Comunicat de La Veu: Una acta d’inspecció de treball amb fets falsos, erronis o inexistents

Comunicat de La Veu: Una acta d’inspecció de treball amb fets falsos, erronis o inexistents

per NLV

Redacció de Diari La Veu en 2019
Redacció de Diari La Veu en 2019

Arran de la publicació de l’article del periodista Sergi Tarín en el setmanari El Temps i amb la voluntat d’atendre l’interès i preocupació dels agermanats i lectors, emetem el comunicat següent: 

El passat 16 de desembre, la Inspecció de Treball i Seguretat Social va notificar a Edicions Diari La Veu Cooperativa Valenciana (empresa editora del Diari La Veu i propietària del domini diarilaveu.com) una acta de liquidació/infracció de 62.000,96 euros en concepte de quotes a la Seguretat Social no satisfetes per 58 col·laboradors externs i freelances que l’Administració entén que devien haver estat contractats en el règim general entre 2016 i 2019. Entre ells, alguns professors i professores, funcionaris, periodistes autònoms, professionals, jubilats… Fins i tot una notària per la confecció de tres escriptures, i una estudiant en pràctiques en conveni amb la Universitat. Molts dels columnistes només publicaven dos articles mensuals.

Cap d’aquests col·laboradors i freelances van ser mai treballadors a temps complet o parcial del Diari La Veu ni van fer cap treball ni feina a la redacció periodística ni van usar els mitjans materials i informàtics de La Veu. Tampoc van formar-ne part mai de l’estructura i la majoria facturava a aquest mitjà puntualment, de la mateixa manera que facturava a altres mitjans.

Les diligències, dutes a terme per un equip de quatre inspectors i subinspectors, van començar el 28 de novembre de 2019, just quan El Confidencial va publicar que un jutjat de Barcelona investigava si les ajudes al valencià atorgades per Ximo Puig afavorien una trama que desviava fons a empreses involucrades en el procés català. Entre les peces de l’engranatge, suggeria la notícia sense contrastar, hi havia el Diari La Veu. Malgrat que unes poques hores després es destapava la mentida, el mal ja estava fet i la dreta anticatalanista no va dubtar a escampar la denúncia contra un mitjà modest com és el nostre.

Des d’Edicions Diari La Veu Coop. V. vam comunicar a la Inspecció de Treball el tancament de la seu a València el passat 31 de desembre del 2019, vam aportar tota la documentació requerida, mantenint domicili social i fiscal a Castelló (Ribera Alta). No obstant això, la Inspecció va continuar enviant els requeriments a les antigues oficines de la redacció a València, cosa que impedia el dret a comparèixer en legal forma davant la Inspecció de treball i ens causava total indefensió. Des de l’inici de les diligències i fins a l’1 de desembre del 2020, més d’un any després, data en la qual es va notificar l’esmentada acta de liquidació al domicili social de la cooperativa de treball associat, no s’havia efectuat cap comunicació ni cap notificació en legal forma a Edicions Diari La Veu Coop. V., raó per la qual se’ns ha impedit de fet poder accedir i comparèixer a la inspecció, i s’ha vulnerat així el nostre legítim dret de defensa a més d’impedir-nos poder contrastar i contradir els suposats “fets comprovats” en els quals es basa l’acta i amb els quals estem en total disconformitat per ser falsos, erronis o inexistents.

Edicions Diari La Veu Coop. V. sempre ha tingut un equip de persones sòcies treballadores que han elaborat la immensa majoria de continguts del diari, els han corregit al cent per cent i n’han gestionat tota l’edició i publicació. Dins de l’estructura, una part dels socis-treballadors han gestionat el departament de publicitat, el departament d’administració, el departament tècnic i el departament gerència. Sense aquest suport, tampoc haguera estat possible l’elaboració del mitjà de comunicació digital.

És fals que persones externes a l’equip de persones sòcies-treballadores de la cooperativa (periodistes, redactores, correctores, editores, tècnics informàtics, administratives, comercials i direcció) col·laboraren en la redacció del diari, entenent la seua redacció com l’activitat d’elaborar la majoria dels continguts, corregir-los en la seua totalitat, editar-los en el gestor web i publicar-los.

La base de l’esmentada afirmació per part de la Inspecció de Treball és totalment incerta i demostra que desconeix totalment l’operativa del dia a dia de la redacció, correcció, edició i publicació del diari digital mitjançant la tecnologia web. Per això, és una afirmació molt greu i totalment falsa que Edicions Diari La Veu Coop. V. «únicament ha tingut cinc treballadors en alta en diferents períodes de l’any 2017». Des del 2016 al 2019, la nostra cooperativa ha tingut donades d’alta entre 15 i 20 persones sòcies-treballadores de conformitat amb el Llibre Registre de Socis lliurat a la Inspecció de Treball i la resta de documents que acrediten els pagaments de les seues retribucions. Això demostra la mala fe i la falta total de rigor per part de la Inspecció de Treball, que no ha valorat d’acord a dret aquestes dades.

Finalment, volem afegir que aquesta actuació no ens farà baixar els braços. Continuarem defensant-nos mitjançant la via administrativa, on hem presentat les nostres al·legacions en data 20 de gener del 2021, i davant del tribunals de justícia. A més, seguirem endavant amb el nostre full de ruta per tal d’aconseguir les persones agermanades necessàries i poder tornar a editar Diari La Veu del País Valencià al més prompte possible.

Si voleu formar part de la comunitat de persones agermanades a La Veu o simplement voleu fer una donació puntual ho podeu fer ací. Moltes gràcies pel vostre suport!

Equip d’Edicions Diari La Veu Coop.V.

L’Alcoià fa Pàtria valenciana.


L’Alcoià, com a metàfora del que ha de ser un país lluitant per la seua llibertat.
L’Alcoià com a metàfora de tradició de lluita, organització social republicana.
L’Alcoià com a metàfora de l’enorme potencial imparable de les comarques centrals i del sud del País Valencià.
L’Alcoià com a victòria del valencià front l’espanyol imperial.
L’Alcoià com a metàfora del poble treballador valencià contra la burocràcia provinciana que assumeix la condició colonial.
L’Alcoià com a metàfora de la via societària i econòmica altra que la via oligopolística de la metròpoli espanyola, que malda per a exportar la Nova Planta al que creu que són els seus Feus.
L’Alcoià com a grandesa de la humilitat digna i ufana contra la supèrbia i la covardia; la mesquinesa i l’odi ètnic de la burocràcia del seu estat contra la nostra Terra, que serà Lliure.
Tot això pot simbolitzar un club de futbol que ha posat al lloc que pertoca el que ha de ser l’esport: un expressió de la psicologia d’una Gent (aquella Gens), d’una Cultura, d’una Llengua i d’una Agrupació Col·lectiva de Voluntats que Ens Fa Creure En Nosaltres Mateixos.
Ahir l’Alcoià va fer el millor discurs del que ha de ser enguany el 2021.
AHIR L’ALCOIÀ VA FER PÀTRIA VALENCIANA!!!

L’Alcoià fa Pàtria valenciana


L’Alcoià, com a metàfora del que ha de ser un país lluitant per la seua llibertat.
L’Alcoià com a metàfora de tradició de lluita, organització social republicana.
L’Alcoià com a metàfora de l’enorme potencial imparable de les comarques centrals i del sud del País Valencià.
L’Alcoià com a victòria del valencià front l’espanyol imperial.
L’Alcoià com a metàfora del poble treballador valencià contra la burocràcia provinciana que assumeix la condició colonial.
L’Alcoià com a metàfora de la via societària i econòmica altra que la via oligopolística de la metròpoli espanyola, que malda per a exportar la Nova Planta al que creu que són els seus Feus.
L’Alcoià com a grandesa de la humilitat digna i ufana contra la supèrbia i la covardia; la mesquinesa i l’odi ètnic de la burocràcia del seu estat contra la nostra Terra, que serà Lliure.
Tot això pot simbolitzar un club de futbol que ha posat al lloc que pertoca el que ha de ser l’esport: un expressió de la psicologia d’una Gent (aquella Gens), d’una Cultura, d’una Llengua i d’una Agrupació Col·lectiva de Voluntats que Ens Fa Creure En Nosaltres Mateixos.
Ahir l’Alcoià va fer el millor discurs del que ha de ser enguany el 2021.
AHIR L’ALCOIÀ VA FER PÀTRIA VALENCIANA!!!

SMALL AXE, sèries de lluita i combat, instructiva pels valencians republicans independentistes


Quan la democràcia trontolla

per Agustí Colomines
Si no l’han vista, els la recomano. A principis d’any es va estrenar una sèrie, Small Axe (Movistar+), que més aviat és una antologia de pel·lícules, d’una durada variable i signades pel director Steve McQueen (que els lectors més grans no han de confondre amb l’actor nord-americà), centrades a explicar les experiències de la comunitat negra, afrocaribenya, al Regne Unit. El primer lliurament, que de moment és l’únic que he vist, es titula El Mangrove i explica en poc menys de dues hores el conflicte que va provocar l’obertura d’aquest restaurant, especialitzat en menjar picant de les Antilles, al barri londinenc de Notting Hill l’any 1968. Aquesta és la història de l’assetjament policial contra el propietari del restaurant, Frank Crichlow. L’arbitrarietat policial està impregnada de racisme, però va més enllà. D’odi d’una policia que es creu marmessora d’una identitat britànica que considera amenaçada per una manera de fer i de viure d’una comunitat que ha trobat en el restaurant un centre d’identificació col·lectiva. A El Mangrove només s’hi mengen plats especiats i picants i s’hi beu rom. Al menú no hi ha, per tant, ni fish and chips ni els clàssics lamb steak i kidney pie dels pubs anglesos.

McQueen, doncs, explora en aquesta pel·lícula —però, segons sembla, també en les altres quatre pel·lícules de la sèrie— els xocs d’identitats que es produeixen en totes les societats complexes. Les víctimes seran nou dels manifestants, incloent-hi el propietari, liderat per la jove Altheia Jones-LeCointe, representant dels Panteres Negres britànics. Les escenes del judici, amb un jutge estrafolari i parcial, i una fiscalia que actua amb connivència amb la policia, són impagables, perquè mostren fins a quin punt Isaiah Berlin i Karl Popper van estar encertats en considerar que la llibertat i la democràcia sovint s’afirmaven en negatiu. O sigui, en la necessitat d’alliberar els individus i els col·lectius del control aclaparador que els imposa una elit dominant, una elit que parla en nom del poble i de la nació per imposar estàndards de vida. La història dels estats nació consolidats és aquesta, per bé que allà on encara pervisquin grups nacionals minoritaris, com ara Catalunya, la minoria que dirigeix l’estat intenti acusar-los de supremacistes simplement perquè lluiten per sobreviure. El món al revés. El jutge de la pel·lícula de McQueen (no es preocupin, no faré cap espòiler), al final del judici es deixa anar i qualifica de racistes les actituds de policies i manifestants. Equipara, amb una total impunitat, la víctima amb el victimari, que és aquell que ataca algú mogut per l’odi o per la venjança.

El súmmum del deteriorament dels valors democràtics ha estat l’assalt al Capitoli per part d’una multitud enfurismada, racista i d’extrema dreta, que s’ha deixat engalipar per Donald J. Trump

Vaig veure la pel·lícula abans-d’ahir, just el dia que es commemorava la publicació, el dijous 13 de gener de 1898, de la famosa carta d’Émile Zola al diari L’Aurore en defensa del capità Alfred Dreyfuss, un jueu alsacià que havia estat condemnat per alta traïció. La carta, que anava dirigida al president de la República francesa, retreia als militars la responsabilitat de la condemna judicial per l’ús d’uns “informes mentiders i fraudulents” aportats pels experts en escriptura. La carta va produir un seguit de crisis polítiques i socials inèdites a França, i va revelar l’existència d’un violent nacionalisme i antisemitisme, atiat per una premsa temerària i partidista. El cas Dreyfuss es va convertir en el símbol universal de la iniquitat en nom de la raó d’estat i Zola en el paladí de l’intel·lectual que es compromet per denunciar la ideologia de qui acusa algú per raons d’ètnia, de llengua o de religió o altres motius i propugna la supremacia d’un grup d’individus per damunt d’altres col·lectius. L’antisemitisme o el segregacionisme blanc són això. L’anticatalanisme, en un sentit social i lingüístic, també ho és. Els supremacistes de debò, estan afectats de demofòbia, que és una malaltia recurrent que rebrota cada vegada que hi ha una crisi.

Arran de la crisi del 2008, els diaris i les grans revistes es preguntaven si la democràcia estava en perill en mans d’una elit que abusava del seu poder amb la connivència d’uns polítics engreixats per la corrupció. Ho hem viscut de ben a prop, com ja vaig explicar-los en la columna anterior. La deriva autoritària no ha fet altra cosa que créixer des d’aleshores. El súmmum del deteriorament dels valors democràtics ha estat l’assalt al Capitoli per part d’una multitud enfurismada, racista i d’extrema dreta, que s’ha deixat engalipar per Donald J. Trump. La sorpresa ha estat majúscula, a pesar de l’antiamericanisme congènit de molta gent, perquè fins ara era inimaginable que un president dels EUA utilitzés el we the people per atacar el cor de la democràcia. El populisme és això i no pas si existeixen els pobles (o les races), que és el que es pregunten els atribolats articulistes de dreta i d’esquerra, amants de les ideologies fortes, que són les que sempre posen adjectius —orgànica o popular— a la democràcia.

Víctor Baeta (RV/PVE) per la Pàtria valenciana i retreu als seus ‘benvolguts’ presidents veïns catalans Torra i Puigdemont la utilització del terme «Països Catalans»

Víctor Baeta (BLOC, en aquells moments), exhibint amb orgull la bandera que duia el patriota valencià Albert Marín (ENV), mentre ell, en la seua cadira de rodes, llegia un manifest, en el monument als Maulets de l’avinguda de l’Antic Regne de València, un 29 de juny del 2007, fatídica data que recorda com eixe dia en 1707 els valencians varen ser esborrats del mapa polític d’Europa.

Víctor Baeta de RV/PVE, en un fòrum català on es debatia la conveniència o no, del terme «Països Catalans» ha tingut la següent intervenció:

“Barregeu identitat i política i així mai ens podrem entendre.
Dos germans tenen la mateixa identitat i cadascú ser molt gelós de la seua sobirania individual.
Dos pobles poden tenir la mateixa identitat o pareguda i això no obliga a ser un sol poble políticament.
I si es tracta de lluitar contra un enemic comú, no hauria d’haver cap problema en mantenir aliances entre ells.
Per anar units no cal la unificació.
(…)
Però això sols ho entén aquell que ho pateix.
Aquell que ho viu.
Fins que no vaig anar a viure a València no ho entenia.
Però la terra fa l’esser, ho tinc comprovat.
I jo, català de naixement i de pares, si voleu d’identitat catalana, vos dic que a mi el País Valencià m’ha fet valencià.
Jo, al País Valencià, sóc valencià, no català.
I els meus benvolguts presidents catalans Torra o Puigdemont, pels que m’he manifestat en solidaritat i al seu favor quan l’Estat espanyol els ha perseguit i reprimit, m’ofenen quan ells, POLÍTICS com són i no lingüistes ni antropòlegs, a l’utilitzar el terme Països Catalans ens estan dient que el País Valencià és un país català i que nosaltres els valencians som catalans.
Escoltar això d’ells, en fa mal, em grinyola i no m’agrada.
(…)
Alguns valencians d’este fòrum, valencians de nació (identitat o política?) catalana, em direu que no penseu com jo.
Evident.
Però jo, com a valencià (políticament i per decisió) sí, afirme, que el meu pensament coincideix amb allò que pensen la majoria dels valencians: que els valencians som valencians i no som catalans.
Pensament que coincideix, fil per randa, amb el pensament de la majoria dels catalans, quan ells tenen clar que són catalans i no són valencians.
Valencians i catalans, catalans i valencians, ho tenen clar.
Valencians i catalans, cosins germans, però no més enllà.
(…)
Per als valencians NO espanyols, aquells que no volem estar adscrits a l’Estat espanyol, com és el meu cas, se’ns presenten, al País Valencià, dos alternatives: o se és patriota valencià o se és patriota català.
Jo trie ser patriota valencià.
Jo, perquè els valencians deixen de ser espanyols, els oferisc, com alternativa, la Pàtria valenciana.
L’acceptaran o no,  però m’escoltaran.
No els puc oferir la Pàtria catalana, com em demaneu els valencians de Nació catalana.
Em tindrien per un extraterrestre.
Ni tan sols m’escoltarien.
Seria una absurditat.
(…)
Al País Valencià, si ens volem despenjar d’Espanya, hem de reivindicar la Pàtria valenciana.
Tots els valencians, defensen la identitat que defensen, per a deixar de ser políticament espanyols ens hem d’unir i, tots a una veu, defensar i lluitar per la Pàtria valenciana, lliure i sobirana.
(…)
No veig una altra eixida independentista amb trellat.”

NOTÍCIA RELACIONADA
-Intervenció de Víctor Baeta el 29 de juny de 2007 en l’acte d’homenatge als Maulets. Darrera intervenció com a membre del BLOC: La paella valenciana, mai madrilenya

Nota de premsa de la Comissió PRO- PLATAFORMA PER LA REPÚBLICA VALENCIANA

Republicans valencians s’agrupen  per posar en marxa  la PLATAFORMA PER LA REPÚBLICA VALENCIANA.
El moviment republicà valencià se desperta este any 2021 amb una iniciativa inèdita. Ha estat un fet que ha anat quallant-se des de fa un temps i a la vista dels senyals que darrerament estaven apareixen en les manifestacions i concentracions republicanes, senyals que, com les estrelades valencianes amb l’estel blanc o roig,  reivindicaven la República Valenciana. En un moment en que el moviment republicà espanyol es limita  actuar en la tasca de la Memòria Històrica Democràtica, potenciada des de Madrid i en el marc del regim del 78, per la vicepresidència del Govern i des del País Valencià afavorida per la consellera del Botànic, Rosa Pérez Garijo, acció des del poder polític que dóna per resultat que el republicanisme espanyol aparque i no plantege la reivindicació política republicana i trencadora amb el regim del 78; davant d’eixe panorama desmobilitzador, no era d’estranyar que el sobiranisme valencià republicà donara el pas per a coordinar el republicanisme polític de matriu valenciana i trencadora.
I així ha estat; responen a una crida feta la setmana passada per les xarxes socials,  en poc temps, de dalt a baix del País Valencià, un bon nombre de persones de distintes poblacions valencianes: d’Alacant; Alcàntera de Xúquer; Alcoi; l’Alcora; Almussafes; Bellreguard; Benimaclet; Bétera; Burjassot; Castelló de la Plana; Catarroja; Catral; Crevillent; Dénia; Elx; Gandia; Museros; Oriola; Pedreguer; Sagunt; Santa Pola; València; Vall d’Uixó, La; Vilamarxant; Xàbia… s’han aplegat i signat un document, que continua obert a més incorporacions, on fan seua la Declaració de la Llotja de Mar, del 25 d’octubre de 2019, que signaren els partits extraparlamentaris valencians República Valenciana/PVE i Esquerra Valenciana, al costat d’altres partits sobiranistes,  independentistes i republicans, estos institucionals, bascs, catalans, gallecs i de les Illes Balears.
En l’escrit reiteren el seu contingut quan es diu que:
“Més de quatre dècades després de l’aprovació de la Constitució Espanyola del 1978 es constata la impossibilitat d’una plena democratització de l’Estat per la resistència de les velles estructures del règim anterior i per la falta de voluntat política dels grans partits espanyols.”
(…)
“Durant els últims anys, coincidint amb l’aparició de grans corrents polítics, tant en l’àmbit estatal com en el de les seves minories nacionals, que han qüestionat el resultat de la Transició, l’Estat ha entrat en una etapa de regressió cap a una política de caràcter cada vegada més autoritari, menys democràtic i més repressiu.”

Davant esta situació política els signants fan una crida  a no renunciar a continuar lluitant pel trencament democràtic i per les repúbliques i a  reagrupar els sobiranistes/independentistes valencians republicans en una plataforma que, al marge de l’afiliació a partits, o no, dels seus membres, siga un lloc d’encontre per a impulsar les reivindicacions del sobiranisme valencià republicà, per l’Estat valencià i per la República Valenciana, pensada esta com un fi en si mateixa no condicionada a res, però tampoc tancada a res.
Per a fer possible esta plataforma republicana i valencianista els promotors s’han constituït en COMISSIÓ PRO-PLATAFORMA PER LA REPÚBLICA VALENCIANA encarregada d’organitzar i convocar la CONVENCIÓ  on s’ha de constituir la PLATAFORMA PER LA REPÚBLICA VALENCIANA, aprovar la ponència política/organitzativa i elegir al o la, Coordinador o Coordinadora.

Equip de premsa de la COMISSIÓ PRO-PLATAFORMA PER LA REPÚBLICA VALENCIANA
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, de Dénia a Ademús, 17 gener del 2021.

Per a +INFO i per adherir-se, podeu dirigir-vos a: info@germanies.net  o al telèfon de la COMISSIÓ: 682 530 127