DECÀLEG aprovat per l’Assemblea de RV/PVE, l’11 de maig del 2020

DECÀLEG DE RV/PVE (aprovat per l’Assemblea de RV/PVE l’11 de maig del 2020)

  1. RV/PVE és el partit-moviment que lluita per impulsar l’alliberament nacional i social del País Valencià i té el Poble valencià com únic subjecte de sobirania al qui ret lleialtat.
  2. RV/PVE lluita per assolir l’Estat valencià per a poder satisfer les necessitats del Poble valencià de manera sobirana, amb una Constitució valenciana per damunt la qual no pot haver una altra.
  3. RV/PVE lluita per assolir la República Valenciana independent, com un fi en si mateix sense estar condicionada a res i oberta a tot.
  4. RV/PVE treballa prioritàriament a favor dels interessos del poble treballador valencià i dels sectors populars valencians.
  5. RV/PVE lluita per derrocar el sistema patriarcal i construir una societat basada en relacions justes i igualitàries entre les persones.
  6. RV/PVE treballa per la llengua valenciana que compartim amb catalans, illencs i aragonesos. RV/PVE funciona en valencià i proposa que en la Constitució valenciana s’aprove que: “El valencià és la llengua oficial de la República Valenciana, tots els valencians tenen el deure de conèixer-la i el dret a usar-la.”
  7. RV/PVE defensa la Nació valenciana com el territori que, d’Oriola a Vinaròs, ha d’esdevindre Estat i República. D’antic Regne a futura República.
  8. RV/PVE defensa la democràcia. Lluitem per la Revolució Democràtica mitjançant l’acumulació de forces i la ruptura democràtica. Per un canvi polític que faça respectar la paraula i la decisió de la gent en una democràcia participativa.
  9. RV/PVE es vol dins d’una Europa confederal, des de Gibraltar als Urals, de pobles lliures i sobirans, on cap home o dona no tinga la necessitat de demanar permís per poder viure. Una Europa unida i forta, basada en la llibertat, la igualtat i la fraternitat que impulse actuacions polítiques i econòmiques universals que asseguren la pau, la subsistència a tots els éssers humans i el respecte pels animals i la Natura.
  10. RV/PVE fonamenta la seua ètica i orientació política, per protegir el medi natural a partir de realitzar canvis a les activitats humanes per a poder mantenir l’ecosistema de la Terra.

Assemblea de República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu.
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 11 de maig del 2020

República Valenciana /Partit Valencianiste Europeu; inscrit el 3 de desembre del 2007 en el Registre de partits polítics; tom VI, foli 496 del llibre d’inscripcions. Apartat 12096–46020 València · Tel 650537213 · correu@republicavalenciana.org

Comunicat d’ENV

Tret de la seua pàgina oficial
A mesura que van passant les hores i se van coneguent les reaccions d’uns i atres, resulta més evident que la decisió de deixar al 70% de la població valenciana en la fase 0 ha sigut més política que técnica. De fet, l’explicació donada per Simón de no complir un dels paràmetres (el de passe dels test) que no estava entre els mesurables, sona a excusa i ho corrobora, aixina com la comparació de les nostres dades en les d’Euskadi, molt més dolentes.
I quines han sigut eixes raons polítiques? al nostre entendre, varies:
– A diferència dels bascos, els valencians no tenim cap pes polític a madrid, mane qui mane ací i en l’estat, i som vistos i tractats de manera colonial, fent en nosatres allò que li convé al govern central sin ni tan sols avisar.
– En un estat tan fortament “madridiste”, no se podia deixar a la comunitat de madrid, del pp, sancera en fase 0 sense “equilibrarho” en un atra autonomia “amiga”: la valenciana, evitant el victimisme madrileny basat en vendeta política.
– I perque no, aleshores, deixar tota Valéncia en fase 0? Ací intervé els rifirrafes interns del psoe. Hem de recordar que en l’equip de Sanchez està Leire Pajín, i en el seu govern, Ábalos; cap dels dos massa aliats de Puig. Aixina se pot entendre que passen a fase 1 determinades zones, i no unes atres en millors dades, i s’enten millor el cabreig mostrat este mateix mig dia pel President.
I quina solució ens queda, no per a esta situació, sino per al futur?. Evidentment, actuar com a valencians. Treballar, cadascú en el seu àmbit, per aconseguir la independència econòmica i social que necessitem per a poder desenrollarnos com a societat lliure. No podem continuar “posant l’atra galta” sense rebre res a canvi, “pel be d’espanya”, perque, a la fi, només es pel be d’una part d’eixe estat. Hem de triar polítics que anteposen els interessos dels valencians als privats, o als espanyols, que nos perjudiquen. I este és un bon moment per escomençar a demanar als que tenim (d’un signe i d’atre i, especialment als que s’autodenominen “valencianistes”), que ho facen.

Nosaltres, els unilaterals o És el com pitjor, millor, que funciona. Passa que fa lleig de dir-ho.

Nosaltres, els unilaterals

Els independentistes pragmàtics han vist, aquesta setmana, com la seva via fracassava a Madrid

Per: Andreu Barnils     09.05.2020  22:00

Nosaltres, els unilaterals, tenim aquests dies una oportunitat d’or per a fer demagògia. Podríem escarnir els independentistes pragmàtics, vist que la seva teoria de cercar el diàleg amb Espanya ha obtingut aquest fantàstic resultat: Jaume Asens sembla Joan Coscubiela i el PSOE pacta amb Ciutadans. Felicitacions. Sort que eren els aliats. Sort que tocàveu de peus a terra. Sort que sabíeu què fèieu.
Nosaltres, els unilaterals, podríem aquests dies recrear-nos en preguntes retòriques: si independentistes dels comuns com Jaume Asens han deixat de ser independentistes i insulten al president Torra com si fossin de Ciutadans, qui eixampla la base? Nosaltres o Ciutadans? Si l’esquerra espanyola militaritza la solució i opta per l’autoritarisme, qui eixampla la base, nosaltres o el PP? Si un govern del PSOE premia els ‘piolins’ del 2017, qui eixampla la base, nosaltres o Vox? Sort que tocàveu de peus a terra. Sort que sabíeu què fèieu.

Report diari sobre el coronavirus
Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d’interès.
Nosaltres, els unilaterals, podríem recordar en aquests moments la teoria que hem hagut d’aguantar per terra, mar i aire, durant llargs mesos i pesades hores: la política de blocatge a Madrid no mena enlloc. És hora de fer política. No podem votar sempre que no. Nosaltres, els unilaterals podríem ara agafar la vostra teoria i el vostre eslògan i us el podríem estampar a la paret juntament amb la votació d’aquesta setmana a Madrid: No d’ERC, No de Junts. No de la Cup. No és fer política, això, doncs? I què és?
Podríem, també, llegir amb interès què passa al País Valencià i a les Illes, aquests dies, on ves que la base no s’eixampli gràcies al que diuen de fa molts anys tants teòrics, tants llibres i la meitat dels pragmàtics fins no fas pas tant: com pitjor, millor. Com pitjor ho faci Madrid, millor per als independentistes. (Una mica més d’empenta, de mando único i de desconfinament caòtic, i faran independentistes molts valencians. Ja no falta tant.) Si avui, en lloc d’un govern del PSOE amb comuns, tinguéssim un govern del PP, seria pitjor, però amb Rajoy de president potser Asens encara seria independentista. És el com pitjor, millor, que funciona. Passa que fa lleig de dir-ho.
Sí, nosaltres, els unilaterals, podríem dir tot això i no aniríem enlloc. Què hi guanyaríem? Veure que els nostres companys, els independentistes pragmàtics, s’han fotut una patacada èpica? Que van perduts com mai? Que la seva teoria es demostra falsa? Que els pragmàtics s’han enfonsat? Molt bé. I què? La realitat és que nosaltres també.
On és la nostra via unilateral? Enlloc no és. I aquests dies, encara menys. Anem tan perduts com ells. O més, que a diferència seva, ni marquem el pas, ni l’agenda, ni els nostres decideixen gaire res. Pitjor encara: els unilaterals no hem sabut explicar ni tan sols la nostra diagnosi del passat recent. El nostre relat no domina, i la majoria de votants veu l’octubre del 2017 com un fracàs de la via unilateral, i no pas com allò que va ser: el fracàs de la via dialogada. (La via unilateral es va morir el dia del seu èxit esclatant: el primer d’octubre del 2017; el 2 d’octubre ja van refugiar-se a cercar el diàleg.)
Els unilaterals fa tres anys que, el partit, el veiem de la grada estant: a l’una banda Espanya i a l’altra els pragmàtics. Veure com els pragmàtics perden estrepitosament no ens fa jugar el partit. A la grada hi continuem estant.

Campanya valencianista contra la ‘estanquera‘ en els balcons

VALENCIANS ISQUEM DE L’ARMARI
-senyeres als balcons-

En els darrers temps el nacionalisme espanyol s’ha ampliat a sectors d’esquerres propiciant l’increment de banderes espanyoles dinàstiques als balcons. Des dels triomfs de ‘La Roja’; des del suport del PSOE, amb banderes gegants rojigualdes en els seus mítings; per les declaracions d’Errejon de Más País, per a recuperar-la; pel debat en  Podemos plantejant  que el republicanisme es pot reivindicar amb la ‘rojigualda’ (…) són fets que han donat un impuls a la proliferació d’estanqueres als balcons. L’esquerra espanyola no dubta en renunciar a part dels seus símbols per tal de cohesionar el ‘poble espanyol’ i unificar-lo més. No només ens està donant una lliçó d’estratègia, també del patriotisme espanyol que pregona Pablo Iglesias, cosa que ens manca prou als valencians: d’un patriotisme valencià.

L’estratègia del nacionalisme espanyol, tan d’esquerra com de dreta,  ha estat fer-nos invisibles als valencians; fer que entre nosaltres mateixos ens neutralitzarem amb guerres de banderes; una estratègia que aconseguix -que per a evitar entre nosaltres el conflicte, o no donar la raó a l’altre– fer-nos invisibles.

Des de RV/PVE fem una crida als valencians, d’Oriola a Vinaròs, amb orgull de ser-ho i que no volen ser diluïts pel nacionalisme espanyol -que ens vol desapareguts i invisibles-, per traure al balcó les nostres senyeres, siga la que siga, la teua o la de l’altre, amb blau o sense blau; però no podem restar indiferents davant l’impuls que l’esquerra espanyola, aliada amb la dreta, fan treien la franquista i dinàstica estanquera als balcons.
VALENCIANS, ORGULL I DIGNITAT!!!

[Feu còpies i que córreguen de dalt a baix del País]

1r DE MAIG DEL 2020 DIADA NACIONAL DE LA CLASSE TREBALLADORA VALENCIANA PER LA REPÚBLICA VALENCIANA DELS DRETS SOCIALS. Comunicat de RV/PVE

La notícia en NOSALTRES LA VEU
1r DE MAIG DEL 2020
DIADA NACIONAL DE LA CLASSE TREBALLADORA VALENCIANA
PER LA REPÚBLICA VALENCIANA DELS DRETS SOCIALS

El 1r de Maig ha sigut històricament al País Valencià un dia de lluita de la classe treballadora valenciana front al capitalisme, a favor dels seus drets i millores laborals, per una nova societat i contra els governs no democràtics i totalitaris, com el franquista. I ara, també, hauria de ser-ho contra el règim neo-franquista del 78 i els seus governs dinàstics, que mantenen la repressió a la població amb presos polítics i exiliats republicans catalans.
Els treballadors valencians hem de viure dels nostres llocs de treball. I, què fer si no tenim treball? La promesa de l’economia social de mercat que ens van vendre que qualsevol que s’esforcés pot arribar a la prosperitat s’ha demostrat que no és veritat i encara menys en l’època de baixos salaris. Planificar una vida i alimentar una família és cada vegada més difícil. Els preus dels lloguers per damunt dels salaris i, especialment, els que tenen cura de la gent gran, els malalts o els nens, estan mal pagats. Molt més que el propi esforç allò que decideix la possibilitat d’una bona vida és -encara- l’origen social de les persones. La desigualtat de la riquesa és tan alta com en el temps de Franco. Ens enfrontem al treball temporal, les limitacions sense raó material, l’abús dels contractes i el treball autònom fals. Lluitem per a sobreviure a través de minses prestacions d’atur, del deure criminal d’acceptar tots els llocs de treball mal pagats i de l’almoina dels ingressos mínims socials. Si l’Estat al que contribuïm no pot o no vol o no sap fer front a estos problemes, llavors JA NO ENS SERVEIX i, responent a la pregunta del principi, els valencians ENS CALDRÀ FER-NOS AMB UN ALTRE ESTAT, NOSTRE I EFICAÇ.
Però des de fa anys els sindicats finançats i al servei d’eixe Estat inoperant, el 1r de Maig l’han anant convertint en manifestacions de caràcter cada vegada més processionals on, -encara que les i els treballadors (amb presència cada vegada més decreixent) es manifesten per unes reivindicacions clares-, el sindicalisme institucional s’oblida de la seua funció d’eixamplar i organitzar la consciència de classe i de lluita; resta, aquest sindicalisme, només com a moduladors de les protestes a canvi de participar de l’entramat financer-institucional del règim del 78 que li permet mantenir un exèrcit d’alliberats i uns serveis (formació professional, agències de viatges, promotors d’habitatges, etc.) que han passat a ser objectius en voltes de medis. A hores d’ara, s’imposa recuperar el caràcter de la diada reivindicativa dels treballadors, per la democràcia i la llibertat i, ara ja, pel canvi d’Estat i del sistema.
Però a més, enguany, quan tot està supeditat a la pandèmia del coronavirus i es va plantejar per part d’algunes organitzacions, un PLA DE XOC SOCIAL AL PAÍS VALENCIÀ, que nosaltres també vàrem subscriure per la nostra banda, el que estem veient és que:
– ELS BANCS CONTINUEN COBRANT HIPOTEQUES.
– ELS OLIGOPOLIS DE LA ENERGIA I COMPANYIES SEGUEIXEN COBRANT LES FACTURES DE LA LLUM I DE L’AIGUA.
– ELS ARRENDATARIS EN PISOS DE LLOGUER COMMINATS EN CASA SENSE PODER TREBALLAR CONTINUEN SENSE REBRE LES AJUDES PER PAGAR EN MOLTS CASOS A HUMILS ARRENDADORS.
– SÓN INEXISTENTS LES COBERTURES (ES DEMANAVA EL 100%) DEL SALARI EN CAS D’INFECTATS O CONFINATS DE MANERA PREVENTIVA O PER NECESSITAT DE CUIDAR ELS MALALTS.
– ELS EROS I ELS ERTES NO ES DETENEN. FINS I TOT UN SINDICAT DEL RÈGIM HA FET UN.
– ELS AUTÒNOMS HAN DE COMPLIR COM SI TOT FORA NORMAL.
(…)
– LES FAMÍLIES ES VAN QUEDANT JA SENSE MENJAR…
Llavors pensem que ja ha arribat l’hora de deixar els aplaudiments -com ens demanen els que viuen o aspiren a viure del 78- i començar a fer soroll.
Però malgrat la pandèmia, hui 1r de Maig del 2020 hem de reflexionar en veu alta sobre alguns aspectes cabdals de la raó de ser del sindicalisme en cada moment i lloc: quines reivindicacions deurien globalitzar la lluita sindical, quin procés portar per a aconseguir-ho i com enfortir el moviment sindical.
L’Assemblea de RV/PVE, independentistes valencians republicans, voldríem participar en la reflexió que s’imposa als tres nivells esmentats:
1. Reivindicacions, a manera d’exemple:
a) Reducció i repartiment de la jornada laboral. Setmana de 35 hores; cinc setmanes de vacances; jubilació als 60 anys; augment del permís de maternitat/paternitat, adequació de la jornada a les situacions específiques com lactància o escolaritat dels fills, etc.
b) Eliminació de la precarietat de les contractacions temporals, ETTs i interinitats, eliminant el risc d’accidents laborals.
c) Cobertures socials dignes per les i els aturats, jubilats, mestresses de casa i totes aquelles persones que han sigut excloses del món laboral.
2. Tàctica:
El moviment sindical no pot ser sols un notari de la realitat. La seua raó de ser està en utilitzar els mitjans disponibles per a transformar-la; els avanços en la legislació social no són tals si només se n’aprofiten d’ells una minoria dels treballadors. Simbolitzarem el que diguem amb aquest exemple: un o una aturada no pot normalment rebutjar un contracte, per humiliant que siga, en qualsevol ETT, però el sindicat si ha de posar el seu poder per a evitar aquest tipus de contracte i aquest tipus d’empresa.
3. Objectiu:
El nacionalisme valencià republicà d’alliberament nacional, ha de participar en la revitalització del sindicalisme, per a que este torne a ser l’instrument útil i prestigiat; i ha de fer-ho aportant al debat el nostre fet nacional, la nostra realitat territorial; però també donant una nova espenta, moderna i entusiasta, que ajude a sumar la lluita nacional amb la lluita social.
RV/PVE fa una crida, especialment a tots els treballadors i en especial als republicans valencianistes, perquè participen i col·laboren més activament en la concreció del que ha de ser un fort moviment sindical al País Valencià PER LA REPÚBLICA VALENCIANA DELS DRETS SOCIALS.
Cal un canvi de règim.
Cal un canvi de sistema.
Cal lluitar per una nova societat dels drets socials.
Cal un canvi d’Estat.
Cal la República Valenciana.

Ximo Cunyà i Alcover per l’Assemblea de República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu.
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, U de Maig del 2020