Arxiu de la categoria: Ruptura democràtica i repúbliques

Otegi impulsa la Declaració de la Llotja de Mar [article de Moncloa.com]

El PNB dinamita el pla d’Otegi: crear un Podem independentista
• Arnaldo Otegi no va aconseguir que el PNB o Compromís se sumaren a la Declaració de Llotja de Mar.
• El líder abertzale vol crear una espècie de Podem independentista.
• Aquest nou projecte podria tenir referents en nou comunitats autònomes.
Per Andoni Fernández| Moncloa
8 de novembre de 2019
Arnaldo Otegi segueix perfilant un projecte que va prenent cos des de fa tres anys. El líder de l’esquerra abertzale vol eixamplar l’espai d’Euskal Herria Bildu amb una espècie de plataforma que podria tenir referents en nou comunitats autònomes.
En les últimes eleccions generals del mes d’abril EH Bildu va fer campanya al costat d’ERC, encara que en aquesta breu legislatura tots dos han tingut les seues posicions pròpies. Ambdues forces també es van posar d’acord per a posar en peus Ara Repúbliques, coalició amb picada d’ullet a l’esquerra espanyola.
En aquest projecte també va estar el Bloc Nacionalista Galego, però Otegi no va aconseguir que el PNB, els postconvergentes i les CUP se sumaren a aquest projecte sobiranista que beu dels ressons de les europees de 1987, any en el qual HB va aconseguir més de 100.000 vots fora d’Euskadi i Navarra.
Aquesta fita ho va aconseguir l’esquerra abertzale gràcies a suports de partits madrilenys, la Lliga Comunista Revolucionària o el Moviment Comunista, o i una força catalana, el Moviment de Defensa de la Terra.
OTEGI IMPULSA LA DECLARACIÓ DE LLOTJA
El procés va enxampar a contrapié a l’independentisme basc. La resolució del conflicte a Navarra i Euskadi desinflamó al soberanisme i des de llavors Arnaldo Otegi ha tingut molts dubtes sobre com llançar picades d’ullet a l’independentisme català sense renunciar al seu propi projecte.
Però el full de ruta més ambiciós, les votacions populars de Gure Esku Dago, van naufragar per la freda rebuda de la societat basca i per l’empipament d’EH Bildu davant la control de la plataforma de sectors lligats al PNB.
Otegi ha apostat ara per la Declaració de Llotja, que ha unit a EH Bildu amb BNG, Crida Nacional, CUP, Demòcrates de Catalunya, ERC, Esquerra Valenciana, JxCat, Més per Mallorca, Més per Menorca, PDeCAT i República Valenciana/ Partit Valencianista Europeu.
SONORES ABSÈNCIES
El Partit Nacionalista Basc i Compromís han evidenciat que els seus respectius èxits electorals es deuen al fet que anteposen el pragmatisme sobre el nacionalisme. Els jeltzales s’han negat a sumar-se amb EH Bildu, que els assota des de l’oposició en el Parlament basc, i amb Junts per Catalunya, evidència de l’empipament d’Urkullu amb Puigdemont.
EH Bildu tampoc ha aconseguit sumar al seu projecte, una espècie de Podem independentista, a forces nacionalista com la Chunta Aragonesista o tres petits partits que van estar en el projecte d’Ara Repúbliques: Andecha Astur (Principat d’Astúries), Puyalón de Cuchas (Aragó) i Ara Canàries.
L’OBJECTIU D’OTEGI
Arnaldo Otegi diu que a partir del 10-N el seu objectiu és “traure als presos, defensar l’autodeterminació i una agenda social de progrés”. El líder d’EH Bildu creu que un pes important de l’independentisme dificultarà un possible pacte entre PSOE i PP.
“Si guanya Sánchez, la qual cosa farà és la investidura amb l’abstenció del PP, no una coalició però sí la investidura, i el preu que pagarà serà més llenya contra Catalunya i contra l’independentisme, més retallades de drets socials dels treballadors i més retallades dels drets de totes les nacions de l’Estat. Aqueix va a ser el preu, i ho sabem”, assegura.
El de Elgoibar no es talla contra tots dos partits: “Com si no ens acordàrem que ací Patxi López i Antonio Basagoiti van governar junts gràcies a la il·legalització de l’esquerra abertzale!”.
GALEUSCA I ELS ANTICAPIS
El projecte d’Otegi no és nou: nacionalistes bascos, catalans i gallecs van posar en peus el pacte de Galeusca en 1923 per a demanar la independència. El projecte va tenir continuació en l’exili i fins i tot amb la deriva centralista d’Aznar, que va promoure indirectament un pacte entre CiU, PNB i BNG per a les europees de 1999.
Un dels problemes que té este Podem independentista és que no compten amb un referent a Madrid, Anticapis segueix dins del partit que lidera Pablo Iglesias i Izquierda Castellana està pràcticament extingit per la mort de Doris Benegas.
OTEGI CONTRA EL PNB
El líder abertzale desvetla les raons per les quals el PNB no s’ha sumat al nou pacte: “El PNB, que coneixia la iniciativa des de feia molt temps, ara diu que no està d’acord amb els continguts d’aqueixa declaració. Jo estic convençut que les seues bases sí la comparteixen”.
“El més a llarg termini que mira el PNB són les següents eleccions. Segurament estan pensant que si són decisius, posaran açò que ells criden agenda del país sobre la taula i que consisteix bàsicament en trens d’alta velocitat. No obstant açò, nosaltres creiem que el model d’acció política del PNB es va esgotar”, va afegir.

Otegi diu que “si el PSOE cerca la companyia de la dreta, el PP posarà sobre la taula tres ingredients: Navarra, mà dura amb Catalunya i amb els independentistes i probablement una reforma de la llei electoral que faça que els governs d’Espanya no depenguen de les forces nacionalistes. Si açò ocorre, l’estratègia del PNB tindrà serioses dificultats”.

JxCat reivindica que no regalarà “cap vot” i que el seu objectiu és la independència

La cap de llista de JxCat al Congrés, Laura Borràs

EUROPA PRESS

Puigdemont i els presos independentistes participaran durant tota la campanya

BARCELONA, 29 Oct. (EUROPA PRESS) –

JxCat reivindicarà que no regalaran “cap vot” i que el seu objectiu és defensar la independència durant la campanya electoral que començarà la nit d’aquest dijous, que comptarà amb la participació diària de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont -mitjançant videoconferència-, dels presos independentistes -mitjançant els vídeos ja fets-, i dels exconsellers fora d’Espanya.

Amb el lema ‘Ni un vot enrere’, volen visibilitzar que si els ciutadans aposten per JxCat utilitzaran el vot “per fer política” i per dialogar, i que no l’entregaran a canvi de res.

“Els vots no es regalen”, ha destacat el cap de llista de JxCat a les generals, Laura Borràs, que ha apel·lat a persistir després de la sentència del Tribunal Suprem (TS) als líders independentistes empresonats.

Segons Borràs, JxCat es presenta a les eleccions per defensar la independència: “L’objectiu és la independència, d’això anava l’1-O. No neguem el dret a l’autodeterminació i volem la independència. Contra la sentència, independència. I per a la independència, ni un vot enrere”.

Per traslladar el seu missatge, han dissenyat diversos cartells electorals: els que mostren la imatge dels presos independentistes -Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn- comparteixen el lema ‘Per la llibertat, ni un vot enrere’; el de Puigdemont recull ‘Per Catalunya, ni un vot enrere’, i el de Borràs ‘Per la independència, ni un vot enrere’.

En tots els cartells es pot llegir també ‘Laura Borràs ens representa’, atès que JxCat vol fer valdre la “fermesa de diàleg” que ha tingut aquests mesos al Congrés.

Segons la candidata, els únics vots que van regalar van ser per treure de la Presidència del Govern central a Mariano Rajoy, però “no importa qui ocupi La Moncloa perquè els resultats per a Catalunya continuen sent privació i retallada de drets fonamentals”.

Malgrat que modularan la campanya en funció dels actes que s’organitzin contra la sentència del Suprem, dijous a la nit celebraran l’acte d’obertura al centre Traidicionàrius del barri de Gràcia de Barcelona a les 19.00 hores, perquè es pugui celebrar la ‘Castanyada’.

ACTE A LLEDONERS

Aquest divendres està previst celebrar un acte davant la presó de Lledoners “pels dos anys d’empresonament del Govern legítim de Catalunya”, i des de JxCat lamenten que no s’hagi pogut celebrar conjuntament amb ERC.

L’últim dia de campanya, la Junta Electoral Central (JEC) ha permès la celebració d’un acte electoral dins de la presó amb la intervenció dels presos, al qual els mitjans no podran accedir.

A més de visitar les quatre capitals de província, el diumenge es farà un acte a Brussel·les amb Puigdemont i una representació de candidats al Congrés i Senat, com Josep Maria ‘Jami’ Matamala i l’exconseller Lluís Puig.

Amb un pressupost total de 640.000 euros, que inclou l’enviament electoral, JxCat ha organitzat 365 actes a tot Catalunya, i tancarà la campanya a les Cotxeres de Sants de Barcelona.

També han explicat que han limitat l’enviament electoral als més grans de 54 anys per una qüestió econòmica, que han suprimit el plàstic i que s’ha fet amb paper ecològic.

RV/PVE i Esquerra Valenciana signen la Declaració de la Llotja de Mar

Partits sobiranistes de tot l’Estat firmen un manifest per la llibertat dels presos i l’autodeterminació

El text és “un acord polític” que pretén sumar forces per demanar ajuda a la comunitat internacional

ARA.CAT | Barcelona 25/10/2019 | QUIM BERTOMEU

Aquest és el text que han firmat aquest divendres 12 forces sobiranistes balears, catalanes, basques, gallegues i valencianes. En concret, ho han fet Més per Mallorca, Més per Menorca, JxCat, la Crida Nacional, PDECat, ERC, CUP, Demòcrates, EH Bildu, Esquerra Valenciana, Bloque Nacionalista Galego i República Valenciana-Partit Valencianista Europeu.
La declaració es mostra crítica amb la sentència del Tribunal Suprem i es converteix en un “acord polític” de tots els signants per reclamar conjuntament la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i el dret a l’autodeterminació dels seus respectius pobles. També fa una apel·lació final a la comunitat internacional “a possibilitar, donar suport i promoure aquestes solucions”. En plena polèmica pels aldarulls que hi ha hagut a Catalunya des que es va donar a conèixer el veredicte judicial, el text també reivindica el sobiranisme com un moviment de “caràcter democràtic i pacífic” i assumeix el compromís de desenvolupar “polítiques socials i econòmiques que permetin el progrés” dels respectius pobles. Finalment, la declaració remarca el compromís de tots els signants per “la recerca de solucions democràtiques i estables al conflicte polític” que catalans, bascos, valencians, gallecs i balears “mantenen en el si de l’estat espanyol”.

Crítica a l’Estat

Més enllà de formular aquestes demandes, la declaració és mostra crítica amb l’Estat, al qual acusa de no ser “plenament democràtic”. “L’Estat ha entrat en una etapa de regressió cap a una política de caràcter cada vegada més autoritari, menys democràtic i més repressiu”, conclou. Els partits que defensen el text carreguen també contra “la retallada permanent de l’autogovern mitjançant l’intervencionisme del Tribunal Constitucional (TC)” i lamenten “les detencions arbitràries de líders polítics i socials”.

Entre els assistents a l’acte, ha destacat la presència del vicepresident de la Generalitat i coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès; la portaveu d’ERC, Marta Vilalta; el coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi; el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró; la candidata de JxCat a les generals, Laura Borràs; el portaveu de JxCat al Parlament, Eduard Pujol; la diputada al Congrés Míriam Nogueras, i el president del PDECat, David Bonvehí. Per part de la CUP l’han firmat Natàlia Sànchez i Núria Gibert; per part de Demòcrates, Toni Castellà i Titón Laïlla; i per part de la Crida Nacional, Toni Morral i Pilar Calvo.

Absències: ni PNB ni Compromís

L’acte, celebrat a la Llotja de Mar de Barcelona, ha destacat també per algunes absències. Ni el PNB ni Compromís han firmat la declaració, malgrat que en el passat s’han mostrat partidaris d’algunes de les tesis que reflecteix el text. Fonts del partit basc citades per Europa Press han argumentat que no s’han sumat a l’acte “per la inoportunitat del moment i la manca d’esperit constructiu” i han assenyalat que la declaració se subscriu a escassos dies del començament de la campanya electoral i en “un clima polític enrarit”. A més, el partit nacionalista ha destacat que el manifest “incideix, quasi de forma exclusiva, en la denúncia i en una projecció d’una visió negativa de la realitat actual en l’Estat espanyol, gairebé sense esperit constructiu o propositiu”. Malgrat tot, el partit del lehendakari Urkullu ha assegurat que té “plena disposició” a treballar més endavant “en un context més reposat i amb el marge de temps que demanen els grans acords”. Ha apostat, per exemple, per actualitzar o reeditar la Declaració de Barcelona de 1998, que llavors van firmar CDC, Unió, el BNG, i el propi PNB per treballar en una proposta de reforma plurinacional a l’Estat.

La Declaració de la Llotja de Mar d’avui s’ha firmat a una setmana de l’inici de la campanya de les eleccions generals, que també servirà per mesurar el suport que tenen entre l’electorat les demandes que avui s’han formulat.


Reflexions del barceloní Joaquim Auladell (ex-BLOC) sobre l’acció política al País Valencià

Joaquim Auladell baixant per la Via Laietana de Barcelona un Primer de Maig

Darrer Diumenge d’Octubre 2019
El darrer diumenge d’Octubre de 1964 un grup de valencians van fer la marxa de la Ciutat de València al Puig per demostrar que eren vius i que volien viure, anaven encapçalant per la bandera valenciana.
Els anys següents també ho van fer entre prohibicions.
Era el franquisme.
Els anys 70 es constituí un aplec de cultura popular, de música, literatura i arts plàstiques. Recordem Al Tall i el Sifoner.
Els anys 90, per iniciativa del BLOC, es mantingué l’Aplec a l’esplanada.
La segona dècada del nou mil·lenni els sobiranistes republicans mantingueren la Marxa.
Potser és el moment d’evitar un Darrer Diumenge d’Octubre cultural i dotar-lo de contingut polític i fer una marxa no només al Puig, sinó a moltes ciutats i viles valencianes.
———————
Com cada any el Darrer Diumenge d’Octubre ens servirà de reflexió mirant endarrere i endavant a tot el valencianisme. I al cap de deu dies hi ha unes eleccions a l’Estat.
Em sap molt greu però em sembla que bona part del valencianisme és una forma vergonyant d’espanyolisme. La més abrandada defensa (teòrica) de la llengua, la més exigent reivindicació del pressupost no és coherent amb demanar el vot per els responsables del l’espoli, dels que silencien la defensa de la llibertat dels presoners catalans que els tenen con a ostatges i dels que poden i fan de nous.
Votar PSOE i adlàters es votar el règim de la Constitució de1978 amb l’apèndix de l’Art. 155 que serveix d’Estat d’excepció encobert.
Demòcrates, valencianistes, autodeterministes i sobiranistes no poden votar  el PSOE i els seus adlàters. No són el mal menor, és escollir allò simplement negatiu. Haurien de rebutjar la política que es fa. El vot en blanc expressarà que hi ha una esperança i una  voluntat de reeixir en el sobiranisme.
L’abstenció no ens agrada a uns demòcrates que sempre hem defensat les urnes i als que volem constituir el bloc valencià republicà.
Joaquim Auladell, per la República Catalana i per la República Valenciana.

Comunicat de la CPVR sobre els esdeveniments a Catalunya i la sentència contra els republicans catalans

LA CPVR PER LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS CATALANS, PER L’OBERTURA DE PROCESSOS CONSTITUENTS ALS POBLES DE L’ESTAT ESPANYOL I PER LES REPÚBLIQUES I LES LLIBERTATS DEMOCRÀRTIQUES

La Coordinadora del País Valencià per la República (CPVR), davant la sentència del Tribunal Suprem espanyol d’ahir 14 d’octubre de 2019, que condemna amb 100 anys de presó als presos polítics catalans, membres del govern català i líders civils independentistes, fa públic el seu més absolut rebuig a la sentència i l’allau repressor sobre el poble català i les seues institucions, d’una banda, i sobre el conjunt dels ciutadans de tots els pobles de l’Estat espanyol que vivim una regressió dels drets i llibertats democràtiques, sota un règim monàrquic hereu directe de la dictadura franquista, d’una altra banda.

CPVR considera que la condemna a presó dels representants polítics i líders cívils catalans per haver organitzat un referèndum legítim d’autodeterminació del poble català l’1O, obeint la voluntat popular i el mandat electoral en haver obtingut una majoria parlamentària, repetida a més elecció rere elecció, esdevé un punt sense retorn en el declivi del règim de 1978 i marca necessàriament l’inici d’una nova etapa política en què la ruptura democràtica amb dit règim per obrir processos constituents en els pobles que conformen l’actual Estat espanyol i assolir democràcies plenes i republicanes esdevé central en l’agenda polítics de tots els demòcrates.

CPVR vol fer arribar la nostra plena fraternal solidaritat amb els presos polítics catalans ara condemnats i les seues famílies i amics, així com amb tot el poble català en lluita per les seues llibertats i dret a decidir. Les seues llibertats i drets democràtics són també els drets i llibertats democràtiques de totes I de tots.

CPVR, finalment, fa una crida a la participació de totes les valencianes i valencians en tots els actes i mobilitzacions en defensa del dret a decidir, dels catalans però també de cadascun dels pobles de l’Estat espanyol en exercici lliure de les seues respectives i legítimes sobiranies, per la democràcia i les llibertats i drets democràtics, contra la monarquia borbònica i per la llibertat dels presos polítics catalans.

Des de CPVR ens comprometem a ser un actiu per aixecar un potent, plural, democràtic i unitari moviment republicà valencià, per exercir el nostre dret a decidir i la nostra sobirania, amb la convicció que aquesta és la nostra més positiva contribució i el nostre deure republicà, i per tant fem una altra crida a tots els demòcrates valencians a sumar en aquest objectiu comú.

A València, 14 d’octubre de 2019

Contra el judici farsa i la seua sentència, llibertat presos polítics republicans catalans…. Abaix la Constitució del 78/39/1707, per processos constitucionals republicans…

dilluns, 14 d’octubre de 2019
LLIBERTAT PER A LES PRESES I PRESOS POLÍTICS, AMNISTIA!
La sentència que avui dilluns 14 d’octubre de 2019 s’ha fet pública i amb la qual el Tribunal Suprem dicta condemnes d’entre 9 i 13 anys de presó pels delictes de sedició i malversació a les preses i presos independentistes és la culminació d’una llarga llista de despropòsits contra drets i llibertats i una vulneració dels més elementals principis de la democràcia. La raó d’Estat, la que dicten les minories que controlen a benefici propi unes estructures hereves directes del franquisme, ha prevalgut per damunt les raons democràtiques i els drets humans. Perquè votar no pot ser, no és, cap delicte; perquè fer un referèndum no és cap delicte; perquè exercir el dret d’autodeterminació no és un crim. Però les raons d’Estat i la unitat per la força d’Espanya han construït una causa general contra el poble de Catalunya i el dret a decidir el seu futur, dret que s’ha pogut exercir en democràcies consolidades com el Canadà o la Gran Bretanya. Per justificar aquesta vulneració de drets i llibertats l’Estat ha construït el relat d’una violència que només han exercit les forces policials per reprimir brutalment els votants del 1r d’octubre de 2017, repressió que causà els més de 1.000 ferits que van haver de ser atesos aquell dia i una fractura social i una humiliació col·lectiva difícils de reparar. Les imatges de la violència indiscriminada contra població pacífica van fer la volta al món. Perquè diguen el que diguen el moviment per la llibertat de Catalunya ha estat i és impecablement democràtic, transversal i inclusiu i es troba fermament arrelat en els principis de la no-violència i la resistència civil pacífica. El judici que presidí el jutge Marchena es revelà com una farsa ordida per justificar un empresonament preventiu desproporcionat i una sentència ja dictada amb antelació com a venjança per l’èxit del referèndum i càstig exemplar per inhibir tota protesta. El fals relat de rebel·lió («alçament violent i públic»), substituït finalment pel de sedició («alçament tumultuari que impedeix per la força l’aplicació de les lleis o l’exercici legítim de les funcions de qualsevol autoritat») i malversació de cabals públics sense proves vistes i exposades en el judici, la negació d’exhibició de vídeos i altres proves documentals de la defensa, les mentides sistemàtiques de policies i funcionaris ben alliçonats, amb afirmacions delirants que insulten la raó, ens parlen de la naturalesa política del judici. I del fracàs de la política –amb el PP tant com amb el PSOE, del bloc monàrquic en conjunt– com a forma deliberativa d’encarar els conflictes socials. L’orquestra de la immensa majoria dels mitjans de comunicació espanyols s’ha mogut al ritme de la mateixa batuta que intenta criminalitzar l’independentisme català i qualsevol dissidència contra el discurs neofranquista emparat per una Constitució que és una tapadora democràtica inservible per acarar els problemes i reptes dels nostres dies.
Per això la legítima denúncia contra la sentència i les vulneracions de drets que estem patint amb especial virulència en els últims anys és abans que res una qüestió de justícia i de democràcia. Demanar avui l’amnistia per a totes les preses i presos polítics és una exigència de dignitat democràtica i civil, una resistència a les regressions autoritàries de l’Estat espanyol, on els màxims responsables polítics han dimitit de les seues obligacions en favor de jutges i tribunals, on la monarquia anomenada parlamentària ha abandonat la seua funció arbitral per erigir-se en part interessada contra grans masses de ciutadans, on es permet que alts comandaments policials i militars facen proclames polítiques i amenacen els drets democràtics de la població, on la Junta Electoral s’ha convertit en una maquinària per a la censura d’expressions com «presos i exiliats polítics», «Consell per la República» o «Assemblea de Càrrecs Electes» i on els parlaments i altres institucions democràtiques es veuen sotmesos a un control per limitar i impedir determinats debats i deliberacions. Espanya es troba immersa en una greu crisi institucional on les eleccions, les mocions de censura i la provisionalitat de governs i pressupostos s’hi han succeït durant quatre anys sense que ara com ara s’albire una solució raonable a un conflicte polític que ni sap ni vol identificar com a tal; una Espanya sumida en la perpetuació agònica d’un règim que fa trontollar els avanços democràtics dels darrers decennis, sense horitzons ni projectes engrescadors, una Espanya paralitzada en els seus tòpics i enrocada en els seus fracassos històrics que ven la retirada de la mòmia de Franco com un èxit democràtic mentre obvia la mateixa existència del despropòsit feixista del Valle de los Caídos i l’oblit a què són condemnats milers i milers d’assassinats pel franquisme a les cunetes, murs i descampats de la història. Una Espanya, en fi, que un dia haurà de retre comptes davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans pels seus dèficits democràtics i els atemptats contra els drets humans, com l’hi retrà tard o d’hora Turquia pel nou genocidi kurd.
Per això i més raons, en aquest dia atziac en què hem conegut la sentència del Tribunal Suprem, demanem la llibertat dels avui condemnats i de totes les preses i presos polítics que veuen segrestats els seus drets i llibertatsm que són al capdavall els drets i llibertats de tots: Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, Carme Forcadell i Dolors Bassa, Oriol Junqueras i Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn; pels detinguts dels CDRs Germinal Tomàs, Ferran Jolis, Guillem Xavier Duch, Alexis Codina, Jordi Ros, Xavier Buigas, Eduardo Garzón; pels joves d’Altsasu que porten més de 1.000 dies en presó per una baralla de bar, Adur Ramírez de Alda, Jokin Unamuno, Ohian Arnanz; per les més de mil causes obertes contra ciutadans i representants electes de Catalunya, entre ells Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila, condemnats per desobediència; contra la imputació al jove del PAH d’Oliva Joan Cogollons; per la llibertat de Pablo Hasél i Valtònyc; pel lliure retorn del president Carles Puigdemont i els conselllers Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig; per la llibertat dels exiliats Adrià Carrasco, Anna Gabriel i Marta Rovira.
Les valencianes i valencians no podem restar passius davant la injustícia i les traves a la democràcia plena, perquè també són els nostres drets i les nostres llibertats els que avui són qüestionats, la llibertat d’expressió, manifestació i participació política. Avui fem una crida perquè en cada comarca del País Valencià s’organitzen comitès de solidaritat amb el poble de Catalunya en defensa de drets i llibertats, de la democràcia i l’autogovern, i a fer activa i extensiva la lluita per la dignitat de les persones a través de la no-violència i, si cal, la desobediència civil, i a no votar el proper 10-N aquells partits que no tenen més proposta als conflictes nacionals i socials que la repressió i l’aplicació de maniobres dubtosament legals com la de l’article 155. Instem així mateix el Govern d’Espanya a complir les resolucions d’institucions internacionals com les del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU, Amnistia Internacional i diversos grups de parlamentaris europeus, entre d’altres, per a una posada en llibertat immediata de les preses i presos polítics, el sobreseïment de les causes obertes per raons polítiques i el lliure retorn d’exiliats i exiliades.

País Valencià, 14 d’octubre de 2019

Manifest del col·lectiu  Solidaritat amb Catalunya en defensa democràcia

Sobre el caràcter europeu de República Valenciana /Partit Valencianiste Europeu.

A preguntes d’ANNA notícies sobre el caràcter europeu del partit República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu i sobre el  posicionament respecte a la Unió Europea, fetes a Víctor Baeta, representant de RV/PVE, ens ha manifestat el següent:
– RV/PVE en cap lloc dels estatuts es pronuncia sobre la Unió Europea. En conseqüència no es pot dir que estem a favor de la UE. Si de cas quan ens hem manifestat  darrerament sobre la UE, ha estat per a criticar-la per l’actuació  envers els diputats republicans catalans escollits i que encara no han accedit per l’empresonament i persecució que pateixen per part de l’Estat espanyol. Ho varem fer en el comunicat: L’Estat espanyol i la Unió Europea cada vegada més lluny dels demòcrates i de la Democràcia i, també per la seua dependència dels grans capitals, en la resolució a favor dels republicans catalans aprovada en l’assemblea RV/PVE de  6 de juliol, on  es deia:
“L’Assemblea, davant de l’actitud de les autoritats de la Unió Europea que fa costat al regim neo-franquista espanyol, fa seues les paraules del republicà català Carles Puigdemont quan des de la localitat de Khel (Alemanya) va dir: «Una Unió europea amb dèficits democràtics no ens interessa. Una Unió europea on les veus plurals dels ciutadans, no nomes no són escoltades, sinó que no tenen els drets garantits, no és la nostra Europa i no ens interessa.» I nosaltres afegim «que sols respon als interessos dels grans capitals»”

Quan en el 2007 varen fundar RV/PVE, la referència a Partit Valencianiste Europeu, va ser per a contrarestar l’impacte que suposava per als valencians -que de normal els hi dóna vertigen d’anar a soles per el món-  d’una reivindicació que per primera vegada es reclamava una República Valenciana sobirana/ independent i que podia ser confosa amb una república aïllada com va ser en el seu moment la República Albanesa d’Enver Hoxha.
A l’anomenar-nos Partit Valencianiste Europeu es volia  indicar exactament allò que diuen els estatuts, ni més ni menys, al respecte:
2. L’assoliment, des de Gibraltar als Urals, de la Confederació Europea de Repúbliques, basada en la llibertat, la igualtat i la fraternitat que impulse actuacions polítiques i econòmiques universals que asseguren la pau i la subsistència a tots els éssers humans.
Els Urals estan a la Federació Russa. Voldríem a una Rússia, o a qualsevol país europeu que defensés la llibertat, la igualtat i la fraternitat, en aquesta Confederació.
La nostra Europa, en el nostre imaginari, és la que apareix en els llibres de geografia.
En el 2007 volíem deixar clar que teníem una vocació Confederal i  no d’una república  aïllada en el Mediterrani i a Europa.
Per als republicans que dins el País Valencià,  ens proposen federacions o confederacions, mirant a ponent o tramuntana, els podríem dir que esta ‘Confedració Europea de Repúbliques’, si esdevé, pot començar per la península Ibèrica o per qualsevol altre indret com l’antiga Corona d’Aragó.
Ja diem: si esdevé.
Tot depèn de les contingències.
No estem tancat a res.