Arxiu de la categoria: Ruptura democràtica i repúbliques

Crònica de Joaquim Auladell sobre la Taula a la UCE, de «Com articulem la construcció dels Països Catalans en el context de cada territori?»,

D’una pregunta a dues; per Joaquim Auladell.

El dia 21 d’agost, a la UCE estava anunciat amb profusió de cartells i al programa de la UCE, una Taula de Debat sobre «Com articulem la construcció dels Països Catalans en el context de cada territori?», amb Elisenda PALUZIE (Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana), Toni INFANTE (representant de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià), Daniela GRAU (Assemblees Territorials de Catalunya Nord de l’ANC) i Jaume MESTRE (Assemblea Sobiranista de Mallorca), persones conegudes de fa temps. Havien d’actuar en representació del Consell Federal d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans. Tres entitats sobiranistes i una del Dret a Decidir. Ho hauré de preguntar.
A la UCE apareixen nous cartells on desapareix Jaume MESTRE, persona de tota confiança i allà hi surt un «membre de la Junta» per mi desconegut. Ho haig d’aclarir.
Arribem a la Taula de Debat, amb una moderadora. Observo que el Consell Federal ha deixat de ser d’Entitats Sobiranistes. —Puc fer una pregunta? —Al final.
Passem a les intervencions, per ordre:
GRAU: Catalunya Nord es vol convertir en una província francesa sota el nom d’Occitània. Cal actuar urgentment si s’està per la sobirania dels Països Catalans. La República francesa és tan imperialista com el Regne dels Borbons.
INFANTE: Primer de tot aclareix que no és sobiranista sinó pel Dret a Decidir, revisionista pel que fa a Joan Fuster i que Lenin és un gran alliberador de pobles. (Penso en les fosses de Katin, a la vora de Polònia)
MEMBRE SUPLENT: Els mallorquins estan asfixiats pels turistes.
PALUZIE: Línia correcta: República catalana, unilateralitat i lluita no violenta desobedient.
Final del debat. Jo: — Ara tinc dues preguntes. Moderadora: —No hi ha espai per a preguntes.

* * *

Comentari per a valencians per J. Auladell, sobiranista de Països Catalans, a la intervenció preparada de Toni Infante (Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià).
Toni Infante tracta «d’articular els Països Catalans en el context de cada territori» amb un títol-crida i quatre eixos.

Títol: Objectiu compartit, realitats diferents! El títol no el puc compartit, no es pot banalitzar la cultura («A cada civilització hi ha crims», Freud i Walter Benjamin) ni parlar de generalitats en general, com fa Arrimadas ni referir-se a la idiosincràsia o a un tarannà del poble valencià que el condemna a la submissió al PSOE (Art. 155) o Compromís (Règim de 1978).
No ho podem compartir: o Sobirania o Dret a Decidir.

Eix 1. Revertir el marc cognitiu que ha convertit els Països Catalans en una simple extensió de Catalunya.
Alguns valencians i alguns catalans cauen en aquesta extensió conceptual; «…i la resta de Països Catalans». Jo, no. Precisament al penúltim Congrés d’ERC vaig exigir igualtat terminològica i organitzativa. La solució és que ara es diu simplement «Esquerra».
Sembla que ara hagis descobert la importància dels (nous) mitjans de comunicació i t’hagis empassat les fake news.
Has passat de fusterià a antifusterià. En les discussions ideològiques s’han de comparar afirmacions centrals de l’autor, no anècdotes i les opinions del públic: Jesús (no, que aquest és àgraf), Sant Pau, Marx i Fuster. Has d’acceptar les afirmacions que afirmes i les que rebutges.
I, finalment, si arribem a tenir a República catalana vull que sigui tan progressista com la societat catalana, fruit de l’experiència de la lluita d’alliberament i no de receptes ideològiques, que la República catalana afortunadament ja s’entreveu, i una República valenciana amb les seves 34 comarques i el seu Estat Valencià sense més galindaines.

Eix 2. Explicar les nostres singularitats.
Explicar-nos què ens uneix i què ens separa. (Però amb qui vota Compromís o PSOE no sé què em pot unir). Això de les «singularitats» és com Alfred Jarry, aquell surrealista utòpic que volia unificar les excepcions de totes les regles. Esmenta sumàriament unes quantes «singularitats» i es pensa que deixa la taula endreçada. Així s’entra en la història, o, més ben dit en la historiografia, s’ha de parlar de xocs (contradiccions) entre cavallers i mercaders, entre agermanats i moriscos, entre maulets i austriacistes, entre blasquistes i llorentins…

Eix 3. Construir un projecte de País Valencià il·lusionant.
Malament! Tots els il·lusionats o il·lusos seran decebuts, desil·lusionats! Jo no predico ni prometo el Paradís, invito a observar el país i actuar. L’1 O va canviar el nostre coneixement i les possibilitats d’intervenció al país. «Aprofundir el model de democràcia cap a una més participativa» comporta escombrar de facto l’Art. 155 i el règim de 1978.

Eix 4. El repte de la factibilitat. Dir menys, fer més.
«Parlar menys de Països Catalans, fer més a favor de la integració dels territoris i fer més País Valencià». Llàstima que quan diuen «fer» el que fan és parlar sense trellat.
I ara dues coses:

  1. El 14 d’abril del 2006, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, per commemorar la República catalana, érem quatre gats palats que fèiem llàstima, com ara els valencians. Quatre anys més tard, érem més d’un milió de sobiranistes. Tot és començar. Continuar votant el bloc 155 és la manera que mai hi hagi una força valenciana.
  1. Es diu que hi ha diversos camins. Sí, hi ha diversos camins per avançar i diversos camins per recular. I no hi ha camins «neutrals» o d’espera per veure què passa. Un valencià sobiranista, per coherència, ha de votar sobiranista, i si cap candidatura li fa el pes, fer la seva candidatura o abstenir-se, mai no votar el bloc 155. Els del Dret a Decidir són com aquell que volia anar a la platja però si els trens van molt plens decideix anar a la neu (però si no hi ha neu!).

***

Em queden dues preguntes per contestar: què diu Jaume MESTRE, potser m’ho explicarà d’aquí quinze dies, i si el Consell Federal d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans és sobiranista o no.

Una veu oficiosa assenyala la tornada de competències o de que s’aplique un 155 amistós. Per a ANNA notícies l’eixida és la independència: l’Estat valencià/la República Valenciana.

Fa falta de ser inútils. És a dir, ens furten els diners i en comptes de rebel·lar-nos, d’enviar a pastar fang a l’Autonomia espanyola, de confrontar-nos amb l’Estat espanyol i lluitar per l’Estat valencià… per a exigir allò que és nostre… en comptes d’això, per a salvar les responsabilitats dels delegats valencians del PSOE-Compromís/Errejon-Podemos, es proposa tornar competències.

Torra a Prada: ‘El camí és la ruptura democràtica’

Quim Torra

Torra ha obert el curs polític en una conferència a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), a Prada de Conflent. Hi ha proposat deu punts per a recompondre el full de ruta de l’independentisme: tornar a prendre la iniciativa; ser constructius; actuar amb unitat i aturar la batalla entre independentistes; arriscar-se per guanyar; recuperar la confiança i acceptar les crítiques; desobeir lleis injustes i obeir la pròpia sobirania; confrontar-se democràticament a l’estat espanyol; debatre, avançar i construir; i que la sentència sigui la condemna de l’estat espanyol.
El president ha demanat que la diada de l’Onze de Setembre signifiqui la ‘recuperació de la confiança i la iniciativa per a fer valer el projecte de la República per damunt de la repressió’. ‘Enmig d’aquesta repressió –ha dit–, hem de ser capaços de continuar caminant. Conjurem-nos per a una etapa nova, posem-nos en marxa una altra vegada. Tenim la responsabilitat cívica i democràtica de tornar-ho a fer.’
Torra no ha fet cap referència a un possible avançament de les eleccions al parlament com a resposta a la sentència del Suprem. Una possibilitat a què al·ludí ahir Oriol Junqueras, president d’ERC, i que ha rebut el suport de dirigents com ara Joan Tardà, que ha demanat un govern de concentració amb tots els partidaris del referèndum.

Deixar enrere l’etapa defensiva

Torra ha arribat a Prada somrient. Era la primera intervenció pública després de les vacances i tenia ganes de parlar i d’intentar marcar el ritme de les setmanes vinents. El president farà una segona conferència el 5 de setembre a Madrid, pocs dies abans de l’Onze de Setembre i amb la vista posada a la sentència del Suprem.
La repressió ha planat sobre la sala. En el discurs, ha dit que s’havia d’acabar l’etapa defensiva i començar-ne una en què l’independentisme recuperés la iniciativa en positiu, un factor que segons ell fa que el moviment sigui reeixit. ‘La sentència serà un abans i un després’, ha dit. A parer seu, l’estat espanyol es condemnarà a si mateix.
Per a obrir aquesta nova etapa, i definitiva, Torra ha fet autocrítica, referint-se a les batusses d’aquests últims mesos entre els partits independentistes, especialment greus entre ERC i JxCat. Ha fet una crida a la unitat, que entén com la suma de la diversitat de l’independentisme, i a deixar de banda les divisions i baralles entre partits i dirigents.
També ha advertit els partits que no poden conformar-se a gestionar les competències autonòmiques. ‘Jo no sóc un president per a gestionar l’autonomia. És per a fer la República que vaig anar en una llista electoral el 21-D’, ha recordat. Ha assegurat que aquest és el seu deure com a president de la Generalitat. ‘Que ningú no compti amb mi per a convertir l’1-O en un record malenconiós’, ha afegit, frase que ha arrencat un gran aplaudiment.

‘Ens haurem d’arriscar’

Torra ha demanat a l’independentisme que es mentalitzi per als mesos vinents. ‘Ens haurem d’arriscar molt si volem aconseguir que el nostre projecte independentista arribi a bon port’, ha dit. Ha fet una crida a les tres institucions que formen la Generalitat de Catalunya –parlament, govern i president– a comprometre’s.

‘Els mesos vinents han de viure l’esclat del debat constituent’, ha dit. I ha afegit que manté el compromís perquè Carles Puigdemont torni a ser investit president. ‘Restitució i constitució, aquests dos compromisos, van rebre la confiança de la cambra’, ha dit Torra, referint-se a la seva investidura. ‘No penso abdicar ni defallir en cap cas fins a aconseguir-ho’, ha reblat.

També s’ha referit al paper que han de tenir els partits independentistes a Madrid. Segons Torra, s’ha de votar no a qualsevol proposta del PSOE –investidura i pressupost espanyol inclosos– si no hi ha una oferta que inclogui un diàleg per a l’autodeterminació de Catalunya.

En acabat, el públic l’ha aplaudit, dempeus, i enmig de crits d’independència. Un grapat d’assistents se n’han anat de l’auditori, però el president s’ha mantingut al seu lloc per a escoltar la resta de ponents de la cloenda de la commemoració dels cinquanta anys de la Universitat Catalana d’Estiu: Joan Becat, secretari del Patronat de la Fundació UCE; Jordi Casassas, president de l’UCE; i Joandomènec Ros, president de la Fundació UCE i de l’Institut d’Estudis Catalans. Torra ha pres la paraula per a cloure l’acte i agrair la tasca que ha fet l’UCE durant tots aquests anys.

La solidaritat de Catalunya Nord

Al cor de Catalunya Nord, Torra ha volgut agrair la solidaritat del centenar de batlles, inclòs el de Perpinyà, que van signar un manifest per les llibertats. ‘Aquestes terres del nord de Catalunya han estat sempre refugi de la llibertat, i avui les sentim més a prop que mai amb la solidaritat amb els presos polítics i els exiliats’, ha dit.

Abans d’arribar a Prada, ha visitat la tomba d’Antoni Rovira i Virgili al Pertús. Ha reivindicat la figura i la importància d’aquest polític i periodista i li ha dedicat la conferència, tot recordant l’exili dels republicans. També ha reivindicat el desè aniversari de la consulta popular d’Arenys de Munt, que es compleix al setembre.

Ací teniu el discurs del president Torra, tot sencer.