Arxiu de la categoria: vídeo

Interessants vídeos del 2011, a favor i en contra de la República Valenciana. En maig, la coalició ENV-RV/PVE defensa Per què la República Valenciana? i en desembre MDT, PCPE-PV, PCPV-PCE i RV/PVE debaten sobre: Per què no la República Valenciana?

PRIMER VÍDEO (maig 2011 a l’Hotel Inglés)
El 22 de maig del 2011, es van celebrar eleccions autonòmiques i locals i Esquerra Nacionalista Valenciana i República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu (ENV-RV/PVE) van presentar una candidatura a les Corts valencianes, encapçalada per Nicolau Colomar, i a l’Ajuntament de València. encapçalada per Albert Marín. El 18 de maig del 2011, a l’Hotel Inglés de València es va fer la presentació de les candidatures amb el títol de Per què la República Valenciana? i el vídeo que ve a continuació reflecteixen les intervencions.

SEGON VÍDEO (desembre 2011, S.C. Micalet)
El segon vídeo que mostrem es va gravar també en l’any 2011, quan encara el procés independentista català no s’havia fet visible amb claredat i al País Valencià RV/PVE ja advocava des del 2007, any de la seua fundació, per la República Valenciana i el moviment sobiranista valencià republicà de l’ACR Constantí Llombart amb ENV, ja des del 2004.
El divendres 16 de desembre del 2011, l’ACR Constantí Llombart va organitzar una taula rodona, a proposta de RV/PVE que va lliurar un document que es pot baixar des d’ACÍ, per a ser debatut i va convidar als partits marxistes PCPE-PV, MDT, PCPV-PCE, PSAN i PCEml a debatre’l, a la Societat Coral el Micalet a València, en una taula sobre el document lliurat, amb el títol Per què no la República Valenciana?
El PSAN i el PCEml, van declinar la participació com a ponents i la mesa va estar formada finalment per, d’esquerra a dreta, Toni Infante (MDT), Paco Tendero (PCPE-PV), César Lledó (moderador i coordinador de la CPVR), Rafa Pla (PCPV-PCE) i Víctor Baeta (RV/PVE).
(…)
El video és de difícil audició fet que al costat de la sala hi havia un sopar festiu i també per la mala vocalització d’algun ponent com Víctor Baeta que per a més inri en comptes de parlar al micro ho fa als costats, però ho fem públic per l’interés d’alguns posicionaments, sobre tot els contraris a la República Valenciana, intervencions que s’escolten perfectament. Un vídeo interessant vist ara, després de quasi deu anys de la seua realització. Cal també destacar que fet que hi havia tres posicionaments polítics, l’espanyol, el català i el valencià, els ponents entrecreuen els arguments sense cenyir-se massa al tema del debat: Per què no la República Valenciana? Amb tot recomanem la seua visió.
(…)
ANNA notícies recupera estos vídeos dels seus arxius perquè  per una caiguda de la pàgina, s’havien perdut totes les notícies anteriors al 2012

‘Las muertes chiquitas’ de Mireia Sallarés. “Els orgasmes, com la terra, són de qui els treballa”.

Las muertes chiquitas. “Els orgasmes, com la terra, són de qui els treballa”.

Aquesta és la frase que travessa diverses veus implicades en Las muertes chiquitas. Es tracta d’un projecte en què Mireia Sallarès recull moments del seu viatge de quatre anys per Mèxic, acompanyada de la càmera i d’un rètol lluminós de neó amb aquest mateix títol. La terra –en aquest cas, la mexicana–, sota la superfície més o menys òbvia de la realitat, es densifica amb subjectivitats i arrels, conflictes i desitjos. Els orgasmes –en aquest cas, els femenins–, compartits o solitaris, catàrtics o frustrats, són un possible punt de partida per establir nexes entre el que és públic i privats, entre el que és eròtic i és polític.
L’àmbit íntim de la sexualitat se situa d’aquesta manera en l’escena del plaer públic, és a dir, de l’erotisme construït mitjançant mecanismes de transacció i control ideològics, religiosos i culturals. La peça central del projecte és el llargmetratge documental que enregistra alguns moments de les entrevistes amb diverses dones mexicanes. [Fragment traduït del text Pluralidades orgásmicas escrit per Helena Braunštajn el setembre del 2010]

Mireia Sallarès (Barcelona 1973), és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, i va cursar estudis cinematogràfics a la New School University i a la Film & Video Arts de Nova York. Treballa com a realitzadora independent de documentals i viu en trànsit entre Barcelona, Mèxic DF i altres ciutats, on du a terme els seus projectes artístics.
Sallarès ha exposat a la Fundació Miró de Barcelona, al Museo de Arte Carrillo Gil de Mèxic, a l’Americas Society de Nova York, a l’Organización Nelson Garrido de Caracas, al Centro Cultural Montehermoso de Vitòria, al Laznia Centre for Contemporary Art de Gdansk, a Polònia, a la Galleri Image d’Aarhus de Dinamarca, al OK Centrum de Linz a Àustria, i a la Capella de Barcelona, entre d’altres.