol Produccions en el 2008 i ha durat fins hui, és a dir dotze anys. En esta ocasió s’ha volgut tornar a una empresa valenciana i s’ha contractat amb Slupu Agència marketing digital i SEO, amb seu a Gandia, San Francisco (USA) i València. La nova pàgina comptarà en enllaços per accedir a les pàgines antigues, així com a les xarxes socials del partit: Twitter, Facebook, Instagram, YouTube, Vimeo i a un WhatsApp business. Per deferència també, amb aquesta pàgina on col·laborem, hi haurà un enllaç a ANNA notícies. A hores d’ara, en www.republicavalenciana.org encara es pot veure la pàgina que demà nit serà substituïda.

Demà dimarts, a poqueta nit, RV/PVE estrena pàgina web que ha estat desenvolupada per la valenciana Agència SLUPU

La pàgina web que demà dimarts, a poqueta nit, es farà pública, serà la tercera que RV/PVE des de la seua fundació ha tingut. La primera va ser creada en el 2007, per una empresa de La Nucia (Marina baixa) a instàncies de Vicent Gisbert (Alcoi, 1940 – Benidorm, 2008), un dels quatre fundadors del partit. La segona, i una vegada va faltar Vicent, va ser creada per l’empresa catalana Tirabol Produccions en el 2008 i ha durat fins hui, és a dir dotze anys. En esta ocasió s’ha volgut tornar a una empresa valenciana i s’ha contractat amb Slupu Agència marketing digital i SEO, amb seu a Gandia, San Francisco (USA) i València. La nova pàgina comptarà en enllaços per accedir a les pàgines antigues, així com a les xarxes socials del partit: Twitter, Facebook, Instagram, YouTube, Vimeo i a un WhatsApp business. Per deferència també, amb aquesta pàgina on col·laborem, hi haurà un enllaç a ANNA notícies. A hores d’ara, en www.republicavalenciana.org encara es pot veure la pàgina que demà nit serà substituïda.

L’any vinent serà el 80 aniversari de l’afusellament del republicà valencià Joan Peset Aleixandre

Joan Peset Aleixandre va ser afusellat pels franquistes tal dia com hui (24 de maig del 1941). Assassinaven un metge i un científic prestigiós que, entre altres matèries, havia investigat i gestionat epidèmies com la que patim ara. En el seu temps, sobretot, epidèmies de tifus.

El varen matar a les 18 hores al mur de Paterna, després de 14 mesos a la presó Model de València esperant inútilment que Franco commutara la pena de mort per la de 30 anys de presó. L’havien denunciat tres metges falangistes: Francisco Marco Merenciano, Ángel Moreu González-Pola i Antonio Ortega Tena. Els denunciants varen reconèixer durant el juí que Peset no havia comés cap crim “en concreto”, però que tenia idees republicanes. En una primera sentència, el tribunal militar proposava commutar la pena. Els denunciants varen forçar una segona sentència, que ja no recomanava salvar-lo.

Una de les persones que va declarar en el juí era la portera de l’edifici on vivia Peset, al carrer de Jorge Juan de València. Una dona molt humil, Aquilina Jordán Lanza, que va poder superar el pànic ambiental i va declarar en favor d’un republicà jutjat per militars venjatius. Aquilina va dir que al seu edifici “todos los inquilinos eran de derechas a excepción de D. Juan, que era el único izquierdista, y la que habla vio que por tres o cuatro veces el mismo D. Juan Peset Aleixandre hizo salir de la casa a individuos que en grupos venían en busca de los inquilinos de derechas”. I va afegir: “Una de las veces entró en la casa un grupo de seis o siete hombres armados que, a su juicio, venían en busca de un señor llamado Bernardo Gómez, y D. Juan les hizo bajar al patio, y uno de aquellos sujetos se encaró con D. Juan y le dijo: “Bueno, Don Juan, y ahora qué?, a lo cual contestó dicho señor que ellos ya habían cumplido con su obligación y que la responsabilidad cayese sobre él, cosa que le repitió por dos veces, con lo cual dichos individuos no realizaron sus propósitos”. I encara: “Que también Don Juan le tenía advertido repetidamente, por aquella época, que si veía salir humo de alguna iglesia le avisase inmediatamente, bien al laboratorio o a Izquierda Republicana”.

No importaven els testimonis. La sentència estava decidida d’abans: calia eliminar un científic brillant, que havia ampliat estudis a Alemanya i França, que parlava idiomes, que era catedràtic de Medicina Legal i Toxicologia, que havia sigut rector de la Universitat de València (1932-1934)… I que havia resultat el més votat en les eleccions de febrer del 1936. Militava en Izquierda Republicana, el partit de Manuel Azaña, i s’hi havia presentat dins de la candidatura del Front Popular per València. Va guanyar en 7 dels 11 districtes de la ciutat, amb 84.106 vots. El primer candidat de la dreta (Lluís Lúcia) n’obtingué 68.277.

Joan Peset havia nascut a Godella el 1886 en una família d’idees liberals (el besavi Marià Peset ja va ser perseguit per Ferran VII). També de creences religioses. Tres monges (Concepció Lluesa, Carolina Puig i Maria Marco) varen declarar que les va protegir els primers mesos de la guerra, quan vestir hàbit era un gran perill. Concepció digué: “Con motivo de las persecuciones de que era objeto por parte de las hordas rojas buscó amparo en el domicilio de D. Juan Peset, donde encontró primero albergue y luego medios para trasladarse a casa de sus parientes, salvando con ello su vida que seguramente hubiera perdido”.

La sentència contra Joan Peset la varen signar el coronel Boán Callejas (president el tribunal); els capitans Ruiz Martínez, Gimón Gil i Revuelta; i el tinent García León. Franco va tardar 14 mesos en confirmar la sentència, mentre Peset llanguia en la presó en condicions terribles.

L’any vinent serà el 80 aniversari de l’afusellament de Peset. Dit està.

[tret d’un missatge de whatsapp]

Campanya valencianista contra la ‘estanquera‘ en els balcons

VALENCIANS ISQUEM DE L’ARMARI
-senyeres als balcons-

En els darrers temps el nacionalisme espanyol s’ha ampliat a sectors d’esquerres propiciant l’increment de banderes espanyoles dinàstiques als balcons. Des dels triomfs de ‘La Roja’; des del suport del PSOE, amb banderes gegants rojigualdes en els seus mítings; per les declaracions d’Errejon de Más País, per a recuperar-la; pel debat en  Podemos plantejant  que el republicanisme es pot reivindicar amb la ‘rojigualda’ (…) són fets que han donat un impuls a la proliferació d’estanqueres als balcons. L’esquerra espanyola no dubta en renunciar a part dels seus símbols per tal de cohesionar el ‘poble espanyol’ i unificar-lo més. No només ens està donant una lliçó d’estratègia, també del patriotisme espanyol que pregona Pablo Iglesias, cosa que ens manca prou als valencians: d’un patriotisme valencià.

L’estratègia del nacionalisme espanyol, tan d’esquerra com de dreta,  ha estat fer-nos invisibles als valencians; fer que entre nosaltres mateixos ens neutralitzarem amb guerres de banderes; una estratègia que aconseguix -que per a evitar entre nosaltres el conflicte, o no donar la raó a l’altre– fer-nos invisibles.

Des de RV/PVE fem una crida als valencians, d’Oriola a Vinaròs, amb orgull de ser-ho i que no volen ser diluïts pel nacionalisme espanyol -que ens vol desapareguts i invisibles-, per traure al balcó les nostres senyeres, siga la que siga, la teua o la de l’altre, amb blau o sense blau; però no podem restar indiferents davant l’impuls que l’esquerra espanyola, aliada amb la dreta, fan treien la franquista i dinàstica estanquera als balcons.
VALENCIANS, ORGULL I DIGNITAT!!!

[Feu còpies i que córreguen de dalt a baix del País]