Arxiu de la categoria: valencianisme

CAMPIONES EUROPEES!!!! Reyer Venezia 81-82 Valencia Basket Club SAD – Full Final Game – EuroCup Women 2020-21

València Basket fa història i conquesta Europa per primera vegada (81-82) per Roberto Anidos publicat en Femení l’11 abril, 2021

Si estava escrit que València Basket fera història, no podia ser sense comportar el màxim esforç. Les xiques de Rubén Burgos van superar tota adversitat en un partit ple de complicacions, davant un gran rival i van acabar imposant el seu treball per a aconseguir una nova fita per al record. València Basket és el nou campió de l’Eurocup Women, amb tot just 3 anys entre els millors, en tan sols la seua segona aventura europea, el projecte femení continua creixent, i aconsegueix la glòria internacional conquistant el seu primer títol europeu en guanyar en la final al Umana Reyer Venezia per 81-82

Attura i Queralt Casas intercanviaven colps per a iniciar el partit. Va començar inquietant el joc interior italià a la defensa taronja, amb l’escorta catalana responent en l’altre costat. Un triple d’Allen anul·lava dos encerts d’Howard i València Basket es posava per davant de nou de la mà de Queralt, que anotava 8 dels primers 14 punts taronja. Dos triples d’Anderson mantenien a les venecianes. El partit estava molt intens ja en els primers minuts. Estirava el marcador València Basket, però sempre trobava un triple com a resposta. L’última d’aqueixes respostes, amb Penna i Attura com a protagonistes, deixava a Venezia 4 a dalt (28-24).

Anna Gómez apareixia amb 4 punts per a estrenar el segon. Allen la secundava per a empatar el marcador, però tornava a respondre Umana Reyer. Li costava a València Basket elevar el nivell defensiu, amb cada contacte acabant en falta, i l’aprofitava el seu rival. Colpejaven Trahan-Davis i Gülich, i responien Fagbenle i Anderson. Amb les faltes 10 a 1 en contra de les valencianes, un triple d’Allen les posava a 1 i provocava el temps mort rival (38-37). Howard tornava a contraatacar. Leticia Romero i Allen tornaven a intentar l’acostament, mentre en defensa es canviava a zona, però el marcador no variava en excés i Anderson posava el 46-41 sobre la botzina.

Anderson tornava a castigar en el tercer, responien Celeste i Queralt. Les ganes i la intensitat taronja van provocar nervis en defensa a les italianes, i Allen tornava a posar a 1 a les de Rubén Burgos. La defensa també millorava i Trahan-Davis posava per davant a València Basket, amb Queralt donant continuïtat i provocant el temps mort (50-53). La resposta de nou era Anderson amb 4 consecutius, mentre Penna amb un triple, retornava la necessitat de parar el partit (59-55). Una vegada més després de l’aturada tornava la igualtat. Gülich empatava amb dues bones accions, i el partit tornava a començar a 10 minuts (63-63).

Un intercanvi d’encerts i un ball de Raquel en el pal iniciaven l’últim quart. Era un avís. Carrera apareixia en atac i trencava la resistència italiana, posant un +5 que feia gust de glòria i provocava el temps mort de Umana Reyer. Responia com sempre Anderson, però Allen retornava l’encert ràpidament. Només detalls separaven a tots dos equips, però amb València Basket en primes, Umana Reyer va aprofitar una vegada més per a igualar el marcador. Mancant un minut, tot per decidir. Canastón de Queralt a tauler i nervis. Responia Petronyte. 37 segons. Falta a Raquel Carrera que anotava un tir lliure i 22 segons perquè les italianes es jugaren l’última. Per a desgràcia taronja, Anderson anotava a tan sols un segon Però el partit no havia acabat i era temps suficient perquè Carrera traguera la falta. No li va tremolar el pols. 19 anys. Tota una veterana per a donar la glòria a València Basket. I que siga la primera de moltes.

nota de premsa València Basket

Arran de la polèmica entre l’Arquebisbat i Compromís per la Mare de Déu dels Desemparats, ANNA notícies recupera un pamflet de d’UPV de 1997 quan esta formació cercava el vot dels valencians

Amadeu Mezquida (Compromís) compara la Virgen de los Desamparados con un mono de feria

Pamflet nacionalista valencià recollit de terra en maig del 1997
marededeu1maredeu2

Se’ns ha mort un patriota i amic a Elx. Ens ha deixat Agustí Agulló.

Alicanteplaza. 22/02/2021 –
(traduit al valencià per ANNA notícies)
ELX. Trista pèrdua per al valencià i la cultura il·licitana. Ha mort l’Agustí Agulló Marcos (1958), històric referent i activista pel valencià a la comarca del Baix Vinalopó. Era el responsable del conegut Casal Jaume I (Acció Cultural del País València-Casal Jaume I d’Elx), espai de trobada no sols per a articular la defensa del valencià, també de moviments socials, partits i sindicats, a més d’un lloc que traspuava i traspua cultura pels seus tallers, cursos o xarrades.
Agulló, nascut fa 63 a Elx, patia càncer des de feia any i mig. Va impulsar el Casal com a espai de referència política i cultural a la ciutat, que fins fa escassos mesos i com a conseqüència de la pandèmia, seguia amb els seus habituals actes i tallers. Fa escassos mesos, al novembre, el col·lectiu El Tempir li reconeixia amb un guardó per la seua trajectòria com a activista social i defensor del valencià en la zona. També per part de CCOO PV rebia a la fi de 2020 el Premi Marc Granell per la seua trajectòria social.
Finalment, una notícia que s’ha conegut aquest mateix matí i que ha donat a conéixer en el ple municipal Compromís. Tots els grups de la corporació han mostrat el seu condol.

Comunicat de La Veu: Una acta d’inspecció de treball amb fets falsos, erronis o inexistents

Comunicat de La Veu: Una acta d’inspecció de treball amb fets falsos, erronis o inexistents

per NLV

Redacció de Diari La Veu en 2019
Redacció de Diari La Veu en 2019

Arran de la publicació de l’article del periodista Sergi Tarín en el setmanari El Temps i amb la voluntat d’atendre l’interès i preocupació dels agermanats i lectors, emetem el comunicat següent: 

El passat 16 de desembre, la Inspecció de Treball i Seguretat Social va notificar a Edicions Diari La Veu Cooperativa Valenciana (empresa editora del Diari La Veu i propietària del domini diarilaveu.com) una acta de liquidació/infracció de 62.000,96 euros en concepte de quotes a la Seguretat Social no satisfetes per 58 col·laboradors externs i freelances que l’Administració entén que devien haver estat contractats en el règim general entre 2016 i 2019. Entre ells, alguns professors i professores, funcionaris, periodistes autònoms, professionals, jubilats… Fins i tot una notària per la confecció de tres escriptures, i una estudiant en pràctiques en conveni amb la Universitat. Molts dels columnistes només publicaven dos articles mensuals.

Cap d’aquests col·laboradors i freelances van ser mai treballadors a temps complet o parcial del Diari La Veu ni van fer cap treball ni feina a la redacció periodística ni van usar els mitjans materials i informàtics de La Veu. Tampoc van formar-ne part mai de l’estructura i la majoria facturava a aquest mitjà puntualment, de la mateixa manera que facturava a altres mitjans.

Les diligències, dutes a terme per un equip de quatre inspectors i subinspectors, van començar el 28 de novembre de 2019, just quan El Confidencial va publicar que un jutjat de Barcelona investigava si les ajudes al valencià atorgades per Ximo Puig afavorien una trama que desviava fons a empreses involucrades en el procés català. Entre les peces de l’engranatge, suggeria la notícia sense contrastar, hi havia el Diari La Veu. Malgrat que unes poques hores després es destapava la mentida, el mal ja estava fet i la dreta anticatalanista no va dubtar a escampar la denúncia contra un mitjà modest com és el nostre.

Des d’Edicions Diari La Veu Coop. V. vam comunicar a la Inspecció de Treball el tancament de la seu a València el passat 31 de desembre del 2019, vam aportar tota la documentació requerida, mantenint domicili social i fiscal a Castelló (Ribera Alta). No obstant això, la Inspecció va continuar enviant els requeriments a les antigues oficines de la redacció a València, cosa que impedia el dret a comparèixer en legal forma davant la Inspecció de treball i ens causava total indefensió. Des de l’inici de les diligències i fins a l’1 de desembre del 2020, més d’un any després, data en la qual es va notificar l’esmentada acta de liquidació al domicili social de la cooperativa de treball associat, no s’havia efectuat cap comunicació ni cap notificació en legal forma a Edicions Diari La Veu Coop. V., raó per la qual se’ns ha impedit de fet poder accedir i comparèixer a la inspecció, i s’ha vulnerat així el nostre legítim dret de defensa a més d’impedir-nos poder contrastar i contradir els suposats “fets comprovats” en els quals es basa l’acta i amb els quals estem en total disconformitat per ser falsos, erronis o inexistents.

Edicions Diari La Veu Coop. V. sempre ha tingut un equip de persones sòcies treballadores que han elaborat la immensa majoria de continguts del diari, els han corregit al cent per cent i n’han gestionat tota l’edició i publicació. Dins de l’estructura, una part dels socis-treballadors han gestionat el departament de publicitat, el departament d’administració, el departament tècnic i el departament gerència. Sense aquest suport, tampoc haguera estat possible l’elaboració del mitjà de comunicació digital.

És fals que persones externes a l’equip de persones sòcies-treballadores de la cooperativa (periodistes, redactores, correctores, editores, tècnics informàtics, administratives, comercials i direcció) col·laboraren en la redacció del diari, entenent la seua redacció com l’activitat d’elaborar la majoria dels continguts, corregir-los en la seua totalitat, editar-los en el gestor web i publicar-los.

La base de l’esmentada afirmació per part de la Inspecció de Treball és totalment incerta i demostra que desconeix totalment l’operativa del dia a dia de la redacció, correcció, edició i publicació del diari digital mitjançant la tecnologia web. Per això, és una afirmació molt greu i totalment falsa que Edicions Diari La Veu Coop. V. «únicament ha tingut cinc treballadors en alta en diferents períodes de l’any 2017». Des del 2016 al 2019, la nostra cooperativa ha tingut donades d’alta entre 15 i 20 persones sòcies-treballadores de conformitat amb el Llibre Registre de Socis lliurat a la Inspecció de Treball i la resta de documents que acrediten els pagaments de les seues retribucions. Això demostra la mala fe i la falta total de rigor per part de la Inspecció de Treball, que no ha valorat d’acord a dret aquestes dades.

Finalment, volem afegir que aquesta actuació no ens farà baixar els braços. Continuarem defensant-nos mitjançant la via administrativa, on hem presentat les nostres al·legacions en data 20 de gener del 2021, i davant del tribunals de justícia. A més, seguirem endavant amb el nostre full de ruta per tal d’aconseguir les persones agermanades necessàries i poder tornar a editar Diari La Veu del País Valencià al més prompte possible.

Si voleu formar part de la comunitat de persones agermanades a La Veu o simplement voleu fer una donació puntual ho podeu fer ací. Moltes gràcies pel vostre suport!

Equip d’Edicions Diari La Veu Coop.V.

La Comissió pro-PLATAFORMA PER LA REPÚBLICA VALENCIANA dóna els primers passos [Un obrer del metal i un cuiner, els seus iniciadors]

ANNA notícies. Diumenge passat per la vesprada a les 17:30, a la ciutat de València, quan tots els bars estaven tancats, tres republicans, dos joves, un de Catarroja treballador del metal, l’altre de Vilamarxant i cuiner, i el tercer de molta  més edat, veí de Benimaclet, asseguts en un banc de la plaça de l’Ajuntament de València i sense sentir el fred gelat que feia, es varen posar a analitzar la situació del valencianisme polític, de l’estat d’emergència econòmic-social en el que viu molta joventut, de la supeditació del valencià pel castellà per les lleis espanyoles, de com els polítics, des de les esquerres a les dretes , estan apalancats en el regim neo-franquista i dinàstic del 78, que van enllaçar amb el del 39 i amb el del 1707,  de com ens volen fer desaparéixer als valencians i de com volen que desaparega la consciència nacional valenciana del Poble Valencià… i de com, des del sentiment valencià, podíem defensar i lluitar per la república, i per una societat més justa…

Va ser llavors que els tres decidiren promoure una  Plataforma per la REPÚBLICA VALENCIANA, com una ferramenta POLÍTICA,  per a tots aquells valencianistes que vullguen fer acció i agitació valencianista i republicana. El ciment que ens ha d’unir- van dir-  és la de lluitar per una República Valenciana independent i democràtica que pose solució als problemes que patim els valencians, d’Oriola a Vinaròs i de Dénia a Ademús. Va ser llavors que el xic de Catarroja va treure un escrit, que va dir l’havia fet amb un llauro de Museros i bomber… el llegiren, els hi va agradar i els tres varen estar d’acord per a llançar-lo entre els coneguts per a promoure la Plataforma….

Així va nàixer des del seus inicis la Comissió pro-PLATAFORMA PER LA REPÚBLICA VALENCIANA,  que ahir dilluns 11 de gener del 2021 va emetre un comunicat, i hui dimarts 12 de gener, ja s’han incorporat vint-i-dues persones (sis dones i setze homes), residents en les poblacions d’Alacant; Alcàntera de Xúquer; Alcoi; l’Alcora; Almussafes; Bellreguard; Benimaclet; Bétera; Burjassot; Castalla; Castelló de la Plana; Catarroja; Catral; Crevillent; Dénia; Elx; Gandia; Museros; Oriola; Pedreguer; Sagunt; Santa Pola; Xàbia; València; Vall d’Uixó, La; Vilamarxant… i continua amb un degoteig constant.
Per a incorporar-se a la Comissió cal sol·licitar-lo enviant un e-mail a

info@germanies.net

on s’especifique el nom i cognom o llinatge, la població on es resideix i el telèfon mòbil per a ser inclòs en un grup whatsapp exclusiu per els membres de la Comissió. [El llistat amb el nom dels promotors només és públic per a la Comissió i els que es van adherint]

«FOLKmenc» nou CD de JUERIA (M)

Per escoltar cliqueu damunt
«FOLKmenc» nou CD de JUERIA
Rubén Cerisuelo és fill d’una de les famílies més flamenques del País Valencià. El seu pare Salvador, el Pono, és un dels referents del cant amb més gust del país i el seu germà, Salva del Real, guitarrista professional a Madrid des de fa dècades, és un músic reconegut internacionalment dintre del panorama musical flamenc. Sota el paraigües de JUERIA, que Rubén utilitza de nom artístic, es presenta ja sigui en solitari o acompanyat d’altres músics en diverses formacions, és ací on s’expressa cantant i tocant percussió, baix elèctric, mandola i guitarra, de manera que tot conviu en aquest call en llibertat.
Ara ens presenta “FOLKmenc” un cd amb un grapat de melodies tradicionals, el denominador comú del qual és la nostra música d’arrel, tot i que hi presenta tocs de flamenc, cant valencià, jazz i música mediterrània. En aquest treball revisa tot un seguit de temes del folklore dels països catalans, com cant de batre, seguidilles, petenera, jotes, fandangos, granaïna de Montaverner…
En aquesta aventura han col·laborat músics d’arreu com Albert Ferré al saxo i flauta, Ramón Jarque i Hèctor Delgado a les guitarres, però en cap moment ha perdut aquella mirada particular en la qual conviuen la música d’arrel i la contemporània, la riquesa rítmica heretada i els melismes delicats plens de sensualitat. És un treball ben mastegat i ben paït, que beu de la font plena de recursos que es troba a Vila-real, on ha crescut, i que ha covat on ha fet arrels, a Alcover.
Mescla i masterització: León Perez
Disseny Gràfic: Joan Martínez
Fotografia: @Jordi de Meritx
Assessorament lingüístic: Rosa Sanromà
Edició per Lemons Songs
@jueriaproduccions

JUERIA “FOLKmenc”
https://open.spotify.com/album/73TR2wBs0xYOSNRiknzo6p?si=- tiRtXjrRoeoCVeA4ay8oA
https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_lCum6DKYmgLehOCEcy8nskdI38Q6Gvxp0
https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_lCum6DKYmgLehOCEcy8nskdI38Q6Gvxp0
https://music.amazon.fr/albums/B08KL8RG6X