Arxiu de la categoria: Sobiranisme

Dos escrits POLÍTICS de RV/PVE:
(1) POLÍTICA I 25 D’ABRIL.
(2) 25 D’ABRIL DEL 2020: O EXISTÈNCIA POLÍTICA O DESAPARICIÓ

Publicat en el LEVANTE-EMV
per a engrandir cliqueu damunt

(1) POLÍTICA i 25 D’ABRIL

L’essència  d’allò polític ve determinada per distingir qui és l’amic i qui  l’enemic
– Carl Schmitt –

El 25 d’abril de 1707, un dilluns, es va produir la derrota de l’exèrcit aliat austriacista que venia de retirada des de Madrid i varen fer front en Almansa a l’exèrcit borbònic que els perseguia. La derrota va ser aprofitada  perquè l’exercit castellà, entrés a sang i foc al Regne de València -determinat com enemic pels atacants- i cremés ciutats i viles, heroicament defensades pels valencians. Poc importa que no hagueren valencians en aquella batalla d’aquell dilluns, o que el nostre heroi nacional Joan B. Basset estigues, eixos dies, empresonat per ordres del l’Arxiduc Carles, per haver defensat els interessos dels llauradors i ser el cap dels maulets. Allò transcendent que cal destacar és que dels fets militars i conquesta del Regne, es produeix, dos mesos després, el fet polític.
El dimecres 29 de juny de 1707 es va produir el transcendental succés polític: a la casa del Buen Retiro a Madrid, el Borbó Felip V, signa el decret de Nueva Planta pel qual els Regnes d’Aragó i de València eren esborrats del mapa polític d’Europa i, amb l’única base jurídica del “por justo derecho de conquista”, van ser incorporats al Reino de Castilla, rebatejat com España des de la primera Constitución de 1812. Des d’aleshores  totes les constitucions espanyoles, inclosa la republicana de 1931, són hereves d’eixe decret de Nueva Planta de 1707.
Però analitzem amb cura els límits d’este fet polític. Malgrat la conquesta militar borbònica, en aquesta no es va produir, a diferència de la conquesta del territori en 1238 per Jaume I, un nou nomos, un nou repartiment de les terres conquerides. En paraules de Joan Fuster, que ara en el 2020 cal dir no compartim en la mesura que d’elles es pot desprendre una definició de poble valencià excloent, ja que per a nosaltres el poble valencià són tots els residents d’Oriola a Vinaròs, però que recollim perquè ens pot il·lustrar sobre el pensament d’alguns valencians al respecte; diu el suecà:
La fundació del País Valencià per Jaume I, en efecte, no era solament jurídica: era també, si m’és tolerat l’adjectiu, que trio amb totes les reserves, racial.[…]
[…] Els valencians, de fet, eren els altres: els ‘no-moros’. I amb ells s’articula la nostra història, la nostra societat, el poble que som – en la mesura en què ho som.

Amb la conquesta borbònica dels castellans no hi ha un nou nomos, no hi ha cap Llibre de Repartiment de donacions de terres. El poble valencià resta intacte, en les terres valencianes. Els valencians vàrem ser conquerits militarment i desposseïts del nostre caràcter polític, però de cap manera substituïts per uns altres.  Els valencians -el poble valencià- vàrem ser  conquerits, el territori ens resta ocupat militarment i som una colònia regida per una LOE, però no hem desaparegut. Hi som arrelats a la terra i el Poble valencià ha arribat viu al segle XXI.
L’Estat borbònic en 1707, en la seua condició d’unitat essencialment política i d’atribució del ius belli, va determinar que el Poble valencià era el seu enemic, va decidir combatre’l, conquerir el seu territori i sotmetre’l. Però no va poder  substituir-lo. El Poble valencià -llavors- també va determinar qui era el seu enemic.
Passem al 2020. Un poble que existeix políticament o que aspira a existir políticament o a no desaparèixer políticament, no pot prescindir de determinar i distingir per si mateix, arribat el cas, entre l’amic i l’enemic, i d’assumir el risc corresponent. Si un poble deixa de fer esta distinció, si renuncia a ella, està renunciant a la seua existència política. Si un poble té por dels riscs o penalitats vinculats a l’existència política, allò que ocorrerà és que sorgirà un altre poble que l’eximirà dels uns i de les altres,  assumint la seua “protecció contra els enemics exteriors” i en conseqüència el domini polític; serà llavors el ‘protector’ el que determine qui és l’enemic, sobre la base del nexe extern de protecció i obediència. Del senyor feudal envers els vassalls. De l’Estat imperial envers les colònies. El protego ergo obligo és el cogito ergo sum de l’Estat.
Els valencians, el Poble valencià d’Oriola a Vinaròs, en este 25 d’abril, hem de plantejar-nos que si no volem renunciar a la nostra existència, aleshores ens caldrà existir políticament  i això passa inexorablement per determinar qui són els nostres amics i qui els nostres enemics i -amb això- assumir el cost que els pobles lliures i sobirans han de pagar per ser-ho.
O existència política, o desaparició.
Pàtria valenciana o mort.

Assemblea de República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 25 d’abril del 2020

(2) 25 d’abril del 2020: existència política o desaparició -publicat a Nosaltres La Veu-

25 d’Abril del 2020. Primer missatge de RV/PVE

25 d’abril del 2020: existència política o desaparició

Els valencians, el Poble valencià d’Oriola a Vinaròs, en este 25 d’abril, hem de plantejar-nos, que si no volem renunciar a la nostra existència, aleshores ens caldrà existir políticament i això passa inexorablement per determinar qui són els nostres amics i qui els nostres enemics i -amb això- assumir el cost que els pobles lliures i sobirans han de pagar per ser-ho.
(…)
Existència política o desaparició.
Pàtria valenciana o mort.
Assemblea de RV/PVE
per a engrandir cliqueu damunt

Resistiré en aragonés i… una jota, S’HA FEITO DE NUEY, també en aragonés.

S’HA FEITO DE NUEY – Letra de Pepe Lera

S’ha feito de nuey.
Tu m’aguardas ya.
Lo peito me brinca’n
tornarte a besar.

Lo nuestro querer
no se crebará
anque charren muito
y te fagan plorar.

Yo no’n quiero vier
güellos de cristal
mulláus por glarimas
que culpa no han.

Escuita, muller,
dixa de plorar.
Yo siempre he estau tuyo,
tu mía has d’estar.

Dicen qu’un querer
ye de dos, no más,
y que ye más fácil
ferlo caminar,
cuando l’uno caye,
l’otro a devantar.

Cuando l’uno caye,
l’otro a devantar;
s’ha feito de nuey,
tu m’aguardas ya,
lo peito me brinca’n,
te quiero besar!

S’ha fet de nit i tu m’esperes ja, el pit em salta per tornar-te a besar. El nostre voler no es trencarà encara que parlen molt i et facen plorar, jo no vull veure els teus ulls enrasats de llàgrimes sense tenir culpa de res. Escolta, dona, deixa de plorar, jo sempre he sigut per a tu i tu per a mi seràs. Diuen que l’amor és cosa de dos, i que és mes fàcil fer-ho caminar si quan un cau l’altre li ajuda a alçar, quan un cau l’altre li ajuda a alçar, el pit em salta, et vull besar.

Vídeo d’una simpatitzant de RV/PVE sobre el 25 d’Abril del 2020

Vídeo fet per una simpatitzant d’Almussafes a iniciativa seua.
L’argument segons la seqüència de les imatges, ens diu l’autora que és…
“Estem a Europa. Uns mariners valencians naveguen en una barca, s’apropen a la costa, però no saben on desembarcar.
Des de terra els fa senyals una parella amb una bandera com la seua. A la platja hi ha una xiqueta (joventut=futur) que llança un missatge a l’aire, aprofitant el vent Xaloc. En la bandera/llençol es dibuixa la silueta d’una terra. Apareix el País Valencià dins la bandera, la que portaven els mariners i la parella. S’explica que es necessita una República nostra. La reivindica RV/PVE. Acaba amb la fallera que oneja la bandera, perquè la República és una dona i és la que pot parir.

CRIDA PER UN PARTIT VALENCIANISTA DE CENTRE-DRETA

CRIDA PER UN PARTIT VALENCIANISTA DE CENTRE-DRETA pel Col·lectiu “Fent País Valencià”

Un grup de ciutadans de la Comunitat Valenciana hem decidit posar-nos en contacte per tirar avant durant els pròxims anys un nou projecte que ocupe un espai ara buit en el panorama polític valencià.

Esta és la nostra proposta en poques paraules: Continua la lectura de CRIDA PER UN PARTIT VALENCIANISTA DE CENTRE-DRETA